El passat 31 de desembre de 2022, els observadors Marcel Gil i Xavi Larruy van trobar una cuereta de Txukotka Motacilla tschutschensis a la gespa de la Finca de Migjorn, al Delta de l’Ebre. En aquest punt tant singular hi hivernen cada any centenars de cueretes blanques Motacilla alba i algunes cueretes grogues Motacilla flava.
La cuereta de Txukotka es distribueix per Àsia i està formada per diverses subespècies, com la nostra cuereta groga. Tot i que la taxonomia encara no és clara del tot, les subespècies principals de cuereta de Txukotka són: tschutschensis (de l’extrem nord-occidental d’Àsia, comprenent l’est de Sibèria, la península de Txukotka i també a Alaska), taivana (sud-est de Sibèria i Sakhalín) i macronyx (nord-est de la Xina i est de Mongòlia). Addicionalment, la subespècie plexa es trobaria entre les àrees de distribució de la cuereta groga escandinava Motacilla flava thunbergi i de la cuereta de Txukotka de la subespècie nominal Motacilla tschutschensis, és a dir, al llarg d’una franja al nord de Sibèria, però aquest tàxon necessita una revisió sobre la seva posició.
A Europa, els darrers anys ha augmentat el nombre d’observacions d’aquesta espècie oriental, en part per la millora dels coneixements sobre la identificació d’aquest tàxon i també per la millora de la tecnologia, que permet obtenir millors imatges i gravacions sonores. La primera vegada que es va detectar a Península Ibèrica va ser el desembre de 2016, a l’Estuari del Tajo (Portugal) i des d’aleshores s’hi han detectat diversos exemplars, amb un màxim de 13 individus junts el febrer de 2020! A Espanya es coneixen dues citacions prèvies homologades: un exemplar de primer any els dies 19 i 20 de novembre de 2018 al Delta del Llobregat (Ferran López; José Luis Copete), que també és la primera cita per a Catalunya; i un exemplar hivernant a Jandía (Fuerteventura) entre el 26 de novembre de 2019 i el 15 de març de 2020 (Daniel López-Velasco, Miguel Rodríguez i Delfín González). Les dues dades esmentades es troben homologades a l’informe d’ocells rars del Comité de Rarezas de 2018 - juliol de 2020 (https://doi.org/10.13157/arla.69.2.2022.rb).
Pel que fa a la identificació d’aquesta espècie, a la tardor i hivern es caracteritzen principalment pel seu plomatge gris i blanc, tot i que a la primavera i estiu (després de la muda d’hivern) són tant grogues com les cueretes grogues que tots i totes coneixem. Donades les diverses combinacions d’híbrids entre les diferents subespècies de cuereta groga Motacilla flava i també la possibilitat d’híbrids entre cueretes grogues i cueretes citrines Motacilla citreola, la identificació d’exemplars fora de les zones habituals de distribució pot ser complexa. Per a poder determinar amb seguretat la identificació d’una cuereta de Txukotka són essencials dos aspectes de la identificació: 1- que el plomatge concordi amb la variació esperada en l’espècie; i 2- que es pugui disposar d’una gravació del reclam (un aspecte diagnòstic entre els diferents tàxons de cueretes, i un dels més importants). Addicionalment, una altra característica descrita per a la identificació de la cuereta de Txukotka és la longitud de l’ungla posterior, que sol ser més llarga i menys arquejada en aquest tàxon que en la cuereta groga.
L’exemplar que es troba present ara mateix al Delta de l’Ebre presenta les següents característiques:
- Una cella blanca ampla i ben definida i plomes auriculars força fosques.
- Cobertores alars grises i plomes de parts superiors en general grises, amb traces de verd oliva al mantell i capell.
- Les parts inferiors principalment blanques, tot i que amb la gorja marcadament groga (i també algunes plomes del pit i zona cloacal), que contrasten amb infracobertores caudals blanques.
- Reclam diagnòstic de cueretes de l’est
És destacable que a la mateixa zona s’hi troba una segona cuereta amb unes característiques força semblants (amb una cella blanca ben patent i el pit destacadament groc), però aquesta presenta el dors més verdós i les infracobertores caudals marcadament grogues. D’aquest exemplar encara no s’ha pogut enregistrar cap vocalització, per tal de poder aprofundir més en la seva identificació. A més, entre les (almenys) deu cueretes grogues presents a la zona (a banda de la cuereta de Txukotka), també s’hi troba una cuereta amb aspecte de cuereta groga escandinava Motacilla flava thunbergi, que caldria estudiar amb més profunditat (especialment obtenir-ne una gravació del reclam) per tal de poder descartar la molt semblant subespècie/població plexa abans esmentada, un tàxon que s’ha detectat amb regularitat entre els individus hivernant a Portugal.
Finalment, cal remarcar que la Finca de Migjorn és una finca privada, i que a la gespa i als arrossars propers hi ha persones que hi treballen. És per això que demanem que l’actitud de les persones que vagin a veure ocells a la zona sigui sempre totalment respectuosa, sense sortir dels camins ni aparcar-hi cotxes al mig, respectant les senyals i les barreres de pas prohibit, i qualsevol altra situació de sentit comú. També cal recordar que l’exemplar ha estat ja molt ben documentat, de manera que s’han d’evitar molèsties innecessàries als ocells.
Per a més informació, us recomanem les següents publicacions:
- Alström, P. & Mild, K. (2003). Pipits & Wagtails of Europe, Asia and North America. Christopher Helm, London.
- Bot, S., Groenendijk, D., & van Oosten, H. (2014). Eastern Yellow Wagtails in Europe: identification and vocalisations. Dutch Birding 36: 295-311.
- Hellquist, A. (2021). Identification and taxonomy of northern and eastern yellow wagtails – new pieces to the puzzle. Dutch Birding 43 (5): 333-370.
Durant la redacció d’aquesta nota, el Gerard Dalmau ha detectat un exemplar a Banyoles amb un reclam també compatible amb una cuereta de Txutkotka, i que podria suposar la tercera observació per a Catalunya. Malauradament l’exemplar no s’ha pogut tornar a localitzar encara.
L'equip d'ornitho.cat, amb la col·laboració de Marcel Gil (autor de la foto)
Observaciones
Estadísticas
