Tot sembla indicar que, com és habitual, la primera setmana d'octubre ja es notarà molt l'entrada de tords comuns: 

Per l'ala-roig haurem d'esperar una o dues setmanes més:

El projecte "JoEmQuedoACasa" d'ornitho.cat també es va dur a terme a la resta de portals ornitho d'Europa. Aquí teniu una síntesi dels resultats globals obtinguts entre el 15 de març i el 15 de maig, el període en què el confinament va ser més estricte. Esperem que us agradi i gràcies, novament, a tots els que aporteu dades a aquest projecte i a ornitho.cat en general!   

Ja estan obertes les inscripcions per al workshop Nocmig. Aquest taller consistirà en un parell de sessions les tardes del 7 i 8 d'octubre a Barcelona a càrrec de l'especialista Magnus Robb (The Sound Approach). En aquest workshop, destinat a la gent que participa en el projecte Nocmig, es tractaran temes relacionats amb aquesta activitat, tant des d'un punt de vista més general (aspectes tècnics, coneixements que es deriven dels enregistraments de nocmig arreu d'Europa, etc.) com qüestions específiques d'identificació de grups conflictius d'espècies. Taller exclusiu per a participants en el projecte NOCMIG a Ornitho o Trektellent. Places limitades.

Document à télécharger :  nocmig-4500.jpg

Ja tenim guanyador del mes d'agost: Toni Fernández. Enhorabona Toni!

Només queda pendent saber el guanyador del mes de setembre i el guanyador final de la cursa. Recordeu que el premi mesual és un val de 50€ per a la botiga Oryx i que dona dret a entrar al sorteig final que es farà entre els guanyadors mensuals. El premi per al guanyador final són uns prismàtics Swarovski Optik EL 10x42 valorats en 2.530€.

Enguany, excepcionalment, al posposar-se el Delta Birding Festival a 2021, el guanyador de setembre i el final s'escolliran l'11 d'octubre i així totes les llistes enviades durant el mes de setembre comptaran per a la cursa.

Gràcies a tots per compartir les vostres dades a ornitho.cat i recordeu que si voleu donar encara més valor a les vostres dades només cal que feu llistes completes tant sovint com us sigui possible!

Enguany hem posat en marxa el projecte Colònies de falciots per tal d’aconseguir inventariar el major nombre de nius de falciot negre (Apus apus), pàl·lid (Apus pallidus) i ballester (Apus melba). Aquestes tres especies que crien sovint en edificis —el falciot negre gairebé exclusivament—  pateixen afectacions causades per l’enderrocament o reforma de les construccions on hi tenen els nius.

Durant aquest primer any de projecte s’han enregistrat, de moment, dades d’un total de 226 nius d’alguna de les tres espècies protagonistes del projecte. Concretament, s’han localitzat 183 nius de falciot negre i 43 de ballester.

En base als primers resultats es pot dir sense por a equivocar-se que la implantació d’aquest nou projecte ha estat un èxit i cal agrair moltíssim l’esforç de totes les persones que hi han participat. Recordeu: niu censat = niu protegit! Ara bé, de cara al que queda d’estiu (encara som a temps d’entrar nius de falciot pàl·lid!) i als propers anys cal recordar una sèrie de directrius per fer les dades encara més valuoses.

1. Aquest projecte està dissenyat per entrar ÚNICAMENT nius de falciot negre, falciot pàl·lid i ballester. Els nius de la resta d’ocells s’haurien d’entrar a www.nius.cat o a www.ornitho.cat especificant el codi atles però sense associar-los al projecte Colònies de falciots.
2. Un cop s’ha entrat la ubicació d’un niu, ja queda enregistrada. No s’ha de tornar a entrar en dies posteriors del mateix any. Si tenim informació nova (nou codi atles, p.ex.) podem actualitzar la dada original, editant-la. 
3. Cal especificar el codi atles. Atès que per donar d’alta un niu hauríem d’haver vist l’ocell entrar en algun forat o escletxa, el codi atles MÍNIM hauria de ser B6 (visitant un lloc de cria probable).
4. Les dades d’aquest projecte s’haurien d’entrar com a ‘observació precisa’ per tal de poder ubicar exactament el niu. Si teniu dubtes de com fer-ho, l’Oriol us ho explica en aquest tutorial: https://www.ornitho.cat/index.php?m_id=20019
5. Malgrat haver situat el niu exactament damunt del mapa, cal anotar l’adreça postal de l’edifici en l’apartat de comentaris. En cas d’una hipotètica actuació per part del cos d’Agents Rurals, aquesta informació els facilitaria molt la tasca.

Dit això, us animem a seguir entrant noves dades per fer que l’èxit d’aquest projecte sigui encara més gran!

Foto: Enric Badosa

Faunapyr (www.faunapyr.eu) és un projecte europeu POCTEFA dut a terme per la Sociedad de Ciencias Aranzadi, l’Institut Català d’Ornitologia, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), la Ligue pour la Protection des Oiseaux (LPO), el Conservatoire d’Espaces Naturels de Midi-Pyrénées (CENMP) i el Consorcio de la Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala (RBOV) que té com a objectiu aglutinar totes les dades de fauna pirinenca en un sol web i d'aquesta manera contribuir a la protecció dels ecosistemes transfronterers mitjançant la millora del coneixement sobre la distribució espacial de la fauna pirinenca.

Durant la fase d’execució del projecte, que s’allargarà fins a començaments de 2021, es realitzaran les següents accions:

• Creació d’una xarxa de col·laboració entre entitats generadores d’informació sobre fauna.
• Plataforma en línia de visualització i consulta de dades sobre fauna en l’àmbit pirinenc.
• Creació d’eines d’ús de les dades per millorar la conservació de la biodiversitat i les activitats turístiques vinculades a l’observació de fauna.

La setmana passada es va donar el tret de sortida en presentar la versió pública del visor de fauna (http://faunapyr.eu/visor/index.php?lang=ca) que es nodreix dels diferents portals Ornitho de totes les regions involucrades en el projecte. Paral·lelament, el20 de juliol s’inicia un Bioblitz que s’allargarà fins el dia 2 d’agost i que pretén aconseguir el màxim nombre de dades dins l’àmbit Faunapyr (vegeu imatge) d’ocells, mamífers, rèptils, amfibis, papallones i libèl·lules.  Per fer-ho només cal que entreu les vostres observacions a través d’ornitho.cat o de l’app. Naturalist associant-les al projecte #Faunapyr Bioblitz.

Per saber-ne més estigueu pendents de les xarxes socials!

El passat dia 7 de maig vam informar de la detecció del primer cas sospitós de la infecció per Suttonella ornithocola en Pàrids a Catalunya, al municipi de Creixell (Tarragonès), així com les principals característiques d'aquesta malaltia.

L'ICO, juntament amb la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat, hem creat una Xarxa d'alerta i detecció d'aquesta malaltia a Catalunya. A més del seguiment al mòdul de mortalitat d’ornitho.cat, us demanem que en el cas de trobar una mallerenga morta amb símptomes sospitosos de la malaltia la fiqueu en dues bosses de plàstic i la guardeu en refrigeració. Si trobeu una mallerenga viva amb símptomes clars de la malaltia i molt debilitada la podeu posar dins d'una caixa de cartró. Un cop entrada la dada al mòdul de mortalitat, l’ICO es posarà en contacte amb vosaltres i membres autoritzats del mateix ICO o de la Facultat de Veterinària passaran a recollir la mallerenga per portar-la al Centre de Fauna del Departament de Territori i Sostenibilitat més proper. Recordeu que, tot i tractar-se d'una malaltia que no afecta a les persones, s'han de prendre les mesures bàsiques d'higiene, com rentar-se les mans després de manipular l'animal.

Ha passat una setmana des de la detecció del primer possible cas i no han aparegut altres registres de casos sospitosos. Tot i això, demanem a tothom que estigui alerta i que si es detecta algun cas sospitós al jardí es retirin immediatament les menjadores i abeuradors que hi pugui haver. Recordeu que durant tot l’any les menjadores s’han de mantenir en condicions higièniques saludables. En cas de dubtes, podeu contactar amb carles.dura@ornitologia.org

Gràcies una vegada més per la vostra col·laboració. Esperem poder avaluar l'abast d'aquest problema i, en cas que es confirmi la malaltia, evitar la seva expansió.

Foto: Mallerenga blava en una caixa niu de jardí, l’espècie més afectada per aquesta malaltia.

Ja tenim els primers resultats dels possibles efectes del confinament sobre els ocells!

Hem seleccionat les 16 espècies d'aus més habituals en ambients urbans i que passen tot l'any a Catalunya i hem comparat els seus patrons d'observació diaris (des de la matinada fins al capvespre) obtinguts en medis urbans durant el moment de màxim confinament (del 15 de març al 13 d'abril) amb els obtinguts en ambients urbans i no urbans durant el mateix període de temps en anys anteriors (2009-2019).

Per fer-ho, hem analitzat gairebé 20.000 llistes completes enviades per més de 600 observadors de tota Catalunya a ornitho.cat des de 2009, 2.500 d'elles en el marc del projecte #JoEmQuedoACasa. Les llistes completes ens permeten saber la probabilitat d'observació d'una espècie en funció del lloc, l'hora i el temps d'observació.

Els resultats indiquen que durant el confinament hi ha hagut un clar augment de les observacions d'ocells durant les primeres hores del dia i que el nou patró d'observació és molt més similar al que es dona habitualment en medis no urbans més que no pas urbans (Gràfic 1). Quan mirem cadascuna de les 16 espècies estudiades per separat, veiem que aquest patró es repeteix en la gran majoria d’elles (13 de les 16 espècies; Gràfics 2-5).

Gràfic 1

Aquest canvi tan marcat sembla ser degut a un increment del pes relatiu de l'activitat dels ocells durant les primeres hores del dia i, sobretot en les espècies més canores, en part també a una millora en la seva detectabilitat (com menys soroll, més facilitat de detectar el so d'un ocell per part de l'observador). Tot indica que aquests canvis estan vinculats a la reducció de l'activitat humana (menys freqüentació i soroll) que hi ha hagut durant el confinament.

Per a la majoria d'ocells, les primeres hores del dia solen oferir les millors condicions per alimentar-se i comunicar-se (per exemple, cantant). És per això que els patrons d'observació d'ocells en entorns menys pertorbats per l'activitat humana mostren un clar pic durant aquesta franja horària (Gràfic 2). En medis urbans, però, durant aquestes hores del matí el soroll antropogènic sol ser molt alt i, a més, va acompanyat d’un pic molt marcat de presència de persones i cotxes als carrers. Tot això explicaria, en bona part, perquè els ocells de medis urbans usualment són relativament menys actius i detectables durant aquesta franja horària.

Quan aquestes condicions es relaxen, com durant el confinament, sembla que els ocells en saben treure profit. En diverses espècies, com ara la merla i el tudó (Gràfics 3-4), la reducció dràstica del soroll durant el confinament probablement els ha permès aprofitar les millors condicions que es donen durant les primeres hores del dia per cantar i marcar territori amb més intensitat, en línia amb el que fan els seus congèneres de medis no urbans. És ben sabut que els ocells poden adaptar l'hora del cant en funció del soroll i, fins i tot, cantar quan encara és de nit, molt abans de l'alba, per evitar fer-ho quan hi ha massa soroll. A més, en totes les espècies, però en especial en ocells com el gavià argentat o la garsa (Gràfic 5), animals molt intel·ligents i adaptables, la dràstica reducció del trànsit i de la presència de gent al carrer els pot haver animat a utilitzar molt més les primeres hores del matí per buscar aliment i, fins i tot, endinsar-se més als nuclis centrals dels pobles i ciutats.

La capacitat d'adaptació dels ocells no ens ha de fer passar per alt que en situacions normals els ocells que viuen en medis urbans estan sotmesos a uns nivells de soroll i pertorbació molt alts. El soroll, de manera directa o indirecta, s'ha associat amb la disminució de la densitat d'ocells en entorns urbans, així com en l'empobriment de les seves comunitats. El soroll dificulta molt la seva comunicació, els pot augmentar els nivells d’estrès i, fins i tot, accelerar el seu envelliment. Uns efectes negatius que es veuen amplificats i complementats per la gran presència de cotxes i persones que hi ha pels carrers, sobretot, en hores punta.

Els resultats d'aquest estudi suggereixen que els ocells tenen la capacitat d'aprofitar algunes de les millores ambientals que s'han donat als nostres entorns urbans durant el confinament. Però està a les nostres mans mirar de fer que els medis urbans siguin més acollidors pels ocells més enllà de la crisis del COVID-19. Els problemes que experimenten a nivell comunicatiu i de salut són, en bona part, homòlegs als que patim nosaltres mateixos, per tant, si fem els nostres pobles i cuitats més habitables per als ocells i la natura en general, segur que també els farem molt millors en benefici propi.

Seguim analitzant les dades amb més detall i esperem que properament puguem tenir resultats que ens ajudin a entendre encara millor l'efecte del confinament i l'activitat humana en general sobre els ocells.

Moltes gràcies per compartir les vostres observacions a ornitho.cat! Sense elles no seria possible entendre res del que està passant.

Gràfic 2

Gràfic 3

Gràfic 4

Gràfic 5

Durant els últims mesos a Alemanya s’han trobat moltes mallerengues mortes als jardins. Recentment s’ha resolt el misteri; es tracta d’una malaltia infecciosa produïda per un bacteri anomenat Suttonella ornithocola. Aquest bacteri és inofensiu per als humans, però que afecta a les mallerengues, sobretot a les espècies de mida més petita, i els hi provoca pneumònia. El bacteri es va descobrir per primer cop a Anglaterra l’any 1996.  El passat mes de març es va detectar el primer cas a l’oest d’Alemanya. En dos mesos s’han detectat més de 26.000 casos a Alemanya, però la malaltia també s’ha reportat a Luxemburg, Bèlgica i l’est de França. La majoria d’ocells afectats són mallerengues blaves, però també s’han trobat casos en mallerengues carboneres (les espècies que més freqüenten les menjadores).

Com es detecta?

Els ocells afectats es detecten principalment  als jardins, a prop de les menjadores, sense amagar-se ni fugir dels humans, perquè ja no reaccionen als estímuls de l’ambient. Altres símptomes de la malaltia inclouen problemes per respirar, pèrdua de les plomes del cap i parpelles tancades. Els ocells afectats ja no mengen i són incapaços d’engolir.

I a Catalunya?

El 3 de maig passat es va detectar i fotografiar la primera mallerenga blava amb aquests símptomes a Catalunya, concretament al municipi de Creixell (Tarragonès). La malaltia és contagiosa entre mallerengues, per això és necessari que si detecteu algun cas al vostre jardí, immediatament deixeu de donar menjar i aigua als ocells. A més, per a fer-ne un seguiment us demanem que apunteu tots els casos que trobeu al mòdul de mortalitat d’ornitho.cat, indicant quins símptomes heu detectat als comentaris i, si pot ser, adjuntar fotos de cada individu. En el cas dels anelladors també haureu de desinfectar les bosses col·lectores i no usar-les fins que estiguin esterilitzades, sempre que capturem mallerengues (amb símptomes o sense). Si en capturem una amb símptomes, s’han de fer fotos dels ocells afectats i també reportar-ho a ornitho.cat, a través del mòdul de mortalitat.

Com es reporta?

Per reportar la dada al mòdul de mortalitat, heu d’entrar la dada de forma normal a ornitho.cat o a l’aplicació Naturalist, i clicar la casella d’animal mort o ferit. Al següent clic, se us obrirà el mòdul de mortalitat. Allí heu d’indicar "Causa natural i malaltia/paràsit". Als comentaris podeu indicar els símptomes que heu detectat. I finalment, si és possible, adjunteu fotos on es puguin apreciar els símptomes.

Gràcies a la vostra col·laboració esperem poder detectar a temps l’expansió d’aquesta malaltia infecciosa d’origen bacteriològic que afecta exclusivament les mallerengues.

Per saber-ne més:

https://www.nabu.de/news/2020/04/27990.html

https://www.bto.org/community/news/202004-german-blue-tit-disease-identified

https://www.gardenwildlifehealth.org/portfolio/suttonella-ornithocola-infection-in-garden-birds/

Foto: Mallerenga blava a Creixell (Tarragonès), amb símptomes de Suttonella ornithocola (cap pelat, pestanyes tancades, immòbil, aspecte malaltís). Autora: Marina Sentís

Gràcies a aquest mòdul d'ornitho.cat, quan trobeu un animal mort o ferit ho podeu enregistrar ben fàcilment al web o l'app Naturalist. Només cal que cliqueu a la casella "Animal mort o ferit" en el cas del web, o a la icona "Mortalitat/lesions" en el cas de l'app (al pas següent s'obrirà un formulari específic on poden indicar la causa exacte de la mort/lesió i altra informació rellevant). 

També podeu assignar la causa de la mort a dades que ja teníeu entrades. Us animem molt a que ho feu, ja que això facilitarà molt l'ús i anàlisis d'aquesta informació. De fet, estem treballant amb el Departmanet de Territori i Sostenibilitat i el cos d'Agents Rurals per donar el màxim ús a aquestes dades.

Cal tenir present que hores d'ara ja hi ha més de 5.000 observacions d'ornitho.cat que fan referència a animals trobats morts. La majoria són de mamífers (2.388) i ocells (2.489), però també n'hi ha de la resta de grups taxonòmics (857). 

L'equip d'ornitho.cat.