Entre finals de febrer i principis de març és habitual que es comencin a observar els primers ocells migradors que han passat l'hivern en latituds més meridionals. Els portals de ciència ciutadana com Ornitho permeten obtenir una informació molt bona sobre les dates de primeres arribades (i per exemple entendre si s'està produint un avançament en aquestes), però és important poder fer un bon filtratge de la informació. En alguns casos, algunes espècies poden ser especialment complexes d'identificar amb seguretat (per exemple espècies de mosquiters Phylloscopus sp.), i l'arribada de la primavera afavoreix que alguns observadors tendeixin a assumir que es tracta de l'espècie migradora. Una altre font d'errors en les dades del sistema són les errades a l'hora d'entrar les dades (entrant una espècie per una altre, n'és un cas molt típic la confusió entre la tórtora turca Streptopelia decaocto de tant en tant registrades com a tórtora Streptopelia turtur).

Per tal de detectar millor aquests errors i també poder avisar als usuaris i usuàries, hem definit una sèrie de filtres automàtics a partir de la fenologia habitual de totes les espècies migradores a Catalunya. D'aquesta manera, quan s'introdueix una observació d'una d'aquestes espècies fora del període considerat habitual, la dada queda automàticament marcada com a "a completar" (amb el cercle taronja i la icona de l'eina). Quan una observació d'una espècie migradora fora de l'època habitual s'entra a través del web, abans d'entrar la dada s'obre automàticament un missatge d'alerta sobre l'interès de la dada (veure la imatge de sota). Demanem a totes les usuàries que, si estan segures de la dada, aportin més informació sobre l'observació afegint algun comentari al registre. Les dades entrades a través de l'app NaturaList, però, entren directament al sistema marcades "a corregir" i sense avisar a l'observador. En aquests casos, l'equip de revisors es posarà en contacte per confirmar la dada, o la trobareu marcada a la vostra pàgina inicial d'ornitho.

Els filtres automàtics es troben actius també per altres grups taxonòmics, com per exemple les orquídies, i són una bona eina per a mantenir una base de dades amb dades de major qualitat. Recordeu també que en cas de dubtes sobre una identificació és millor entrar la dada al portal com a exemplar no identificat que no pas com a una determinació exacta!

Finalment, un recurs interessant per conèixer millor la fenologia dels ocells a Catalunya és el web d'Ornithollistes, que us animem a revisar. Us mostrem dos exemples extrets del portal: les orenetes vulgars Hirundo rustica ja es van observant a Catalunya, però de moment amb una freqüència d'observació inferior a la de l'any passat i a la mitjana. L'oriol Oriolus oriolus, per contra, és un exemple d'un migrador més tardà i no s'observa a Catalunya fins ben entrat el mes d'abril.

Bones observacions i a gaudir de les primeres arribades!

El guanyador del mes de febrer de la Cursa Ornitho Swarovski de 2023 és:

Artur Morales Mombiela

Felicitats!!

Has guanyat un val de 50€ per a la botiga Oryx i a més, entres en el sorteig d'uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2000€!

Vols tenir l'oportunitat de guanyar grans premis com aquests? Aleshores participa en la Cursa Ornitho Swarovski del 2023! Simplement entra llistes completes a Ornitho.cat i Ornitho.ad. Com més observacions facis, més oportunitats tindràs de guanyar.

Al portal Ornitho llistes hi trobareu les bases explicades! 

L’aratinga mitrada (Psittacara mitratus) és una espècie nativa de l’Amèrica del Sud, que es va detectar en llibertat per primera vegada a Catalunya l’any 1991 a Barcelona, i que es va confirmar com a reproductora per primer cop l’any 1996. Des de llavors, l’espècie s’ha mantingut com a reproductora amb un nombre discret de parelles, i excepte reproduccions puntuals a les ciutats de Girona i Terrassa, ho ha fet només a la ciutat de Barcelona.

Les observacions registrades a Ornitho.cat mostren un patró similar, amb observacions acumulades a l’àrea metropolitana de Barcelona i algunes dades puntuals en altres sectors (com el Tarragonès, Garraf, Maresme i Baix Ebre) en el període entre 2009 i 2022. No obstant, durant el que portem de 2023, el nombre d’observacions d’estols (generalment formats per algunes desenes d’exemplars) ha augmentat de forma considerable a l’est del Vallès Oriental, i del Maresme, i ha arribat per primera vegada a la Selva. Tot i que el comportament explorador d’aquesta espècie ja és conegut, especialment fora de l’època de reproducció, és destacable que les observacions s’hagin produït a zones on fins ara l’espècie era molt escassa o directament inexistent. Cal remarcar que no sembla que l’espècie estigui expandint la seva àrea de reproducció o augmentant la seva població, sinó que simplement s’observa amb més regularitat a zones on no hi apareixia abans. A banda del seu plomatge característic, és una espècie molt fàcil de detectar pel reclam, que emet a gran volum i regularment, especialment quan es troba en grans estols.

D’altra banda, el leiòtrix bec-roig (Leiothrix lutea) és una espècie nativa del sud-est asiàtic que es va començar a detectar a Catalunya a principis dels anys 1990 a Collserola, on va establir una població reproductora abundant. Ja ben entrats els 2000, el leiòtrix va expandir-se molt lentament per tot Collserola, i va arribar a l’altra banda del Llobregat i el Besòs per començar a colonitzar la Serralada Litoral. Puntualment, es van produir observacions fora de la seva zona de distribució (com la del Baix Empordà), que es podrien deure a exemplars escapats localment. L’any 2020, però, degut a l’expansió forta de la població del sud-oest de França (cara nord dels Pirineus), l’espècie es va detectat per primera vegada a la Val d’Aran. Des de llavors, el nombre d’observacions al nord-oest de Catalunya ha augmentat de forma exponencial, amb diverses observacions recollides al Pallars Sobirà, Jussà, Alt Urgell i fins i tot al Solsonès i a la Noguera. Els darrers anys, a més, la població de Collserola també sembla haver continuat amb una expansió lenta, apareixent a més zones del Vallès i també a parcs urbans de Barcelona. Tot i tenir un plomatge molt vistós, el leiòtrix bec-roig sol trobar-se amagat a la vegetació i és important familiaritzar-se amb el seu cant i reclam per a poder-lo detectar.

Per tal de poder seguir recollint dades sobre les expansions poblacionals d’aquestes espècies, demanem a tots els col·laboradors i col·laboradores que pengin les seves observacions a Ornitho.cat i Ornitho.ad i que aportin tanta informació com sigui possible (nombre d’individus, comportament, hàbitat...), especialment quan es tracti de dades fora de les zones habituals de distribució. Trobareu els mapes d'aquestes espècies al menú de l'esquerra, on destaquem sempre algunes espècies. Un millor coneixement sobre aquestes espècies també permetrà valorar millor els seus impactes: és ben sabut que les espècies exòtiques són un dels majors problemes per a la biodiversitat a escala global.

Font de dades: ornitho.cat, ornitho.ad i Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya 2015-2018. Fotografies de la infografia extretes d’ornitho.cat.

L'equip d'Ornitho.cat

Mentre preparem una actualització taxonòmica de tot el portal, que passarà a seguir la llista taxonòmica de referència de l’IOC World Bird List, aquest cap de setmana s’ha incorporat un canvi destacable al Ornitho.cat i Ornitho.ad: la major part de les espècies del gènere Sylvia passen al gènere Curruca (només es mantenen igual el tallarol de casquet Sylvia atricapilla i el tallarol gros Sylvia borin).

Properament convertirem totes les dades que fins ara estaven entrades com a Sylvia cantillans a Curruca iberiae, seguint les recomanacions taxonòmiques esmentades. També actualitzarem totes les dades històriques de picots verds Picus viridis i les canviarem a Picus sharpei.

Per tal que la vostra app NaturaList apliqui els mateixos canvis, recordeu que és important que la vostra llista d’espècies sigui la del portal Ornitho.cat. Ho podeu revisar seleccionant el menú de l’esquerra, a “Preferències”, a “Llista d’espècies” i entrant a “Llista d’espècies d’un lloc web de referència”, on cal seleccionar "www.ornitho.cat".

Aquells usuaris i usuàries que utilitzeu els noms científics per entrar les vostres observacions al portal, recordeu-vos que ara caldrà fer servir el gènere Curruca!

L'equip d'ornitho.cat i ornitho.ad

És hora d'anunciar el primer guanyador mensual de la Cursa Ornitho Swarovski de 2023!

El guanyador d'aquest mes és

Jaume Compañó

Felicitats!!

Has guanyat un val de 50€ per a la botiga Oryx i, el que és encara millor, has entrat en el sorteig d'uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2000€!

Vols tenir l'oportunitat de guanyar grans premis com aquests? Aleshores participa en la Cursa Ornitho Swarovski del 2023! Simplement entra llistes completes a Ornitho.cat. Com més observacions facis, més oportunitats tindràs de guanyar.

Al portal Ornitho llistes hi trobareu les les bases explicades! 

A finals de gener, les persones que validen les observacions d’orquídies a Ornitho, integrants del Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN), van fer una marató de validacions per a desencallar un nombre important d’observacions en procés de validació. Aquesta jornada va ser presencial i va durar tot el dia.

Durant el dia (i també alguns dies posteriors), es van poder validar amb èxit 985 observacions pendents de validar a Ornitho. Moltes d’aquestes dades havien quedat pendents després de l’entrada en bloc d’observacions provinents de projectes comarcals de ciència ciutadana, però una part important també eren degudes a filtres automàtics de validació d’observacions entrades des del portal o l’aplicació mòbil NaturaList. Aquests filtres automàtics ajuden els validadors a detectar possibles confusions entre espècies similars, basant-se en la fenologia, altitud o raresa de l’espècie. En molts casos l’espècie entrada per l’observador és correcta, però en d’altres casos es poden detectar confusions de forma àgil, i així assegurar una elevada fiabilitat de les dades del portal.

Algunes persones haureu notat, doncs, que algunes de les observacions que teníeu en procés de revisió han estat validades o potser que se us ha demanat alguna acció o més informació respecte d’altres observacions. No obstant, encara van quedar observacions pendents de validar, com són les de la majoria d’espècies del gènere Ophrys i algunes del gènere Epipactis, que s’aniran revisant properament.

Moltes gràcies a tots els observadors i observadores per la participació amb les vostres observacions d'orquídies!

Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN)

Entre mitjans i finals de febrer és habitual que cada any es comencin a observar les primeres Porzanes de l'any a Catalunya. Aquest grup d'espècies, sempre car de veure pels seus costums amagadíssos i la seva capacitat per desaparèixer amb rapidesa del camp d'observació, les fa unes de les espècies que generen més satisfacció per a moltes observadores i observadors d'ocells a Catalunya. A més, els seus plomatges són d'allò més bonics!

És habitual que durant el mes de febrer es comencin a veure les primeres polles pintades (Porzana porzana), i de fet enguany ja es van observar els primers dos exemplars al Delta de l'Ebre el dia 11 de febrer (vistos per Marc Casas). També és habitual que cada any es vegin els primers rascletons (Porzana parva) entre finals de febrer i principis de març. No obstant, el rasclet (Porzana pusilla), l'espècie més petita i escassa de totes tres, no s'observa a Catalunya fins molt més tard, generalment fins a principis d'abril.

Degut als seus costums fugissers, és important recordar que cal veure bé els exemplars per tal de confirmar-ne la seva identificació amb seguretat. Les polles d'aigua (Gallinula chloropus) i els rasclons (Rallus aquaticus) també corren entre la vegetació aquàtica, i les observacions de pocs instants poden confondre a tothom. Encara que arribi l'època de les Porzanes, no tots els ocells que corren entre la vegetació aquàtica ho seran! També és important recordar que el repertori de reclams del rascló (i també de la polla d'aigua) pot sorprendre en algunes ocasions i semblar tant estranys que facin pensar en altres espècies; a més les Porzana a Catalunya normalment no es detecten reclamant ni cantant.

El portal OrnithoLlistes és una molt bona referència per a fer-se una idea de la fenologia de les espècies a Catalunya, i està construït a partir de les observacions entrades al portal en format de llistes completes. Fixeu-vos en la fenologia de la polla pintada i del rascletó:

Esperem que el nombre d'observacions d'aquest any sigui ben elevat degut a un bon nombre d'individus, i que el mapa de comarques en pinti moltes! Bona sort!!

L'equip d'Ornitho.cat

(Imatge d'Eulàlia Maspons a ornitho.cat)

Aquesta setmana hem implementat el mòdul de rareses a Ornitho.cat. Esperem que aquest mòdul faciliti la homologació de les dades de rareses per poder estudiar millor els seus patrons d’aparició.

A partir d'ara, quan s’introdueix una observació d'una espècie o subespècie considerada raresa s'obrirà automàticament aquest mòdul, on es podrà aportar informació addicional per al seu posterior estudi per part del Comitè Avifaunístic Català. Aquest mòdul, però , actualment només s’obre des de la pàgina web i no per l’aplicació NaturaList. Aquelles observacions de rareses per les que no s’ha entrat cap informació al mòdul apareixeran a la pàgina inicial de cada usuari, per sobre de la secció de notícies, com a pendents d’entrar informació.

Les següents indicacions volen facilitar a tots els usuaris la tasca d’omplir el mòdul:

- Quan se’n disposi, és important acompanyar les observacions de rareses amb fotografies o gravacions, a més d’omplir el camp "Descripció" amb altra informació rellevant sobre l'observació i aquelles característiques que han permès la identificació. Aquest camp és especialment important si no es disposa de fotografies o gravacions de so de qualitat.

- En cas que l'observació faci referència a exemplars que ja s'havien detectat anteriorment, és recomanable introduir un comentari del tipus "Segueix present" o "Encara present", però igualment s’agraeix qualsevol informació que pugui complementar la recollida en anteriors observacions.

Casos especials:

Anàtides en semi-llibertatperò que també apareixen com a raresa (com l’ànec canyella Tadorna ferruginea o l’oca de galta blanca Branta leucopsis): es recomana esmentar l’origen de captivitat al camp "Descripció". En aquest cas els administradors d’Ornitho.cat assignaran la dada a ocell introduït i no a raresa, tal i com es va comentar en una notícia prèvia.

Graula Corvus frugilegus: no cal omplir el formulari de raresa amb deteniment per les observacions de l’Alt Empordà, on actualment compta amb una població reproductora i resident.

Cornella emmantellada Corvus cornix: no cal omplir el formulari de raresa per les observacions a les zones habituals del Baix Llobregat, on compta amb una petita població entre diversos municipis a la perifèria de la desembocadura del Llobregat (Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, entre d’altres).

Trenca Lanius minor i l’alosa becuda Chersophilus duponti: no cal omplir el formulari de raresa per les observacions que formen part dels programes de seguiment de les poblacions reproductores d’aquestes espècies.

Tota la informació recollida a través d’aquest mòdul es posarà a disposició dels Comitès de Rareses pertinents, per ajudar-los a treballar d’una forma molt més eficient el procés d’homologació de les espècies rares. Les espècies considerades raresa a Catalunya per el Comitè Avifaunístic de Catalunya (CAC) es troben a la panúltimapàgina d'aquesta nota al Butlletí del CAC.

A més, també són raresa els tàxons considerats a nivell espanyol pel Comité de Rarezas de SEO/BirdLife, que publica informes bimensuals amb les dades homologades.

Moltes gràcies a totes i tots per la col·laboració!

El passat 31 de desembre de 2022, els observadors Marcel Gil i Xavi Larruy van trobar una cuereta de Txukotka Motacilla tschutschensis a la gespa de la Finca de Migjorn, al Delta de l’Ebre. En aquest punt tant singular hi hivernen cada any centenars de cueretes blanques Motacilla alba i algunes cueretes grogues Motacilla flava.

La cuereta de Txukotka es distribueix per Àsia i està formada per diverses subespècies, com la nostra cuereta groga. Tot i que la taxonomia encara no és clara del tot, les subespècies principals de cuereta de Txukotka són: tschutschensis (de l’extrem nord-occidental d’Àsia, comprenent l’est de Sibèria, la península de Txukotka i també a Alaska), taivana (sud-est de Sibèria i Sakhalín) i macronyx (nord-est de la Xina i est de Mongòlia). Addicionalment, la subespècie plexa es trobaria entre les àrees de distribució de la cuereta groga escandinava Motacilla flava thunbergi i de la cuereta de Txukotka de la subespècie nominal Motacilla tschutschensis, és a dir, al llarg d’una franja al nord de Sibèria, però aquest tàxon necessita una revisió sobre la seva posició.

A Europa, els darrers anys ha augmentat el nombre d’observacions d’aquesta espècie oriental, en part per la millora dels coneixements sobre la identificació d’aquest tàxon i també per la millora de la tecnologia, que permet obtenir millors imatges i gravacions sonores. La primera vegada que es va detectar a Península Ibèrica va ser el desembre de 2016, a l’Estuari del Tajo (Portugal) i des d’aleshores s’hi han detectat diversos exemplars, amb un màxim de 13 individus junts el febrer de 2020! A Espanya es coneixen dues citacions prèvies homologades: un exemplar de primer any els dies 19 i 20 de novembre de 2018 al Delta del Llobregat (Ferran López; José Luis Copete), que també és la primera cita per a Catalunya; i un exemplar hivernant a Jandía (Fuerteventura) entre el 26 de novembre de 2019 i el 15 de març de 2020 (Daniel López-Velasco, Miguel Rodríguez i Delfín González). Les dues dades esmentades es troben homologades a l’informe d’ocells rars del Comité de Rarezas de 2018 - juliol de 2020 (https://doi.org/10.13157/arla.69.2.2022.rb).

Pel que fa a la identificació d’aquesta espècie, a la tardor i hivern es caracteritzen principalment pel seu plomatge gris i blanc, tot i que a la primavera i estiu (després de la muda d’hivern) són tant grogues com les cueretes grogues que tots i totes coneixem. Donades les diverses combinacions d’híbrids entre les diferents subespècies de cuereta groga Motacilla flava i també la possibilitat d’híbrids entre cueretes grogues i cueretes citrines Motacilla citreola, la identificació d’exemplars fora de les zones habituals de distribució pot ser complexa. Per a poder determinar amb seguretat la identificació d’una cuereta de Txukotka són essencials dos aspectes de la identificació: 1- que el plomatge concordi amb la variació esperada en l’espècie; i 2- que es pugui disposar d’una gravació del reclam (un aspecte diagnòstic entre els diferents tàxons de cueretes, i un dels més importants). Addicionalment, una altra característica descrita per a la identificació de la cuereta de Txukotka és la longitud de l’ungla posterior, que sol ser més llarga i menys arquejada en aquest tàxon que en la cuereta groga.

L’exemplar que es troba present ara mateix al Delta de l’Ebre presenta les següents característiques:

-          Una cella blanca ampla i ben definida i plomes auriculars força fosques.

-          Cobertores alars grises i plomes de parts superiors en general grises, amb traces de verd oliva al mantell i capell.

-          Les parts inferiors principalment blanques, tot i que amb la gorja marcadament groga (i també algunes plomes del pit i zona cloacal), que contrasten amb infracobertores caudals blanques.

-          Reclam diagnòstic de cueretes de l’est 

És destacable que a la mateixa zona s’hi troba una segona cuereta amb unes característiques força semblants (amb una cella blanca ben patent i el pit destacadament groc), però aquesta presenta el dors més verdós i les infracobertores caudals marcadament grogues. D’aquest exemplar encara no s’ha pogut enregistrar cap vocalització, per tal de poder aprofundir més en la seva identificació. A més, entre les (almenys) deu cueretes grogues presents a la zona (a banda de la cuereta de Txukotka), també s’hi troba una cuereta amb aspecte de cuereta groga escandinava Motacilla flava thunbergi, que caldria estudiar amb més profunditat (especialment obtenir-ne una gravació del reclam) per tal de poder descartar la molt semblant subespècie/població plexa abans esmentada, un tàxon que s’ha detectat amb regularitat entre els individus hivernant a Portugal.

Finalment, cal remarcar que la Finca de Migjorn és una finca privada, i que a la gespa i als arrossars propers hi ha persones que hi treballen. És per això que demanem que l’actitud de les persones que vagin a veure ocells a la zona sigui sempre totalment respectuosa, sense sortir dels camins ni aparcar-hi cotxes al mig, respectant les senyals i les barreres de pas prohibit, i qualsevol altra situació de sentit comú. També cal recordar que l’exemplar ha estat ja molt ben documentat, de manera que s’han d’evitar molèsties innecessàries als ocells.

Per a més informació, us recomanem les següents publicacions:

-          Alström, P. & Mild, K. (2003). Pipits & Wagtails of Europe, Asia and North America. Christopher Helm, London.

-          Bot, S., Groenendijk, D., & van Oosten, H. (2014). Eastern Yellow Wagtails in Europe: identification and vocalisations. Dutch Birding 36: 295-311.

-          Hellquist, A. (2021). Identification and taxonomy of northern and eastern yellow wagtails – new pieces to the puzzle. Dutch Birding 43 (5): 333-370.

Durant la redacció d’aquesta nota, el Gerard Dalmau ha detectat un exemplar a Banyoles amb un reclam també compatible amb una cuereta de Txutkotka, i que podria suposar la tercera observació per a Catalunya. Malauradament l’exemplar no s’ha pogut tornar a localitzar encara.

L'equip d'ornitho.cat, amb la col·laboració de Marcel Gil (autor de la foto)

Recentment s’han registrat al portal diverses observacions d’ànecs canyella Tadorna ferruginea al Parc de Pedralbes de Barcelona. Aquests exemplars, conjuntament amb altres espècies presents al Parc, es troben en semi-llibertat i són exemplars procedents de captivitat. Malgrat això, quan les dades d’aquestes espècies s’entren al portal, queden registrats de forma automàtica amb l’estatus de l’espècie a Catalunya, que és el de raresa en el cas de l’espècie esmentada.

En els casos en els que es coneix que en una zona concreta s’hi troben exemplars procedents de captivitat, les observacions d’individus en aquelles localitats es canviaran directament a la categoria d’espècie “al·lòctona” per tal de poder diferenciar aquests registres de la resta de dades d’exemplars aparentment salvatges. Agrairem la col·laboració dels usuaris d’Ornitho reportant comentaris a les seves observacions que puguin indicar que l’origen dels exemplars és domèstic (ja sigui pel comportament observat, per la presència d’anelles de color, entre d’altres).

Amb les observacions entrades aquests dies al mateix Parc de Pedralbes de Barcelona també s’han registrat dades d’alguns híbrids de morells, principalment de morell de plomall Aythya fuligula amb altres morells, que mostren plomatges poc habituals que poden fer pensar en altres espècies. Al no poder determinar quins híbrids són amb seguretat, una bona forma d’entrar-los és com a Aythya sp. x Aythya sp. (Aythya no identificats).

A Catalunya hi ha diversos punts on es poden observar anàtids en semi-llibertat, especialment en parcs urbans. Un altre cas ben conegut des de fa anys és el de l’oca de galta blanca Branta leucopsis a Balaguer. Aquestes dades, malgrat ser d’exemplars d’origen domèstic, són igualment importants de registrar al portal (especialment si s’està efectuant una llista completa de la zona), ja que poden aportar informació addicional sobre les dinàmiques d’aquests individus en semi-llibertat, que puntualment poden interaccionar amb poblacions salvatges, o escapar-se i establir poblacions assilvestrades. Un bon exemple de com les dades d’Ornitho poden servir per a millorar el coneixement d’aquestes espècies i el seu impacte i establiment a Catalunya són els textos que es troben al darrer Atles dels ocells nidificants de Catalunya, on s’analitzen les dades d’oca domèstica, oca cigne, ànec mut, ànec mandarí i ànec domèstic; a més de diverses altres espècies exòtiques.

Imatge de Paco Torres, al Parc de Pedralbes (Barcelona).

L'equip d'Ornitho