Enguany hem posat en marxa el projecte Colònies de falciots per tal d’aconseguir inventariar el major nombre de nius de falciot negre (Apus apus), pàl·lid (Apus pallidus) i ballester (Apus melba). Aquestes tres especies que crien sovint en edificis —el falciot negre gairebé exclusivament—  pateixen afectacions causades per l’enderrocament o reforma de les construccions on hi tenen els nius.

Durant aquest primer any de projecte s’han enregistrat, de moment, dades d’un total de 226 nius d’alguna de les tres espècies protagonistes del projecte. Concretament, s’han localitzat 183 nius de falciot negre i 43 de ballester.

En base als primers resultats es pot dir sense por a equivocar-se que la implantació d’aquest nou projecte ha estat un èxit i cal agrair moltíssim l’esforç de totes les persones que hi han participat. Recordeu: niu censat = niu protegit! Ara bé, de cara al que queda d’estiu (encara som a temps d’entrar nius de falciot pàl·lid!) i als propers anys cal recordar una sèrie de directrius per fer les dades encara més valuoses.

1. Aquest projecte està dissenyat per entrar ÚNICAMENT nius de falciot negre, falciot pàl·lid i ballester. Els nius de la resta d’ocells s’haurien d’entrar a www.nius.cat o a www.ornitho.cat especificant el codi atles però sense associar-los al projecte Colònies de falciots.
2. Un cop s’ha entrat la ubicació d’un niu, ja queda enregistrada. No s’ha de tornar a entrar en dies posteriors del mateix any. Si tenim informació nova (nou codi atles, p.ex.) podem actualitzar la dada original, editant-la. 
3. Cal especificar el codi atles. Atès que per donar d’alta un niu hauríem d’haver vist l’ocell entrar en algun forat o escletxa, el codi atles MÍNIM hauria de ser B6 (visitant un lloc de cria probable).
4. Les dades d’aquest projecte s’haurien d’entrar com a ‘observació precisa’ per tal de poder ubicar exactament el niu. Si teniu dubtes de com fer-ho, l’Oriol us ho explica en aquest tutorial: https://www.ornitho.cat/index.php?m_id=20019
5. Malgrat haver situat el niu exactament damunt del mapa, cal anotar l’adreça postal de l’edifici en l’apartat de comentaris. En cas d’una hipotètica actuació per part del cos d’Agents Rurals, aquesta informació els facilitaria molt la tasca.

Dit això, us animem a seguir entrant noves dades per fer que l’èxit d’aquest projecte sigui encara més gran!

Foto: Enric Badosa

Faunapyr (www.faunapyr.eu) és un projecte europeu POCTEFA dut a terme per la Sociedad de Ciencias Aranzadi, l’Institut Català d’Ornitologia, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), la Ligue pour la Protection des Oiseaux (LPO), el Conservatoire d’Espaces Naturels de Midi-Pyrénées (CENMP) i el Consorcio de la Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala (RBOV) que té com a objectiu aglutinar totes les dades de fauna pirinenca en un sol web i d'aquesta manera contribuir a la protecció dels ecosistemes transfronterers mitjançant la millora del coneixement sobre la distribució espacial de la fauna pirinenca.

Durant la fase d’execució del projecte, que s’allargarà fins a començaments de 2021, es realitzaran les següents accions:

• Creació d’una xarxa de col·laboració entre entitats generadores d’informació sobre fauna.
• Plataforma en línia de visualització i consulta de dades sobre fauna en l’àmbit pirinenc.
• Creació d’eines d’ús de les dades per millorar la conservació de la biodiversitat i les activitats turístiques vinculades a l’observació de fauna.

La setmana passada es va donar el tret de sortida en presentar la versió pública del visor de fauna (http://faunapyr.eu/visor/index.php?lang=ca) que es nodreix dels diferents portals Ornitho de totes les regions involucrades en el projecte. Paral·lelament, el20 de juliol s’inicia un Bioblitz que s’allargarà fins el dia 2 d’agost i que pretén aconseguir el màxim nombre de dades dins l’àmbit Faunapyr (vegeu imatge) d’ocells, mamífers, rèptils, amfibis, papallones i libèl·lules.  Per fer-ho només cal que entreu les vostres observacions a través d’ornitho.cat o de l’app. Naturalist associant-les al projecte #Faunapyr Bioblitz.

Per saber-ne més estigueu pendents de les xarxes socials!

El passat dia 7 de maig vam informar de la detecció del primer cas sospitós de la infecció per Suttonella ornithocola en Pàrids a Catalunya, al municipi de Creixell (Tarragonès), així com les principals característiques d'aquesta malaltia.

L'ICO, juntament amb la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat, hem creat una Xarxa d'alerta i detecció d'aquesta malaltia a Catalunya. A més del seguiment al mòdul de mortalitat d’ornitho.cat, us demanem que en el cas de trobar una mallerenga morta amb símptomes sospitosos de la malaltia la fiqueu en dues bosses de plàstic i la guardeu en refrigeració. Si trobeu una mallerenga viva amb símptomes clars de la malaltia i molt debilitada la podeu posar dins d'una caixa de cartró. Un cop entrada la dada al mòdul de mortalitat, l’ICO es posarà en contacte amb vosaltres i membres autoritzats del mateix ICO o de la Facultat de Veterinària passaran a recollir la mallerenga per portar-la al Centre de Fauna del Departament de Territori i Sostenibilitat més proper. Recordeu que, tot i tractar-se d'una malaltia que no afecta a les persones, s'han de prendre les mesures bàsiques d'higiene, com rentar-se les mans després de manipular l'animal.

Ha passat una setmana des de la detecció del primer possible cas i no han aparegut altres registres de casos sospitosos. Tot i això, demanem a tothom que estigui alerta i que si es detecta algun cas sospitós al jardí es retirin immediatament les menjadores i abeuradors que hi pugui haver. Recordeu que durant tot l’any les menjadores s’han de mantenir en condicions higièniques saludables. En cas de dubtes, podeu contactar amb carles.dura@ornitologia.org

Gràcies una vegada més per la vostra col·laboració. Esperem poder avaluar l'abast d'aquest problema i, en cas que es confirmi la malaltia, evitar la seva expansió.

Foto: Mallerenga blava en una caixa niu de jardí, l’espècie més afectada per aquesta malaltia.

Ja tenim els primers resultats dels possibles efectes del confinament sobre els ocells!

Hem seleccionat les 16 espècies d'aus més habituals en ambients urbans i que passen tot l'any a Catalunya i hem comparat els seus patrons d'observació diaris (des de la matinada fins al capvespre) obtinguts en medis urbans durant el moment de màxim confinament (del 15 de març al 13 d'abril) amb els obtinguts en ambients urbans i no urbans durant el mateix període de temps en anys anteriors (2009-2019).

Per fer-ho, hem analitzat gairebé 20.000 llistes completes enviades per més de 600 observadors de tota Catalunya a ornitho.cat des de 2009, 2.500 d'elles en el marc del projecte #JoEmQuedoACasa. Les llistes completes ens permeten saber la probabilitat d'observació d'una espècie en funció del lloc, l'hora i el temps d'observació.

Els resultats indiquen que durant el confinament hi ha hagut un clar augment de les observacions d'ocells durant les primeres hores del dia i que el nou patró d'observació és molt més similar al que es dona habitualment en medis no urbans més que no pas urbans (Gràfic 1). Quan mirem cadascuna de les 16 espècies estudiades per separat, veiem que aquest patró es repeteix en la gran majoria d’elles (13 de les 16 espècies; Gràfics 2-5).

Gràfic 1

Aquest canvi tan marcat sembla ser degut a un increment del pes relatiu de l'activitat dels ocells durant les primeres hores del dia i, sobretot en les espècies més canores, en part també a una millora en la seva detectabilitat (com menys soroll, més facilitat de detectar el so d'un ocell per part de l'observador). Tot indica que aquests canvis estan vinculats a la reducció de l'activitat humana (menys freqüentació i soroll) que hi ha hagut durant el confinament.

Per a la majoria d'ocells, les primeres hores del dia solen oferir les millors condicions per alimentar-se i comunicar-se (per exemple, cantant). És per això que els patrons d'observació d'ocells en entorns menys pertorbats per l'activitat humana mostren un clar pic durant aquesta franja horària (Gràfic 2). En medis urbans, però, durant aquestes hores del matí el soroll antropogènic sol ser molt alt i, a més, va acompanyat d’un pic molt marcat de presència de persones i cotxes als carrers. Tot això explicaria, en bona part, perquè els ocells de medis urbans usualment són relativament menys actius i detectables durant aquesta franja horària.

Quan aquestes condicions es relaxen, com durant el confinament, sembla que els ocells en saben treure profit. En diverses espècies, com ara la merla i el tudó (Gràfics 3-4), la reducció dràstica del soroll durant el confinament probablement els ha permès aprofitar les millors condicions que es donen durant les primeres hores del dia per cantar i marcar territori amb més intensitat, en línia amb el que fan els seus congèneres de medis no urbans. És ben sabut que els ocells poden adaptar l'hora del cant en funció del soroll i, fins i tot, cantar quan encara és de nit, molt abans de l'alba, per evitar fer-ho quan hi ha massa soroll. A més, en totes les espècies, però en especial en ocells com el gavià argentat o la garsa (Gràfic 5), animals molt intel·ligents i adaptables, la dràstica reducció del trànsit i de la presència de gent al carrer els pot haver animat a utilitzar molt més les primeres hores del matí per buscar aliment i, fins i tot, endinsar-se més als nuclis centrals dels pobles i ciutats.

La capacitat d'adaptació dels ocells no ens ha de fer passar per alt que en situacions normals els ocells que viuen en medis urbans estan sotmesos a uns nivells de soroll i pertorbació molt alts. El soroll, de manera directa o indirecta, s'ha associat amb la disminució de la densitat d'ocells en entorns urbans, així com en l'empobriment de les seves comunitats. El soroll dificulta molt la seva comunicació, els pot augmentar els nivells d’estrès i, fins i tot, accelerar el seu envelliment. Uns efectes negatius que es veuen amplificats i complementats per la gran presència de cotxes i persones que hi ha pels carrers, sobretot, en hores punta.

Els resultats d'aquest estudi suggereixen que els ocells tenen la capacitat d'aprofitar algunes de les millores ambientals que s'han donat als nostres entorns urbans durant el confinament. Però està a les nostres mans mirar de fer que els medis urbans siguin més acollidors pels ocells més enllà de la crisis del COVID-19. Els problemes que experimenten a nivell comunicatiu i de salut són, en bona part, homòlegs als que patim nosaltres mateixos, per tant, si fem els nostres pobles i cuitats més habitables per als ocells i la natura en general, segur que també els farem molt millors en benefici propi.

Seguim analitzant les dades amb més detall i esperem que properament puguem tenir resultats que ens ajudin a entendre encara millor l'efecte del confinament i l'activitat humana en general sobre els ocells.

Moltes gràcies per compartir les vostres observacions a ornitho.cat! Sense elles no seria possible entendre res del que està passant.

Gràfic 2

Gràfic 3

Gràfic 4

Gràfic 5

The last few months in Germany, there have been many dead tits reported in gardens. Recently the mystery has been solved: the cause was an infectious disease caused by a bacterial agent called Suttonella ornithocola. This microorganism is harmless for humans, but it affects tits, especially smaller species, and it causes pneumonia. The bacterium was first discovered in 1996 in England. Last March, a case was detected in the western part of Germany and for the following two months there were more than 26.000 cases reported. It has also been reported in Luxemburg, in Belgium and in the East of France. The most affected birds are blue tits, despite it's also affecting great tits (the two species that most frequently visit backyard bird feeders).

How to detect it?

Sick birds are spotted mainly in gardens, near feeders and not flying away from humans, because they do not react to environmental stimuli. Other symptomatology includes respiratory problems, loss of head feathers and eyelashes stuck together. They also stop feeding and are unable to swallow.

What about Catalonia?

On the 3^rd of May of 2020, the first blue tit with this symptomatology was detected and photographed in Catalonia, specifically in Creixell (Tarragonès). The disease is very contagious between tits, so it is imperative, that if you detect any case in your garden, you should immediately remove your feeders and water containers. Moreover, to be able to survey the possible outbreak, we ask you to report all suspicious cases that you observe on the mortality module of ornitho.cat, detailing what symptomatology you have detected on the comments and, if possible, adding photos of each individual. Ringers must disinfect birdbags and not use them till they are sterilised, in each case of a captured tit (with or without symptoms). If a sick tit is captured, please, take pictures and report it on ornitho.cat, through the mortality module. 

How to report it?

To report the information on themortality module, you needto enter the information as a normal observation of the speciesand tickthe dead or injured animal checkbox. Then, the mortality module willopen. You have to indicate this as a “natural cause”and “disease/parasite”. The symptoms should be written in the comments and finally, if possible, you could also add photos weresymptoms are visible.  

Thank you for your collaboration and help. We hope to monitor and detect any cases that come in to enable us to act quickly before this disease spreads further.

More information:

https://www.nabu.de/news/2020/04/27990.html

https://www.bto.org/community/news/202004-german-blue-tit-disease-identified

https://www.gardenwildlifehealth.org/portfolio/suttonella-ornithocola-infection-in-garden-birds/

Photo: Blue tit in a Creixell (Tarragonès), with Suttonella ornithocola symptoms (bare head, stuck eyelashes, still, sick appearence). Author: Marina Sentís

Gràcies a aquest mòdul d'ornitho.cat, quan trobeu un animal mort o ferit ho podeu enregistrar ben fàcilment al web o l'app Naturalist. Només cal que cliqueu a la casella "Animal mort o ferit" en el cas del web, o a la icona "Mortalitat/lesions" en el cas de l'app (al pas següent s'obrirà un formulari específic on poden indicar la causa exacte de la mort/lesió i altra informació rellevant). 

També podeu assignar la causa de la mort a dades que ja teníeu entrades. Us animem molt a que ho feu, ja que això facilitarà molt l'ús i anàlisis d'aquesta informació. De fet, estem treballant amb el Departmanet de Territori i Sostenibilitat i el cos d'Agents Rurals per donar el màxim ús a aquestes dades.

Cal tenir present que hores d'ara ja hi ha més de 5.000 observacions d'ornitho.cat que fan referència a animals trobats morts. La majoria són de mamífers (2.388) i ocells (2.489), però també n'hi ha de la resta de grups taxonòmics (857). 

L'equip d'ornitho.cat.

Ja tenim els guanyadors del sorteig "Estar-se a casa mirant ocells ara té premi" de la setmana del 13 al 17 d'abril

Felicitats al Benjamí Company  i a l'Oriol Marzo!

Moltes gràcies a tots els que heu participat des d'Ornitho.cat!

Recordeu que cada dimarts farem aquest sorteig amb premis gentilesa de Cossetània Edicions entre tots els que entreu dades a ocellsdelsjardins.cat i a Ornitho.cat amb #Joemquedoacasa

Ja tenim els guanyadors del sorteig "Estar-se a casa mirant ocells ara té premi" de la setmana del 6 al 12 d'abril

Felicitats al José Manuel Pérez Redondo  i al Marcel Gallardo!

Moltes gràcies a tots els que heu participat des d'Ornitho.cat

Recordeu que cada dimarts farem aquest sorteig amb premis gentilesa de Cossetània Edicions entre tots els que entreu dades a ocellsdelsjardins.cat i a Ornitho.cat amb #Joemquedoacasa

Quins ocells s'han vist avui? Quantes espècies portem? Ja podeu seguir en directe els resultats de #JoEmQuedoACasa d'ornitho.cat des d'aquí.

La normativa legal vigent estableix que no es pot dur a terme cap intervenció que pugui afectar ni destruir cap lloc de nidificació o refugi d'aus protegides (els nius i refugis també estan protegits fora de l'època de cria i encara que no estiguin ocupats). En cas que sigui necessari realitzar alguna intervenció que pugui afectar-los caldrà sol·licitar una autorització excepcional als Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya abans d'iniciar qualsevol actuació.

En aquest context, l'ICO ajuda a protegir els nius dels ocells facilitant l’accés a la informació recollida pels projectes de ciència ciutadana nius.cat i orenetes.cat així com les dades recopilades gràcies a la col·laboració del cos d’Agents Rurals, i voluntaris i entitats com Galanthus, a través de visornius.cat, un visor online que s'actualitza en temps real. Gràcies a aquest visor, els tècnics de medi ambient de la Generalitat i de les administracions locals poden veure la localització de tots els nius que tenim censats. A més, inclou un servei de consulta que informa de la possible presència de nius a indrets urbans on es vol fer alguna intervenció.

Com puc ajudar?

Ara que passem més temps a casa degut al confinament, essent plena primavera, hi ha molta gent que està observant ocells que fan el niu al seu patí o en arbres o edificis propers. La informació d'aquests nius és molt interessant i, a més, ens pot ajudar a protegir-los millor.

Així doncs, si veus un niu de casa estant t'animem a que participis a nius.cat i comparteixis les teves observacions. Aquí t'expliquem com fer-ho.

Més endavant, un cop acabi el confinament, una altre bona opció per col·laborar és participar en el projecte orenetes.cat.

Colònies de falciots o ballesters

Si en plena època de cria observes falciots o ballesters entrant i sortint d'algun edifici (per exemple dels forats d'una mitgera) probablement sigui perquè s'hi ha establert una colònia de cria d'alguna d'aquestes espècies.

En aquests casos nius.cat no és el millor lloc per introduir les observacions ja que aquest projecte està pensat per seguir nius individuals, no colònies. Per ajudar a localitzar i protegir les colònies d'aquestes espècies hem donat d'alta el projecte "Colònies de falciots" a ornitho.cat. Aquí t'expliquem com entrar les dades d'aquest projecte: