Amb el seu plomatge gris i blanc, les espatlles negres i uns ulls vermells inconfusibles, l’esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus), també conegut com a elani, és un rapinyaire que no passa desapercebut.

La seva distribució és molt àmplia, i abasta bona part de l’Àfrica, l’Orient Mitjà, el subcontinent indi i el sud-est asiàtic. A Europa, la seva presència reproductora s’ha concentrat tradicionalment a la península Ibèrica, però en les darreres dècades l’espècie ha anat expandint-se cap al nord, fins a arribar al sud-oest de França. Aquesta expansió s’ha relacionat, entre altres factors, amb l’augment dels paisatges oberts i adevesats a partir de la segona meitat del segle XX, que li ofereixen hàbitats favorables per caçar.

Esparver d’espatlles negres adult aturat a Vilajuïga, Alt Empordà. Fotografia: Albert Burgas

Una vida nòmada guiada per l’aliment

A diferència de molts rapinyaires que mantenen territoris relativament estables, l’elani té un comportament nòmada i dispersiu. Això vol dir que pot desplaçar-se grans distàncies per trobar zones amb condicions favorables, de manera que la seva presència en un indret pot variar considerablement d’un any a l’altre. Aquests desplaçaments no segueixen necessàriament un calendari migratori regular, sinó que són moviments dispersius que responen a les oportunitats que ofereix el territori. I quina és una de les claus d’aquestes oportunitats? La disponibilitat de petits mamífers!

L’elani és un caçador especialment hàbil que s'ha especialitzat en la captura de petits mamífers, principalment rosegadors. Segons la regió, la seva dieta es basa en una o diverses espècies, el pes de les quals oscil·la entre 15-40 g. Les poblacions d’aquests rosegadors poden experimentar fluctuacions importants (depenent de l’espècie): en algunes espècies, l’abundància augmenta seguint cicles relativament regular, com és el cas d’algunes espècies de talpons, mentre que en d’altres les variacions són més irregulars i més difícils de preveure.

A la nostra regió, les preses habituals de l’elani són els ratolins (gènere Mus i Apodemus) i els talpons (gènere Microtus), tot i que també pot capturar altres petits mamífers, com ara les musaranyes, així com ocells, rèptils i, ocasionalment insectes. La importància de cada presa varia segons la regió: a Extremadura, per exemple, el ratolí de camp (Mus spretus) és la presa principal durant l’època de cria, mentre que a la Meseta Nord predominen principalment els talpons dels prats (Microtus arvalis).

Aquesta especialització alimentària és una característica clau per entendre l'ecologia i el comportament dels elanis, ja que la seva distribució, densitat de població, moviments, període de cria i èxit reproductiu depèn estretament de la disponibilitat dels petits mamífers dels quals s’alimenta.

Un any favorable per l’elani a Europa?

La temporada de cria del 2026 sembla haver estat especialment favorable per a l’espècie a França. Si comparem els mapes de l’EuroBirdPortal (EBP) amb els de l’any passat, s’hi observa un augment dels registres i una presència més extensa cap al nord d'Europa. A Bèlgica, fins i tot, s’ha confirmat la primera reproducció exitosa de l’espècie al país: una parella va aconseguir que quatre polls volessin a finals de juliol.

Aquest augment de les observacions i l’expansió cap al nord podrien haver estat afavorides per una primavera i estiu especialment càlids a Europa i amb una major disponibilitat d’aliment, ja que en algunes regions d’Europa central, les poblacions de talpons del gènere Microtus experimenten augments molt importants, coneguts com a explosions demogràfiques, que afavoreixen la reproducció de molts rapinyaires, així com els moviments dispersius de l’elani.

Comparació de les observacions d’elani a Europa durant els darrers 12 mesos i el mateix període de l’any passat. Les dades de l’EuroBirdPortal (EBP) mostren un augment de registres i una expansió de la seva presència cap al nord d’Europa.

Un rapinyaire amb una muda particular

Si bé la major part dels rapinyaires diürns (família Accipitridae) realitza una muda del plomatge més aviat lenta, en la que els juvenils mantenen el plomatge del niu durant diversos mesos (i comencen a mudar-lo a la primavera del segon any calendari), els elanis realitzen una muda completa durant el primer any de vida, sovint uns 3-4 mesos després de sortir del niu. Al ser una espècie amb molta flexibilitat a l’hora de criar (en funció de la disponibilitat d’aliment), es poden observar individus amb plomatge juvenil durant molts mesos de l’any, i aquest es mudarà més o menys ràpid en funció de l’època (els que neixen primer solen canviar-lo als pocs mesos, mentre que els més tardans a vegades suspenen la muda i l’acaben a la primavera). En qualsevol cas, és l’única espècie de rapinyaire de Catalunya que, a la primavera, en molts casos ja no podrem diferenciar individus de segon any calendari d’individus més adults!

El plomatge juvenil és molt característic, amb nombroses taques blanques a les puntes de les plomes del dors i l’ala. Durant la tardor, us animem a registrar les edats dels exemplars observats sempre que sigui possible determinar-la amb certesa.

Juvenil d’elani a l’Aldea, Baix Ebre, el setembre de 2020. Fotografia: Mayca Martí

Per què l’elani no acaba d’establir-se de manera regular a Catalunya?

Si a Catalunya tenim paisatges semblants als que ocupa l’elani a França, per què encara no s’hi ha establert de manera regular? A Catalunya, la reproducció de l’espècie es va confirmar per primera vegada el 1998, a Pla d’Urgell. Des d’aleshores, al llarg dels anys s’han detectat més intents de cria, però la seva presència continua sent irregular, amb augments puntuals que semblen correspondre més a episodis d’explosions demogràfiques de rosegadors que no pas amb un procés real de colonització estable.

Una possible explicació es troba en la distribució de les seves preses. A Catalunya, l’elani s’alimenta principalment de ratolins, com el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i el ratolí de camp, així com de talpons. Tanmateix, el talpó dels prats, una presa important en algunes regions on l’elani prospera, es troba principalment a les zones de muntanya, especialment als Pirineus, i no ocupa de manera generalitzada les planes mediterrànies catalanes. Això contrasta amb algunes regions de França i la meseta central Ibèrica, on sí que trobem l’espècie a cotes baixes i on poden assolir densitats molt elevades, amb explosions demogràfiques relativament regulars. Com a substitut dels talpons dels prats, a les terres baixes catalanes hi trobem el talpó comú (Microtus duodecimcostatus), però els seus hàbits molt més subterranis que el talpó dels prats el converteixen una presa molt menys accessible. Per la seva banda, els ratolins i les musaranyes, també poden presentar fluctuacions en la seva abundància, però no experimenten augments tan espectaculars i són augments molt imprevisibles, que fa que siguin un recurs no tan estable.

Talpó dels prats (Microtus arvalis), Encamp, Andorra. Fotografia: Joan Tatje

Mentrestant, aquesta tardor de 2026 estem gaudint d’una petita reguera d’observacions d’elanis al país. Segurament d’exemplars provinents de les poblacions franceses i que es troben en dispersió a la cerca de noves oportunitats. Aprofitem aquesta oportunitat per gaudir d’un rapinyaire tan singular i seguir-ne d’aprop els seus moviments!

Aquest exemplar adult acabava de capturar un colltort (Jynx torquilla). Les observacions a Ornitho.cat a vegades ens permeten recollir informació més enllà de la distribució i fenologia de les espècies. Peralada, Alt Empordà, octubre de 2026. Fotografia: Olga Gairin Deulofeu.

Si vols saber més sobre com podem seguir i monitoritzar les poblacions de petits mamífers a Catalunya, no et perdis la propera notícia, on explicarem com funciona el projecte SEMICE i com ens ajuda a conèixer millor aquests petits habitants del nostre territori!

Des de l’1 d’octubre ja està en marxa una nova edició de la cursa Ornitho-Swarovski, que s’allargarà durant la temporada 2026-2027. Una iniciativa que vol fomentar l’observació dels ocells i la participació en la recollida de dades de biodiversitat a través de les plataformes Ornitho.

Com hi podeu participar?

Participar-hi és molt senzill: només cal introduir a Ornitho llistes completes d’un mínim de 30 minuts. Les llistes es poden enviar a través dels webs Ornitho.cat i Ornitho.ad, així com mitjançant l’aplicació mòbil NaturaList.

Amb cada llista completa que registreu, contribuïu al coneixement i seguiment de les poblacions d’ocells, alhora que participeu en el sorteig dels premis de la cursa.

Quins són els premis?

La cursa ofereix premis mensuals i un gran premi final:

• Premi mensual: cada mes se seleccionarà un guanyador, que rebrà un val de 50 € per a la botiga Oryx.

• Premi absolut: entre tots els guanyadors mensuals se seleccionarà el guanyador absolut, que s’endurà uns prismàtics Swarovski EL 10x42.

Cada observació compta!

No deixeu passar l’oportunitat de participar-hi. Cada dia és una nova ocasió per sortir al camp, observar els ocells, registrar les vostres observacions i optar als premis.

Prepareu els prismàtics, completeu les vostres llistes i participeu en la cursa Ornitho-Swarovski 2026-2027!

Durant el cap de setmana del Delta Birding Festival 2026 es va celebrar el sorteig del guanyador de la cursa Ornitho-Swarovski corresponent al mes de setembre. Amb aquest sorteig, ja tenim el darrer guanyador mensual de l’edició d’enguany, que s’emporta un val de 50 € per a la botiga Oryx.

🏆 El guanyador del mes de setembre va ser Carlos Álvarez Cros.

A continuació, es va fer el sorteig del premi absolut de la cursa, consistent en uns magnífics prismàtics Swarovski Optik. Per participar-hi, a cadascun dels guanyadors mensuals li corresponia el número del mes en què havia guanyat.

El president de l’ICO va extreure una bola d’una bossa on hi havia tots els números dels mesos guanyadors.

🎉 El número seleccionat va ser el 5, corresponent al mes de maig i, per tant, al guanyador Joan Bertran, que s’emporta el premi absolut: uns prismàtics Swarovski Optik.

Podeu recuperar el sorteig en directe aquí:

📩 Properament contactarem amb tots els guanyadors per informar-vos de com podeu accedir als vostres premis.

Moltes gràcies a totes i tots els que heu participat en aquesta cursa i que, amb les vostres observacions, contribuïu a fer créixer el coneixement i el seguiment de l’avifauna catalana.

I recordeu: continueu introduint les vostres dades al portal Ornitho! 🐦

Us portem el llistat de les guanyadores i els guanyadors mensuals de la cursa Ornitho-Swarovski, corresponents als mesos de gener a agost. 🐦

• Gener: Ernest Garcia
• Febrer: Eugeni Capella
• Març: Jordi Cerdeira i Ribot
• Abril: Susagna Crosas
• Maig: Joan Bertran
• Juny: Susanna Cuadros Gõttel
• Juliol: Quico Serra
• Agost: Xavier Colomé

Cadascun d’ells s’emporta un val de 50 € per a la botiga Oryx. Moltes felicitats! 🎉

Però això no és tot! 👀 Durant aquest cap de setmana, al Delta Birding Festival, revelarem el nom del guanyador o guanyadora del mes de setembre.

I encara queda la gran sorpresa: d’entre totes les persones guanyadores mensuals, en sortejarem una que es convertirà en la guanyadora absoluta de la cursa i s’emportarà uns fantàstics prismàtics Swarovski! 🏆🔭

Molta sort a tothom! 🍀

A finals d’estiu de l’any passat, es va detectar per primera vegada al Delta de l’Ebre una libèl·lula en expansió a la península Ibèrica: l'Orthetrum trinacria! Es tracta d'una espècie que fins aleshores no s'havia observat mai a Catalunya!

Des de la detecció del primer individu al 2025, la seva presència només es coneixia a la zona del Mirador de l’Embut, però gràcies a les observacions de diversos observadors i observadores i a diferents censos realitzats el 2026, se n'ha pogut constatar la seva presència en diversos punts del Delta de l'Ebre. Les elevades densitats registrades al Mirador de l’Embut, juntament amb la seva presència continuada a la zona, suggereixen que l'espècie podria haver-s'hi establert.

Però Orthetrum trinacria no és l'única espècie d'odonat que ha arribat recentment! Durant la celebració del Delta Birding Festival de 2022 es va observar una altra espècie d’odonat que no s’havia detectat mai a Catalunya i que també es troba en expansió: la Brachythemis impartita!.

Actualment, només es coneixen quatre observacions d'aquesta espècie al territori català: tres al Delta de l'Ebre i una a Lleida. Una de les observacions del Delta de l’Ebre correspon a un exemplar detectat el 2011, però que no es va donar a conèixer fins al 2022. Fins ara, no es té constància de cap població establerta a Catalunya, tot i que les característiques de Delta de l’Ebre el converteixen en un hàbitat potencialment favorable per a l'espècie.

Degut a la celebració del Delta Birding Festival que tindrà lloc els dies 18, 19 i 20 de setembre, animem a totes les persones participants i als visitants de la zona a estar atents a la possible presència d'aquestes dues espècies. Si en detecteu algun exemplar, us animem a enregistrar l'observació al portal d'ornitho.cat, preferiblement acompanyada d’una fotografia que permeti confirmar-ne la identificació.

A la imatge següent podeu consultar fotografies de mascles i femelles de les dues espècies, on es mostren les principals característiques que permeten diferenciar-les i facilitar-ne la detecció al camp:

A dalt: Orthetrum trinacria — mascle | femella

A baix: Brachythemis impartita — mascle | femella

Fotografies de David Gispert (O. trinacria), Gemma Lladó i Víctor Alonso Ochoa.

Estigueu atents i atentes: potser aquest setembre el Delta de l'Ebre ens torna a donar alguna sorpresa!

Alguns anys semblen produir-se augments sobtats de la població d’algunes espècies d'ortòpters. Això pot deure’s a les condicions meteorològiques, a l’escassetat de paràsits o depredadors i/o a altres factors externs propis de la regió que habiten.

El 2026 sembla estar sent l’any del grill d’estiu (Eumodicogryllus bordigalensis). Al grup Antaxius ja reunim diversos testimonis que semblen confirmar aquest augment de població al llarg del territori: la Vall d’Aro per part del grup STERNA, el Bages, Barcelona, Cerlà, l’Escala, el Baix Llobregat... Són indrets on en anys anteriors no s’havia documentat l’espècie, o on era molt menys abundant, i on ara n’hi ha per tot arreu, cantant tant de dia com de nit.
A Barcelona i en pobles com Platja d’Aro, se senten pels carrers, fins i tot al bell mig dels nuclis urbans, malgrat la gentrificació que pateixen.

Podeu consultar el seu cant en aquest enllaç d'una observació.

Si sentiu aquest cant tan característic, no dubteu a enregistrar-lo i pujar-lo en format d'àudio a Ornitho.cat! Qualsevol registre, encara que no ho sembli, pot ser interessant!!

Imatge de portada de Daniel González, a Ornitho.cat.

Grup Antaxius-ICHN (@antaxius__ichn)

L’agost és un dels moments més emocionants per gaudir del pas migratori de la cigonya blanca (Ciconia ciconia) per Catalunya. Durant aquestes setmanes, milers d’ocells es desplacen cap al sud i molts travessaran el territori català en el seu gran viatge cap a les zones d’hivernada. És un espectacle que podem observar des de molts indrets i en què qualsevol observació por aportar informació molt valuosa pel coneixement de la seva migració.

Estol de cigonyes en migració sobre el cel de Fontajau, Girona. Fotografia de Joan Ramon Santasusana.  

Un viatge de milers de quilòmetres

La cigonya blanca és una gran especialista del vol planat. Per desplaçar-se durant la migració aprofita corrents tèrmiques ascendents que es formen sobre terra: guanya altura sense gairebé batre les ales i després planegen fins trobar una nova tèrmica. Aquesta estratègia li permet desplaçar-se llargues distàncies amb un cost energètic relativament baix. No obstant, comporta que la migració només la realitzen durant el dia, i quan arriba el capvespre han de buscar un punt on passar la nit.

A finals d’estiu, moltes cigonyes europees emprenen el viatge cap al sud. Les poblacions de l’Europa occidental i central segueixen principalment la ruta occidental, que les porta a través de la península Ibèrica fins l’estret de Gibraltar. Des d’allà travessen cap al nord d’Àfrica i continuen el seu periple fins les zones d’hivernada, sovint a la regió del Sahel i altres àrees de l’Àfrica subsahariana. Altres individus, però, es quedaran a passar l’hivern a la península Ibèrica, algunes també a Catalunya mateix.

Localitzacions de cigonya blanca obtingudes mitjançant seguiment amb dispositius GPS entre el 2012 i el 2018. Es mostren en color blau els exemplars marcats a Espanya (53 exemplars) i en vermell els marcats a Centreeuropa (26 exemplars). Els cercles mostren la localització dels nius de les aus marcades. Extret de Bécares et al. 2019.

Degut a la barrera geogràfica que suposen els Pirineus, el pas migratori per Catalunya és molt important, ja que molts estols accedeixen a la península Ibèrica per l’Empordà. Seguidament, existeix un gran corredor migratori a través de la Catalunya Central, on solen migrar principalment en direcció a Osona, Bages i cap al Segrià, Garrigues i terres de l’Ebre. No obstant, podem gaudir de grans concentracions d’exemplars en grups que poden arribar a ser molt nombrosos a pràcticament qualsevol punt del territori.

Com dèiem, les cigonyes en migració volen durant el dia quan les condicions meteorològiques són favorables. És per això que durant episodis de mal temps i tempestes, aquests grups, de desenes o fins i tot centenars d’individus, sovint es veuen obligats a interrompre el seu viatge i esperar que es recuperin les condicions òptimes per reprendre la seva migració. De la mateixa manera, quan arriba el vespre, els estols busquen un lloc on dormir i acaben escollint sovint zones urbanes com a punts de parada. Aquests estols són especialment regulars en punts de la Catalunya Central, seguint la ruta que hem esmentat prèviament. És durant aquests dies quan els nostres camps i pobles, s’omplen d’una estampa singular: cada estructura, cada camp i cada racó es tenyeixen de blanc i negre amb centenars d’exemplars que fan una pausa en el seu llarg viatge per descansar i refugiar-se.

Estol de cigonyes aturades a un camp de Bellver de la Cerdanya. Fotografia de Antón M. Dunyó.  

Qualsevol estructura pot ser un bon posader. Fotografia de Ramon Prat a Taradell, Osona.

Aquest mes, us animem a mirar al cel, gaudir del pas de les cigonyes i enregistrar totes les observacions a Ornitho.cat. Les dades aportades per tots els observadors i observadores permeten conèixer millor quan, on i en quina quantitat es produeix la migració de l’espècie a Catalunya.

Un pas més enllà: quan una observació pot explicar una història

Entre totes les cigonyes que veurem aquest agost, algunes portaran anelles de PVC de lectura a distància. Aquestes marques incorporen un codi alfanumèric que podem llegir amb prismàtics, telescopi o càmera fotogràfica, sense necessitat de capturar l’ocell. Cada lectura pot convertir-se en una dada especialment interessant, ja que ens permet reconstruir part de la seva història i dels seus moviments i enregistrar els grans desplaçaments que realitzen els individus. Per això, si observeu una cigonya amb una anella de PVC, us animem també a que intenteu llegir-ne el codi i a que introduïu la dada a marquesespecials.cat. El portal ja acumula més de 25.000 observacions de cigonya blanca gràcies a la feina feta per molts voluntaris i voluntàries en els darrers anys!

És important anotar amb cura tots els caràcters que es puguin identificar, així com la localitat, la data i l’hora d’observació, a més del color i la posició de l’anella. La lectura a distància requereix paciència: no cal forçar la situació ni acostar-se excessivament als ocells. Una fotografia pot ser de gran ajuda per confirmar posteriorment la inscripció.

En el moment d’entrar la dada al portal de marques especials, és important que seguiu les instruccions per poder registrar la dada correctament. Si es tracta d’una cigonya que ja disposa d’un historial previ, podreu visualitzar-ho un cop registrada la vostra observació, però si és una cigonya que encara no s’havia detectat no tindrà dades fins que la informació es tramiti.

La tipologia d’anelles més habitual, com veieu a la imatge de sota, són les anelles octogonals negres. Aquestes anelles porten un codi de tres lletres que és indicador del país d’anellament, i un codi de 5 dígits en vertical que és l’identificador de cada exemplar. Gràcies al remitent, sabrem l’origen dels exemplars ja des del moment de l’observació (DER, DEW, DER = Alemanya, HES = Suïssa, AUW = Àustria, NLA = Països Baixos, ESC = Catalunya, entre d’altres).

Lectura d’una anella de PVC d’Alemanya a Manresa. Fotografia de Oriol Oms.

La cara fosca de la migració

Malauradament, la cerca de punts alts on passar la nit sol acabar generant problemes molt greus per les cigonyes. Alguns dels elements alts més destacats dels nostres paisatges són torres de línies elèctriques, que comporten un greu perill per aquests ocells. Moltes d’elles estan construïdes amb estructures “perilloses”, en les que si un ocell (especialment un de gran, com una cigonya o un rapinyaire) fa contacte amb dos elements, s’electrocuta greument i en molts casos mor. Desgraciadament, quan es produeixen grans concentracions de cigonyes prop de zones urbanes, els punts de descans més segurs (com poden ser campanars o altres edificis alts, arbres grans, etc.) s’omplen ràpidament, fent que altres individus s’hagin de desplaçar a punts menys segurs. En molts casos, les torres de les línies elèctriques també són ocupades i es produeixen molts casos d’electrocucions, pràcticament cada setmana. Per aquest motiu, és molt important que si localitzeu alguna cigonya morta, registreu la dada al mòdul de mortalitat d’Ornitho.cat i, alhora, truqueu al Cos d’Agents Rurals o al 112 per notificar la incidència.

La migració és un fenomen immens, però el seu coneixement es construeix a partir de moltes observacions petites: una cigonya que travessa el cel del nostre poble, un estol que s’atura en un camp, unes quantes aus que guanyen altura sobre una carena o una anella de PVC que aconseguim llegir amb el telescopi. Amb cada observació contribuïm a resseguir aquest extraordinari viatge i a entendre una mica millor la vida d’aquestes gran viatgeres.

La migració ja està en marxa i la teva observació també en pot formar part!

Amb l'arribada de la segona meitat de l'estiu, el cel de Catalunya comença a oferir un espectacle que sovint passa desapercebut. Els crits aguts i els vols vertiginosos dels falciots que durant tota la primavera i l'estiu ens han acompanyat al cel, sobre pobles i ciutats, són especialment intensos durant aquests dies, coincidint amb la formació de les primeres concentracions premigratòries (Fig.1). Aquestes agrupacions anuncien la proximitat de la migració postnupcial, que conduirà l'espècie fins a les àrees d'hivernada de l'Àfrica subsahariana.

Figura 1. Estol de falciots negres. Preludi de la migració postnupcial.

La fenologia del falciot negre (Apus apus) és una de les més comprimides entre els ocells reproductors del nostre territori. Els primers exemplars arriben habitualment a Catalunya a principis d'abril, i durant aquest mes i principis de maig els reproductors s'aniran establint a les zones de cria, ocupant amb una gran fidelitat les mateixes cavitats on han criat en temporades anteriors. En poc més de tres mesos duen a terme tot el cicle reproductor: estableixen el territori, formen parella, ponen els ous, alimenten els polls i marxen de nou cap a les zones d'hivernada a l'Àfrica, sovint fins i tot abans que els pollets hagin començat a volar! Sí, els "abandonen" al niu, ja que els alimenten fins assolir pesos molt superiors al dels adults i els poden deixar uns dies per acabar de créixer. Per això, entre mitjans i finals de juliol es produeix un "buidat" massiu dels adults de falciots que sentíem cridant els matins i tardes d'estiu, però encara veurem alguns falciots ben bé fins a finals d'agost (la majoria dels joves de l'any que comencen a volar) (Fig. 2).

Figura 2. Evolució de la freqüència d’observació de l’espècie (% de llistes completes d’ornitho.cat que contenen l’espècie) al llarg de l’any. Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de l’espècie. Font: Ornithollistes.

Els falciots són una de les espècies més adaptades a la vida a l'aire. Malgrat la seva semblança amb les orenetes, no hi estan estretament emparentats. Les seves ales llargues i en forma de falç, el cos aerodinàmic i unes potes molt curtes són el resultat d'una evolució especialitzada que li permet passar pràcticament tota la vida volant. A l'aire caça insectes, beu aprofitant la superfície de basses o rius, recull material per construir el niu i fins i tot és capaç de dormir durant el vol, alternant períodes de descans mentre ascendeix a grans altituds. 

Una de les curiositats més sorprenents d'aquesta espècie té com a protagonistes els joves nascuts aquest mateix estiu (Fig. 3). Quan abandonen el niu per primera vegada, ho fan amb totes les habilitats necessàries per sobreviure volant. I, el més extraordinari, és que no tornaran a tocar terra fins que visitin les colònies de cria per buscar un lloc adequat per nidificar (cosa que no faran fins al cap d'uns anys).

Figura 3. Polls de falciot negre al niu.

Aquest estil de vida tan singular converteix el falciot en un dels ocells més fascinants de la fauna europea. Per això, mentre observem els darrers vols sobre els nostres pobles i ciutats, val la pena recordar que aquests crits estridents que anuncien el final de l'estiu no tornaran a sentir-se fins a la primavera vinent. Els falciots emprenen ara un viatge extraordinari que els portarà a travessar la Mediterrània, el desert del Sàhara i bona part del continent africà (Fig. 4) abans de tornar, puntuals com cada any, a ocupar els mateixos nius i omplir de nou el cel de Catalunya amb el seu vol inconfusible.

Figura 4. Trajectòries migratòries dels falciots. (A) Trajectòries migratòries de tardor per a 6 individus on els cercles omplerts representen posicions mitjanes de períodes de 3 dies i els cercles grocs omplerts representen períodes en els que els ocells es quedaven 2 dies o més dies a la mateixa zona. Les línies de punts indiquen la manca de dades al voltant de l'equinocci de tardor. (B) Trajectòries migratòries de primavera per als mateixos ocells que a (A). Extret de Åkesson et al. 2012.

Aquest any, la Cursa Ornitho-Swarovski manté la mateixa dinàmica de participació i els mateixos premis, però incorpora un canvi en el calendari de comunicació dels guanyadors. Els guanyadors mensuals corresponents als mesos de gener a agost es donaran a conèixer conjuntament a començaments de setembre. Cada un d'ells rebrà un val de 50 € per bescanviar a la botiga Oryx i passarà a formar part del sorteig del premi final. El guanyador del mes de setembre s'anunciarà, com és habitual, durant el Delta Birding Festival (DBF). En el mateix acte es farà també el sorteig del guanyador absolut de la Cursa Ornitho-Swarovski, que serà escollit entre tots els guanyadors mensuals i s'endurà uns prismàtics Swarovski Optik EL 10x42, patrocinats per Swarovski Optik. Aquest canvi afecta únicament el calendari d'anunci dels guanyadors. La participació a la cursa, el sistema de sorteig i els premis es mantenen sense cap modificació, per tant, encara sou a temps d'entar tantes llistes com pugueu per accedir als premi del mes d'agost i de setembre.

Gràcies a Swarovski Optik i Oryx per fer possible una nova edició de la Cursa Ornitho-Swarovski, i molta sort a tots els participants!