Alguns anys semblen produir-se augments sobtats de la població d’algunes espècies d'ortòpters. Això pot deure’s a les condicions meteorològiques, a l’escassetat de paràsits o depredadors i/o a altres factors externs propis de la regió que habiten.

El 2026 sembla estar sent l’any del grill d’estiu (Eumodicogryllus bordigalensis). Al grup Antaxius ja reunim diversos testimonis que semblen confirmar aquest augment de població al llarg del territori: la Vall d’Aro per part del grup STERNA, el Bages, Barcelona, Cerlà, l’Escala, el Baix Llobregat... Són indrets on en anys anteriors no s’havia documentat l’espècie, o on era molt menys abundant, i on ara n’hi ha per tot arreu, cantant tant de dia com de nit.
A Barcelona i en pobles com Platja d’Aro, se senten pels carrers, fins i tot al bell mig dels nuclis urbans, malgrat la gentrificació que pateixen.

Podeu consultar el seu cant en aquest enllaç d'una observació.

Si sentiu aquest cant tan característic, no dubteu a enregistrar-lo i pujar-lo en format d'àudio a Ornitho.cat! Qualsevol registre, encara que no ho sembli, pot ser interessant!!

Imatge de portada de Daniel González, a Ornitho.cat.

Grup Antaxius-ICHN (@antaxius__ichn)

L’agost és un dels moments més emocionants per gaudir del pas migratori de la cigonya blanca (Ciconia ciconia) per Catalunya. Durant aquestes setmanes, milers d’ocells es desplacen cap al sud i molts travessaran el territori català en el seu gran viatge cap a les zones d’hivernada. És un espectacle que podem observar des de molts indrets i en què qualsevol observació por aportar informació molt valuosa pel coneixement de la seva migració.

Estol de cigonyes en migració sobre el cel de Fontajau, Girona. Fotografia de Joan Ramon Santasusana.  

Un viatge de milers de quilòmetres

La cigonya blanca és una gran especialista del vol planat. Per desplaçar-se durant la migració aprofita corrents tèrmiques ascendents que es formen sobre terra: guanya altura sense gairebé batre les ales i després planegen fins trobar una nova tèrmica. Aquesta estratègia li permet desplaçar-se llargues distàncies amb un cost energètic relativament baix. No obstant, comporta que la migració només la realitzen durant el dia, i quan arriba el capvespre han de buscar un punt on passar la nit.

A finals d’estiu, moltes cigonyes europees emprenen el viatge cap al sud. Les poblacions de l’Europa occidental i central segueixen principalment la ruta occidental, que les porta a través de la península Ibèrica fins l’estret de Gibraltar. Des d’allà travessen cap al nord d’Àfrica i continuen el seu periple fins les zones d’hivernada, sovint a la regió del Sahel i altres àrees de l’Àfrica subsahariana. Altres individus, però, es quedaran a passar l’hivern a la península Ibèrica, algunes també a Catalunya mateix.

Localitzacions de cigonya blanca obtingudes mitjançant seguiment amb dispositius GPS entre el 2012 i el 2018. Es mostren en color blau els exemplars marcats a Espanya (53 exemplars) i en vermell els marcats a Centreeuropa (26 exemplars). Els cercles mostren la localització dels nius de les aus marcades. Extret de Bécares et al. 2019.

Degut a la barrera geogràfica que suposen els Pirineus, el pas migratori per Catalunya és molt important, ja que molts estols accedeixen a la península Ibèrica per l’Empordà. Seguidament, existeix un gran corredor migratori a través de la Catalunya Central, on solen migrar principalment en direcció a Osona, Bages i cap al Segrià, Garrigues i terres de l’Ebre. No obstant, podem gaudir de grans concentracions d’exemplars en grups que poden arribar a ser molt nombrosos a pràcticament qualsevol punt del territori.

Com dèiem, les cigonyes en migració volen durant el dia quan les condicions meteorològiques són favorables. És per això que durant episodis de mal temps i tempestes, aquests grups, de desenes o fins i tot centenars d’individus, sovint es veuen obligats a interrompre el seu viatge i esperar que es recuperin les condicions òptimes per reprendre la seva migració. De la mateixa manera, quan arriba el vespre, els estols busquen un lloc on dormir i acaben escollint sovint zones urbanes com a punts de parada. Aquests estols són especialment regulars en punts de la Catalunya Central, seguint la ruta que hem esmentat prèviament. És durant aquests dies quan els nostres camps i pobles, s’omplen d’una estampa singular: cada estructura, cada camp i cada racó es tenyeixen de blanc i negre amb centenars d’exemplars que fan una pausa en el seu llarg viatge per descansar i refugiar-se.

Estol de cigonyes aturades a un camp de Bellver de la Cerdanya. Fotografia de Antón M. Dunyó.  

Qualsevol estructura pot ser un bon posader. Fotografia de Ramon Prat a Taradell, Osona.

Aquest mes, us animem a mirar al cel, gaudir del pas de les cigonyes i enregistrar totes les observacions a Ornitho.cat. Les dades aportades per tots els observadors i observadores permeten conèixer millor quan, on i en quina quantitat es produeix la migració de l’espècie a Catalunya.

Un pas més enllà: quan una observació pot explicar una història

Entre totes les cigonyes que veurem aquest agost, algunes portaran anelles de PVC de lectura a distància. Aquestes marques incorporen un codi alfanumèric que podem llegir amb prismàtics, telescopi o càmera fotogràfica, sense necessitat de capturar l’ocell. Cada lectura pot convertir-se en una dada especialment interessant, ja que ens permet reconstruir part de la seva història i dels seus moviments i enregistrar els grans desplaçaments que realitzen els individus. Per això, si observeu una cigonya amb una anella de PVC, us animem també a que intenteu llegir-ne el codi i a que introduïu la dada a marquesespecials.cat. El portal ja acumula més de 25.000 observacions de cigonya blanca gràcies a la feina feta per molts voluntaris i voluntàries en els darrers anys!

És important anotar amb cura tots els caràcters que es puguin identificar, així com la localitat, la data i l’hora d’observació, a més del color i la posició de l’anella. La lectura a distància requereix paciència: no cal forçar la situació ni acostar-se excessivament als ocells. Una fotografia pot ser de gran ajuda per confirmar posteriorment la inscripció.

En el moment d’entrar la dada al portal de marques especials, és important que seguiu les instruccions per poder registrar la dada correctament. Si es tracta d’una cigonya que ja disposa d’un historial previ, podreu visualitzar-ho un cop registrada la vostra observació, però si és una cigonya que encara no s’havia detectat no tindrà dades fins que la informació es tramiti.

La tipologia d’anelles més habitual, com veieu a la imatge de sota, són les anelles octogonals negres. Aquestes anelles porten un codi de tres lletres que és indicador del país d’anellament, i un codi de 5 dígits en vertical que és l’identificador de cada exemplar. Gràcies al remitent, sabrem l’origen dels exemplars ja des del moment de l’observació (DER, DEW, DER = Alemanya, HES = Suïssa, AUW = Àustria, NLA = Països Baixos, ESC = Catalunya, entre d’altres).

Lectura d’una anella de PVC d’Alemanya a Manresa. Fotografia de Oriol Oms.

La cara fosca de la migració

Malauradament, la cerca de punts alts on passar la nit sol acabar generant problemes molt greus per les cigonyes. Alguns dels elements alts més destacats dels nostres paisatges són torres de línies elèctriques, que comporten un greu perill per aquests ocells. Moltes d’elles estan construïdes amb estructures “perilloses”, en les que si un ocell (especialment un de gran, com una cigonya o un rapinyaire) fa contacte amb dos elements, s’electrocuta greument i en molts casos mor. Desgraciadament, quan es produeixen grans concentracions de cigonyes prop de zones urbanes, els punts de descans més segurs (com poden ser campanars o altres edificis alts, arbres grans, etc.) s’omplen ràpidament, fent que altres individus s’hagin de desplaçar a punts menys segurs. En molts casos, les torres de les línies elèctriques també són ocupades i es produeixen molts casos d’electrocucions, pràcticament cada setmana. Per aquest motiu, és molt important que si localitzeu alguna cigonya morta, registreu la dada al mòdul de mortalitat d’Ornitho.cat i, alhora, truqueu al Cos d’Agents Rurals o al 112 per notificar la incidència.

La migració és un fenomen immens, però el seu coneixement es construeix a partir de moltes observacions petites: una cigonya que travessa el cel del nostre poble, un estol que s’atura en un camp, unes quantes aus que guanyen altura sobre una carena o una anella de PVC que aconseguim llegir amb el telescopi. Amb cada observació contribuïm a resseguir aquest extraordinari viatge i a entendre una mica millor la vida d’aquestes gran viatgeres.

La migració ja està en marxa i la teva observació també en pot formar part!

Amb l'arribada de la segona meitat de l'estiu, el cel de Catalunya comença a oferir un espectacle que sovint passa desapercebut. Els crits aguts i els vols vertiginosos dels falciots que durant tota la primavera i l'estiu ens han acompanyat al cel, sobre pobles i ciutats, són especialment intensos durant aquests dies, coincidint amb la formació de les primeres concentracions premigratòries (Fig.1). Aquestes agrupacions anuncien la proximitat de la migració postnupcial, que conduirà l'espècie fins a les àrees d'hivernada de l'Àfrica subsahariana.

Figura 1. Estol de falciots negres. Preludi de la migració postnupcial.

La fenologia del falciot negre (Apus apus) és una de les més comprimides entre els ocells reproductors del nostre territori. Els primers exemplars arriben habitualment a Catalunya a principis d'abril, i durant aquest mes i principis de maig els reproductors s'aniran establint a les zones de cria, ocupant amb una gran fidelitat les mateixes cavitats on han criat en temporades anteriors. En poc més de tres mesos duen a terme tot el cicle reproductor: estableixen el territori, formen parella, ponen els ous, alimenten els polls i marxen de nou cap a les zones d'hivernada a l'Àfrica, sovint fins i tot abans que els pollets hagin començat a volar! Sí, els "abandonen" al niu, ja que els alimenten fins assolir pesos molt superiors al dels adults i els poden deixar uns dies per acabar de créixer. Per això, entre mitjans i finals de juliol es produeix un "buidat" massiu dels adults de falciots que sentíem cridant els matins i tardes d'estiu, però encara veurem alguns falciots ben bé fins a finals d'agost (la majoria dels joves de l'any que comencen a volar) (Fig. 2).

Figura 2. Evolució de la freqüència d’observació de l’espècie (% de llistes completes d’ornitho.cat que contenen l’espècie) al llarg de l’any. Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de l’espècie. Font: Ornithollistes.

Els falciots són una de les espècies més adaptades a la vida a l'aire. Malgrat la seva semblança amb les orenetes, no hi estan estretament emparentats. Les seves ales llargues i en forma de falç, el cos aerodinàmic i unes potes molt curtes són el resultat d'una evolució especialitzada que li permet passar pràcticament tota la vida volant. A l'aire caça insectes, beu aprofitant la superfície de basses o rius, recull material per construir el niu i fins i tot és capaç de dormir durant el vol, alternant períodes de descans mentre ascendeix a grans altituds. 

Una de les curiositats més sorprenents d'aquesta espècie té com a protagonistes els joves nascuts aquest mateix estiu (Fig. 3). Quan abandonen el niu per primera vegada, ho fan amb totes les habilitats necessàries per sobreviure volant. I, el més extraordinari, és que no tornaran a tocar terra fins que visitin les colònies de cria per buscar un lloc adequat per nidificar (cosa que no faran fins al cap d'uns anys).

Figura 3. Polls de falciot negre al niu.

Aquest estil de vida tan singular converteix el falciot en un dels ocells més fascinants de la fauna europea. Per això, mentre observem els darrers vols sobre els nostres pobles i ciutats, val la pena recordar que aquests crits estridents que anuncien el final de l'estiu no tornaran a sentir-se fins a la primavera vinent. Els falciots emprenen ara un viatge extraordinari que els portarà a travessar la Mediterrània, el desert del Sàhara i bona part del continent africà (Fig. 4) abans de tornar, puntuals com cada any, a ocupar els mateixos nius i omplir de nou el cel de Catalunya amb el seu vol inconfusible.

Figura 4. Trajectòries migratòries dels falciots. (A) Trajectòries migratòries de tardor per a 6 individus on els cercles omplerts representen posicions mitjanes de períodes de 3 dies i els cercles grocs omplerts representen períodes en els que els ocells es quedaven 2 dies o més dies a la mateixa zona. Les línies de punts indiquen la manca de dades al voltant de l'equinocci de tardor. (B) Trajectòries migratòries de primavera per als mateixos ocells que a (A). Extret de Åkesson et al. 2012.

Aquest any, la Cursa Ornitho-Swarovski manté la mateixa dinàmica de participació i els mateixos premis, però incorpora un canvi en el calendari de comunicació dels guanyadors. Els guanyadors mensuals corresponents als mesos de gener a agost es donaran a conèixer conjuntament a començaments de setembre. Cada un d'ells rebrà un val de 50 € per bescanviar a la botiga Oryx i passarà a formar part del sorteig del premi final. El guanyador del mes de setembre s'anunciarà, com és habitual, durant el Delta Birding Festival (DBF). En el mateix acte es farà també el sorteig del guanyador absolut de la Cursa Ornitho-Swarovski, que serà escollit entre tots els guanyadors mensuals i s'endurà uns prismàtics Swarovski Optik EL 10x42, patrocinats per Swarovski Optik. Aquest canvi afecta únicament el calendari d'anunci dels guanyadors. La participació a la cursa, el sistema de sorteig i els premis es mantenen sense cap modificació, per tant, encara sou a temps d'entar tantes llistes com pugueu per accedir als premi del mes d'agost i de setembre.

Gràcies a Swarovski Optik i Oryx per fer possible una nova edició de la Cursa Ornitho-Swarovski, i molta sort a tots els participants!

Ara que la temporada de nidificants del SOCC ha finalitzat, és el moment de recollir totes les dades! Així, us agrairíem que abans del dia 15 de juliol ens les féssiu arribar a través de la web d’ornitho.

Però, us ha passat mai que un cop heu registrat un cens, us heu adonat que us heu deixat d’introduir alguna espècie? No us preocupeu! En aquest butlletí us deixem un petit tutorial on us expliquem, pas a pas, com posar-li solució:

Per fer-ho haureu d’iniciar sessió a la web d’ornitho i accedir a l’apartat d’administració i seguidament a gestió de protocols i comprovar les observacions. Aquí us apareixerà un calendari que us permetrà triar el cens a modificar:

Aleshores, si cliqueu sobre un cens, us apareixeran totes les observacions realitzades en aquest i des d’on les podreu editar. Per fer-ho, premeu damunt del quadrat amb el llapis de qualsevol de les observacions que pertanyi al cens on volem afegir una nova dada.

En aquest punt, per afegir una nova observació, només caldrà pitjar el botó blau amb el símbol +.

Llavors, se us obrirà un desplegable per escollir quina espècie voleu incorporar, el nombre de comptatges i les condicions (posat, en vol, oïda, entre d’altres).

Des d’aquí només us queda seleccionar la nova espècie afegida (per exemple, un picor verd ibèric) i modificar la dada, agregant informació sobre el sexe, la distància o banda (<25m, <100m, >100m o en pas) i la secció (de 1 a 6). I per, últim, prémer el botó d’actualitzar, situat al final de la pàgina.

Esperem que aquesta breu guia us sigui de gran ajuda! Per informació més detallada sobre aquest procés podeu consultar el següent enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=cLnsPk-fo-c

Aquest any 2026, s'està duent a terme el cens nacional de gavià argentat (Larus michahellis), coordinat per SEO/Birdlife.

L'últim cens general d'aquesta espècie va tenir lloc entre el 2007 i el 2009 i des de llavors les seves poblacions han mostrat un fort declivi, especialment a les costes del nord peninsular.

Tot i que moltes de les principals colònies de Catalunya es troben a illes, illots i penya-segats, una part de la població catalana nidifica en zones urbanes, principalment en teulades d’edificis. Aquesta reproducció més urbana es dona principalment a diverses ciutats de la costa, però també a zones de l’interior, com per exemple a Osona.

Degut a la complexitat de localitzar i poder censar bé les poblacions urbanes, des de l'ICO sol·licitem la participació de tothom per registrar dades d’exemplars reproductors en edificis a qualsevol zona urbana de Catalunya a través d’Ornitho.cat (ja sigui des de l’aplicació NaturaList o directament des del web).

És molt important que les dades que s’entrin portin associat un codi Atles, utilitzant principalment els que fan referència a nidificació segura (C) (nius amb ocells covant, nius amb polls, pollets volanders, etc.).

Moltes gràcies per la col·laboració!

Durant el cap de setmana, els nostres servidors es van sobrecarregar inesperadament i com a resultat, l'aplicació NaturaList no es va poder connectar temporalment als servidors. L'equip de desenvolupament de Biolovision ja ha pres mesures per resoldre el problema, però és possible que les observacions de NaturaList triguin temps (en alguns casos, més de 24 hores) a aparèixer a ornitho.cat / ad.

Si us plau, no introduïu les dades dues vegades. Doneu temps al sistema perquè es recuperi.

Podeu continuar registrant i enviant observacions a través de NaturaList. No es perdrà cap dada, simplement pot trigar una mica a estar disponibles a ornitho.cat / ad.

Gràcies per la paciència,

Per qui no la conegui, el Gran paó de nit (Saturnia pyri) és ni més ni menys que la papallona (i l’insecte) més gran d’Europa!

Es tracta d’una papallona nocturna de la família Saturniidae pròpia d’Europa meridional i nord d’Àfrica, que pot arribar a assolir els 20 cm d’envergadura (Fig.1). 

Figura 1.Comparativa de la gran mida que pot assolir el gran paó de nit (Saturnia pyri).

A priori, sent tan gran, podria semblar una espècie fàcil de veure... però quantes vegades has tingut la sort de creuar-te amb algun exemplar? La realitat és que el nombre de registres de gran paó de nit és més baix del que podíem pensar en un principi (Fig.2), i això te relació amb el seu cicle vital: La Saturnia pyri es caracteritza per tenir una sola generació a l'any (espècie univoltina) amb un cicle vital de fase larvària llarga i una fase adulta molt breu (els adults viuen 1 setmana!).

Quan és la millor època per intentar veure un adult de Saturnia pyri?

Els adults volen del final de març fins a juny, i com veieu a la següent imatge creada amb dades del portal ornitho.cat entre mitjans d’abril i maig es quan es produeix el pic d’observacions (Fig.2). Una curiositat ecològica d’aquesta espècie és que com els adults viuen tant pocs dies (~1 setmana) durant aquest període no s’alimenten i són incapaços de libar nèctar, per tant tota l’energia que tenen la van obtenir exclusivament durant la seva fase d’eruga. La única funció de la fase adulta és la reproducció i la femella d’aquesta espècie emet feromones que atrauen mascles des de distàncies enormes, que poden superar els 15km!

Figura 2. Nombre de dades de l’espècie agrupades per setmana, dels darrers 10 anys acumulats.

Es distribueix homogèniament per tota Catalunya?

El seu hàbitat són camps i boscos esclarissats fins a 2.000 m (Fig. 3). Les erugues del gran paó de nit són molt polífagues, tot i que tenen una clara preferència per les fulles d’arbres fruiters com ametllers, pereres i pomeres, també utilitzen altres espècies d’arbres com freixes i salzes.

Figura 3. Distribució de les observacions de l’espècie a Catalunya classificat per comarques i rang de distribució altitudinal.

Si t’ha agradat tota aquesta informació recorda que totes aquestes dades les pots consultar tu mateix/a a l’apartat “Estadístiques de les espècies -- Informació per espècie” d’ornitho.cat i ornitho.ad!