Aquests dies rebem la trista notícia d’un fort brot de grip aviar altament patogènica (HPAI) que afecta grues (Grus grus) arreu d’Europa. Els portals de ciència ciutadana tenen un paper important per la recollida de dades relacionades amb aquests episodis, des de la recollida d’observacions de les espècies afectades (que es deriven en portals com l’EuroBirdPortal i, seguidament a eines com el BirdFluRadar), com per la recollida de dades relacionades amb animals amb símptomes o morts, a través del mòdul de mortalitat d’Ornitho.cat i Ornitho.ad.

El BirdFluRadar és una eina online que combina la informació sobre els brots de grip aviar amb les observacions d’ocells recollides en temps real a Europa (a través de l’EuroBirdPortal), i que permet realitzar prediccions sobre les àrees amb risc de nous brots del virus. Aquesta eina és d’allò més important per intentar anticipar al màxim l’expansió d’aquest i establir protocols.

Els portals Ornitho d’Alemanya (ornitho.de) i de França (faune-france.org) ja han registrat milers de dades de grues mortes, que superen desenes de milers d’exemplars entre els dos països. Per exemple, a Alemanya ja s’han introduït més de 850 registres de grues mortes o ferides (en molts casos de desenes o centenars d’exemplars alhora), mentre que l’octubre del 2024 només es va registrar un sol cas d’un exemplar mort a tot el país (i no per grip aviar). A França, es va detectar una localitat amb 6.500 cadàvers fa pocs dies, i a Gallocanta també s'han detectat més de 200 exemplars morts.

El pas de grues per Catalunya s’intensifica durant el mes de novembre, així que esperem que els propers dies arribin cada cop més exemplars de camí cap a les seves zones d’hivernada, principalment a la Península Ibèrica. És molt probable que arribin exemplars malalts, i que es comencin a produir observacions d’exemplars debilitats o directament morts a diverses localitats on no és habitual observar grues.

Per això, demanem a tothom la seva col·laboració per registrar observacions de grues (en bon estat, malaltes o mortes) a Ornitho.cat /.ad, fent ús del mòdul de mortalitat quan s'escaigui. En cas de detectar una grua morta o malalta, demanem que comuniqueu la dada immediatament al Cos d’Agents Rurals (o trucant al 112) pel territori de Catalunya, i al Cos de Banders d'Andorra (telèfon 148) per Andorra, i que sobretot no toqueu l’animal.

Moltes gràcies per la col·laboració!

Imatge d’Eduard Villar

Els repicatalons (Emberiza schoeniclus) són uns dels passeriformes migradors més típics de la tardor-hivern, relacionats amb zones humides (principalment canyissars) i amb zones ruderals properes, on solen alimentar-se de llavors diverses. La subespècie nominal del repicatalons no es reprodueix a Catalunya, però es es distribueix àmpliament per Europa. A Catalunya només hi cria la subespècie whitherbyi, que es troba en perill molt crític.

A l'hivern, la subespècie nominal es desplaça més al sud, sent ben abundant a Catalunya, amb una arribada important d'exemplars durant el mes d'octubre, i quedant presents fins a principis d'abril. Aquest any, però, durant l'octubre s'han registrat molt poques dades d'aquesta espècie, un patró que es veu molt clar amb els gràfics fenològics d'OrnithoLlistes.

El repicatalons mostra una tendència poblacional negativa a Europa (dades PECBMS), i també una tendència a llarg termini negativa a Catalunya (dades SOCC), així com tendències negatives reportades en diferents parts de la seva àrea de distribució al nord d'Europa. Malgrat ser una espècie comuna a nivell europeu, alguns articles apunten a la pèrdua d'hàbitat (tant de zones humides com la pèrdua d'erms o marges de zones agrícoles, on s'alimenten de plantes ruderals principalment) com a causa important de la davallada de la supervivència d'exemplars d'aquesta espècie, que afecta la viabilitat de les poblacions. Gràcies a les recuperacions d'ocells anellats, sabem que la població hivernant a Catalunya prové principalment del centre d'Europa i del sud d'Escandinàvia, amb alguns exemplars arribant també de Finlàndia i del nord de Suècia.

Amb aquest exemple, us mostrem una vegada més com les dades recollides en portals de ciència ciutadana (en especial en format de llistes completes!, essencials per poder construir els gràfics de OrnithoLlistes) són importants per poder veure amb rapidesa canvis de patrons d'espècies "comunes". Esperem, però, que aquesta situació sigui temporal i tinguem una entrada tardana d'exemplars pròximament...

Moltes gràcies a tothom per la col·laboració!

Imatge de Manuel Pineda

En els darrers anys s’ha constatat un canvi en la presència de l’arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) a l’oest d’Europa. Actualment, aquesta espècie s’observa amb regularitat a Catalunya durant els dos períodes de migració: a la primavera (de finals de març a mitjans de maig) i a la tardor (de finals d’agost a mitjan novembre). També s’ha detectat de manera ocasional durant l’hivern, sobretot a la península Ibèrica, tot i que en un nombre molt reduït d’exemplars.

A Catalunya, les observacions han anat augmentant progressivament durant les darreres dues dècades, amb anys especialment destacats com el 2013 i el 2015. Aquest increment ha fet que es vegin més individus joves i femelles adultes, cosa que representa un autèntic repte per als observadors. El motiu és la seva gran semblança amb una altra espècie propera: l’arpella cendrosa (Circus pygargus).

Els exemplars juvenils d’ambdues espècies poden presentar una gran varietat de colors i patrons al plomatge, sovint diferents dels “models típics” que apareixen a les guies d’identificació. A més, alguns trets es poden solapar, fet que complica encara més la seva identificació.

Per aquest motiu, és molt útil aconseguir fotografies de la millor qualitat possible —una tasca sovint difícil al camp—, ja que permeten analitzar tots els detalls del plomatge. L’observació acurada de diversos caràcters combinats sol donar, en la majoria dels casos, les claus necessàries per poder identificar correctament l’espècie.

Un bon exemple de tots aquests trets és l’exemplar juvenil observat i fotografiat per David Usero a Cercs (Berguedà) el 4 d’octubre de 2025. La gran qualitat de les imatges permet apreciar amb detall totes les característiques distintives de l’ocell, tot i que —com sovint passa en aquests casos— segurament va generar un cert debat entre els observadors.

Us animem a fer l'exercici d'identificar aquest exemplar! (al final de l'entrada hi trobareu una imatge més)

L'Àlex Ollé ens ha escrit una explicació sobre la determinació d'aquest ocell, que trobareu en aquest enllaç. A partir d'ara, posarem petites notes d'identificació que podreu trobar al menú lateral esquerra, a l'apartat "Recursos sobre els grups taxonòmics". Esperem que us sigui útil i interessant!

Recordeu que si voleu aprofundir més en la identificació d’aquesta espècie i dels seus plomatges, podeu consultar també les referències següents: 

https://www.raptoridentification.com/identification-of-pallid-harrier-part-i-first-plumage-key-characters-to-distinghish-the-differences-with-montagus-harrier-in-1cy-autumn-fresh-pl/

https://www.youtube.com/watch?v=37vZ3dTvEf8&t=3s

Moltes gràcies al David Usero per la cessió de les fotografies, a l'Àlex Ollé pel redactat, i al Miquel Casas per animar-nos a discutir i aprendre més sobre identificació d'aquestes espècies.

Tot just després de l'exitós Delta Birding Festival d'aquest any, hem celebrat dues reunions internacionals consecutives al delta de l'Ebre: una de l'EBP (EuroBirdPortal) i l’altra de la "família Ornitho".

La reunió de l’EBP va tenir lloc al Centre Fluvial del Delta (Deltebre) els dies 22 i 23 de setembre i va congregar a 36 persones de 16 països diferents. Bona part d’aquesta reunió es va centrar en parlar del LIFE EBP Reinforcement i, en especial, de la nova versió del visor EBP que es presentarà a la primavera de 2026. La posada en marxa d’aquest nova versió del visor serà tot un esdeveniment ja que, per primer cop, es podran veure gairebé en temps real els patrons de distribució de totes les espècies d’ocells que s’observen regularment a Europa (prop de 600). 

La reunió de la "família Ornitho" va tenir lloc a MónNaturaDelta entre els dies 24 i 26 de setembre i va comptar amb la participació de 20 representants dels portals Ornitho de 8 països diferents. Durant aquests dies es van poder debatre diversos aspectes clau del futur d’aquesta plataforma amb l’objectiu de fer-la encara més útil tant pels usuaris com les organitzacions ornitològiques que hi estan al darrera. Cal recordar que Ornitho no només és la plataforma de  recollida de dades online de referència a més països d’Europa i la que mobilitza, de llarg, més usuaris i dades, sinó que també és clau en la recollida i gestió de les dades de multitud de seguiments d’ocells estandarditzats.

Tant l’EBP com l’ornitho només poden existir gràcies als milers de persones que hi col·laboreu amb les vostres observacions i que, d’aquesta manera, feu augmentar el coneixement sobre la biodiversitat i, en última instància, millorar les polítiques de conservació. Moltes gràcies, per tant, per la vostra inestimable col·laboració!

El nostre agraïment també a totes les persones que han participat a les reunions, vingudes d’arreu d’Europa i als voluntaris/àries de l’Estació Biològica del Montseny per tot el seu ajut, i a l'Ajuntament de Deltebre per facilitar-nos la sala del Centre Fluvial del Delta i a la Fundació Catalunya-La Pedrera per deixar-nos les instal·lacions de MónNaturaDelta per la reunió d'Ornitho. 

El passat dissabte 20 de setembre vam realitzar en directe el sorteig del premi absolut de la cursa Ornitho-Swarovski.

Podeu recuperar el sorteig en aquest enllaç: vídeo del sorteig.

El sorteig es va fer entre els 9 guanyadors mensuals de la cursa, i la persona afortunada va ser Xavier Bayer, guanyador del mes de juliol, que s'emporta els prismàtics Swarovski Optik!

🎉 Moltes felicitats al Xavier, guanyador absolut de la cursa 2025!

Volem aprofitar per donar les gràcies a Oryx i Swarovski Optik per fer possible la cursa un any més, i també als milers de participants d’Ornitho que, amb la vostra constància, feu possible l’existència de la plataforma.

La cursa Ornitho-Swarovski està a punt d'arribar al seu final. Avui coneixem el nom dels penúltims guanyadors mensuals:

Juliol: Xavier Bayer

Agost: Josep Saura

Cada un d'ells s'emporta un val de 50 € per a la botiga Oryx

Aquest cap de setmana 19, 20 i 21 de setembre, coneixerem el nom del darrer guanyador mensual i tot seguit farem el sorteig dels prismàtics Swarovski entre tots els guanyadors mensuals. No us perdeu el sorteig en directe al festival i en streaming al nostre Instagram. 

Al portal Ornitho llistes hi trobareu les bases del concurs. 

La cursa Ornitho-Swarovski va començar el dia 1 de gener i avui ja tenim el nom dels tres guanyadors del 2n trimestre de l'any:

Abril: Roger Guillem Martí

Maig: Pere Plans

Juny: Ramon Prat Espelt

Cada un d'ells s'emporta un val de 50 € per a la botiga Oryx i a més, entra en el sorteig d'uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2000€!

Al portal Ornitho llistes hi trobareu les bases del concurs. 

La vespa asiàtica (Vespa velutina) és una espècie exòtica i invasora molt problemàtica i actualment ben establerta a Catalunya (trobareu més informació aquí).

Malgrat ser una espècie no disponible a Ornitho.cat, fem ressò d'un projecte de ciència ciutadana impulsat per la Universitat de Girona dirigit a persones apicultores, ja siguin aficionades o professionals.

L'objectiu del projecte Alerta Velutina és posar a disposició del sector apícola i els agents gestors una eina digital pràctica per al seguiment i la gestió de la invasió en abellars. L’aplicació mòbil anomenada "Alerta Velutina" (disponible en iOS i Android) és molt senzilla d’utilitzar, es basa en comptar visualment el nombre de vespes asiàtiques que passen davant una caixa (colònia) de l’abellar durant 30 segons. Les dades obtingudes mitjançant l'aplicació s’han contrastat amb dades adquirides mitjançant trampes Koldo adaptades en els mateixos abellars, confirmant que l’app és efectiva per a estudiar i conèixer la pressió de la vespa asiàtica en aquests punts. Conèixer els patrons de variació de la presència i abundància de vespa asiàtica al llarg del temps i espai és clau per anticipar-se i adoptar les mesures necessàries per minimitzar els seus efectes, i serveix per valorar l'impacte i l'adopció de mesures més apropiades per assegurar el manteniment l’activitat apícola  i centrar esforços an àrees més afectades. 

Us agrairem la participació i la difusió a persones que hi puguen voler participar. Moltes gràcies!

Després de molts anys de discrepàncies entre llistes taxonòmiques de referència, recentment s'ha anunciat el molt esperat llistat oficial unificat de taxonomia dels ocells del Món, amb el nom de "AviList". Podeu trobar més informació a la pàgina web: https://www.avilist.org/

Quins canvis principals hi ha en aquesta primera versió?

- La baldriga balear (Puffinus mauretanicus) es reconeix com a subespècie de la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan). Aquest és probablement el canvi més inesperat d'aquesta nova llista.

- El xarxet americà (Anas carolinensis) es reconeix com a subespècie del xarxet comú (Anas crecca).

- Els papamosques tirrènics (Muscicapa tyrrhenica), amb les subespècies tyrrenica i balearica, passen a considerar-se novament subespècies del papamosques gris (Muscicapa striata).

- La cornella emmantellada (Corvus cornix) torna a considerar-se una subespècie de la cornella negra (Corvus corone).

- El corriol petit, fins ara al gènere Charadrius, canvia al gènere Thinornis, passant a anomenar-se Thinornis dubius.

Aquests canvis afecten a la taxonomia d'Ornitho?

No, de moment la taxonomia dels portals de la Família Ornitho seguirà sent la mateixa, que vam anunciar fa uns mesos, fins que es decideixi fer el canvi per seguir AviList. Això probablement no s'aplicarà fins l'any 2026, però us mantindrem informats de les novetats.

Per a saber-ne més...

A banda de consultar la web d'AviList, el proper dissabte 20 de setembre, de 18:15 a 19:00, tindrem una xerrada de Per Alström (un dels implicats en la nova taxonomia) al Delta Birding Festival. No us ho perdeu!

Les dades d'Ornitho.cat (visualitzades a través de OrnithoLlistes) i de seguiments de la migració com el Projecte Migració (amb una única estació d'anellament activa a la primavera als Aiguamolls de l'Empordà) mostren que la primavera de 2025 ha sigut particular en dos aspectes, en els que segurament moltes persones aficionades a la ornitologia s'hauran fixat:

1) Una arribada primerenca generalitzada, de diverses espècies.

2) Una baixada molt important del pas migratori a la segona meitat de la primavera (entre finals d'abril i principis de maig).

Si bé les causes que podrien trobar-se darrera aquestes afirmacions no les podem trobar amb facilitat, us mostrem les dades de fenologia que podeu consultar al web OrnithoLlistes, que mostren molt bé els patrons d'aparició gràcies a la contribució de totes les persones usuàries d'Ornitho.cat i de la realització de llistes completes. 

Com podreu veure, espècies com el capsigrany (Lanius senator), el tallarol de garriga (Curruca iberiae), el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) i la tallareta vulgar (Curruca communis) han mostrat patrons d'arribada primerencs respecte la mitjana històrica. En el cas del capsigrany i de la tallareta, a més, el pas va ser especialment pobre durant el mes de maig, un fet no tant marcat en el tallarol de garriga i el mosquiter pàl·lid, i que podria estar emmascarat pel fet de que aquestes dues espècies són molt comunes i es reporten amb molta més freqüència independentment de la migració.

En el cas del mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) i de la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) observem casos semblants, tant amb les dades d'OrntithoLlistes com amb les de la campanya d'anellament dels Aiguamolls de l'Empordà. Les dues esoècies s'han detectat lleugerament abans que els altres anys, i posteriorment s'han observat amb una freqüència molt més baixa del que és habitual durant la segona part del pas. En el cas de la bosqueta, fins i tot durant l'estiu s'estan reportant molt per sota del que és habitual!

Un altre exemple és el del mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), en aquest cas amb un pas molt fluix, amb només un pic tímid a finals d'abril. Per contra, la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) ha sigut abundant i no ha mostrat indicis de tenir un any de pas més fluix com així mostren les altres espècies.

Actualment, les tendències poblacionals de molts passeriformes migradors de llarga distància (hivernants a l'Àfrica subsahariana), com són totes els espècies esmentades en aquesta notícia curta, es troben generalment en descens. Aquesta situació es deu a molts factors, que poden pressionar les poblacions a les zones de reproducció, les àrees importants per la migració, i a les zones d'hivernada, i és clau conèixer més detalls sobre el seu cicle anual per acabar identificant els punts més crítics. No oblidem que molts d'ells són ocells d'entre 8 i 15 grams de pes, i que realitzen migracions de milers de quilòmetres sobre grans barreres geogràfiques com el mediterrani o el Sàhara. 

Així, la recollida de dades en migració (ja sigui observacions en portals de ciència ciutadana com Ornitho.cat, o en programes de seguiment amb anellament científic) permet un major coneixement dels canvis al llarg del temps, en aspectes com la població, la fenologia o l'ús de l'hàbitat, i així poder acabar dissenyant estratègies que permetin millorar-ne la conservació. 

Ara que comença la migració postnupcial, seguiu entrant les vostres dades (prefentment en llistes completes) a Ornitho.cat! Moltes gràcies per la col·laboració!

Imatge: Capsigrany fotografiat l'11 d'abril per Carlos Alvarez-Cros.