fr
en
es
ca
Visitant Anònim  
Pàgina d'inici d'Ornitho
 
Entitats col·laboradores
Consultar
  Observacions
    - 
Els darrers 2 dies
    - 
Els darrers 5 dies
    - 
Els darrers 15 dies
  Dades i anàlisis
    - 
Polla pintada 2017
    - 
Xarrasclet 2017
    - 
Rascletó 2017
    - 
Capó reial 2017
    - 
Grua 2017
    - 
Gavià caspi 16-17
    - 
Falcó pelegrí (F.p.calidus) 16-17
    - 
Becadell sord 16-17
    - 
Cabirol 11-17
    - 
Eriçó comú, eriçó fosc 12-17
    - 
Lluert 13-17
    - 
Granota pintada 11-17
    - 
Emperador divagant 2016
    - 
Emperador menor 2016
    - 
Migradora dels cards 2016
    - 
Atalanta 16-17
    - 
Arlequí 2017
    - 
Tettigettalna argentata 15-17
 - 
Galeria d'imatges i sons
Informació
 - 
Darreres notícies
  Ajuda
    - 
Drets d'accés dels usuaris
    - 
Espècies parcialment ocultes
    - 
Explicació dels símbols
    - 
FAQ
  Estadístiques


Darreres notícies
pàgina :
 
 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
>
>|
ítem/pàgina :
nombre : 151
 
dimarts 21 febrer 2017
avinews
Tercer any del Nou Atles d'ocells nidificants de Catalunya!

El proper 1 de març comença el treball de camp del tercer any del Nou Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya, que actualitzarà la distribució de totes les espècies nidificants i permetrà conèixer com han canviat des de l'anterior atles, que va començar ara fa 15 anys. Aquest Nou Atles dedica especial atenció a descobrir i descriure com ha variat la distribució dels ocells catalans els darrers 15 anys.

Com participar?

El Nou Atles tindrà tres fonts de dades principals: el mostratge de quadrat 10x10, el SOCC i les dades complementàries via Ornitho.cat. Pots participar per qualsevol de les tres vies, o en totes tres! Descarrega't el document on t'expliquem com participar en cada una d'elles.

Mostratge de quadrat 10x10

Els observadors poden fer-se responsables d'un quadrat 10x10 km. Un cop tenen un quadrat assignat, tenen dues tasques a realitzar:

Mostratge estandarditzat en quadrats 1x1 km

A cada quadrat de 10x10 s'ha escollit una mostra de fins a 5 quadrats d'1x1 km que ja es van prospectar a l'anterior Atles (1999-2002) i que tornarem a mostrejar en aquest. A cada quadrat cal fer dues prospeccions d'una hora. A més, s'han seleccionat fins a 2 quadrats on es realitza un cens nocturn d'una hora a cada un. Per tant, requereix 12 hores de prospecció en tota la primavera. Cal anotar totes les espècies detectades durant les prospeccions.

Mostratge no estandarditzat en quadrats 10x10 km

El responsable ha de recórrer tot el quadrat amb l'objectiu de detectar la màxima evidència de reproducció de totes les espècies que hi nidifiquen. És important visitar tots els hàbitats presents al quadrat i anotar el codi atles de cada espècie.

SOCC

Cal obtenir dades d'un itinerari SOCC a cada quadrat de 10x10 km. A molts quadrats ja existeixen SOCCs actius, però és molt important la col·laboració per poder cobrir la resta de quadrats amb itineraris SOCC que només cal realitzar una primavera.

Ornitho.cat

Les dades d'Ornitho.cat seran essencials per dibuixar els mapes de presència amb evidències de reproducció a nivell de 10x10 km i, per algunes espècies més rares, les observacions poden ser bàsiques per a crear mapes de probabilitat d'aparició. Per això t'animem a enregistrar les teves observacions amb Codi Atles per indicar l'evidència de reproducció.

És important aconseguir evidències de reproducció altes (preferiblement "Segures") del màxim d'espècies a tots els quadrats 10x10 km. Recorda que a l'apartat Nou Atles dels ocells nidificants pots veure les evidències de reproducció obtingues fins al moment a cada quadrat de 10x10 km.

 

Encara queda molta feina de camp per fer, especialment a l'oest de Catalunya! Si vols col·laborar com a responsable de quadrat, escull un quadrat lliure i posa't en contacte amb nosaltres (atles@ornitologia.org). Pots veure l'estat d'assignació dels quadrats en aquest mapa (els quadrats lliures són els que no estan pintats):

 

Anima't a participar al Nou Atles dels ocells nidificants de Catalunya!

enviat per Martí Franch
 
dijous 5 gener 2017
avinews
Aus
Cens d'hivern d'àguila pescadora

Durant l’hivern 2015-2016 la Plataforma Amigos del Águila Pescadora i l'associació Aus de Portugal van fer un cens hivernal coordinat de l'àguila pescadora (Pandion haliaetus) a Andalusia i Portugal. Els objectius van ser reunir el màxim nombre d'observadors per difondre l'espècie i recopilar informació de la seva hivernada.

Aquest hivern volen que se censi tota Ibèria i que hi participi el major nombre d'observadors i entitats i l’ICO hi participarà enviant les dades que els observadors comuniqueu a través d’Ornitho.cat. La data proposada per al cens és el 14 gener 2017, encara que també serveixen les dades rebudes dels dies propers a aquesta data.

enviat per Martí Franch
 
divendres 16 desembre 2016
tipnews
Valoració del primer any de funcionament de l'Ornitho.ad

Fa poc més d’un any que es va obrir a Andorra la web d’intercanvi d’informació naturalista ornitho.ad, com a iniciativa del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra de l’Institut d’Estudis Andorrans amb la col·laboració del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Govern d’Andorra i de l'Institut Català d'Ornitologia.

Ornitho.ad és el portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells, mamífers, amfibis, rèptils, libèl·lules i papallones diürnes d’Andorra. Està present a varis països europeus que estan coordinats entre sí per treballar conjuntament en les línies estratègiques de promoció d’aquesta eina i les aplicacions que se’n deriven.

Durant aquest any de funcionament l’entada de dades ha estat relativament baixa, cosa que mostra que el portal encara té llindar per créixer i que potser més conegut. S’han registrat 2.529 observacions repartides en 6 grups diferents: papallones diürnes, amfibis, rèptils, mamífers, ratpenats i ocells.

El portal ornitho permet a l’usuari de registrar les seves observacions i extreure’n estadístiques d’interès com per exemple el llistat de les observacions pròpies. D’altra banda li és útil per veure les observacions que han compartit altres usuaris de les espècies o localitats que a un li interessin amb especial interès. Des de l’estiu de 2016 les cites guanyen veracitat gràcies a la revisió que fan els especialistes de cada grup taxonòmic.

 La valoració que en fa el CENMA és positiva però sens dubte, cal fer un esforç per donar a conèixer l’eina dins la població andorrana sensible a l’observació de la natura. Per ser el primer any de vida de l’Ornitho andorrà s’ha aconseguit un volum de dades força acceptable però per sota de regions com l’Alt Urgell o la Cerdanya. L’agost ha estat el mes que més observacions ha registrat des de la posada en funcionament del portal, cosa que podria indicar la rellevància de les cites de visitants ja que habitualment és l’abril quan més observacions es registren a nivell d’Europa.

Algunes de les aplicacions més rellevants en les que s’està treballant a nivell europeu és el projecte Euro Bird Portal, que importa les observacions fetes col·lectivament al llarg dels anys i les compara amb dades de temperatura, o altres variables al llarg de l’any i permet per exemple, veure la migració de les espècies a través del continent.

enviat per Roger Caritg
 
dilluns 21 novembre 2016
technews
Millores a Ornitho.cat

Biolovision, responsable de la creació i el manteniment d'Ornitho.cat, està cosntantment treballant per mantenir i millorar les bases de dades Ornitho, fins i tot quan no ho notem. Una de les tasques més importants s'està duent a terme els darrers mesos, i a la llarga millorarà el rendiment i permetrà desenvolupar noves funcionalitats al sistema. Aquests canvis de vegades tenen efectes imprevistos i poden aparèixer petits errors que es corregeixen tan aviat com sigui possible.

Aquest cap de setmana s'han detectat alguns problemes, com la dificultat en fer alguna consulta o, fins i tot, per iniciar sessió a ornitho.cat. Si us trobeu amb algun problema semblant us demanem que sigueu pacients i ho torneu a intentar més tard o, si és un problema greu o persistent, ens ho comuniqueu per intentar solucionar-lo.

Disculpeu les molèsties!

enviat per Martí Franch
 
dijous 10 novembre 2016
tipnews
Aus
Baldrigues cendroses mediterrànies i atlàntiques a ornitho.cat

Recentment s'ha considerat que les tres subespècies de baldriga cendrosa són en realitat tres espècies: la baldriga cendrosa mediterrània Calonectris diomedea, la baldriga cendrosa atlàntica Calonectris borealis i la baldriga de Cap Verd Calonectris edwarsii. Seguint aquestes recomanacions, a ornitho.cat s'han separat a nivell d'espècie i ara es poden introduir observacions dels dos taxons de probable aparició. La baldriga cendrosa mediterrània és l'espècie que s'observa habitualment a les nostres costes i la baldriga cendrosa atlàntica és considerada una raresa i, de fet, ni tan sols es disposa de cap observació que permetés incorporar-la a la darrera llista patró d'ocells de Catalunya

Els darrers dies hem rebut algunes consultes ja que a ornitho.cat consten moltes observacions de baldriga cendrosa atlàntica. Es tracta de les observacions que anteriorment estaven com a baldriga cendrosa, que al separar les espècies s'han assignat a l'espècie atlàntica. Properament es corregiran totes aquestes observacions i es convertiran en baldrigues cendroses mediterrànies. No hi ha inconvenient, però, si mentrestant qualsevol usuari vol corregir les seves observacions.

Esperem que això aclareixi molts dubtes. Moltes gràcies a tots els que ens heu contactat per alertar-nos.

 

Fotografia: Miquel Àngel Pérez-de-Gregorio Capella

enviat per Martí Franch
 
dimecres 9 novembre 2016
avinews
Aus
Els falcons pelegrins nòrdics visiten Catalunya

Com cada any, l'arribada de la tardor porta un bon grapat de rapinyaires procedents de latituds més septentrionals. Dos dels tàxons més desconeguts que ens visiten a la tardor, i en molts casos es queden a passar l'hivern, són les dues subespècies de falcó pelegrí nòrdiques: Falco peregrinus peregrinus i Falco peregrinus calidus. El darrer Butlletí del CAC contenia un article sobre el seu estatus a Catalunya i també sobre com identificar-los (el podeu descarregar fent click aquí). 

A partir d'ara, aquestes dues subespècies ja estan disponibles per a ser introduides a ornitho.cat. Tanmateix, les dificultats que la seva identificació presenta fan necessària l'existència de diverses opcions que permetin a l'observador especificar el grau de precisió en la identificació. Així doncs, a l'hora d'introduir les vostres observacions de falcó pelegrí, trobareu les següents opcions:

- Falcó pelegrí (Falco peregrinus): Per a observacions on no s'ha pogut precisar la subespècie.

- Falcó pelegrí ssp. brookei (Falco peregrinus brookei): Per a observacions on s'ha pogut determinar que es tractava de la subespècie local brookei.

- Falcó pelegrí ssp. peregrinus (Falco peregrinus peregrinus): Per a observacions on s'ha pogut determinar que es tractava de la subespècie europea peregrinus.

- Falcó pelegrí tipus calidus (Falco peregrinus calidus): Per a observacions on s'ha pogut determinar que l'exemplar presentava totes les característiques de la subespècie àrtica calidus.

- Falcó pelegrí ssp. calidus/peregrinus (Falco peregrinus peregrinus/calidus): Per a observacions on s'ha pogut determinar que no es tractava de la subespècie local brookei, però no s'ha pogut precisar a quina de les dues subespècies més nòrdiques pertanyia.

Tot i la seva complexitat, esperem que la lectura de l'article ajudi als observadors a familiaritzar-se amb el tema i que les dades entrades a ornitho.cat contribueixin al coneixement d'una espècie tan emblemàtica a Catalunya.

 

Foto: Falcó pelegrí tipus calidus Falco peregrinus calidus. Delta de l'Ebre. Víctor Estrada.

enviat per Marcel Gil Velasco
 
dissabte 29 octubre 2016
technews
Grues en migració: com anotar l'hora d'observació?

Els darrers dies ha augmentat molt el pas de grues per Catalunya i s'han registrat observacions de grups a diferents punts del territori. Amb ocells tan conspicus en què fàcilment es pot observar un mateix estol des de diferents punts del territori, sovint anotem l'hora d'observació, que permet deduir si diverses observacions corresponen a un o a diferents estols. Tot i això, anotar l'hora als comentaris no és la millor opció, ja que no permet analitzar les dades ràpidament i fer filtres basats en l'hora. La millor manera és utilitzar el camp exprés per a l'hora.

Com anotar l'hora?

Si entres la teva observació des de l'app NaturaList és molt fàcil: quan entres una observació o llista en temps real, queda anotada automàticament, i si entres una observació en diferit et permet entrar l'hora en el moment d'anotar la data.

Si ho fas des del web www.ornitho.cat per entrar l'observació, pots anotar l'hora des del desplegable de la data. Has d'obrir el desplegable com si volguessis canviar la data i fixar-te en la part inferior del desplegable, just sota el calendari, on et permet introduir l'hora. Pots veure una mostra a la imatge següent:

enviat per Martí Franch
 
dissabte 15 octubre 2016
avinews
Papallones diürnes
Grans quantitats d'atalanta en migració per Catalunya!

L'atalanta Vanessa atalanta és una de les papallones migradores més comunes de Catalunya. A l'estiu es distribueix per tot Europa, però a la tardor les poblacions més nòrdiques abandonen les Illes Britàniques i Escandinàvia i migren cap al sud d'Europa. A Catalunya és especialment abundant a l'octubre i novembre, amb l'arribada dels exemplars migradors.

Aquests darrers dies s'està veient per Catalunya un intens pas, i sembla que aquest any és força excepcionalPer tal de recollir la magnitud d'aquest fenomen cal que s'entri el màxim d'observacions possibles d'aquest lepidòpter a la base de dades d'ornitho. Poseu especial interès en el lloc, la direcció de vol, el nombre d'individus i, si és possible, el flux migratori (individus/unitat de temps).

Encara hi ha molts aspectes de la migració de les papallones que es desconeixen i actualment s'està estudiant la migració de l'atalanta a Europa. Els portals on-line com Ornitho.cat són una de les peces clau per fer-ho. És una espècie inconfusible i molt fàcil d'observar. Moltes gràcies per contribuir amb les teves observacions!

 

Mapa d'observacions: tardor 2016.

Fotografia: Màrius Domingo

enviat per Martí Franch
 
divendres 14 octubre 2016
avinews
Aus
Fotografies i gravacions de mosquiters de doble ratlla

Aquests dies estan apareixent a Catalunya un nombre important de mosquiters de doble ratlla Phylloscopus inornatus. Es tracta d'un fenòmen creixent i any rere any se supera el nombre de cites enregistrat l'any anterior. Podeu veure un mapa de les observacions d'aquesta tardor en aquest enllaç.

A dia d'avui el mosquiter de doble ratlla és una raresa homologable pel Comitè Avifaunístic de Catalunya (CAC), i totes les citacions pujades a Ornitho.cat acompanyades d'imatges o sons poden ser homologats automàticament. Per aquest motiu, preguem als observadors que, en la mesura del possible, procurin fotografiar i/o enregistrar els mosquiters observats i acompanyin les seves observacions d'aquesta espècie de fotografies o enregistraments sonors. Això permetrà agilitzar l'homologació d'observacions per tal de poder estudiar en detall l'estatus d'aquest visitant siberià a casa nostra.

Moltes gràcies!

 

Fotografia: Xavier Riera

enviat per Martí Franch
 
dimecres 24 agost 2016
avinews
Mamífers
La regressió de la rata d’aigua i l'expansió del visó americà a Catalunya

La rata d’aigua (Arvicola sapidus) és una espècie endèmica del sud-oest d’Europa, present a França i a la península Ibèrica. Està íntimament lligada als cursos d’aigua, ja sigui amb corrent o de naturalesa lèntica com embassaments, jonqueres o basses. Llocs amb lleres ben estructurades, d’escassa pendent i principalment argiloses, fàcils d’excavar i amb abundància vegetació herbàcia. Convé recordar que és una espècie de conservació prioritària a nivell estatal, i que es considera com a Vulnerable.

Abans dels anys 1990 es trobava per la majoria dels rius del país, encara que amb densitat i distribució molt diferents, en funció de la geomorfologia, la composició litològica i la cobertura vegetal dels marges fluvials. De fet, cap a principis dels anys 2000 encara sembla estar força ben distribuïda com s’observa en el mapa següent (Figura 1; Rata d’aigua a l’Atlas y Libro Rojo de los Mamíferos Terestres de España (Palomo et al. 2007)).
 
Actualment, però, està en franca regressió. Ja el cens del 2013 realitzat per la SECEM va posar de manifest que havia sortit en el 18,7% de les quadrícules prospectades. Les dades recollides a Ornitho.cat reflecteixen força bé la seva distribució actual (Figura 2; Distribució de rata d’aigua segons citacions recollides a Ornitho.cat entre 2014 i 2016).

Per altra banda, el visó americà (Neovison vison) és una espècie originària de nord Amèrica, introduïda i en procés accelerat d’expansió en bona part dels països del nord d’Europa, illes Britàniques, Islàndia, Itàlia i Espanya. Aquesta espècie invasora i al·lòctona està en procés d’expansió per tot Catalunya des que en els anys 1980 s’escapessin molts exemplars de granges pelleteres d’Osona. A partir del 2000 va travessar la conca del Segre i actualment ja ocupa bona part del país, com ho reflexa en bona part les cites d’Ornitho.cat (Figura 3; Distribució de visó americà segons citacions recollides a Ornitho.cat entre 2014 i 2016).
 
Sembla, doncs, que les seves poblacions no paren d’augmentar, tot i les intenses campanyes de trampeig que realitzen els agents forestals i els tècnics responsables del control i gestió de l’espècie a Catalunya. És una espècie oportunista, gran depredador de preses petites, i la rata d’aigua en pateix directament les conseqüències.

És interessant veure que les distribucions de les dues espècies es complementen, fent pensar que el visó pot ser un factor negatiu clau en la regressió de la rata d’aigua a Catalunya. Caldrà veure un cop arribi a ser abundant en zones pirinenques, a la plana de Lleida i al sud de Catalunya, com quedaran reduïdes les poblacions de rata d’aigua, probablement en una situació encara molt més crítica del què ja està. Cal tenir present que ja es considera en perill d’extinció a Catalunya.


Cal doncs destinar esforços de conservació a aquest petit rosegador. Alhora es vol posar de manifest la importància d’aquest portal en la recollida de dades, essent valuós per poder copsar en el temps i l’espai les dinàmiques poblacionals de moltes espècies. Per tant animem als observadors a continuar aportant dades de rata d’aigua, que ajudin a dirigir els esforços de conservació.

 

David Guixé Coromines
Àrea de Biodiversitat - Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

enviat per Martí Franch
pàgina :
 
 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
>
>|
ítem/pàgina :
nombre : 151
Biolovision Sàrl (Switzerland), 2003-2017