Un estudi recent publicat a la Revista Catalana d’Ornitologia analitza el potencial de les observacions regulars d’ocells de jardí a ornitho.cat per descriure i interpretar l'estat de salut dels ocells en hàbitats urbans, investigar les causes de mortalitat i identificar els factors de risc per poder facilitar mesures de mitigació d’aquests.

El treball es basa en dades recollides en el marc de fonts d'informació sobre l'estat de salut dels ocells de jardí, com les comunicacions directes als autors, ingressos d’ocells en centres de recuperació i les observacions d’ocells reportats a traves del mòdul de mortalitat d'ornitho.cat, en què gràcies a la participació ciutadana es registren la presència i abundància d'ocells amb algun tipus d'afectació. 

A partir d’aquestes dades, les autores avaluen la capacitat d’aquests programes per detectar canvis en les poblacions, analitzant patrons temporals i variabilitat regional. Una resposta ràpida, bon retorn als observadors i una difusió constant al llarg del temps van ser clau per garantir la participació ciutadana.

Entre els resultats, es van detectar brots de la malaltia de Newcastle/ Orthoavulavirus 1 (NDV) i casos aïllats de salmonel·losi, micobacteriosi, coligranulomatosi, sarna knemidocòptica, pneumònia fúngica i septicèmia. Altres troballes rellevants van incloure nefropatia, quists de plomes, hiperparatiroïdisme nutricional, infestacions per paparres, infeccions per hemosporidis, endoparasitosi (trematodes, nematodes, cestodes i coccidis) i anomalies del bec. A part d'altres causes de mortalitat com col·lisions en vidres, atropellaments o depredacions. 

El coneixement de les causes de mortalitat és una eina molt important per la conservació, ja que permet identificar punts febles per determinades espècies, i poder actuar-hi en conseqüència si així es considera oportú. En aquest sentit, encara avui hi ha pocs sistemes d'informació regular sobre les malalties d'ocells comuns (o ocells de jardí), que són la base per entendre les dinàmiques d'aquestes i els impactes que poden generar sobre l'avifauna.

És per això que aquest treball és molt interessant i obre la porta a millorar aquests sistemes de gestió de la informació a partir de les observacions recollides per la ciutadania, i s'emfatitza la importància de crear i mantenir infraestructures de recollida i gestió de dades que permetin integrar les observacions de voluntaris amb la recerca científica. En aquest context, plataformes com ornitho.cat faciliten aquesta integració i contribueixen a generar sèries de dades útils per a la recerca i la conservació.

Podeu llegir l'article sencer aquí. 

Com enregistrar observacions d'animals morts, ferits o malalts

Qualsevol persona pot contribuir a aquest tipus de projectes aportant les seves observacions d’ocells. A través d’ornitho.cat, és possible registrar cites de manera senzilla i contribuir a generar coneixement científic útil per a la conservació.Només cal marcar la casella "Animal mort o ferit" i omplir el formulari del mòdul de mortalitat, ja sigui entrant la dada des del web o des de l'app NaturaList. Les dades d'ornitho.cat estan directament lligades les administracions pertinents que treballen les dades localment i permeten donar una resposta molt ràpida. A més, el mòdul de mortalitat permet estandarditzar la manera de recollir les dades de mortalitat. Pots revisar aquests tutorials:

- Tutorial per entrar dades de mortalitat des del web.

- Tutorial per entrar dades de mortalitat des del NaturaList.

El dissabte 7 de febrer, les persones que validen les observacions d’orquídies a Ornitho, integrants del Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN), vam fer, per quart any consecutiu, una marató de validacions d’un dia sencer, per tal de desencallar observacions en procés de validació i fer una revisió general de les observacions introduïdes al portal.

Durant la jornada i també durant les setmanes posteriors, es van realitzar unes 140 validacions, ja sigui per confirmar observacions, demanar més informació (sovint fotografies) o informar d’observacions d’identificació errònia, demanant canvi en el nom de l’espècie. Es van desencallar més de 100 observacions que les que ja estaven en procés de validació, i d’altres s’hi van afegir fruit de la detecció d’identificacions dubtoses per a les quals s’ha iniciat un procés de validació nou. Actualment, però, encara hi ha més de 400 observacions en procés de validació; una part d’elles pendents d’alguna acció (canvi d’espècie o aportació de més informació) per part de les persones autores de les observacions, i una altra, encara pendent de la revisió per part de l’equip del GOC – ICHN.

Sovint aquestes observacions per validar són degudes a filtres automàtics de validació d’observacions entrades des del portal o l’aplicació mòbil NaturaList. Aquests filtres automàtics ens ajuden a detectar possibles confusions entre espècies similars, basant-se en la fenologia, altitud o raresa de l’espècie. En molts casos l’espècie entrada per l’observador és correcta, però en d’altres casos es poden detectar confusions de forma àgil, i així assegurar una elevada fiabilitat de les dades del portal.

Algunes persones haureu notat, doncs, que observacions que teníeu en procés de revisió han estat validades o potser que se us ha demanat alguna acció, com l’aportació de fotografies o de més informació respecte d’altres observacions. Tot i això, encara van quedar força observacions pendents de validar, ja que ens vam focalitzar sobretot en els gèneres Dactylorhiza i Epipactis, d’identificació complexa i que no havíem pogut revisar tan a fons l’any passat. També vam revisar parcialment altres gèneres com Anacamptis, Ophrys o Platanthera, i mirarem d’anar avançant amb les espècies pendents.

Aquestes maratons de validació presencials ens són molt útils per desencallar moltes validacions pendents en poc temps, però també per poder compartir punts de vista sobre el procés de validació i sobre les identificacions de taxons complexos. Per tant, la voluntat és seguir realitzant aquestes maratons, per compartir coneixement i opinions entre les persones validadores i, alhora, millorar la qualitat de les dades d’orquídies del portal Ornitho.cat.

Però això no seria possible sense les contribucions de tots els observadors i observadores que contribuïu al portal, i als que us volem agrair la participació amb les vostres observacions d’orquídies!

Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN)

Actualment, el gripau comú (Bufo spinosus) està catalogat al Principat d’Andorra com a espècie animal “en perill d’extinció”, segons el Decret 111/2024 d’aprovació del Reglament d’espècies de fauna protegides d'Andorra. Davant d’aquesta situació, l’empresa ambiotec M&S SLU, conjuntament amb el Govern d’Andorra, estan treballant en un pla de recuperació d’aquesta espècie. 

L’objectiu principal d’aquest pla és estudiar la biologia i la història natural del gripau comú a Andorra, així com identificar les principals amenaces que afecten les seves poblacions. A partir d’aquesta informació, es pretén definir una estratègia adequada que permeti afavorir la seva recuperació, establir les actuacions necessàries per aconseguir-ho i fixar objectius i indicadors que permetin mesurar el grau de recuperació de l’espècie.

D’altra banda, els darrers anys, s’ha detectat una disminució molt important en el nombre de citacions de gripau comú a Andorra. L’ any 2008 es va constatar la presència de l’espècie en 10 quadrats Lambert de 5 x 5 km. Però entre els anys 2008 i 2017, la presència es va reduir a 5 quadrats Lambert 5 x 5km, fet que representa una disminució del 60%. Posteriorment, entre els anys 2018 i 2023, l’àrea de presència va disminuir fins a un 80% respecte a l’any 2008, ja que només es va detectar l’espècie en 2 quadrats de 5 × 5 km (Biocom, 2018). Per aquest motiu, qualsevol observació d’aquesta espècie és especialment rellevant i pot aportar informació molt valuosa per al desenvolupament d’aquest pla de recuperació.

Us animem a seguir afegint observacions de l'espècie als portals ornitho.ad i ornitho.cat!

Amb la col·laboració de tots podem contribuir a la conservació i recuperació d’aquesta espècie.

Els darrers dies han començat a aparèixer guatlles (Coturnix coturnix) per Catalunya. Si bé ocasionalment alguns exemplars es poden detectar durant l'hivern (especialment de forma molt ocasional per la plana de Lleida), la primera citació prenupcial segura d'aquest any correspon a un mascle cantant el 20 de febrer al Secà de Balaguer (Anna Varea). Des de llavors, s'han produït ja 14 observacions de 16 exemplars diferents, la majoria d'elles mascles cantant, principalment per Ponent però també a l'Alt Empordà (1 observació) i al Montsià (1 observació). 

Fixeu-vos com aquest patró també es veu molt bé a OrnithoLlistes, tot i que algunes dades d'aquest any no s'han entrat en llistes completes i, per tant, no figuren en aquest gràfic. A més, s'aprecia com també el 2025 va ser un any amb observacions primerenques de guatlla.

Fent una ullada a les dades disponibles a Ornitho.cat des de 2009, la data mitjana de la primera observació de guatlla és el 2 de març. En aquest gràfic podem veure com les primeres observacions prenupcials segures de cada any (reportades a Ornitho.cat) tenen una tendència a avançar-se, especialment durant els últims anys. Al gràfic, les línies discontínues horitzontals marquen el dia 1 de febrer (línia inferior) i el dia 1 de març (línia superior), els punts corresponen a les primeres observacions anuals (respecte la data juliana; 1 de gener = 1), i la línia de punts és la tendència del conjunt de les primeres observacions. L'any 1 correspon al 2009, i l'any 18 a 2026.

No només es tracta d'una aparent arribada més primerenca, sinó que també es nota en la quantitat de dades que es reporten. A continuació us mostrem el total d'observacions i el total d'exemplars en el període 1 de febrer-7 de març de tots els anys (2009-2026). (Cal tenir en compte que si totes les observacions són d'1 exemplar, el total d'observacions i d'exemplars coincideixen).

Aquest any 2026, les pluges regulars han facilitat que moltes zones agrícoles de secà ja tinguin una bona cobertura de cereal o altres conreus herbàcis, un dels hàbitats preferits de la guatlla. No obstant, caldria analitzar amb més detall les causes d'aquesta aparent arribada més primerenca. Mentrestant, us animem a seguir introduint les vostres dades a Ornitho.cat i Ornitho.ad!

Moltes gràcies per la col·laboració!

Imatge de Màrius Domingo.

Amb aquesta notícia volem posar el focus en l'aplicació de les dades compartides a ornitho.

Actualment es troben en funcionament tres plans de recuperació d’àmbit ornitològic a Andorra: el PREPA (Pla de Recuperació dels Passeriformes Amenaçats), el PRATVA (Pla de Recuperació de l’Àliga daurada, el Trencalòs i el Voltor negre) i l' STRIGA (Pla de Recuperació de l’òliba, el xot, el duc i el mussol pirinenc). El PREPA inclou les següents espècies: el capsigrany, l’oreneta comuna, el tallarol emmascarat, la tallareta cuallarga, el pela-roques, el papamosques gris, el pardal xarrec, el cruixidell i l’hortolà.

De l’execució d’aquests plans se n’encarrega l’empresa Biocom, conjuntament amb el Govern d’Andorra. Tot i així és molt important per a l'aplicació dels plans, la contribució que pugui fer la comunitat d’ornitòlegs que visita o que viu al Principat.

És per aquest motiu que demanem especial atenció a les espècies considerades, i demanar que es pengin a Ornitho o que es puguin comunicar al correu biocom@andorra.ad.

A continuació es poden consultar els principals resultats assolits fins a l’actualitat.

L’any 2025 es van dur a terme prospeccions específiques per determinar la distribució i els efectius actuals del cruixidell, l’oreneta comuna, el pardal xarrec i el capsigrany. Es van detectar 3 territoris de cruixidell (2 a la parròquia de Sant Julià de Lòria i 1 la parròquia de Canillo) i 8-9 nuclis reproductors d’oreneta comuna, amb una població reproductora global de 19 parelles (15 a la parròquia de Sant Julià de Lòria, 2 a la d’Andorra la Vella i 2 a la de la Massana). No es va poder confirmar, però, la presència de cap exemplar reproductor de pardal xarrec ni de capsigrany.

L’hivern 2025-26 s’ha estudiat per primera vegada la població hivernant de tallareta cuallarga (s’han detectat 3 nuclis, distribuïts per 6 quadrats d’1x1 km), i durant el mes de març de 2026 s’ha iniciat l’estudi de la població reproductora d’aquesta mateixa espècie.

Pel que fa al PRATVA, l’any 2025 es va corroborar la reproducció amb èxit d’una parella de trencalòs al Principat, així com dos intents de reproducció d’àliga daurada. En la data de publicació d’aquesta notícia, Andorra disposa, per primera vegada, de dos nius actius de trencalòs. Les dues parelles actualment es troben en procés d’incubació. L’any 2025 també es va calcular la disponibilitat tròfica i es va inventariar la perillositat de les línies elèctriques i els cables aeris, entre altres actuacions.

En referència a l'STRIGA, durant l’hivern 2025-26 s’han dut a terme escoltes nocturnes per a la detecció de nuclis reproductors de duc (de moment sense resultats positius), i actualment ja s’està treballant en la realització de prospeccions d’òliba i de mussol pirinenc, així com en la instal·lació de gravadores automàtiques per detectar-ne la presència.

Si voleu més informació sobre aquests plans, o si voleu participar en alguna de les tasques, no dubteu en contactar-nos.

Fotos: BIOCOM

Aquest 2026 es vol realitzar un cens complet dels ardeids a Catalunya que senti les bases per un futur seguiment d'ardeids colonials a Catalunya. El cens es farà amb la coordinació del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català d’Ornitologia amb l’objectiu de conèixer la distribució i la població de totes les colònies d'ardeids a Catalunya i la seva evolució al llarg del temps. Per a fer-ho, hem aglutinat tots els seguiments d'ardeids colonials que s'han fet fins ara, però és molt probable que existeixin punts de cria d'aquestes espècies que encara no coneguem. De moment, ja comptem amb la col·laboració de totes les entitats i persones que, pel seu compte, han estat fent seguiments de diverses colònies del territori català. 

Els primers de criar són els bernats pescaires. A Catalunya es coneixen 31 colònies de bernat, però és molt possible que en quedin algunes per descobrir. Per aquest motiu, volem animar qualsevol persona que conegui alguna colònia de bernats que comprovi si es troba inclosa en el següent mapa i, si no és així, que ho comuniqui a la coordinació del projecte (marc.fusellas@ornitologia.org).

A més, volem animar els observadors d'Ornitho.cat a buscar colònies de bernats, sempre posant per davant el respecte i evitant causar molèsties. Els mesos de febrer i març són especialment favorables per localitzar-les, ja que la majoria es troben en arbres caducifolis que en aquestes dates encara no han tret les fulles, fet que facilita molt la seva detecció.

Com entrar les dades a Ornitho.cat?

Tan sols cal introduir les vostres observacions (preferiblement llistes completes) a Ornitho.cat, amb el codi Atles corresponent i etiquetant l'observació o la llista amb el projecte “Colònies de bernats”, ja que això permetrà conèixer on s’han buscat colònies i on se n’han trobat.

A Catalunya, la major part de colònies de bernats pescaires es localitzen trams de riu i zones humides amb una certa presència d’arbres grans, però també se’n poden trobar en petites arbredes a basses, en canyissars i fins i tot en parcs urbans, i poden variar entre un i diverses desenes de nius.

• Si observes individus construint o utilitzant un niu, cal introduir l’observació amb el codi atles corresponent, i l'etiqueta del projecte. Els codis atles més rellevants per aquesta espècie es recullen a continuació. A més, caldrà localitzar la dada de forma precisa.

Totes les observacions amb codi Atles “C” faran que s’obri el mòdul d’espècies colonials, que demana informació sobre el nombre de parelles, el nombre de nius i el nombre de nius ocupats. En aquest cas el nombre de parelles i el nombre de nius ocupats seran el mateix, i el nombre de nius correspondrà al total de nius de bernats pescaires present (encara que no estiguin ocupats) - vegeu la imatge de sota del mòdul vist des del web (apareix una pantalla similar al NaturaList).

• Les dades negatives són igualment molt interessants. Si visiteu zones potencials per la cria de l’espècie, us demanem que també enregistreu les vostres dades utilitzant l’etiqueta del projecte.
  • Si durant la prospecció observeu bernats que no mostren comportament reproductor, entreu la dada sense especificar codi Atles.
  • Si no observeu cap bernat pescaire a la zona, podeu entrar una dada casual de “0 exemplars”, o directament fer una llista completa (les espècies que no entreu es consideren absències). En general, sempre us recomanem fer una llista completa, que idealment no superi una extensió de més d’1 km.

Imatge de Jordi Comellas.

Descripció del lloc de treball:
Busquem una persona amb bons coneixements ornitològics i amb bones capacitats comunicatives i de treball en equip, que centralitzi les tasques de coordinació del portal ornitho.cat i doni suport tècnic a altres projectes d’ornitologia aplicada de l’entitat.
 
Funcions principals:
• Centralitzar les feines de coordinació d’ornitho.cat en l’àmbit català i internacional (família ornitho).  
• Impulsar la recollida de dades d’ornitho.cat i coordinar el sistema de revisió de la informació conjuntament amb la resta de projectes vinculats al portal (e.g. SOCC).
• Generar notícies i materials didàctics i divulgatius sobre el projecte.
• Donar suport tècnic i formatiu als usuaris d’ornitho.cat.
• Donar suport tècnic a altres projectes locals i internacionals vinculats amb els portals en línia (e.g. EuroBirdPortal).
• Donar suport tècnic a altres projectes d’ornitologia aplicada desenvolupats per l’ICO.

 Es requereix:
 • Grau en biologia, ciències ambientals o homòleg o grau superior d’educació i control ambiental o similar.
 • Bon domini del portal ornitho.cat i l’app Naturalist.
 • Coneixements naturalístics i molt particularment d'ornitologia de camp i taxonomia.
 • Coneixement de la geografia de Catalunya i de la distribució i abundància dels ocells.
 • Coneixement del col·lectiu d’observadors/es d’ocells de Catalunya.
 • Domini de les llengües catalana, castellana i anglesa.
 • Capacitat comunicativa i de dinamització de grups.
 
 Es valorarà particularment:
 • Capacitat de treball en equip.
 • Capacitat de determinar prioritats de treball concretes a partir de directrius generals.
 • Capacitat organitzativa i de compliment de terminis.
 • Coneixements de bases de dades i sistemes d'informació geogràfica.
 • Coneixements d’ofimàtica i informàtica.
 • Disposició a viatjar.
 • Carnet de Conduir B1.
 
 Condicions de treball:
• Jornada a temps complet (37,5 hores setmanals).
• Contracte indefinit.
• Sou brut anual de 27.500 €.
• Lloc de treball/horari: Barcelona ciutat, amb flexibilitat horària i possibilitat de teletreball.
• Data prevista d’incorporació: immediata.

 Sol·licituds:

 Envieu CV i carta de motivació a secretaria@ornitologia.org abans del 25 de febrer.

Aquest hivern no destaca per les irrupcions de cap de les espècies típiques (pinsà mec, lluer, durbec, tord ala-roig...), però sí que és força excepcional pel que fa a les observacions de reietons (Regulus regulus), especialment en zones de terra baixa. Si bé els reietons són migradors al nord d'Europa, hi ha poques recuperacions d'ocells anellats al sud dels Pirineus (vegeu l'Atles de migració d'EURING). A Catalunya, de fet, només tenim constància d'un individu recapturat dels Alps (entre França i Suïssa). L'excepcionalitat d'aquest any es pot veure clarament al portal OrnithoLlistes, on el percentatge de llistes amb reietons és molt més alta que la mitjana: 

Si comparem els últims 5 anys (2021-2025), pel període 20 de setembre - 27 de desembre de cada any, es veu com el nombre d'observacions ha anat variant cada any, però és especialment alt aquest 2025 (més del doble que el segon millor any, i més de set vegades millor que el pitjor any). També podem veure com les observacions es troben molt més repartides per zones de terra baixa, destacant la plana de Lleida, la Catalunya Central, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i tot el litoral.

Mirant a la freqüència d'aparició per mes i any (a OrnithoLlistes), podem veure que el darrer hivern amb un augment d'observacions va ser el de 2019-2020 (al voltant d'un 6% de les llistes), i anteriorment l'hivern 2015-2016 (7% de les llistes), l'hivern 2012-2013 (6%) i l'hivern 2010-2011 (6%). Aquest desembre, el percentatge de llistes quasi arriba al 10%, sent el millor desembre registrat.

Tot i que no podem descartar que puguin arribar més exemplars del nord del Pirineu en alguns anys concrets, és possible que aquests anys d'abundància a terra baixa corresponguin a anys de bona productivitat de les poblacions pirinenques i, per tant, a moviments altitudinals.

Agraïm a totes les persones que contribueixen amb les seves observacions a Ornitho.cat i Ornitho.ad, que ens permeten estudiar aquests esdeveniments. Aprofitem també per desitjar a tothom molt bones festes, molta natura i bones observacions pel 2026!!

Imatge d'Antonio Tovar.

Adaptem el canvi taxonòmic del talp, descrit per primer cop l'any 2016. Fins llavors, els exemplars ibèrics es consideraven com a talp europeu (Talpa europaea), però els estudis genètics i morfològics van demostrar que calia considerar l'existència d'altres espècies, entre elles el talp d'Aquitània (Talpa aquitanica). Aquesta nova espècie es distribueix entre el sector nord i nord-est de la península Ibèrica (des d'Astúries a Catalunya i Andorra), i també pel sud de França, on viu en zones amb sòls profunds, amb poca pendent, amb poques pedres i amb bona disponibilitat de cucs de terra.

Els estudis genètics demostren que el talp d'Aquitània està més emparentat amb el talp ibèric (Talpa occidentalis) que amb l'europeu. La morfologia externa és molt semblant entre les dues espècies, i les diferències principals es troben en la dentició.

Text adaptat de la web de la SECEM.

Imatge de Xavier Rodríguez Cervelló, d'Ornitho.cat.

Els ratpenats són un grup de mamífers molt interessant i encara força desconegut, i totes les dades que s'aporten poden ser rellevants. Les dades d'Ornitho.cat es troben directament disponibles per l'equip del Museu de Ciències Naturals de Granollers (www.ratpenats.org) i pels tècnics del Centre de Ciència i Tecnologia Forestestal de Catalunya que treballen amb aquest grup taxonòmic.

Aquest grup comporta grans dificultats d'identificació: són molt difícils de veure, i la major part dels registres identificables corresponen o a exemplars descansant durant el dia o trobats al terra (quan es poden fer fotografies que permetin la seva indetificació posterior) o a gravacions dels seus crits (que per tant disposen d'una gravació). Per tal d'aconseguir informació el més fiable possible, i tenint en compte les dificultats que poden presentar alguns tàxons en particular, a partir d'ara totes les observacions que s'entrin de ratpenats al portal Ornitho.cat quedaran marcades com a pendents de verificació per sistema. Això implica que cada vegada que entreu una dada de ratpenats rebreu un correu automàtic de validació, que us convidarà a penjar una imatge o arxiu de so. Si ja ho heu fet, l'equip de validadors revisarà la dada i potser es posarà en contacte amb vosaltres.
 

Així doncs, demanem si us plau que aporteu imatges i/o gravacions sempre que sigui possible, ja que d'altra banda les dades no es podran validar i s'hauran de deixar com a indeterminades.

Moltes gràcies per la col·laboració i bones observacions!

Imatge (de mèrit!) d'un ratpenat cuallarg, d'Enric Badosa.