Entre mediados y finales de febrero prácticamente cada año se observan las primeras Porzanas del año en Catalunya. Este grupo de especies, siempre difícil de ver por sus costumbres escondidizas y su capacidad por desaparecer con rapidez del campo de observación, las hace una de las especies que generan más satisfacción a muchas observadores y observadores de aves. Además, ¡sus plumajes son muy bonitos!

Es habitual que durante el mes de febrero se observen las primeras Polluelas pintojas (Porzana porzana), y de hecho este año ya se han visto los primeros dos ejemplares en el Delta de l'Ebre el pasado 11 de febrero (vistos por Marc Casas). También es habitual que cada año se observen las primeras Polluelas bastardas (Porzana parva) entre finales de febrero y principios de marzo. No obstante, la Polluela chica (Porzana pusilla), la especie más pequeña y escasa de las tres, no se observa en Catalunya hsata generalmente principios de abril.

Debido a sus costumbres huidizas, es importante recordar que es necesario ver a los ejemplares bien para poder confirmar su identificación con seguridad. Las Gallinetas comunes (Gallinula chloropus) y los Rascones (Rallus aquaticus) también corren entre la vegetación acuática, y las observaciones de pocos instantes pueden confundir a cualquer persona. Aunque sea la época de las Porzanas, ¡no todas las aves que corran entre la vegetación acuática lo serán! También es importante recordar que el repertorio de vocaliazaciones del Rascón (y también de la Gallineta) puede sorprender en algunas ocasiones y parecer tan raro que se asocie con otras especies; además las Porzana en Catalunya normalmente no se detectan reclamando ni cantando.

El portal OrnithoLlistes es una muy buena referencia para hacerse una idea de la fenología de las especies en Catalunya, y está construido a partir de las observaciones entradas en el portal en formato de listas completas. Fijaros en la fenología de la Polluela pintoja y la bastarda:

Esperamos que el número de observaciones de este año sea elevado debido al buen número de individups, y que el mapa de comarcas tenga muchas coloreadas. ¡Buena suerte!

El equipo de Ornitho.cat

(Imagen de Eulàlia Maspons a ornitho.cat)

Aquesta setmana hem implementat el mòdul de rareses a Ornitho.cat. Esperem que aquest mòdul faciliti la homologació de les dades de rareses per poder estudiar millor els seus patrons d’aparició.

A partir d'ara, quan s’introdueix una observació d'una espècie o subespècie considerada raresa s'obrirà automàticament aquest mòdul, on es podrà aportar informació addicional per al seu posterior estudi per part del Comitè Avifaunístic Català. Aquest mòdul, però , actualment només s’obre des de la pàgina web i no per l’aplicació NaturaList. Aquelles observacions de rareses per les que no s’ha entrat cap informació al mòdul apareixeran a la pàgina inicial de cada usuari, per sobre de la secció de notícies, com a pendents d’entrar informació.

Les següents indicacions volen facilitar a tots els usuaris la tasca d’omplir el mòdul:

- Quan se’n disposi, és important acompanyar les observacions de rareses amb fotografies o gravacions, a més d’omplir el camp "Descripció" amb altra informació rellevant sobre l'observació i aquelles característiques que han permès la identificació. Aquest camp és especialment important si no es disposa de fotografies o gravacions de so de qualitat.

- En cas que l'observació faci referència a exemplars que ja s'havien detectat anteriorment, és recomanable introduir un comentari del tipus "Segueix present" o "Encara present", però igualment s’agraeix qualsevol informació que pugui complementar la recollida en anteriors observacions.

Casos especials:

Anàtides en semi-llibertatperò que també apareixen com a raresa (com l’ànec canyella Tadorna ferruginea o l’oca de galta blanca Branta leucopsis): es recomana esmentar l’origen de captivitat al camp "Descripció". En aquest cas els administradors d’Ornitho.cat assignaran la dada a ocell introduït i no a raresa, tal i com es va comentar en una notícia prèvia.

Graula Corvus frugilegus: no cal omplir el formulari de raresa amb deteniment per les observacions de l’Alt Empordà, on actualment compta amb una població reproductora i resident.

Cornella emmantellada Corvus cornix: no cal omplir el formulari de raresa per les observacions a les zones habituals del Baix Llobregat, on compta amb una petita població entre diversos municipis a la perifèria de la desembocadura del Llobregat (Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, entre d’altres).

Trenca Lanius minor i l’alosa becuda Chersophilus duponti: no cal omplir el formulari de raresa per les observacions que formen part dels programes de seguiment de les poblacions reproductores d’aquestes espècies.

Tota la informació recollida a través d’aquest mòdul es posarà a disposició dels Comitès de Rareses pertinents, per ajudar-los a treballar d’una forma molt més eficient el procés d’homologació de les espècies rares. Les espècies considerades raresa a Catalunya per el Comitè Avifaunístic de Catalunya (CAC) es troben a la panúltimapàgina d'aquesta nota al Butlletí del CAC.

A més, també són raresa els tàxons considerats a nivell espanyol pel Comité de Rarezas de SEO/BirdLife, que publica informes bimensuals amb les dades homologades.

Moltes gràcies a totes i tots per la col·laboració!

El passat 31 de desembre de 2022, els observadors Marcel Gil i Xavi Larruy van trobar una cuereta de Txukotka Motacilla tschutschensis a la gespa de la Finca de Migjorn, al Delta de l’Ebre. En aquest punt tant singular hi hivernen cada any centenars de cueretes blanques Motacilla alba i algunes cueretes grogues Motacilla flava.

La cuereta de Txukotka es distribueix per Àsia i està formada per diverses subespècies, com la nostra cuereta groga. Tot i que la taxonomia encara no és clara del tot, les subespècies principals de cuereta de Txukotka són: tschutschensis (de l’extrem nord-occidental d’Àsia, comprenent l’est de Sibèria, la península de Txukotka i també a Alaska), taivana (sud-est de Sibèria i Sakhalín) i macronyx (nord-est de la Xina i est de Mongòlia). Addicionalment, la subespècie plexa es trobaria entre les àrees de distribució de la cuereta groga escandinava Motacilla flava thunbergi i de la cuereta de Txukotka de la subespècie nominal Motacilla tschutschensis, és a dir, al llarg d’una franja al nord de Sibèria, però aquest tàxon necessita una revisió sobre la seva posició.

A Europa, els darrers anys ha augmentat el nombre d’observacions d’aquesta espècie oriental, en part per la millora dels coneixements sobre la identificació d’aquest tàxon i també per la millora de la tecnologia, que permet obtenir millors imatges i gravacions sonores. La primera vegada que es va detectar a Península Ibèrica va ser el desembre de 2016, a l’Estuari del Tajo (Portugal) i des d’aleshores s’hi han detectat diversos exemplars, amb un màxim de 13 individus junts el febrer de 2020! A Espanya es coneixen dues citacions prèvies homologades: un exemplar de primer any els dies 19 i 20 de novembre de 2018 al Delta del Llobregat (Ferran López; José Luis Copete), que també és la primera cita per a Catalunya; i un exemplar hivernant a Jandía (Fuerteventura) entre el 26 de novembre de 2019 i el 15 de març de 2020 (Daniel López-Velasco, Miguel Rodríguez i Delfín González). Les dues dades esmentades es troben homologades a l’informe d’ocells rars del Comité de Rarezas de 2018 - juliol de 2020 (https://doi.org/10.13157/arla.69.2.2022.rb).

Pel que fa a la identificació d’aquesta espècie, a la tardor i hivern es caracteritzen principalment pel seu plomatge gris i blanc, tot i que a la primavera i estiu (després de la muda d’hivern) són tant grogues com les cueretes grogues que tots i totes coneixem. Donades les diverses combinacions d’híbrids entre les diferents subespècies de cuereta groga Motacilla flava i també la possibilitat d’híbrids entre cueretes grogues i cueretes citrines Motacilla citreola, la identificació d’exemplars fora de les zones habituals de distribució pot ser complexa. Per a poder determinar amb seguretat la identificació d’una cuereta de Txukotka són essencials dos aspectes de la identificació: 1- que el plomatge concordi amb la variació esperada en l’espècie; i 2- que es pugui disposar d’una gravació del reclam (un aspecte diagnòstic entre els diferents tàxons de cueretes, i un dels més importants). Addicionalment, una altra característica descrita per a la identificació de la cuereta de Txukotka és la longitud de l’ungla posterior, que sol ser més llarga i menys arquejada en aquest tàxon que en la cuereta groga.

L’exemplar que es troba present ara mateix al Delta de l’Ebre presenta les següents característiques:

-          Una cella blanca ampla i ben definida i plomes auriculars força fosques.

-          Cobertores alars grises i plomes de parts superiors en general grises, amb traces de verd oliva al mantell i capell.

-          Les parts inferiors principalment blanques, tot i que amb la gorja marcadament groga (i també algunes plomes del pit i zona cloacal), que contrasten amb infracobertores caudals blanques.

-          Reclam diagnòstic de cueretes de l’est 

És destacable que a la mateixa zona s’hi troba una segona cuereta amb unes característiques força semblants (amb una cella blanca ben patent i el pit destacadament groc), però aquesta presenta el dors més verdós i les infracobertores caudals marcadament grogues. D’aquest exemplar encara no s’ha pogut enregistrar cap vocalització, per tal de poder aprofundir més en la seva identificació. A més, entre les (almenys) deu cueretes grogues presents a la zona (a banda de la cuereta de Txukotka), també s’hi troba una cuereta amb aspecte de cuereta groga escandinava Motacilla flava thunbergi, que caldria estudiar amb més profunditat (especialment obtenir-ne una gravació del reclam) per tal de poder descartar la molt semblant subespècie/població plexa abans esmentada, un tàxon que s’ha detectat amb regularitat entre els individus hivernant a Portugal.

Finalment, cal remarcar que la Finca de Migjorn és una finca privada, i que a la gespa i als arrossars propers hi ha persones que hi treballen. És per això que demanem que l’actitud de les persones que vagin a veure ocells a la zona sigui sempre totalment respectuosa, sense sortir dels camins ni aparcar-hi cotxes al mig, respectant les senyals i les barreres de pas prohibit, i qualsevol altra situació de sentit comú. També cal recordar que l’exemplar ha estat ja molt ben documentat, de manera que s’han d’evitar molèsties innecessàries als ocells.

Per a més informació, us recomanem les següents publicacions:

-          Alström, P. & Mild, K. (2003). Pipits & Wagtails of Europe, Asia and North America. Christopher Helm, London.

-          Bot, S., Groenendijk, D., & van Oosten, H. (2014). Eastern Yellow Wagtails in Europe: identification and vocalisations. Dutch Birding 36: 295-311.

-          Hellquist, A. (2021). Identification and taxonomy of northern and eastern yellow wagtails – new pieces to the puzzle. Dutch Birding 43 (5): 333-370.

Durant la redacció d’aquesta nota, el Gerard Dalmau ha detectat un exemplar a Banyoles amb un reclam també compatible amb una cuereta de Txutkotka, i que podria suposar la tercera observació per a Catalunya. Malauradament l’exemplar no s’ha pogut tornar a localitzar encara.

L'equip d'ornitho.cat, amb la col·laboració de Marcel Gil (autor de la foto)

Recientemente se han registrado al portal diversas observaciones de Tarro canelo Tadorna ferruginea al Parc de Pedralbes de Barcelona. Estos ejemplares, junto con otros de otras especies presentes en el parque, se encuentran en semilibertad y són procedentes de un origen de captividad. No obstante, cuando las observaciones de estas especies se entran al portal, quedan registradas automáticamente con el estatus de la especie en Cataluña, que es el de rareza en el caso de la especie esmentada. 

En las localidades donde se conoce que hay ejemplares de anátidas de origen de captividad, las observaciones registradas en esas zonas se cmabiaran directamente a la categoria "alóctona" para poder diferenciar estos registros del resto de datos de las misma especie pero de ejemplares salvajes. Agradeceremos la colaboración de los usuarios de Ornitho que anoten comentarios en sus observaciones en caso de que se traten de ejemplares de origen doméstico (ya sea por el comportamiento observado, la presencia de anillas de plástico, entre otros motivos).

En las mismas listas registradas estos días en el Parc de Pedralbes también se han observado algunos ejemplares híbridos de porrón, principalmente de Porrón moñudo Aythya fuligula con otras especies, que muestran plumajes poco habituales que pueden descolocar a les observadores/as. Al no poder determinar qué combinación de progenitores tienen con seguridad, una buena forma de anotar estos datos es usando el taxón Aythya sp. x Aythya sp.

En Cataluña hay varias localidades donde se pueden observar anátidas en semilibertad, especialmente en parques urbanos. Otro caso parecido y conocido desde hace años es el de una Barnacla cariblanca Branta leucopsis en el río Segre en Balaguer, junto a otras especies de gansos domésticos. Estos datos, aunque de ejemplares de origen doméstico, son igualmente interesantes para ser registrados al portal (especialmente si se está efectuando una lista completa en el sitio), ya que pueden aportar información adicional sobre las dinámicas de estos individios en semilibertad, que puntualmente pueden interaccionar con poblaciones salvajes, o escapar y establecer poblaciones asilvestradas. Un buen ejemplo de como los datos de Ornitho pueden servir para mejorar el conocimiento de estas especies y su impacto y establecimiento en Cataluña se encuentra en los textos del último Atles dels ocells nidificants de Catalunya, donde se analizan los datos de ganso doméstico, ánsar cisne, pato criollo, pato mandarín y pato doméstico; además de otras especies exóticas.

Imagen de Paco Torres en el Parc de Pedralbes.

El equipo de Ornitho.cat 

Durant els darrers dies s’està produint una entrada molt forta de gavots Alca torda al llarg de tota la costa catalana. Tant és així que, a dia d’avui (22 de novembre), les observacions de gavot entrades a ornitho.cat durant el mes de novembre superen amb escreix les de qualsevol any anterior. En el període 2009-2021 la mitjana d’observacions de l’espècie al novembre va ser de 7,9, mentre que a hores d’ara ja en duem 99.

 Font: Eduard Villar (ornitho.cat)

Aquest fenomen sembla directament relacionat amb l’arribada de successius fronts associats a borrasques que assoten l’Atlàntic occidental i que fan que el nombre de gavots que ha entrat a la Mediterrània a través de l’estret de Gibraltar sigui molt més alt del que és habitual. D’aquí que també hagin incrementat molt les observacions de l’espècie a la costa Mediterrània de França durant aquests darrers dies. Tant, de fet, que prop del 20% de les observacions fetes al portal ornitho de França durant aquest mes han tingut lloc al Mediterrani (generalment >98% de les observacions franceses tenen lloc a la costa Atlàntica).

Paral·lelament a l’arribada de gavots, aquests darrers dies també s’estan fent força observacions de gavinetes de tres dits Rissa tridactyla que es veuen arrossegades pel temporal des del cantàbric fins a les costes mediterrànies per la vall de l’Ebre, cosa que produeix albiraments d’aquesta espècie en algunes masses d’aigua de l'interior de Catalunya i l’Aragó, per exemple.

Sigui com sigui, i més enllà del gaudi que obtenim amb aquestes observacions, cal tenir en compte que molts d’aquests ocells ens arriben extremadament debilitats. De fet, ja s’han detectat sis gavots morts a l’Empordà durant els darrers dos dies (e.g. https://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=8720481). És molt important, doncs, que introduïu qualsevol observació d’ocells morts o ferits en el mòdul de mortalitat d’ornitho.cat i que truqueu al 112 per agilitzar la recollida d'exemplars debilitats o ferits per part dels Agents.

I el guanyador final de la cursa Ornitho-Swarovski és...

Freddy Rivas 

S'emportes els prismàtics Swarovski Optik EL 10x42

Moltes gràcies a totes les persones que heu participat a Ornitho durant el darrer any, les vostres dades són molt valuoses.

El nostre agraïment a Swarovski Optik, a Esteller i a Oryx per confiar un any més en aquest concurs que ja és tota una tradició.

Ja tenim el guanyador mensual de la cursa Ornitho-Swarovski 2022!

Donem l'enhorabona a:

Mireia Queol

Ets la guanyadora del mes de setembre!

El premi és un val de 50€ per a la botiga Oryx

i a més entres en el sorteig dels prismàtics Swarovski Optik 10x42

Ja tenim el guanyador mensual de la cursa Ornitho-Swarovski 2022!

Donem l'enhorabona a:

Cristian Grijalba

Ets el guanyador del mes d'agost!

El premi és un val de 50€ per a la botiga Oryx

i a més entres en el sorteig dels prismàtics Swarovski Optik 10x42

A més, el nostre patrocinador Swarovski Optik ha presentat recentment el seu nou telescopi ATC/STC. Es tracta del més petit, lleuger i compacte dels telescopis de la marca. Doneu un cop d'ull al seu web perquè fa molt bona pinta!

Ja tenim el guanyador mensual de la cursa Ornitho-Swarovski 2022!

Donem l'enhorabona a:

Enric Sanhelli Bitria

Ets el guanyador del mes de juliol!

El premi és un val de 50€ per a la botiga Oryx

i a més entres en el sorteig dels prismàtics Swarovski Optik 10x42

Si sou participants del projecte #NocMig a Ornitho.cat o a Trektellen.nl tenim una informació que us interessa. 

Sortegem una gravadora Song Meter Micro, cortesia de Wildlife Acoustics, valorada en més de 250€. 

Per participar només heu d'entrar dades al projecte #NocMig d'Ornitho o a qualsevol de les estacions catalanes d'enregistrament de vocalitzacions nocturnes en vol del portal Trektellen.nl entre l'1 d'agost i el 24 de setembre de 2022.

El 25 de setembre farem el sorteig en directe durant el Delta Birding Festival. No és imprescindible assistir al festival per poder participar en el sorteig.

D'entre tots els participants s'escollirà el guanyador final en què cada observador tindrà tantes probabilitats de guanyar com nits hagi entrat dades. És a dir, que si un observador ha entrat dades durant 20 nits, tindrà més probabilitats de guanyar que un altre que n'hagi entrat 10. 

Consulteu les bases.