Entre finals de febrer i principis de març és habitual que es comencin a observar els primers ocells migradors que han passat l'hivern en latituds més meridionals. Els portals de ciència ciutadana com Ornitho permeten obtenir una informació molt bona sobre les dates de primeres arribades (i per exemple entendre si s'està produint un avançament en aquestes), però és important poder fer un bon filtratge de la informació. En alguns casos, algunes espècies poden ser especialment complexes d'identificar amb seguretat (per exemple espècies de mosquiters Phylloscopus sp.), i l'arribada de la primavera afavoreix que alguns observadors tendeixin a assumir que es tracta de l'espècie migradora. Una altre font d'errors en les dades del sistema són les errades a l'hora d'entrar les dades (entrant una espècie per una altre, n'és un cas molt típic la confusió entre la tórtora turca Streptopelia decaocto de tant en tant registrades com a tórtora Streptopelia turtur).

Per tal de detectar millor aquests errors i també poder avisar als usuaris i usuàries, hem definit una sèrie de filtres automàtics a partir de la fenologia habitual de totes les espècies migradores a Catalunya. D'aquesta manera, quan s'introdueix una observació d'una d'aquestes espècies fora del període considerat habitual, la dada queda automàticament marcada com a "a completar" (amb el cercle taronja i la icona de l'eina). Quan una observació d'una espècie migradora fora de l'època habitual s'entra a través del web, abans d'entrar la dada s'obre automàticament un missatge d'alerta sobre l'interès de la dada (veure la imatge de sota). Demanem a totes les usuàries que, si estan segures de la dada, aportin més informació sobre l'observació afegint algun comentari al registre. Les dades entrades a través de l'app NaturaList, però, entren directament al sistema marcades "a corregir" i sense avisar a l'observador. En aquests casos, l'equip de revisors es posarà en contacte per confirmar la dada, o la trobareu marcada a la vostra pàgina inicial d'ornitho.

Els filtres automàtics es troben actius també per altres grups taxonòmics, com per exemple les orquídies, i són una bona eina per a mantenir una base de dades amb dades de major qualitat. Recordeu també que en cas de dubtes sobre una identificació és millor entrar la dada al portal com a exemplar no identificat que no pas com a una determinació exacta!

Finalment, un recurs interessant per conèixer millor la fenologia dels ocells a Catalunya és el web d'Ornithollistes, que us animem a revisar. Us mostrem dos exemples extrets del portal: les orenetes vulgars Hirundo rustica ja es van observant a Catalunya, però de moment amb una freqüència d'observació inferior a la de l'any passat i a la mitjana. L'oriol Oriolus oriolus, per contra, és un exemple d'un migrador més tardà i no s'observa a Catalunya fins ben entrat el mes d'abril.

Bones observacions i a gaudir de les primeres arribades!

El guanyador del mes de febrer de la Cursa Ornitho Swarovski de 2023 és:

Artur Morales Mombiela

Felicitats!!

Has guanyat un val de 50€ per a la botiga Oryx i a més, entres en el sorteig d'uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2000€!

Vols tenir l'oportunitat de guanyar grans premis com aquests? Aleshores participa en la Cursa Ornitho Swarovski del 2023! Simplement entra llistes completes a Ornitho.cat. Com més observacions facis, més oportunitats tindràs de guanyar.

Al portal Ornitho llistes hi trobareu les bases explicades! 

La Aratinga mitrada (Psittacara mitratus) es una especie nativa de Sudamérica, que se detectó en libertad por primera vez en Catalunya el año 1991 en Barcelona, y que se confirmó como  reproductora por primera vez el año 1996. Desde entonces, la especie se ha mantenido como reproductora con un número discreto de parejas, y excepto reproducciones puntuales a las ciudades de Girona y Terrassa, solo se ha reproducido a la ciudad de Barcelona.

Las observaciones registradas en Ornitho.cat muestran un patrón similar, con observaciones acumuladas en la área metropolitana de Barcelona y algunas puntuales en otros sectores (como el Tarragonès, Garraf, Maresme y Baix Ebre) en el período entre 2009 y 2022. No obstante, durante el que llevamos de 2023, el número de observaciones de bandos (generalmente formados per algunas decenas de ejemplares) ha aumentado de forma considerable al este del Vallès Oriental, y del Maresme, y ha llegado por primera vez a la Selva. Aunque el comportamiento explorador de esta especie ya es conocido, especialmente fuera de la época de reproducción, es destacable que las observaciones se hayan producido en zonas donde hasta ahora la presencia de esta especie era muy escasa o directamente inexistente. Es necesario remarcar que no parece que la especie esté expandiendo su área de reproducción ni aumentando su población, sino que simplemente se observa con más regularidad en zonas donde no aparecía antes. Aparte de su plumaje característico, es una especie muy fácil de detectar por el reclamo, que emite a gran potencia y regularmente, especialmente cuando se encuentra en bandos grandes.

Por otro lado, el Leiótrix piquirrojo (Leiothrix lutea) es una especie nativa del sudeste asiático que se empezó a detectar en Catalunya a principios de los años 1990 en Collserola, donde se estableció una población reproductora abundante. Ya bien entrados los 2000, el leiótrix se expandió muy lentamente por todo Collserola, y llegó al otro lado del Llobregat y del Besòs por empezar a colonizar la Serralada Litoral. Puntualmente, se han producido observaciones fuera de su zona de distribución (como la del Baix Empordà), que se podrían relacionar con ejemplares escapados localmente. En el año 2020, pero, debido a la fuerte expansión de la población del suroeste de Francia (cara norte de los Pirineos), la especie se detectó por primera vez en la Val d’Aran. Desde entonces, el número de observaciones al noroeste de Catalunya ha aumentado de manera exponencial, con varias observaciones en el Pallars Sobirà, Jussà, Alt Urgell e incluso en el Solsonès y la Noguera. En los últimos años, además, la población de Collserola también parece haber continuado con una expansión lenta, apareciendo en más zonas del Vallès y también a parques urbanos de Barcelona. Aunque disponen de un plumaje muy vistoso, el leiótrix piquirrojo suele encontrarse escondido en la vegetación y es importante familiarizarse con su canto y reclamo para poder detectarlo.

Para poder seguir recogiendo datos sobre la expansión de estas especies, pedimos a todos los colaboradores y colaboradoras que pongan sus datos a Ornitho.cat y Ornitho.ad y que aporten tanta información como les sea posible (número de individuos, comportamiento, hábitat…), especialmente cuando se trate de registros fuera de las zonas de distribución habituales. Un mejor conocimiento de estas especies también permitirá valorar mejor su impacto: es bien sabido que las especies exóticas suponen una de las mayores amenazas para la biodiversidad a escala global.

Fuente de datos: ornitho.cat, ornitho.ad y Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya 2015-2018. Fotografías de la infografía de ornitho.cat.

El equipo de Ornitho.cat

Mientras preparamos una actualización taxonómica de todo el portal, que pasará a seguir la lista taxonómica de referencia del IOC World Bird List , este fin de semana se ha incorporado un cambio destacable en Ornitho.cat y Ornitho.ad: la mayor parte de las especies del género Sylvia pasan al género Curruca (sólo se mantienen igual la Curruca capirotada Sylvia atricapilla y la Curruca mosquitera Sylvia borin).

Properamente convertiremos todos los datos entrados hasta ahora como Sylvia cantillans a Curruca iberiae, siguiendo las recomendaciones taxonómicas. También actualizaremos todos los datos históricos de pitos reales Picus viridis y los pasaremos a Picus sharpei.

Para que vuestra app NaturaList también siga los mismos cambios, recordad que es importante que vuestra lista de especies sea la del portal Ornitho.cat. Lo podéis revisar seleccionando el menú de la izquierda, a "Preferencias", a "Lista de especies" y finalmente entrando a "Lista de especies de un sitio web de referencia", donde es necesario seleccionar "www.ornitho.cat".

Aquellos usuarios y usuarias que utilizáis los nombres científicos para entrar vuestras observaciones al portal, ¡recordaros que ahora caldrá utilizar el género Curruca!

El equipo d'ornitho.cat y ornitho.ad

¡Atención a todos los amantes de la observación de aves! ¡Es hora de anunciar al ganador mensual de la Cursa Ornitho Swarovski del 2023! 🐦👀

Nos complace anunciar que el ganador de este mes es... ¡(nombre del ganador/a)! 🎉🎉🎉 ¡Felicidades! Has ganado un vale de 50€ para la tienda Oryx y, lo que es aún mejor, ¡has entrado en el sorteo de unos prismáticos Swarovski EL 10x42 valorados en más de 2000€! 🙌🏽

¿Quieres tener la oportunidad de ganar grandes premios como estos? ¡Entonces participa en la Cursa Ornitho Swarovski del 2023! Simplemente entra tus datos en Ornitho y empieza a observar aves en tu zona. Cuantas más observaciones hagas, más oportunidades tendrás de ganar.

¡No pierdas la oportunidad de ganar grandes premios y contribuir a la investigación y conservación de las aves! ¡Participa hoy mismo en la Cursa Ornitho Swarovski del 2023! 🐦💪🏽

A finales de enero, las personas responsables de las validaciones de las observaciones de orquídeas al portal Ornitho, integrantes del Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN), hicieron un maratón de validaciones para desencallar un nombre importante de observaciones en proceso de validación. Esta jornada fue presencial y de todo un día.

Durante el día (y también algunos días posteriores), se puedieron validar con éxito 985 observaciones pendientes de validar a Ornitho. Muchos de estos datos estaban pendientes después de la entrada en bloque de observaciones de proyectos comarcales de ciencia ciudadana, pero una parte importante también eran debidas a los filtros automáticos de validación de observaciones entradas desde el portal o la aplicación móvil NaturaList. Estos filtros automáticos ayudan al equipo de validadores a detectar posibles confusiones entre especies similares, basándose en la fenología, altitud o rareza de la especie. En muchos casos la especie entrada por el observador es la correcta, pero en otros casos su pueden detectar confusiones de forma ágil, y así asegurar una elevada fiabilidat de los datos del portal.

Algunas personas habréis notado que, si teníais observaciones en proceso de revisión, han quedado validadas estos días, o quizás se os ha pedido alguna acción o más información sobre algunas observaciones. No obstante, aún quedaron pendientes observaciones para validar, como las de la mayoría de especies género Ophrys y algunAs del género Epipactis, que se irán revisando properamente.

Muchas gracias a todos los observadores y observadoras por la participación con vuestras observaciones de orquídeas!

Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN)

Entre mediados y finales de febrero prácticamente cada año se observan las primeras Porzanas del año en Catalunya. Este grupo de especies, siempre difícil de ver por sus costumbres escondidizas y su capacidad por desaparecer con rapidez del campo de observación, las hace una de las especies que generan más satisfacción a muchas observadores y observadores de aves. Además, ¡sus plumajes son muy bonitos!

Es habitual que durante el mes de febrero se observen las primeras Polluelas pintojas (Porzana porzana), y de hecho este año ya se han visto los primeros dos ejemplares en el Delta de l'Ebre el pasado 11 de febrero (vistos por Marc Casas). También es habitual que cada año se observen las primeras Polluelas bastardas (Porzana parva) entre finales de febrero y principios de marzo. No obstante, la Polluela chica (Porzana pusilla), la especie más pequeña y escasa de las tres, no se observa en Catalunya hsata generalmente principios de abril.

Debido a sus costumbres huidizas, es importante recordar que es necesario ver a los ejemplares bien para poder confirmar su identificación con seguridad. Las Gallinetas comunes (Gallinula chloropus) y los Rascones (Rallus aquaticus) también corren entre la vegetación acuática, y las observaciones de pocos instantes pueden confundir a cualquer persona. Aunque sea la época de las Porzanas, ¡no todas las aves que corran entre la vegetación acuática lo serán! También es importante recordar que el repertorio de vocaliazaciones del Rascón (y también de la Gallineta) puede sorprender en algunas ocasiones y parecer tan raro que se asocie con otras especies; además las Porzana en Catalunya normalmente no se detectan reclamando ni cantando.

El portal OrnithoLlistes es una muy buena referencia para hacerse una idea de la fenología de las especies en Catalunya, y está construido a partir de las observaciones entradas en el portal en formato de listas completas. Fijaros en la fenología de la Polluela pintoja y la bastarda:

Esperamos que el número de observaciones de este año sea elevado debido al buen número de individups, y que el mapa de comarcas tenga muchas coloreadas. ¡Buena suerte!

El equipo de Ornitho.cat

(Imagen de Eulàlia Maspons a ornitho.cat)

Aquesta setmana hem implementat el mòdul de rareses a Ornitho.cat. Esperem que aquest mòdul faciliti la homologació de les dades de rareses per poder estudiar millor els seus patrons d’aparició.

A partir d'ara, quan s’introdueix una observació d'una espècie o subespècie considerada raresa s'obrirà automàticament aquest mòdul, on es podrà aportar informació addicional per al seu posterior estudi per part del Comitè Avifaunístic Català. Aquest mòdul, però , actualment només s’obre des de la pàgina web i no per l’aplicació NaturaList. Aquelles observacions de rareses per les que no s’ha entrat cap informació al mòdul apareixeran a la pàgina inicial de cada usuari, per sobre de la secció de notícies, com a pendents d’entrar informació.

Les següents indicacions volen facilitar a tots els usuaris la tasca d’omplir el mòdul:

- Quan se’n disposi, és important acompanyar les observacions de rareses amb fotografies o gravacions, a més d’omplir el camp "Descripció" amb altra informació rellevant sobre l'observació i aquelles característiques que han permès la identificació. Aquest camp és especialment important si no es disposa de fotografies o gravacions de so de qualitat.

- En cas que l'observació faci referència a exemplars que ja s'havien detectat anteriorment, és recomanable introduir un comentari del tipus "Segueix present" o "Encara present", però igualment s’agraeix qualsevol informació que pugui complementar la recollida en anteriors observacions.

Casos especials:

Anàtides en semi-llibertatperò que també apareixen com a raresa (com l’ànec canyella Tadorna ferruginea o l’oca de galta blanca Branta leucopsis): es recomana esmentar l’origen de captivitat al camp "Descripció". En aquest cas els administradors d’Ornitho.cat assignaran la dada a ocell introduït i no a raresa, tal i com es va comentar en una notícia prèvia.

Graula Corvus frugilegus: no cal omplir el formulari de raresa amb deteniment per les observacions de l’Alt Empordà, on actualment compta amb una població reproductora i resident.

Cornella emmantellada Corvus cornix: no cal omplir el formulari de raresa per les observacions a les zones habituals del Baix Llobregat, on compta amb una petita població entre diversos municipis a la perifèria de la desembocadura del Llobregat (Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, entre d’altres).

Trenca Lanius minor i l’alosa becuda Chersophilus duponti: no cal omplir el formulari de raresa per les observacions que formen part dels programes de seguiment de les poblacions reproductores d’aquestes espècies.

Tota la informació recollida a través d’aquest mòdul es posarà a disposició dels Comitès de Rareses pertinents, per ajudar-los a treballar d’una forma molt més eficient el procés d’homologació de les espècies rares. Les espècies considerades raresa a Catalunya per el Comitè Avifaunístic de Catalunya (CAC) es troben a la panúltimapàgina d'aquesta nota al Butlletí del CAC.

A més, també són raresa els tàxons considerats a nivell espanyol pel Comité de Rarezas de SEO/BirdLife, que publica informes bimensuals amb les dades homologades.

Moltes gràcies a totes i tots per la col·laboració!

El passat 31 de desembre de 2022, els observadors Marcel Gil i Xavi Larruy van trobar una cuereta de Txukotka Motacilla tschutschensis a la gespa de la Finca de Migjorn, al Delta de l’Ebre. En aquest punt tant singular hi hivernen cada any centenars de cueretes blanques Motacilla alba i algunes cueretes grogues Motacilla flava.

La cuereta de Txukotka es distribueix per Àsia i està formada per diverses subespècies, com la nostra cuereta groga. Tot i que la taxonomia encara no és clara del tot, les subespècies principals de cuereta de Txukotka són: tschutschensis (de l’extrem nord-occidental d’Àsia, comprenent l’est de Sibèria, la península de Txukotka i també a Alaska), taivana (sud-est de Sibèria i Sakhalín) i macronyx (nord-est de la Xina i est de Mongòlia). Addicionalment, la subespècie plexa es trobaria entre les àrees de distribució de la cuereta groga escandinava Motacilla flava thunbergi i de la cuereta de Txukotka de la subespècie nominal Motacilla tschutschensis, és a dir, al llarg d’una franja al nord de Sibèria, però aquest tàxon necessita una revisió sobre la seva posició.

A Europa, els darrers anys ha augmentat el nombre d’observacions d’aquesta espècie oriental, en part per la millora dels coneixements sobre la identificació d’aquest tàxon i també per la millora de la tecnologia, que permet obtenir millors imatges i gravacions sonores. La primera vegada que es va detectar a Península Ibèrica va ser el desembre de 2016, a l’Estuari del Tajo (Portugal) i des d’aleshores s’hi han detectat diversos exemplars, amb un màxim de 13 individus junts el febrer de 2020! A Espanya es coneixen dues citacions prèvies homologades: un exemplar de primer any els dies 19 i 20 de novembre de 2018 al Delta del Llobregat (Ferran López; José Luis Copete), que també és la primera cita per a Catalunya; i un exemplar hivernant a Jandía (Fuerteventura) entre el 26 de novembre de 2019 i el 15 de març de 2020 (Daniel López-Velasco, Miguel Rodríguez i Delfín González). Les dues dades esmentades es troben homologades a l’informe d’ocells rars del Comité de Rarezas de 2018 - juliol de 2020 (https://doi.org/10.13157/arla.69.2.2022.rb).

Pel que fa a la identificació d’aquesta espècie, a la tardor i hivern es caracteritzen principalment pel seu plomatge gris i blanc, tot i que a la primavera i estiu (després de la muda d’hivern) són tant grogues com les cueretes grogues que tots i totes coneixem. Donades les diverses combinacions d’híbrids entre les diferents subespècies de cuereta groga Motacilla flava i també la possibilitat d’híbrids entre cueretes grogues i cueretes citrines Motacilla citreola, la identificació d’exemplars fora de les zones habituals de distribució pot ser complexa. Per a poder determinar amb seguretat la identificació d’una cuereta de Txukotka són essencials dos aspectes de la identificació: 1- que el plomatge concordi amb la variació esperada en l’espècie; i 2- que es pugui disposar d’una gravació del reclam (un aspecte diagnòstic entre els diferents tàxons de cueretes, i un dels més importants). Addicionalment, una altra característica descrita per a la identificació de la cuereta de Txukotka és la longitud de l’ungla posterior, que sol ser més llarga i menys arquejada en aquest tàxon que en la cuereta groga.

L’exemplar que es troba present ara mateix al Delta de l’Ebre presenta les següents característiques:

-          Una cella blanca ampla i ben definida i plomes auriculars força fosques.

-          Cobertores alars grises i plomes de parts superiors en general grises, amb traces de verd oliva al mantell i capell.

-          Les parts inferiors principalment blanques, tot i que amb la gorja marcadament groga (i també algunes plomes del pit i zona cloacal), que contrasten amb infracobertores caudals blanques.

-          Reclam diagnòstic de cueretes de l’est 

És destacable que a la mateixa zona s’hi troba una segona cuereta amb unes característiques força semblants (amb una cella blanca ben patent i el pit destacadament groc), però aquesta presenta el dors més verdós i les infracobertores caudals marcadament grogues. D’aquest exemplar encara no s’ha pogut enregistrar cap vocalització, per tal de poder aprofundir més en la seva identificació. A més, entre les (almenys) deu cueretes grogues presents a la zona (a banda de la cuereta de Txukotka), també s’hi troba una cuereta amb aspecte de cuereta groga escandinava Motacilla flava thunbergi, que caldria estudiar amb més profunditat (especialment obtenir-ne una gravació del reclam) per tal de poder descartar la molt semblant subespècie/població plexa abans esmentada, un tàxon que s’ha detectat amb regularitat entre els individus hivernant a Portugal.

Finalment, cal remarcar que la Finca de Migjorn és una finca privada, i que a la gespa i als arrossars propers hi ha persones que hi treballen. És per això que demanem que l’actitud de les persones que vagin a veure ocells a la zona sigui sempre totalment respectuosa, sense sortir dels camins ni aparcar-hi cotxes al mig, respectant les senyals i les barreres de pas prohibit, i qualsevol altra situació de sentit comú. També cal recordar que l’exemplar ha estat ja molt ben documentat, de manera que s’han d’evitar molèsties innecessàries als ocells.

Per a més informació, us recomanem les següents publicacions:

-          Alström, P. & Mild, K. (2003). Pipits & Wagtails of Europe, Asia and North America. Christopher Helm, London.

-          Bot, S., Groenendijk, D., & van Oosten, H. (2014). Eastern Yellow Wagtails in Europe: identification and vocalisations. Dutch Birding 36: 295-311.

-          Hellquist, A. (2021). Identification and taxonomy of northern and eastern yellow wagtails – new pieces to the puzzle. Dutch Birding 43 (5): 333-370.

Durant la redacció d’aquesta nota, el Gerard Dalmau ha detectat un exemplar a Banyoles amb un reclam també compatible amb una cuereta de Txutkotka, i que podria suposar la tercera observació per a Catalunya. Malauradament l’exemplar no s’ha pogut tornar a localitzar encara.

L'equip d'ornitho.cat, amb la col·laboració de Marcel Gil (autor de la foto)

Recientemente se han registrado al portal diversas observaciones de Tarro canelo Tadorna ferruginea al Parc de Pedralbes de Barcelona. Estos ejemplares, junto con otros de otras especies presentes en el parque, se encuentran en semilibertad y són procedentes de un origen de captividad. No obstante, cuando las observaciones de estas especies se entran al portal, quedan registradas automáticamente con el estatus de la especie en Cataluña, que es el de rareza en el caso de la especie esmentada. 

En las localidades donde se conoce que hay ejemplares de anátidas de origen de captividad, las observaciones registradas en esas zonas se cmabiaran directamente a la categoria "alóctona" para poder diferenciar estos registros del resto de datos de las misma especie pero de ejemplares salvajes. Agradeceremos la colaboración de los usuarios de Ornitho que anoten comentarios en sus observaciones en caso de que se traten de ejemplares de origen doméstico (ya sea por el comportamiento observado, la presencia de anillas de plástico, entre otros motivos).

En las mismas listas registradas estos días en el Parc de Pedralbes también se han observado algunos ejemplares híbridos de porrón, principalmente de Porrón moñudo Aythya fuligula con otras especies, que muestran plumajes poco habituales que pueden descolocar a les observadores/as. Al no poder determinar qué combinación de progenitores tienen con seguridad, una buena forma de anotar estos datos es usando el taxón Aythya sp. x Aythya sp.

En Cataluña hay varias localidades donde se pueden observar anátidas en semilibertad, especialmente en parques urbanos. Otro caso parecido y conocido desde hace años es el de una Barnacla cariblanca Branta leucopsis en el río Segre en Balaguer, junto a otras especies de gansos domésticos. Estos datos, aunque de ejemplares de origen doméstico, son igualmente interesantes para ser registrados al portal (especialmente si se está efectuando una lista completa en el sitio), ya que pueden aportar información adicional sobre las dinámicas de estos individios en semilibertad, que puntualmente pueden interaccionar con poblaciones salvajes, o escapar y establecer poblaciones asilvestradas. Un buen ejemplo de como los datos de Ornitho pueden servir para mejorar el conocimiento de estas especies y su impacto y establecimiento en Cataluña se encuentra en los textos del último Atles dels ocells nidificants de Catalunya, donde se analizan los datos de ganso doméstico, ánsar cisne, pato criollo, pato mandarín y pato doméstico; además de otras especies exóticas.

Imagen de Paco Torres en el Parc de Pedralbes.

El equipo de Ornitho.cat