Els darrers dies s'ha produït un alentiment amb la transmissió de dades entre l'aplicació mòbil NaturaList i els portals web degut a un augment important del flux de dades al sistema. Això ha fet que en alguns casos les dades sincronitzades a través de l'aplicació hagin tardat diverses hores a aparèixer als portals web com Ornitho.cat i Ornitho.ad. 

Gràcies a totes les persones que ens vau comunicar aquest retard, l'equip d'informàtics de Biolovision ha pogut identificar i solucionar l'alentiment de dades. Cal remarcar que es tractava només d'un retard, i que per tant no s'han perdut observacions.

Moltes gràcies pel suport!

El projecte de l'Atles de Mamífers de Catalunya, té com objectiu dibuixar la distribució de les espècies de mamífers, en les que s'inclouen els petits mamífers insectívors i rosegadors. L'Atles està pensat per obtenir dades durant tres anys de mostreig (2022-2024) i tenir una fotografia actual de la distribució d'aquestes.
Dins de l'Atles s'han emprat diferents metodologies de mostreig, una de les quals, destinada només a petits mamífers. Però aquests continuen sent de difícil detecció. 

Tot i això, l'Atles es planteja com un projecte que no només es nodreix de les dades que recullen els voluntaris, sinó també d'altres projectes paral·lels. En el cas dels petits mamífers, les egagròpiles son claus per poder obtenir informació més detallada de la presència d'aquests.

Des de la Coordinació de l'Atles fan una crida per fer-los arribar egagròpiles que datin d'entre el 2020 i 2025 (per coincidir amb el període de mostreig de l'Atles). 

Les egagròpiles que es fessin arribar haurien de tenir data i la localitat a on es van recollir (UTM o LatLong), i enviar-les a la següent direcció:

Atles de Mamífers de Catalunya

Museu de Ciències Naturals de Granollers

Av. Francesc Macià, 51, 08401, Granollers (Barcleona)

Per altra banda si algú ja té les egagròpiles analitzades i vol col·laborar amb el projecte, pot fer-los arribar la informació (data o any, UTM o Latlong, i espècie de mamífer) a atlesmamifers@observatorinatura.cat

Moltes gràcies per la col·laboració!

La cursa Ornitho-Swarovski torna a ser aquí! El concurs que premia per les teves observacions ocellaires.

La mecànica per participar és l'habitual:

• Cada llista completa és una oportunitat per participar en la cursa.
• Només es comptarà una llista per persona i per dia
• Perquè les llistes siguin vàlides han de durar un mínim de 30 minuts i estar fetes a Catalunya o Andorra
• Les llistes s'han d'entrar a Ornitho.cat, Ornitho.ad o bé a l'app Naturalist

Dates

La cursa comença el dia 1 de gener i finalitza el 19 de setembre de 2025. El sorteig del guanyador absolut es farà durant el cap de setmana del 20 de setembre.

Sorteig

Les llistes entrades entre el primer i el darrer dia de cada mes, optaran al premi mensual. El premi mensual es comunicarà el dia 10 del mes següent mitjançant Ornitho, les xarxes socials de l'ICO i a l'interessat. Cada un dels guanyadors mensuals optaran a guanyar el premi absolut.

Premi

• El premi mensual és un val de 50€ per a la botiga Oryx
• El premi absolut són uns prismàtics EL 10x42 Swarovski Optik

Així que ja podeu començar a esmolar els prismàtics i telescopis, calceu-vos les vostres millors botes i comenceu a comptar els ocells del vostre voltant.

Molt bona sort a tothom!

Estem realitzant un petit estudi sobre el moviment de les dades corresponents a les lectures de marques especials en els portals de ciència ciutadana.

Demanem a tots els usuaris/es del portal si podeu destinar 2 minuts a respondre aquesta breu enquesta, que trobareu en aquest enllaç: https://forms.gle/9MuWftvt3b6Sn6M8A

Moltes gràcies per avançat!

Després de molta feina, des del Comitè Avifaunístic de Catalunya (CAC) publiquem la cinquena edició de la Llista dels ocells de Catalunya, que inclou tots els avenços en matèria de taxonomia (seguint la taxonomia de IOC), noms catalans dels ocells, i revisió dels tàxons (espècies i subespècies) citats a Catalunya.

Aquesta edició inclou 456 espècies (443 d’autòctones i 13 d’introduïdes amb poblacions establertes), que sumen un total de 510 tàxons si considerem les diferents subespècies.  En comparació, la quarta edició comptava amb 415 espècies (407 d’autòctones i 8 d’introduïdes establertes) i un total de 460 tàxons.

Com a novetats destacades des de la darrera edició (del 2015), sense comptar els canvis taxonòmics, s’han afegit 30 noves espècies i 11 noves subespècies, que s’han citat per primera vegada a Catalunya. S’han eliminat 4 tàxons per manca d’informació suficient per incloure’ls, i s’han afegit 9 espècies després de reavaluar el seu estatus a Catalunya.

Entre les noves espècies citades a Catalunya, la majoria ocells rars d’aparició coneguda, destaca la inclusió del mussol menut, que properament es detallarà amb una notícia de premsa.

La Llista dels ocells de Catalunya passa a ser la nova i més actualitzada referència sobre l’avifauna de Catalunya, i que marca també la taxonomia actual que seguirà l’Institut Català d’Ornitologia. Esperem que es converteixi en una eina útil per a l’ornitologia a Catalunya, i agraïm el suport de moltes persones que hi han col·laborat, com totes aquelles que comparteixen observacions i coneixements a través de plataformes de ciència ciutadana com Ornitho.cat.

També podeu consultar la llista en pdf aquí, i una versió en Excel aquí, penjades a la web de l'ICO.

Document per descarregar :  LlistaocellsCatalunya2024ICO-6587.pdf

L'ICO us desitja unes molt bones festes i millor entrada d'any. Que el 2025 estigui ple de coses positives i sobretot de molts ocells i molta natura!

Els projectes de ciència ciutadana, com Ornitho.cat, funcionen gràcies a la participació de milers d'observadors i observadores que entreu les dades al portal. Entre totes, generem dades que es troben a disposició per generar informació i coneixement rellevants per a la conservació de la natura. 

Aquest any, fins avui, hem sigut 1717 persones col·laboradores que hem generat més de 911.700 dades (el segon millor any; el récord anual de dades són 937.250 el 2021). Podrem superar el récord l'any 2025?

Moltes gràcies a tothom per la col·laboració!

Una eina clau en la conservació d’espècies són els Plans de conservació d’espècies (SAP), que recullen informació detallada sobre cada espècie i proposen mesures de conservació. En el cas de les espècies cinegètiques, es fa servir la gestió adaptativa de la caça (AHMM), basada en evidències científiques per garantir una caça compatible amb els objectius de conservació. Les dades de monitoratge a gran escala com el PECBMS (Pan-European Common Bird Monitoring Scheme), que a nivell de Catalunya integra les dades del SOCC, permeten avaluar l’efecte de les polítiques ambientals aplicades a Europa.

 Un exemple d’espècie regulada per aquesta gestió és la tórtora (Streptopelia turtur), una espècie en perill i en declivi, caçada almenys des del segle XIX. Les amenaces principals conegudes inclouen la caça il·legal i insostenible, així com la pèrdua d’hàbitat. Per això, la Comissió Europea va implementar un AHMM per gestionar aquesta espècie des d’una comissió específica amb representants de tots els països afectats que inclourien els països de la ruta migratòria de l’oest (Espanya, França i Portugal). A la ruta migratòria de l’est es van intentar aplicar les mateixes mesures, però com que la implementació dels AHMM és opcional, sembla que en aquesta zona no ha tingut el mateix impacte. Això ha permès fer una comparació de l’efecte dels AHMM en aquesta espècie entre les dues rutes migratòries.

Després de tres temporades de suspensió, els resultats han estat clars: les poblacions de tórtora a la ruta migratòria de l’oest han augmentat un 25% en només dos anys. Això demostra que la gestió de la caça insostenible té un impacte immediat en la recuperació de les poblacions d’aquesta espècie. Alhora, és un dels nombrosos exemples com les dades dels projectes de seguiment ens permeten incidir positivament en la presa de decisions rellevants per a la conservació.

L'article científic sencer es pot consultar a: Carboneras, C., Silarová, E., Skorpilová, J. & Arroyo, B. (2024). Rapid population response to a hunting ban in a previously overharvested, threatened landbird. Conservation Letters; DOI: https://doi.org/10.1111/conl.13057

Amb les llistes completes a Ornitho.cat i Ornitho.ad, al portal OrnithoLlistes, aquest any 2024 podem veure que l'espècie s'ha reportat en un percentatge més elevat de llistes que l'any 2023 (línia més clara), amb una primavera per sobre de la mitjana històrica (fons gris) i un estiu i tardor lleugerament per sota. Recordeu que OrnithoLlistes és un portal fet només a partir de les llistes completes entrades a Ornitho.cat i Ornitho.ad: les llistes completes són la forma de recollir més informació quan sortim a veure ocells!

Imatge de sota de Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio.

El mosquiter de doble ratlla Phylloscopus inornatus és un petit passeriforme que es reprodueix a Sibèria i hiverna principalment al sud-est asiàtic. Durant la darrera dècada, aquesta espècie ha passat de ser rara a Europa (i particularment a la Península Ibèrica) a una espècie detectada de forma regular, especialment a la tardor. L’any 2016 es va assolir el màxim d’exemplars detectats a Catalunya (amb almenys 160 individus diferents detectats i reportats), i posteriorment es va seguir reportant al voltant de 40 exemplars les tardors del 2017 al 2020. L’any 2021 el nombre de registres va baixar de forma clara (menys de 20) i pujar lleugerament les tardors del 2022 i 2023, sense recuperar els valors d’uns anys abans.

Aquest any 2024, novament l’espècie s’ha detectat en grans quantitats per Europa i tot indicava que podria ser un any bo a Catalunya. De moment ja s’han detectat més de 25 exemplars, i tot just ens les millors dates per a seguir-ne detectant!

Els motius darrera l’arribada d’aquesta espècie a Catalunya són encara un misteri, malgrat hi ha diverses teories i estudis en curs. Podeu llegir un article en el que es descriuen els patrons d’aparició a Catalunya i s’esmenten les teories principals en aquest enllaç. A més, en un estudi recent s’ha estudiat la proporció d’adults i joves en exemplars capturats per anellament científic a tot Europa, i s’ha vist com la gran majoria dels individus són joves de l’any. Aquestes dades permeten refinar algunes de les teories sobre l’arribada d’aquesta espècie a Europa, i també suggereixen que encara no s’ha establert com a migrador regular al continent. De la mateixa manera, malgrat que en alguns indrets s’hi han observat exemplars en diferents anys, rarament es tractaria dels mateixos individus!

La major part de les observacions catalanes corresponen a boscos de ribera, plantacions o zones enjardinades amb caducifolis de ribera com àlber Populus alba, pollancre Populus spp. i salze Salix spp.. A nivell de distribució geogràfica, pot aparèixer per tot el territori però mostra una certa preferència per determinades zones, especialment en parcs urbans de Barcelona i l'àrea metropolitana. En aquest mapa podeu veure el recull d'observacions fins a l'any 2020 (de l'article prèviament esmentat).

De moment, aquest any ja s'ha registrat a Ornitho.cat en les següents localitats. Teniu el mapa disponible al menú lateral de l'esquerra, que s'anirà actualitzant gràcies a les vostres contribucions. A veure quants exemplars s'arriben a observar aquesta tardor. Sort!!

Foto de Guillem Saguer.

Des de principis del mes d’octubre s’estan detectant durbecs amb més freqüència del que és habitual a Catalunya. El portal OrnithoLlistes és una gran eina per tal de veure aquests patrons d’aparició, i que es construeix directament amb les llistes completes entrades per totes les persones usuàries d’Ornitho.cat i Ornitho.ad. A més a més, al menú superior es permet filtrar per diferents anys i per comarques, de manera que es poden arribar a fer consultes amb molt detall!

El gràfic de la freqüència d’observació permet veure el percentatge de llistes completes que contenen l’espècie, fet que revela de manera clara quan una espècie apareix de forma més abundant que de normal. Podeu veure, doncs, com aquest mes d’octubre s’està reportant clarament per sobre del que és habitual.

Cal tenir en compte que aquesta web és dinàmica i es va actualitzant amb regularitat, i com que els punts de la gràfica són la mitjana de períodes d’una setmana, de manera que el darrer punt pot estar subjecte a la data que ens trobem! (Estem redactant aquesta notícia el dia 23 d'octubre, a principis de període, i per tant esperem que aquesta freqüència augmenti)

El portal també ens permet visualitzar la freqüència d’observació per mes i any, i per tant, ens permet veure de forma clara quins anys han sigut més bons per determinades espècies. En el cas del durbec, una espècie de comportament irruptiu, s’observen bé les variacions interanuals, amb un destacat hivern del 2017-2018 com a la darrera gran invasió (i, en menor nombre, també els hiverns de 2019-2020 i 2021-2022). Els pics d’arribada es donen habitualment a finals d’octubre, tot i que alguns anys s’ha mantingut l’augment en la freqüència d’aparició durant l’hivern. L’hivernada 2017-2018 es va assolir valors mitjans setmanals de presència en més d’un 20% de les llistes, la tardor del 2019 va arribar a màxim del 10%, i a la tardor del 2021 d’un 7,7% (tot i que al desembre va seguir pujant fins a un 10%, i s’hi va mantenir fins al març de 2022). Enguany ja s’ha assolit un màxim 9,3% de freqüència abans d’arribar a finals d’octubre, i per tant esperaríem que es segueixi detectant de forma abundant les properes setmanes.

Analitzant la freqüència d’observació per comarca també ens podem fer una millor idea d’on s’estan reportant més exemplars:

 També teniu a disposició un mapa actiu al menú lateral de l’esquerra, on consultar en directe les aportacions que es van fent:

Gràcies a l’anellament científic, sabem que la major part d’aquests durbecs que arriben de forma irruptiva a Catalunya procedeixen del centre d’Europa, en alguns casos degut a arribades d’exemplars de l’est, que es van movent pel continent cap a l’oest i sud-oest. Podeu veure un mapa de les recuperacions a Catalunya a la fitxa del SIOC o consultar l’Atles de Migració d’EURING.

Seguiu entrant les observacions de durbec per veure com evoluciona la tardor, i sempre que pugueu en format de llistes completes!! Gràcies per la col·laboració!

Foto de Joan Safont