Recentment hem revisat el llistat d'espècies d'amfibis i rèptils d'ornitho.cat i ornitho.ad per incloure totes les espècies citades a Catalunya i Andorra. En aquesta revisió s'ha afegit un bon nombre d'espècies al·lòctones citades a Catalunya. En alguns casos són espècies amb tan sols amb alguna observació puntual fruit d'alliberaments d'animals domèstics, però en altres casos tenen petites poblacions establertes al territori. Una vegada més, us animem a enregistrar totes les vostres observacions d'espècies al·lòctones a ornitho per tal de conèixer millor com evolucionen les seves poblacions.

Timon nevadensis

A la vegada també hem revisat les espècies autòctones, i entre les novetats destaca l'incorporació de Timon nevadensis al portal. El llangardaix gris, cendrós o bètic (Timon nevadensis; Buchholz, 1963) es va descriure inicialment com una subespècie visiblement diferent de llangardaix ocel·lat, Timon lepidus (Daudin, 1802) restringida al sud-est ibèric. Tot i això, estudis morfològics i genètics posteriors han indicat diferències importants (Mateo Miras, 1988; Mateo & Castroviejo, 1990, Mateo et al., 1996) i fins i tot aïllament genètic entre T. nevadensis i T. lepidus (Miraldo et al., 2011, 2012) en zones ben estudiades a Granada. No obstant, la zona de contacte i els límits clars entre les dues possibles espècies al País Valencià i continua sense estar analitzada genèticament ni tampoc gaire prospectada a nivell morfològic.

Les primeres observacions d’en Vicent Sancho i en José A. Mateo d’exemplars de llangardaix amb un morfotip de Timon nevadensis a les Terres de l’Ebre (Mas de Barberans, Tortosa, Roquetes i La Sènia) suggereixen la inclusió de l'espècie a la llista de rèptils de Catalunya, tot i que caldrien estudis genètics que delimitin i aclareixin la presència i grau d’hibridació d’aquestes dues espècies a la zona. Arrel d'aquestes observacions s'afegeix Timon nevadensis a Ornitho.cat, per tal de recopilar dades de la distribució d’aquests dos morfotips i ajudar a aclarir quines espècies són presents al territori.

Com distingir-los? Timon nevadensis es diferencia de Timon lepidus perquè presenta un disseny poc contrastat, un color de fons grisenc i li manquen escates de color negre, a més de tindre un crani més allargat. El color verd pot ser realment escàs i estar reduït a una brillantor verda a la part dorsal. Us deixem algunes fotografies per facilitar la observació de les diferències. Tanmateix, cal recordar que ara per ara no hi ha observacions de morfologies tipus Timon nevadensis fora de les terres de l’Ebre, i que en cas de dubte recomanem marcar la cita com a Timon lepidus/nevadensis.

Ornitho.cat/Ornitho.ad

Societat Catalana d'Herpetologia

Asociación Herpetológica Española

La cuereta groga tot just arriba ara puntual a la seva cita primaveral des de l'Àfrica mentre la torrentera esdevé menys observada al deixar les cotes més baixes i costaneres del país, on hi ha més observadors, per anar cap a les zones de cria de més a l'interior.

Fixeu-vos com el patró fenològic de la cuereta groca observat durant la primavera passada es va veure molt afectat pel confinament. A l'haver de quedar-nos a casa, la freqüencia d'observació de les espècies menys urbanes va baixar en picat durant força setmanes.

El 15 de març de 2020, només un dia després de decretar-se l'estat d'alarma, vam posar en marxa el projecte #JoEmQuedoAcasa. En vista de les llargues setmanes que ens esperaven a tots tancats a casa, vam promoure l'observació d'ocells des de dins de les cases. Animavem a tothom a fer llistes completes i entrar-les a Ornitho o bé directament participar a Ocells dels Jardins, donat que es tractava d'un projecte en el que es podia continuar participant tot i el confinament.

A finals de maig ja teníem els primers resultats i eren realment interessants: durant el confinament els ocells d'entorns urbans van esdevenir ràpidament molt més detectables durant les primeres hores del dia.

Els anàlisis finals van confirmar aquest patró i ara s'acaben de donar a conèixer, fruit d'un treball conjunt amb el CREAF, en un article publicat a la prestigiosa revista científica Proceedings of the Royal Society B. 

El treball, amb el títol Rapid behavioural response of urban birds to Covid-19 lockdown, conclou que durant el confinament els ocells no van envair les ciutats, com s'havia arribat a comentar a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, sinó que s'havien fet més detectables. Com suggerien els results preliminars, el confinament va canviar completament el patró de detectabilitat dels ocells d'entorns urbans i el va fer molt més similar al que habitualment s'observa en els ambients naturals. 

Aquests resultats suggereixen que els ocells urbans tenen una gran plasticitat de comportament i que poden aprofitar molt ràpidament algunes de les millores ambientals que s’han produït als nostres entorns urbans fruit del nostre confinament.

Està a les nostres mans fer que les ciutats siguin més acollidores per als ocells més enllà de la crisis de la COVID-19. Els problemes que experimenten en la seva comunicació i salut són en bona part homòlegs als que patim nosaltres mateixos. Per tant, si fem els nostres pobles i ciutats més habitables per als ocells i la natura en general, segur que nosaltres també ens en beneficiarem. 

La mortalitat massiva de roquerols ha posat de manifest la importància que poden tenir les joques ("dormidors") d'aquesta i altres espècies. Acabem de crear el projecte "Cens de joques" a ornitho.cat per poder-les identificar i millorar la seva protecció!

Penseu que també podeu associar a aquest projecte dades de joques que ja haguéssiu entrat a ornitho.cat fa temps. 

És important indicar la posició exacte de la joca ja que per millorar la seva protecció aquesta informació es comparteix amb els tècnics de la Generalitat i els Agents Rurals.

S'ha d'anar amb cura però de no fer públics llocs potencialment sensibles. És per això que l'assignació al projecte "Cens de joques" només és a nivell intern i no és, per tant, visible a tercers quan es fan consultes al portal (cal un permís especial per accedir a aquesta informació).

D'altra banda, com qualsevol altra dada introduïda a ornitho, la posició exacta de les dades de les joques només la veu el propi observador (totes les dades d'ornitho es mostren públicament associades al punt groc o blau (centre del quadrat d'1km²) més proper). A més, recordeu que les dades de les espècies més sensibles o amb certes problemàtiques de conservació específiques ja estan parcial o totalment ocultes sempre (tan si la dada fa referència a una joca com si no). Aquí trobareu la llista d'espècies amb accés restringit.

A tot això, cal afegir que teniu l'opció d'ocultar les vostres dades sempre que ho creieu oportú.

Gràcies a la ràpida acció dels companys de l'Oficina Catalana d'Anellament s'han pogut mesurar els 46 roquerols trobats morts pel temporal a Tarragona i s'ha pogut constatar que pesaven un 35,4% menys del que és normal en aquest època (les dades s'han comparat amb les de més de 300 exemplars anellats durant l'hivern a Catalunya).

Sembla, doncs, que els ocells han mort de fred però un cop ja molt debilitats per la pèrdua de bona part de les seves reserves energètiques al tenir sèries dificultats per alimentar-se durant l'onada de fred. 

D'altra banda, també s'ha observat que els ocells trobats morts són lleugerament però significativament més petits que la mitjana (l'ala és una mesura indirecta de la mida). Els ocells més petits tenen un major desavantatge tèrmic i podrien haver patit, per tant, una major mortalitat (vegeu, per exemple, aquest interessant treball sobre l'oreneta de cingle).

Aquest diumenge s'han reportat força casos de roquerols morts a diferents indrets del país. Destaca un grup de 46 exemplars trobats morts a Tarragona ciutat. 

Tot i que l'espècie es concentra molt a cotes baixes durant l'hivern, està clar que això no els ha evitat veure's greument afectats per les baixísimes temperatures i el fort vent d'aquests dies. 

Estigueu atents i notifiqueu qualsevol ocell mort que trobeu al mòdul de mortalitat d'ornitho. Si no ho sabeu encara, aquí us expliquem com fer-ho.

L'Institut Català d'Ornitologia, en nom de l'European Bird Census Council, us convida a la presentació de l'Atles dels ocells nidificants d'Europa 2

Presentació internacional
3 de desembre de 16:00 a 17:30

Presentarem el llibre i celebrarem la seva publicació fent especial èmfasi en Barcelona, Sempach i Praga, les tres localitats des de les quals s’ha coordinat l’Atles. L’acte serà en anglès i s’emetrà en directe des del Museu de Ciències Naturals de Barcelona a través de YouTube.

El moderarà el nostre company Carles Carboneres i comptarà amb intervencions dels membres de l’equip de coordinació europeu, coordinadors nacionals, Fundació MAVA, BirdLife International, Comissió Europea, Lynx Edicions i Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Accedeix a la presentació: youtu.be/lme2TBqoIEw

Presentació a Catalunya
4 de desembre de 18:00 a 19:30

Presentarem el llibre i celebrarem la seva publicació des d’una perspectiva més local. Aquest acte serà en català i s’emetrà en directe des del Zoo de Barcelona a través de YouTube.

Estarà moderat per la periodista Evelyn Segura i intervindran les persones que han fet possible el projecte des de Catalunya, molt especialment des de l’Institut Català d’Ornitologia, però també des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el CREAF i Lynx edicions. També comptarem amb la participació de les institucions que ens han rdonat suport des de Catalunya (Fundació Zoo, Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Generalitat) i no faltaran, tampoc, les connexions internacionals.

Accedeix a la presentació: youtu.be/ZzyKm3mkylk

Si voleu conèixer més detalls del projecte, us animem a assistir també al Taller internacional sobre l'Atles que s'emetrà en directe el dia 3 de desembre de 10:00 a 14:00 des de YouTube: youtu.be/Al9_LzJxhQ0

El dia 12 d'octubre, en l'acte de cloenda del 2n Congrés d'Ornitologia de les Terres de Parla Catalana que van organitzar a Menorca els companys de la Societat d'Ornitologia de Menorca (SOM) es va seleccionar el guanyador final de la cursa Ornitho-Swarovski.

Tradicionalment el guanyador es seleccionava durant el Delta Birding Festival, organitzat cada any durant el mes de setembre al Delta de l'Ebre. Aquest any aquest festival es va haver de suspendre a causa de la pandèmia de la COVID i per això no es va poder anunciar al guanyador.

El guanyador del mes de setembre va ser en Santiago Poch i així es convertia en el darrer candidat a guanyar el premi final. Recordeu que només els guanyadors mensuals podien optar a aquest premi.

En un sorteig realitzant davant dels assistents al 2n COTPC es va procedir a seleccionar un guanyador i aquest va ser en Toni Fernández. El premi va consistir en uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2.000€. 

Volem agrair als patrocinadors de la cursa Swarovski Optik, Esteller i Oryx pel seu suport un any més en la cursa.

Us desitgem molta sort en la cursa de l'any vinent!

Documento para descargar :  EkIShgnXgAEqc9t_(1)-3858.jpeg

Tot sembla indicar que, com és habitual, la primera setmana d'octubre ja es notarà molt l'entrada de tords comuns: 

Per l'ala-roig haurem d'esperar una o dues setmanes més: