Aquest any, la Cursa Ornitho-Swarovski manté la mateixa dinàmica de participació i els mateixos premis, però incorpora un canvi en el calendari de comunicació dels guanyadors. Els guanyadors mensuals corresponents als mesos de gener a agost es donaran a conèixer conjuntament a començaments de setembre. Cada un d'ells rebrà un val de 50 € per bescanviar a la botiga Oryx i passarà a formar part del sorteig del premi final. El guanyador del mes de setembre s'anunciarà, com és habitual, durant el Delta Birding Festival (DBF). En el mateix acte es farà també el sorteig del guanyador absolut de la Cursa Ornitho-Swarovski, que serà escollit entre tots els guanyadors mensuals i s'endurà uns prismàtics Swarovski Optik EL 10x42, patrocinats per Swarovski Optik. Aquest canvi afecta únicament el calendari d'anunci dels guanyadors. La participació a la cursa, el sistema de sorteig i els premis es mantenen sense cap modificació, per tant, encara sou a temps d'entar tantes llistes com pugueu per accedir als premi del mes d'agost i de setembre.

Gràcies a Swarovski Optik i Oryx per fer possible una nova edició de la Cursa Ornitho-Swarovski, i molta sort a tots els participants!

Ara que la temporada de nidificants del SOCC ha finalitzat, és el moment de recollir totes les dades! Així, us agrairíem que abans del dia 15 de juliol ens les féssiu arribar a través de la web d’ornitho.

Però, us ha passat mai que un cop heu registrat un cens, us heu adonat que us heu deixat d’introduir alguna espècie? No us preocupeu! En aquest butlletí us deixem un petit tutorial on us expliquem, pas a pas, com posar-li solució:

Per fer-ho haureu d’iniciar sessió a la web d’ornitho i accedir a l’apartat d’administració i seguidament a gestió de protocols i comprovar les observacions. Aquí us apareixerà un calendari que us permetrà triar el cens a modificar:

Aleshores, si cliqueu sobre un cens, us apareixeran totes les observacions realitzades en aquest i des d’on les podreu editar. Per fer-ho, premeu damunt del quadrat amb el llapis de qualsevol de les observacions que pertanyi al cens on volem afegir una nova dada.

En aquest punt, per afegir una nova observació, només caldrà pitjar el botó blau amb el símbol +.

Llavors, se us obrirà un desplegable per escollir quina espècie voleu incorporar, el nombre de comptatges i les condicions (posat, en vol, oïda, entre d’altres).

Des d’aquí només us queda seleccionar la nova espècie afegida (per exemple, un picor verd ibèric) i modificar la dada, agregant informació sobre el sexe, la distància o banda (<25m, <100m, >100m o en pas) i la secció (de 1 a 6). I per, últim, prémer el botó d’actualitzar, situat al final de la pàgina.

Esperem que aquesta breu guia us sigui de gran ajuda! Per informació més detallada sobre aquest procés podeu consultar el següent enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=cLnsPk-fo-c

Aquest any 2026, s'està duent a terme el cens nacional de gavià argentat (Larus michahellis), coordinat per SEO/Birdlife.

L'últim cens general d'aquesta espècie va tenir lloc entre el 2007 i el 2009 i des de llavors les seves poblacions han mostrat un fort declivi, especialment a les costes del nord peninsular.

Tot i que moltes de les principals colònies de Catalunya es troben a illes, illots i penya-segats, una part de la població catalana nidifica en zones urbanes, principalment en teulades d’edificis. Aquesta reproducció més urbana es dona principalment a diverses ciutats de la costa, però també a zones de l’interior, com per exemple a Osona.

Degut a la complexitat de localitzar i poder censar bé les poblacions urbanes, des de l'ICO sol·licitem la participació de tothom per registrar dades d’exemplars reproductors en edificis a qualsevol zona urbana de Catalunya a través d’Ornitho.cat (ja sigui des de l’aplicació NaturaList o directament des del web).

És molt important que les dades que s’entrin portin associat un codi Atles, utilitzant principalment els que fan referència a nidificació segura (C) (nius amb ocells covant, nius amb polls, pollets volanders, etc.).

Moltes gràcies per la col·laboració!

Durant el cap de setmana, els nostres servidors es van sobrecarregar inesperadament i com a resultat, l'aplicació NaturaList no es va poder connectar temporalment als servidors. L'equip de desenvolupament de Biolovision ja ha pres mesures per resoldre el problema, però és possible que les observacions de NaturaList triguin temps (en alguns casos, més de 24 hores) a aparèixer a ornitho.cat / ad.

Si us plau, no introduïu les dades dues vegades. Doneu temps al sistema perquè es recuperi.

Podeu continuar registrant i enviant observacions a través de NaturaList. No es perdrà cap dada, simplement pot trigar una mica a estar disponibles a ornitho.cat / ad.

Gràcies per la paciència,

Per qui no la conegui, el Gran paó de nit (Saturnia pyri) és ni més ni menys que la papallona (i l’insecte) més gran d’Europa!

Es tracta d’una papallona nocturna de la família Saturniidae pròpia d’Europa meridional i nord d’Àfrica, que pot arribar a assolir els 20 cm d’envergadura (Fig.1). 

Figura 1.Comparativa de la gran mida que pot assolir el gran paó de nit (Saturnia pyri).

A priori, sent tan gran, podria semblar una espècie fàcil de veure... però quantes vegades has tingut la sort de creuar-te amb algun exemplar? La realitat és que el nombre de registres de gran paó de nit és més baix del que podíem pensar en un principi (Fig.2), i això te relació amb el seu cicle vital: La Saturnia pyri es caracteritza per tenir una sola generació a l'any (espècie univoltina) amb un cicle vital de fase larvària llarga i una fase adulta molt breu (els adults viuen 1 setmana!).

Quan és la millor època per intentar veure un adult de Saturnia pyri?

Els adults volen del final de març fins a juny, i com veieu a la següent imatge creada amb dades del portal ornitho.cat entre mitjans d’abril i maig es quan es produeix el pic d’observacions (Fig.2). Una curiositat ecològica d’aquesta espècie és que com els adults viuen tant pocs dies (~1 setmana) durant aquest període no s’alimenten i són incapaços de libar nèctar, per tant tota l’energia que tenen la van obtenir exclusivament durant la seva fase d’eruga. La única funció de la fase adulta és la reproducció i la femella d’aquesta espècie emet feromones que atrauen mascles des de distàncies enormes, que poden superar els 15km!

Figura 2. Nombre de dades de l’espècie agrupades per setmana, dels darrers 10 anys acumulats.

Es distribueix homogèniament per tota Catalunya?

El seu hàbitat són camps i boscos esclarissats fins a 2.000 m (Fig. 3). Les erugues del gran paó de nit són molt polífagues, tot i que tenen una clara preferència per les fulles d’arbres fruiters com ametllers, pereres i pomeres, també utilitzen altres espècies d’arbres com freixes i salzes.

Figura 3. Distribució de les observacions de l’espècie a Catalunya classificat per comarques i rang de distribució altitudinal.

Si t’ha agradat tota aquesta informació recorda que totes aquestes dades les pots consultar tu mateix/a a l’apartat “Estadístiques de les espècies -- Informació per espècie” d’ornitho.cat i ornitho.ad!

A l’inici d’aquesta primavera, concretament el cap de setmana de l’11-12 d’abril, vam viure al litoral mediterrani una arribada primerenca de mosquiters xiulaires (Phylloscopus sibilatrix), que tot i no ser excepcional com irrupcions d’anys anterior, ens serveix per posar sobre la taula un canvi latent i progressiu a la freqüència d’aparició d’aquesta espècie a casa nostra.

El mosquiter xiulaire era considerat fins fa no molt una espècie escassa, present de manera puntual durant irrupcions primaverals degut a fortes llevantades (vent de l’est), però... continua sent així?

Per on migra el mosquiter xiulaire?

El mosquiter xiulaire, presenta una migració que segueix el sentit d’un rellotge. Durant la migració postnupcial (tardor), la població europea creua el Mediterrani principalment per Itàlia i el mar Egeu, seguint un ruta marcadament oriental. És per això, per exemple, que per nosaltres és un migrador de tardor molt rar. Per contra, el patró és diferent durant el pas prenupcial (primavera) (Fig.1), quan realitzen una migració molt més occidental, mentre fan servir Itàlia com a eix central. Aquest patró es pot visualitzar molt fàcilment al visor de l’EBP (Euro Bird Portal) gràcies a l'activitat de milers d'observadors d'aus voluntaris que envien les seves observacions a plataformes sòcies del portal, com és el cas d’ornitho.cat.

Figura 1.Comparativa del patró de migració del mosquiter xiulaire entre tardor (postnupcial) i primavera (prenupcial) generat a partir del visor de l'Europe Bird Portal.

Aquesta diferència en l’estratègia de migració provoca que els mesos d’abril i maig siguin el període amb major probabilitats per gaudir d’aquesta espècie a Catalunya.

L’enregistrament de les nostres observacions en llistes completes ens permeten esbrinar canvis en el patró i l’abundància del pas d’exemplars, com es mostra a la següent figura, on de manera molt clara queda reflectida la irrupció que hem viscut a mitjans d’abril, alhora que observem cert avançament temporal d’aquesta entrada (Fig.2).

Figura 2.Evolució de la freqüència d’observació de l’espècie (% de llistes completes d’ornitho.cat que contenen l’espècie) al llarg de l’any. Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de l’espècie.

Gràcies a projectes d’anellament com el Piccole Isole i a la presa de mesures biomètriques (especialment la longitud de la tercera primària - P3), també sabem que existeix una migració diferencial per sexes! (Fig. 3). Al igual que passa amb altres espècies migradores de llarga distància com el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), els mascles (més grans) són els primers en començar la migració, des de meitat de març fins la segona meitat d’abril, mentre que les femelles (més petites) migren principalment des de meitat d’abril endavant. Es desconeix si les causes són degudes a que els mascles abandonen abans les zones d’hivernada o a que migren més ràpid.

Figura 3.Variació temporal de la longitud de la tercera primària dels exemplars capturats segons l’estació d’anellament dins del projecte Piccole Isole.

Un altre patró més interessant que es comença a percebre al camp està relacionat amb la freqüència d’aparició del mosquiter xiulaire al litoral mediterrani, que com observem al gràfic a continuació sembla anar regularitzant-se progressivament (Fig. 4). Passant de ser un migrador molt escàs a convertint-se en un migrador relativament regular any rere any.

Figura 4.Evolució del nombre d’anellaments enregistrats a l’illa de l’Aire (Balears) (punts verds) durant el període 1995 – 2025. La gràfica mostra una línia de tendència ajustada amb una polinòmica de grau 2.

Què pot estar provocant l’aparent augment de la seva abundància al Mediterrani ibèric? (Fig.5)

Els efectes del vent sobre la ruta migratòria dels ocells es troben ben descrits amb nombrosos exemples. A casa nostra, les llevantades durant la primavera (sovint associades a pluges i temporals marítims) són una causa important d'arribades d'ocells al nostre territori, i una via destacada per fer arribar espècies menys presents a la nostra zona (per exemple, espècies que migren amb major abundància al Mediterrani central o oriental).

Un estudi realitzat amb dades d’anellament del projecte Piccole Isole, que va analitzar una línia temporal de 15 anys (1993-2007) va trobar una relació positiva entre els dies de bones arribades d'aquesta espècie i els vents de l'est registrats el dia anterior. Així doncs, si l'espècie cada vegada apareix més a la nostra zona, vol dir que també està augmentant la freqüència de les llevantades?

De la mateixa manera que parlem de l'efecte dels vents sobre la barrera biogeogràfica que suposa el mar, caldria tenir en compte l'efecte dels mateixos vents (de llevant) que podrien donar-se durant el creuament del desert del Sàhara (una barrera geogràfica encara més gran). Així, les llevantades no només podrien tenir efecte de forma directa (desviant ocells que migrarien des d'Algèria o Tunísia cap a Itàlia i que acaben a Catalunya), sinó que hi podria haver situacions que afavorissin un desplaçament de migradors cap a l'oest (per exemple, desviant-los cap al Marroc, i posteriorment cap a la península Ibèrica). Primer, però, caldria definir bé les zones d’hivernada del mosquiter xiulaire. Com en moltes altres espècies, la distribució en el període de no reproducció a l’Àfrica és poc coneguda, tot i que es està descrit que aquesta espècie es troba principalment a la selva tropical del golf de Guinea i a l’Àfrica Central. D'entrada, doncs, és una espècie que hiverna i migra principalment pel centre d'Àfrica, i per això, a priori, era més escàs per la nostra zona.  Actualment, no tenim evidència que s’hagi produït un augment de llevantades ni sobre el Mediterrani ni sobre el desert, així que malgrat que forts episodis de vent poden ser encara un motiu pel qual s’observin més individus a Catalunya, sembla que hi ha un cert canvi de fons que provoca que l’espècie aparegui amb més regularitat (i que caldria estudiar amb més detall).

Finalment, una altra possible hipòtesi podria ser un canvi de les seves àrees d’hivernada, amb més exemplars hivernant cap a zones més occidentals, que en una ruta directa cap a les zones de reproducció passarien pel nostre eix. Malauradament, es disposa de molt poca informació fina sobre l'abundància a les diferents zones d’hivernada, i per tant totes aquestes preguntes han de romandre obertes.

Figura 5.Esquema resum de les possibles causes que poden afectar una major arribada del mosquiter xiulaire a la península i balears. Mapa modificat a partir de Tøttrup, Pedersen & Thorup, 2018, que mostra la migració de tardor d’un exemplar marcat amb un geolocalitzador a Dinamarca. Les posicions són aproximades (calculades a partir de les dades de llum -especialment la durada del dia- recollides per l’aparell). Els colors de cada punt es corresponen a diferents mesos, tal i com mostra la llegenda.

El que sí tenim clar es que us animem a tots i totes a sortir al camp a continuar gaudint de la primavera! I us animem a que enregistreu les vostres observacions en forma de llista completa per així poder plasmar els canvis en la fenologia de les espècies i les irrupcions puntuals de fenòmens concrets!

El proper dilluns dia 20 d'abril, a partir de les 20:00h, els portals Ornitho.cat i Ornitho.ad no estaran disponibles temporalment fins al matí següent.

Els treballs de manteniment, necessaris per millorar el funcionament del sistema, afecten també tots els altres portals de "l'Ornitho Family" i a la sincronització de les dades mitjançant l'aplicació NaturaList. És per això que recomanem que, si vols sincronitzar dades des de l'aplicació, ho facis abans del dia 20 a les 20:00, o que esperis a que el sistema torni a estar operatiu a partir del dia següent. Això és essencial per evitar possibles problemes amb la sincronització d'aquestes dades. A més, desaconsellem que intenteu reinstal·lar l'aplicació, ja que la generació d'una nova constrasenya no serà possible durant els treballs de manteniment.

Moltes gràcies per la comprensió!

Aprofitem per agrair a tot l'equip de Biolovision, que treballen de forma incansable per mantenir el sistema operatiu i d'alta qualitat.

Com cada any en aquestes dates, entre mitjans de març i finals d’abril (Fig. 1), té lloc a les aigües del Mediterrani un dels fenòmens més espectaculars pels que tenim la sort de gaudir dels ocells a la franja litoral del país: la migració prenupcial de la gavina menuda (Hydrocoloeus minutus).

El seu nom és encertat, ja que es tracta de l’espècie de gavina més petita del món! Durant la reproducció té una distribució boreal, entre la península escandinava fins al centre de Rússia i el nord de Kazakhstan. Es considera una de les espècies de gavina més pelàgiques durant els períodes de migració i hivernada. Això vol dir que passa els hiverns principalment mar endins, concretament al llarg de l’oceà Atlàntic, des del Canal de la Mànega fins al nord d’Àfrica, i també al mar Mediterrani i, de forma més escassa, al mar Bàltic i al mar Negre. Tot i que el seu caràcter pelàgic fa que sigui més difícil de veure durant els mesos d’hivern, la cosa canvia durant la migració primaveral, quan es pot gaudir d’ella a en grans quantitats, de vegades milers, des de diferents punts de la costa catalana.

Figura 1.Evolució de la freqüència d’observació de l’espècie (% de llistes completes d’ornitho.cat que contenen l’espècie) al llarg de l’any. Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de l’espècie. Font: Onithollistes.

On puc gaudir de la migració de la gavina menuda a la costa catalana?

En dies bons i en especial amb vent de llevant, qualsevol punt de la costa pot ser un bon lloc per observar gavines menudes en migració (entre principis de març i finals d’abril). Però si volem augmentar les probabilitats d’encertar amb el lloc, recomanem visitar especialment els punts més productius de la nostra costa (Fig.2), que és on troben més menjar: la punta del cap de Creus, el cap de Begur, el delta de la Tordera, el delta del Llobregat, Garraf, el cap de Salou i el delta de l’Ebre.

Figura 2.Ubicació dels millors punts de la costa catalana per gaudir de la migració de gavines menudes. Els punts grocs representen totes les observacions de gavines menudes enregistrades al portal ornitho.cat entre el període del 15 de març – 1 de maig de 2025. A la imatge també s'aprecien els canons submarins.

Què tenen d’especial aquests punts?

La clau està en que són punts d’alta producció d’aliment i això genera que moltes aus marines pelàgiques es concentrin per alimentar-se. En el cas del cap de Creus, el cap de Begur i el delta de la Tordera, aquesta productivitat ve propiciada per la presència de gran canons submarins a prop de la costa. El canó de cap de Creus (1.400 m de profunditat) a 5km de la punta de cap de Creus, el canó de Palamós (2.200 m de profunditat) a 3km del cap de Begur i el canó de Blanes (2.000 m de profunditat) a 5km de la costa del delta de la Tordera.

La productivitat davant el delta del Llobregat i el Garraf és una combinació de l’estretament de la plataforma continental (12 km) i de la presència del canal de Foix (800 m de profunditat), que afavoreix la canalització i transport de sediments des de la plataforma cap a zones més profundes.

Finalment, l’interès del cap de Salou està influït pel trànsit marítim de vaixells pesquers entre el port de Cambrils i el port de Tarragona, juntament amb la influència de la proximitat del delta de l’Ebre; ecosistema únic i ric que, en si mateix, ja és un bon punt d’atracció d’aus marines cap a la línia de la costa.

Trucs per identificar i datar la gavina menuda

La gavina menuda presenta una estructura molt compacta i un vol molt característic que recorda als fumarells. A grans trets podem dir que veurem un ocell amb ales molt rodones i amb un batec d’ales ràpid i elegant que genera la impressió de flotabilitat. Quan s’alimenten, poden generar grans agrupacions de “puntets blancs” mar endins que s’arremolinen i es paren a l’aire com un ratpenat mentre piquen aliment de la superfície. Moltes vegades associades a la presència de tonyines, però rarament s’associa a d’altres espècies de gavines en migració.

Durant els nostres avistaments podem trobar-nos amb gavines menudes de diferents classes d’edat i, per tant, amb diferents plomatges. Cadascun d’ells amb trets distintius que ajuden a diferenciar-les d’altres gavines de mida semblant com la gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) o la capnegra (Ichthyaetus melanocephalus).

Per una banda els adults tenen les parts superiors d’un gris clar llis homogeni, i mostren el revers de les ales negre, perfilat per tot un marge blanc (les puntes de totes les plomes de vol). El exemplars joves de l’any anterior (2n any calendari o 1r hivern), per contra, mostren un patró en W fosca a l’esquena molt distintiu, les ales per sota són blanques i presenten una banda terminal negra a la cua. També podem trobar-nos amb un tercer plomatge intermedi entre els exemplars més joves i els adults: serien els individus de tercer any calendari o segons hiverns, que llueixen pràcticament com els adults, però els delata la presència de puntes negres a les primàries externes (Figs. 3 i 4). 

Figura 3.Diferències entre els plomatges d’adult i 1r hivern de la gavina menuda.

Figura 4.Individus de gavina menuda de diferents edats (1r hivern, 2n hivern i adult) alimentant-se junt amb tonyines.

Les gavines menudes i el Seguiment d’Aus Marines (SAM)

La migració de la gavina menuda ja està en plena ebullició! I el darrer dissabte 4 d’abril els nostres companys Oriol Clarabuch i Albert Cama ja van gaudir d’un total de 13.137 gavines menudes alimentant-se i migrant davant la punta del Cap de Creus durant un cens realitzat al matí de 7:30 a 15:30 h. Podeu consultar la llista d’espècies completa a aquest enllaç d’ornitho.

El nombre d’exemplars registrat va ser especialment destacat, segurament afavorit per les condicions d’encara forta tramuntana. La quantitat d’exemplars detectats en pas és molt considerable, especialment tenint en compte que la gavina menuda és una espècie que es troba en clara regressió (amb una davallada constant de la població reproductora que arriba al 30%) (BirdLife International).

Us animem a tots i totes a apropar-vos al mar i enregistrar les vostres observacions al portal d’ornitho.cat, i us animem a gaudir dels ocells marins en companyia d’altres ornitòlegs i ornitòlogues el segon dissabte de cada més amb els membres de la família SAM (Seguiment d’Aus Marines), que el proper dissabte 11 d’abril realitzaran el seguiment als diferents punts estratègics al llarg de tota la costa catalana! Us hi esperem!

Un estudi recent publicat a la Revista Catalana d’Ornitologia analitza el potencial de les observacions regulars d’ocells de jardí a ornitho.cat per descriure i interpretar l'estat de salut dels ocells en hàbitats urbans, investigar les causes de mortalitat i identificar els factors de risc per poder facilitar mesures de mitigació d’aquests.

El treball es basa en dades recollides en el marc de fonts d'informació sobre l'estat de salut dels ocells de jardí, com les comunicacions directes als autors, ingressos d’ocells en centres de recuperació i les observacions d’ocells reportats a traves del mòdul de mortalitat d'ornitho.cat, en què gràcies a la participació ciutadana es registren la presència i abundància d'ocells amb algun tipus d'afectació. 

A partir d’aquestes dades, les autores avaluen la capacitat d’aquests programes per detectar canvis en les poblacions, analitzant patrons temporals i variabilitat regional. Una resposta ràpida, bon retorn als observadors i una difusió constant al llarg del temps van ser clau per garantir la participació ciutadana.

Entre els resultats, es van detectar brots de la malaltia de Newcastle/ Orthoavulavirus 1 (NDV) i casos aïllats de salmonel·losi, micobacteriosi, coligranulomatosi, sarna knemidocòptica, pneumònia fúngica i septicèmia. Altres troballes rellevants van incloure nefropatia, quists de plomes, hiperparatiroïdisme nutricional, infestacions per paparres, infeccions per hemosporidis, endoparasitosi (trematodes, nematodes, cestodes i coccidis) i anomalies del bec. A part d'altres causes de mortalitat com col·lisions en vidres, atropellaments o depredacions. 

El coneixement de les causes de mortalitat és una eina molt important per la conservació, ja que permet identificar punts febles per determinades espècies, i poder actuar-hi en conseqüència si així es considera oportú. En aquest sentit, encara avui hi ha pocs sistemes d'informació regular sobre les malalties d'ocells comuns (o ocells de jardí), que són la base per entendre les dinàmiques d'aquestes i els impactes que poden generar sobre l'avifauna.

És per això que aquest treball és molt interessant i obre la porta a millorar aquests sistemes de gestió de la informació a partir de les observacions recollides per la ciutadania, i s'emfatitza la importància de crear i mantenir infraestructures de recollida i gestió de dades que permetin integrar les observacions de voluntaris amb la recerca científica. En aquest context, plataformes com ornitho.cat faciliten aquesta integració i contribueixen a generar sèries de dades útils per a la recerca i la conservació.

Podeu llegir l'article sencer aquí. 

Com enregistrar observacions d'animals morts, ferits o malalts

Qualsevol persona pot contribuir a aquest tipus de projectes aportant les seves observacions d’ocells. A través d’ornitho.cat, és possible registrar cites de manera senzilla i contribuir a generar coneixement científic útil per a la conservació.Només cal marcar la casella "Animal mort o ferit" i omplir el formulari del mòdul de mortalitat, ja sigui entrant la dada des del web o des de l'app NaturaList. Les dades d'ornitho.cat estan directament lligades les administracions pertinents que treballen les dades localment i permeten donar una resposta molt ràpida. A més, el mòdul de mortalitat permet estandarditzar la manera de recollir les dades de mortalitat. Pots revisar aquests tutorials:

- Tutorial per entrar dades de mortalitat des del web.

- Tutorial per entrar dades de mortalitat des del NaturaList.