El falcó cama-roig (Falco vespertinus) és una espècie que apareix a Catalunya en major o menor nombre, en funció d'arribades massives, però amb un pas més regular a la primavera (principalment entre l'abril i el maig) i més escàs encara durant la tardor. Des de l'inici d'Ornitho.cat l'any 2009, el falcó cama-roig s'ha registrat anualment a la tardor, però sempre en nombres molt baixos. En aquest gràfic recollim el nombre d'individus observats cada tardor, que mostra com l'espècie (igual que a la primavera) presenta anys de majors arribades. Aquest any 2024 ja és el que ha recollit un major nombre d'exemplars diferents, pel que sembla una tardor especialment bona per detectar aquesta espècie. 

La gran majoria dels exemplars detectats a Catalunya durant el pas postnupcial són joves de l'any, que poden ser més difícils d'identificar amb seguretat dels joves de falcó mostatxut (Falco subbuteo), pel que cal prestar atenció. A veure quants exemplars s'acaben detectant aquesta tardor! 

A la imatge del gràfic, un jove de l'any fotografiat per Joan Gil.

El mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) és una espècie que s'ha tornat relativament regular en pas per Europa, fet que va causar un canvi d'estatus de l'espècie i la retirada de les llistes de rareses, malgrat ser una espècie molt rara fa poc més d'una dècada. Vegeu aquest article que analitza l'aparició d'aquesta espècie a Catalunya. Enguany, després d'unes tardors més fluixes, els nombres que s'estan reportant per l'oest d'Europa són molt elevats novament i podria tornar a ser un any molt bo per detectar aquesta espècie a Catalunya.

El mes d’octubre és un bon moment per trobar-los, però cal extremar les precaucions a l’hora d’identificar-los acústicament. Malgrat tenir un reclam bastant característic, en alguns casos no tot és el que sembla, i fins i tot algunes espècies tant diferents com la mallerenga petita poden emetre vocalitzacions que causin confusió. Típicament, la veu de contacte del mosquiter de doble ratlla genera un sonograma en forma de V (de N si la gravació és a curta distància), generalment amb la línia ascendent més llarga que la descendent, entre 4 i 7,5 kHz i el vèrtex força agut.

Aquesta vocalització de mosquiter de doble ratlla s’assembla tant a una de les que fa la mallerenga petita (Periparus ater) que poden confondre amb facilitat, i especialment a algunes eines de reconeixement automàtic. En el cas de la mallerenga petita —que sovint emet la nota dues vegades seguides— el vèrtex de la V és més arrodonit, la línia ascendent és generalment més curta que la descendent i rarament arriba als 7.5 kHz. 

És important, doncs, assegurar-se que una identificació basada en el reclam (i del qual l'ocell no s'arriba a veure) es confirma idealment amb més d'una escolta o gravació, ja que d'altra banda es podria caure en la confusió.

A continuació podeu veure una imatge de l’espectrograma que generen totes dues espècies per a comparació.

El guanyador final de la cursa Ornitho-Swarovski i que, per tant, s'emporta els prismàtics Swarovski Optik EL 10x42 és:

Antoni Mariné

Moltes felicitats!

Moltes gràcies a Swarovski Optik i a Oryx per patrocinar la cursa un any més!

A la imatge, moment de l'entrega del premi per part del representant d'Swarovski a l'ICO.

Ja tenim el guanyador del mes d'agost de la desena cursa Ornitho-Swarovski.

Moltes felicitats a:

Albert Pedro

S'emporta el val de 50€ per a la botiga Oryx i a més, entra en el sorteig d'uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2000€!

Al portal Ornitho llistes hi trobareu les bases explicades! 

Ja tenim el guanyador del mes de juliol de la desena cursa Ornitho-Swarovski.

Moltes felicitats a:

Antoni Mariné

S'emporta el val de 50€ per a la botiga Oryx i a més, entra en el sorteig d'uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2000€!

Al portal Ornitho llistes hi trobareu les bases explicades! 

Tenim bones notícies!! Ja disposem de la taxonomia d'Ornitho totalment actualitzada. Malgrat que alguns canvis poden agafar per sorpresa les persones usuàries del portal, és important estar al dia amb la correcta nomenclatura. Els últims anys diversos estudis han comportat una important revisió de la taxonomia dels ocells, i com a resultat han canviat diverses espècies que abans consideràvem subespècies i viceversa. El canvi més important, però, ha estat una important reordenació dels gèneres, reagrupant moltes espècies que abans compartien gènere en diversos gèneres més petits. Això implica molts canvis en els noms científics.

El darrer any hem estat treballant conjuntament amb la resta de portals ornitho d’Europa per unificar els noms científics que utilitzem i posar-los al dia amb les darreres recomanacions taxonòmiques per part dels experts més reconeguts. Des d’aquest agost la taxonomia i els noms científics d’Ornitho.cat i Ornitho.ad segueixen les recomanacions de IOC World Bird Names. Els noms anglesos de les espècies també segueixen les recomanacions de IOC.

Cal reconèixer que, tot i actualitzar els noms científics, encara no s’ha adoptat l’ordre sistemàtic de les espècies recomanat per IOC, i seguim l’ordre que era habitual fa uns 10 anys. Aquesta reordenació és més complexa i es durà a terme més endavant.

Pel què fa als noms catalans, en gran mesura es corresponen amb els recomanats al Diccionari dels ocells del món del Termcat. Tot i això, cal assenyalar que hi ha algunes diferències. Actualment estem treballant conjuntament amb l’equip del Diccionari per unificar-los durant els propers mesos.

Aquí resumim els principals canvis que ha comportat l’adopció de les recomanacions taxonòmiques de IOC.

Es separen tres noves espècies d’aparició escassa o rara a Catalunya:

·         L’oca pradenca es separa en dues espècies, l’oca pradenca de taigà Anser fabalis i l’oca pradenca de tundra Anser serrirostris (antigament Anser fabalis fabalis i Anser fabalis serrirostris, respectivament).

·         El tallarol de garriga es separa en dues espècies, el tallarol de garriga occidental Curruca iberiae (al qual ens referim com a “tallarol de garriga” habitualment i a ornitho) i el tallarol de garriga oriental Curruca cantillans. Per tant, els tallarols de garriga que observem a Catalunya ja no són Curruca cantillans (o antigament Sylvia cantillans) sinó Curruca iberiae! A més, prèviament ja s’havia separat el tallarol de garriga balear o tallarol de Moltoni Curruca subalpina (antigament Sylvia cantillans moltonii).

·         Del papamosques gris Muscicapa striata se’n separa el papamosques balear Muscicapa tyrrhenica (antigament Muscicapa striata balearica).

La resta de canvis corresponen a una important reordenació dels gèneres de les espècies, que ha resultat, sobretot, en gèneres que s’han dividit. Llistem aquí la majoria de casos que afecten a Catalunya:

·         Els ànecs del gènere Anas es separen en diversos gèneres: entre les espècies més freqüents a Catalunya, es troben en el gènere Mareca l’ànec xiulador Mareca penelope i el griset Mareca strepera, al gènere Spatula el xarrasclet Spatula querquedula, l’ànec cullerot Spatula clypeata i el xarxet alablau Spatula discors, i es mantenen al gènere Anas la resta.

·         Es separen del gènere Puffinus al gènere Ardenna les baldrigues grisa Ardenna grisea i capnegra Ardenna gravis.

·         Els corbs marins Phalacrocorax es separen en diversos gèneres: el corb marí emplomallat passa a Gulosus aristotelis, el corb marí pigmeu a Microcarbo pygmaeus, i el corb marí gros es manté com a Phalacrocorax carbo.

·         Es separa del gènere Phoenicopterus el flamenc menut Phoeniconaias minor.

·         Es situa en el gènere Ardea l’agró blanc Ardea alba, després de trobar-se en els gèneres Egretta i Casmerodius.

·         Es separen del gènere Aquila al gènere Clanga les àguiles pomerània Clanga pomarina i cridanera Clanga clanga.

·         Es situa en el gènere Hieraaetus l’àguila calçada Hieraaetus pennatus, després de trobar-se en el gènere Aquila.

·         Es separen del gènere Porzana al gènere Zapornia el rasclet Zapornia pusilla i el rascletó Zapornia parva.

·         Els corriols Charadrius es separen en diversos gèneres: es troben al gènere Anarhynchus el corriol camanegre Anarhynchus alexandrinus i el de Leschenault Anarhynchus leschenaultii, i en el gènere Eudromias el corriol pit-roig Eudromias morinellus.

·         S’ajunten en el gènere Calidris els gèneres Limicola, Philomachus, Tryngites i Calidris i, per tant, passen a Calidris les següents espècies: el batallaire Calidris pugnax, el territ becadell Calidris falcinellus i el territ rogenc Calidris subruficollis.

·         Les gavines del gènere Larus es separen en diversos gèneres: entre les espècie més freqüents a Catalunya, passen al gènere Ichthyaetus la gavina capnegra Ichthyaetus melanocephalus i la corsa Ichthyaetus audouinii, i al gènere Leucophaeus les accidentals gavina capnegra americana Leucophaeus atricilla i de Franklin Leucophaeus pipixcan, i anteriorment ja s’havien separat a Chroicocephalus la gavina riallera Chroicocephalus ridibundus i la capblanca Chroicocephalus genei, la gavina menuda com a Hydrocoloeus minutus, la gavineta cuaforcada com a Xema sabini, i es mantenen la gavineta de tres dits com a Rissa tridactyla, i la resta com a Larus.

·         Es separen del gènere Sterna al gènere Thalasseus el xatrac becllarg Thalasseus sandvicensis, bengalí Thalasseus bengalensis, elegant Thalasseus elegants i els xatracs reials americà Thalasseus maximus i africà Thalasseus albidorsalis, a més dels que ja s’havien separat abans, com el menut Sternula albifrons, el gros Hydroprogne caspia i el curroc Gelochelidon nilotica.

·         Es separa del gènere Streptopelia la tórtora del Senegal Spilopelia senegalensis.

·         Es separa el gènere Aratinga en diversos gèneres: entre d’altres, es troben en el gènere Psittacara l’aratinga mitrada Psittacara mitratus i la de màscara roja Psittacara erythrogenys, en el gènere Thectocercus la de cap blau Thectocercus acuticaudatus, i es manté en el gènere Aratinga la nandai Aratinga nenday.

·         Es separa del gènere Apus el ballester Tachymarptis melba.

·         Es separen del gènere Dendrocopos el picot garser mitjà Dendrocoptes medius i el petit Dryobates minor.

·         Es separa del gènere Calandrella la terrerola rogenca Alaudala rufescens.

·         Es separen del gènere Sylvia la majoria de tallarols, que passen al gènere Curruca, i tan sols continuen com a Sylvia el tallarol de casquet Sylvia atricapilla i el gros Sylvia borin.

·         Es separa del gènere Corvus la gralla Coloeus monedula.

·         Es separen la majoria d’espècies del gènere Carduelis en diversos gèneres: el verdum Chloris chloris, el lluer Spinus spinus, el passerell Linnaria cannabina i el passerell golanegre Acanthis flammea. En canvi, s’incorpora al gènere Carduelis la llucareta Carduelis citrinella (antigament Serinus citrinella).

Recordeu que per a que tots aquests canvis siguin efectius a l'app mòbil (NaturaList) és indispensable assegurar-se que teniu la llista taxonòmica ben seleccionada. Us ho expliquem aquí.

Foto d'un corriol camanegre (Anarhynchus alexandrinus), d'Enric Pàmies.

Ja tenim el guanyador del mes de juny de la desena cursa Ornitho-Swarovski.

Moltes felicitats a:

Ramon Ferré Sánchez

S'emporta el val de 50€ per a la botiga Oryx i a més, entra en el sorteig d'uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2000€!

Al portal Ornitho llistes hi trobareu les bases explicades! 

Ja tenim el guanyador del mes de maig de la desena cursa Ornitho-Swarovski.

Moltes felicitats a:

Lluís Casilari

S'emporta el val de 50€ per a la botiga Oryx i a més, entra en el sorteig d'uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2000€!

Al portal Ornitho llistes hi trobareu les bases explicades! 

El brocat variable (Euphydryas aurinia) és una espècie que ha tingut una greu regressió a casa nostra a causa de la fragmentació dels hàbitats. Els darrers dies ha passat el pic del seu període de vol n'heu vist algun? (veure imatge al final de la notícia, de l'Andreu Ubach).

És una de les 4 espècies protegides per la directiva hàbitats Europea, junt amb la formiguera gran, l'apol·lo i la mnemòsine. Tot i això, encara es troba prou ben distribuïda arreu del territori. Vegeu aquí les contribucions a Ornitho.cat i Ornitho.ad els darrers 3 anys. A continuació vegeu la comparativa entre el mapa d'Ornitho i el mapa disponible de les estacions CBMS a Catalunya (extret de www.catalanbms.org).

Aquesta espècie fa la posta sobre el lligabosc (Lonicera sp.) i per això la trobem en clarianes de boscos mediterranis. A la resta d'Europa, però, usa la mossegada del diable (Succisa sp.) i es considera una espècie especialista de prat. Per això s'inclou com a espècie de l'indicador Europeu de papallones de prat. Als Pirineus hi té una subespècie única (E.aurinia pyrenesdebilis), que és més pàl·lida, que vola a finals de juny i a més de 2.000 m d'alçada.

Euphydryas aurinia pyrenesdebilis, imatge: Andreu Ubach

A més, al gènere Euphydryas hi ha també el brocat de la cefalària (E.desfontainii), una espècie més rara i especialista de prats montans, que es distingeix pel marge clar de les ales i les taques negres del revers de les ales.

Euphydryas desfontainii, imatge: Clàudia Pla-Narbona.

En un estudi del 2022 (Ubach et al. 2022), els companys i companyes del Museu de Ciències Naturals de Granollers van observar la gran afectació que tenen els hiverns càlids sobre les seves poblacions, causant una gran mortalitat durant la fase larvària.

Trobareu aquest i altres entrades molt interessants a les xarxes socials, seguint el compte de @catalanbms del Grup de Recerca BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers.