fr
en
es
ca
Visitant Anònim
Pàgina d'inici d'Ornitho
 
Entitats col·laboradores
Consultar
  Observacions
    - 
Els darrers 2 dies
    - 
Els darrers 5 dies
    - 
Els darrers 15 dies
  Dades i anàlisis
    - 
Estornell rosat 2020
    - 
Oreneta vulgar 2020
    - 
Oreneta cuablanca 2020
    - 
Falcó cama-roig 2020
    - 
Coipú 17-20
    - 
Migradora dels cards 2020
    - 
Vellutada del salze 2020
    - 
Apol·lo 17-20
    - 
Tettigettalna argentata 15-20
    - 
Cephalanthera longifolia 18-20
    - 
Anacamptis pyramidalis 18-20
 - 
Galeria d'imatges i sons
Informació
 - 
Darreres notícies
  Ajuda
    - 
Espècies parcialment ocultes
    - 
Explicació dels símbols
    - 
FAQ
  Estadístiques
Sobre ornitho.cat
 - 
Política de privacitat i Condicions d'ús
Tutorials
 - 
Com registrar-se
 - 
Com entrar dades
 - 
Com introduir una llista completa
 - 
Com consultar i editar dades
 - 
Com fer consultes avançades
 - 
Com introduir dades a l'app NaturaList
 - 
Verificacions
 - 
FAQS
 - 
Com entrar dades al mòdul de mortalitat
 - 
Com entrar dades de mortalitat a l'app NaturaList
El SOCC
 - 
Com entrar dades del SOCC a Ornitho
Recursos sobre els grups taxonòmics
 - 
Orquídies
 - 
Ortòpters
Nocmig a Ornitho
 - 
El Nocmig- informació general
 - 
Com entrar les teves dades NocMig a ornitho.cat?
 - 
Guia introductòria NFC


Darreres notícies
pàgina :
 
 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
>
>|
ítem/pàgina :
nombre : 233
 
divendres 5 juny 2020
technews
Coleòpters
Nou grup taxonòmic a Ornitho.cat i Ornitho.ad: Coleòpters saproxílics

Els coleòpters són l’ordre d’organismes més diversificat de la Terra. Dins d’aquest grup d’insectes, hi ha diferents famílies amb espècies que durant part del seu cicle vital depenen de la fusta morta, són els coleòpters saproxílics. Més enllà de l’espectacularitat d’algunes de les espècies més grosses, algunes estan protegides per la llei, i el principal interès del grup rau en que moltes són indicadores de boscos amb cert grau de maduresa, actualment força escassos al país. Des d’aquesta setmana, encetem aquest nou grup a Ornitho.cat.

Com que es tracta d’un grup molt nombrós i complex, inicialment ens centrarem només en els imagos o adults de 29 espècies de mida grossa i més o menys fàcils de determinar. Alerta perquè d’alguns dels més populars, en realitat, en tenim diverses espècies, com és el cas de l’escanyapolls (Lucanus spp.) o del banyarriquer de l’alzina (Cerambyx spp.).

Per augmentar el valor de les observacions i minimitzar errades en la identificació, demanem que sempre que pugueu, les acompanyeu de fotografies. Si pot ser, un pla general zenital, i fotos complementàries de detall del cap i antenes, èlitres... Una altra informació d’interès a reportar quan es doni el cas, és l’espècie planta sobre la qual es troben (sovint estan vinculats a arbres o flors d’herbes o arbustos...); si no la coneixeu, també podeu adjuntar-ne la fotografia.

Aquests propers mesos de calor són els millors de l’any per a detectar aquests interessants insectes. També us animem a enregistrar troballes antigues del vostre arxiu de camp.

Que tingueu bones observacions amb aquest nou grup!

 

Fotografia: Simon A. EugsterCC BY 3.0

enviat per Martí Franch
 
dilluns 18 maig 2020
avinews
Aus
Nous recursos NOCMIG al portal Ornitho

Fa algunes setmanes vam implementar, al portal ornitho, el projecte NOCMIG per tal que la cada vegada més nombrosa comunitat de nocmigers catalana tingués un espai on poder introduir les dades d’aquesta activitat que darrerament, arran del confinament sobretot, ha experimentat un increment exponencial.

Avui us presentem un VISOR espectacular on consultar els registres específics d’aquesta activitat que compta ja amb les dades de 35 participants —esperem que se n’hi vagin afegint molts més— que han detectat 91 espècies, alguna de les quals tan increïble com un papamosques de collar (Ficedula albicollis) enregistrat a Solsona. Podeu accedir al visor clicant al bàner ‘ornithollistes’ que hi ha a la part superior de la pantalla principal i triar #nocmig.

D’altra banda, a la columna de l’esquerra de la pàgina d’inici d’ornitho.cat hem creat també un apartat nou dedicat al NOCMIG. De moment, hi trobareu una un parell de seccions informatives —informació general i com entrar les dades— i una tercera en la qual us podeu descarregar unes fantàstiques GUIES D'IDENTIFICACIÓ DE VOCALITZACONS D'OCELLS EN VOL que han creat l’Oriol Baena i en Robert Manzano amb el suport econòmic del Museu dels Volcans d’Olot i l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot a través de la Beca Oriol de Bolòs 2019 i amb la col·laboració del Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès. Poder comptar amb aquest recurs tot just dos mesos després d’haver engegat aquest projecte és un luxe que hem d’aprofitar.

Esperem que tothom qui estigui gravant NOCMIG a Catalunya consideri introduir les seves dades al projecte per poder seguir eixamplant els coneixement que estem obtenint derivats d’aquesta activitat.

enviat per Xavier Riera
 
divendres 15 maig 2020
avinews
Aus
Xarxa d'alerta i detecció de la infecció per Suttonella ornithocola en Pàrids a Catalunya

El passat dia 7 de maig vam informar de la detecció del primer cas sospitós de la infecció per Suttonella ornithocola en Pàrids a Catalunya, al municipi de Creixell (Tarragonès), així com les principals característiques d'aquesta malaltia.

L'ICO, juntament amb la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat, hem creat una Xarxa d'alerta i detecció d'aquesta malaltia a Catalunya. A més del seguiment al mòdul de mortalitat d’ornitho.cat, us demanem que en el cas de trobar una mallerenga morta amb símptomes sospitosos de la malaltia la fiqueu en dues bosses de plàstic i la guardeu en refrigeració. Si trobeu una mallerenga viva amb símptomes clars de la malaltia i molt debilitada la podeu posar dins d'una caixa de cartró. Un cop entrada la dada al mòdul de mortalitat, l’ICO es posarà en contacte amb vosaltres i membres autoritzats del mateix ICO o de la Facultat de Veterinària passaran a recollir la mallerenga per portar-la al Centre de Fauna del Departament de Territori i Sostenibilitat més proper. Recordeu que, tot i tractar-se d'una malaltia que no afecta a les persones, s'han de prendre les mesures bàsiques d'higiene, com rentar-se les mans després de manipular l'animal.

Ha passat una setmana des de la detecció del primer possible cas i no han aparegut altres registres de casos sospitosos. Tot i això, demanem a tothom que estigui alerta i que si es detecta algun cas sospitós al jardí es retirin immediatament les menjadores i abeuradors que hi pugui haver. Recordeu que durant tot l’any les menjadores s’han de mantenir en condicions higièniques saludables. En cas de dubtes, podeu contactar amb carles.dura@ornitologia.org

Gràcies una vegada més per la vostra col·laboració. Esperem poder avaluar l'abast d'aquest problema i, en cas que es confirmi la malaltia, evitar la seva expansió.

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/mallerengaalniu.jpeg

Foto: Mallerenga blava en una caixa niu de jardí, l’espècie més afectada per aquesta malaltia.

enviat per Carles Durà
 
dimarts 12 maig 2020
avinews
El patró d'observació diari dels ocells urbans canvia marcadament durant el confinament

Ja tenim els primers resultats dels possibles efectes del confinament sobre els ocells!

Hem seleccionat les 16 espècies d'aus més habituals en ambients urbans i que passen tot l'any a Catalunya i hem comparat els seus patrons d'observació diaris (des de la matinada fins al capvespre) obtinguts en medis urbans durant el moment de màxim confinament (del 15 de març al 13 d'abril) amb els obtinguts en ambients urbans i no urbans durant el mateix període de temps en anys anteriors (2009-2019).

Per fer-ho, hem analitzat gairebé 20.000 llistes completes enviades per més de 600 observadors de tota Catalunya a ornitho.cat des de 2009, 2.500 d'elles en el marc del projecte #JoEmQuedoACasa. Les llistes completes ens permeten saber la probabilitat d'observació d'una espècie en funció del lloc, l'hora i el temps d'observació.

Els resultats indiquen que durant el confinament hi ha hagut un clar augment de les observacions d'ocells durant les primeres hores del dia i que el nou patró d'observació és molt més similar al que es dona habitualment en medis no urbans més que no pas urbans (Gràfic 1). Quan mirem cadascuna de les 16 espècies estudiades per separat, veiem que aquest patró es repeteix en la gran majoria d’elles (13 de les 16 espècies; Gràfics 2-5).

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/Figura1.png

Gràfic 1

 

Aquest canvi tan marcat sembla ser degut a un increment del pes relatiu de l'activitat dels ocells durant les primeres hores del dia i, sobretot en les espècies més canores, en part també a una millora en la seva detectabilitat (com menys soroll, més facilitat de detectar el so d'un ocell per part de l'observador). Tot indica que aquests canvis estan vinculats a la reducció de l'activitat humana (menys freqüentació i soroll) que hi ha hagut durant el confinament.

Per a la majoria d'ocells, les primeres hores del dia solen oferir les millors condicions per alimentar-se i comunicar-se (per exemple, cantant). És per això que els patrons d'observació d'ocells en entorns menys pertorbats per l'activitat humana mostren un clar pic durant aquesta franja horària (Gràfic 2). En medis urbans, però, durant aquestes hores del matí el soroll antropogènic sol ser molt alt i, a més, va acompanyat d’un pic molt marcat de presència de persones i cotxes als carrers. Tot això explicaria, en bona part, perquè els ocells de medis urbans usualment són relativament menys actius i detectables durant aquesta franja horària.

Quan aquestes condicions es relaxen, com durant el confinament, sembla que els ocells en saben treure profit. En diverses espècies, com ara la merla i el tudó (Gràfics 3-4), la reducció dràstica del soroll durant el confinament probablement els ha permès aprofitar les millors condicions que es donen durant les primeres hores del dia per cantar i marcar territori amb més intensitat, en línia amb el que fan els seus congèneres de medis no urbans. És ben sabut que els ocells poden adaptar l'hora del cant en funció del soroll i, fins i tot, cantar quan encara és de nit, molt abans de l'alba, per evitar fer-ho quan hi ha massa soroll. A més, en totes les espècies, però en especial en ocells com el gavià argentat o la garsa (Gràfic 5), animals molt intel·ligents i adaptables, la dràstica reducció del trànsit i de la presència de gent al carrer els pot haver animat a utilitzar molt més les primeres hores del matí per buscar aliment i, fins i tot, endinsar-se més als nuclis centrals dels pobles i ciutats.

La capacitat d'adaptació dels ocells no ens ha de fer passar per alt que en situacions normals els ocells que viuen en medis urbans estan sotmesos a uns nivells de soroll i pertorbació molt alts. El soroll, de manera directa o indirecta, s'ha associat amb la disminució de la densitat d'ocells en entorns urbans, així com en l'empobriment de les seves comunitats. El soroll dificulta molt la seva comunicació, els pot augmentar els nivells d’estrès i, fins i tot, accelerar el seu envelliment. Uns efectes negatius que es veuen amplificats i complementats per la gran presència de cotxes i persones que hi ha pels carrers, sobretot, en hores punta.

Els resultats d'aquest estudi suggereixen que els ocells tenen la capacitat d'aprofitar algunes de les millores ambientals que s'han donat als nostres entorns urbans durant el confinament. Però està a les nostres mans mirar de fer que els medis urbans siguin més acollidors pels ocells més enllà de la crisis del COVID-19. Els problemes que experimenten a nivell comunicatiu i de salut són, en bona part, homòlegs als que patim nosaltres mateixos, per tant, si fem els nostres pobles i cuitats més habitables per als ocells i la natura en general, segur que també els farem molt millors en benefici propi.

Seguim analitzant les dades amb més detall i esperem que properament puguem tenir resultats que ens ajudin a entendre encara millor l'efecte del confinament i l'activitat humana en general sobre els ocells.

Moltes gràcies per compartir les vostres observacions a ornitho.cat! Sense elles no seria possible entendre res del que està passant.

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/Figura2.png

Gràfic 2

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/Figura3.png

Gràfic 3

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/Figura5.png

Gràfic 4

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/Figura4.png

Gràfic 5

enviat per Gabriel Gargallo
 
dijous 7 maig 2020
avinews
Aus
Possible primer cas de Suttonella ornithocola a Catalunya, un bacteri que provoca una malaltia infecciosa a les mallerengues blaves

Durant els últims mesos a Alemanya s’han trobat moltes mallerengues mortes als jardins. Recentment s’ha resolt el misteri; es tracta d’una malaltia infecciosa produïda per un bacteri anomenat Suttonella ornithocola. Aquest bacteri és inofensiu per als humans, però que afecta a les mallerengues, sobretot a les espècies de mida més petita, i els hi provoca pneumònia. El bacteri es va descobrir per primer cop a Anglaterra l’any 1996.  El passat mes de març es va detectar el primer cas a l’oest d’Alemanya. En dos mesos s’han detectat més de 26.000 casos a Alemanya, però la malaltia també s’ha reportat a Luxemburg, Bèlgica i l’est de França. La majoria d’ocells afectats són mallerengues blaves, però també s’han trobat casos en mallerengues carboneres (les espècies que més freqüenten les menjadores).

Com es detecta?

Els ocells afectats es detecten principalment  als jardins, a prop de les menjadores, sense amagar-se ni fugir dels humans, perquè ja no reaccionen als estímuls de l’ambient. Altres símptomes de la malaltia inclouen problemes per respirar, pèrdua de les plomes del cap i parpelles tancades. Els ocells afectats ja no mengen i són incapaços d’engolir.

I a Catalunya?

El 3 de maig passat es va detectar i fotografiar la primera mallerenga blava amb aquests símptomes a Catalunya, concretament al municipi de Creixell (Tarragonès). La malaltia és contagiosa entre mallerengues, per això és necessari que si detecteu algun cas al vostre jardí, immediatament deixeu de donar menjar i aigua als ocells. A més, per a fer-ne un seguiment us demanem que apunteu tots els casos que trobeu al mòdul de mortalitat d’ornitho.cat, indicant quins símptomes heu detectat als comentaris i, si pot ser, adjuntar fotos de cada individu. En el cas dels anelladors també haureu de desinfectar les bosses col·lectores i no usar-les fins que estiguin esterilitzades, sempre que capturem mallerengues (amb símptomes o sense). Si en capturem una amb símptomes, s’han de fer fotos dels ocells afectats i també reportar-ho a ornitho.cat, a través del mòdul de mortalitat.

Com es reporta?

Per reportar la dada al mòdul de mortalitat, heu d’entrar la dada de forma normal al portal web ornitho.cat o a l’aplicació Naturalist, i clicar la casella d’animal mort o ferit. Al següent clic, se us obrirà el mòdul de mortalitat. Allí heu d’indicar "Causa natural i malaltia/paràsit". Als comentaris podeu indicar els símptomes que heu detectat. I finalment, si és possible, adjunteu fotos on es puguin apreciar els símptomes.

Gràcies a la vostra col·laboració esperem poder detectar a temps l’expansió d’aquesta malaltia infecciosa d’origen bacteriològic que afecta exclusivament les mallerengues.

Us estem molt agraïts per la vostra col·laboració,

Atentament,

Carles Durà

Per saber-ne més:

https://www.nabu.de/news/2020/04/27990.html

https://www.bto.org/community/news/202004-german-blue-tit-disease-identified

https://www.gardenwildlifehealth.org/portfolio/suttonella-ornithocola-infection-in-garden-birds/

 

Foto: Mallerenga blava a Creixell (Tarragonès), amb símptomes de Suttonella ornithocola (cap pelat, pestanyes tancades, immòbil, aspecte malaltís). Autora: Marina Sentís

enviat per Carles Durà
 
dilluns 27 abril 2020
avinews
Com reportar mortalitat a ornitho

Gràcies al mòdul de mortalitat d'ornitho.cat, quan trobeu un animal mort o ferit ho podeu enregistrar ben fàcilment al web o l'app Naturalist. Només cal que cliqueu a la casella "Animal mort o ferit" en el cas del web, o a la icona "Mortalitat/lesions" en el cas de l'app (al pas següent s'obrirà un formulari específic on poden indicar la causa exacte de la mort/lesió i altra informació rellevant). 

També podeu assignar la causa de la mort a dades que ja teníeu entrades. Us animem molt a que ho feu, ja que això facilitarà molt l'ús i anàlisis d'aquesta informació. De fet, estem treballant amb el Departmanet de Territori i Sostenibilitat i el cos d'Agents Rurals per donar el màxim ús a aquestes dades.

Cal tenir present que hores d'ara ja hi ha més de 5.000 observacions d'ornitho.cat que fan referència a animals trobats morts. La majoria són de mamífers (2.388) i ocells (2.489), però també n'hi ha de la resta de grups taxonòmics (857). 

L'equip d'ornitho.cat.

 

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/mortality1.png

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/mortality2.png

enviat per Gabriel Gargallo
 
dimarts 21 abril 2020
avinews
Guanyadors 3a setmana "Estar-se a casa mirant ocells ara té premi"

Ja tenim els guanyadors del sorteig "Estar-se a casa mirant ocells ara té premi" de la setmana del 13 al 17 d'abril

 

Felicitats al Benjamí Company  i a l'Oriol Marzo!

 

Moltes gràcies a tots els que heu participat des d'Ornitho.cat!

 

Recordeu que cada dimarts farem aquest sorteig amb premis gentilesa de Cossetània Edicions entre tots els que entreu dades a ocellsdelsjardins.cat i a Ornitho.cat amb #Joemquedoacasa

enviat per Marina Cuito
 
divendres 17 abril 2020
avinews
Guanyadors "Estar-se a casa mirant ocells ara té premi"

Ja tenim els guanyadors del sorteig "Estar-se a casa mirant ocells ara té premi" de la setmana del 6 al 12 d'abril

 

Felicitats al José Manuel Pérez Redondo  i al Marcel Gallardo!

 

Moltes gràcies a tots els que heu participat des d'Ornitho.cat

 

Recordeu que cada dimarts farem aquest sorteig amb premis gentilesa de Cossetània Edicions entre tots els que entreu dades a ocellsdelsjardins.cat i a Ornitho.cat amb #Joemquedoacasa

 

No en perdeu l'oportunitat! 

enviat per Marina Cuito
 
dilluns 13 abril 2020
avinews
Ortòpters
Llagosta gregària: quarta observació per Catalunya!

La llagosta gregària (Schistocerca gregaria) habitualment es distribueix per Àfrica i el sud-oest d'Àsia, i té dues fases, la solitària i la gregària. Quan es dona la fase gregària pot esdevenir una plaga amb molta mobilitat i un impacte molt important sobre l'agricultura i, de fet, la que els darrers mesos està afectant l'est d'Àfrica, la península Aràbiga i fins al Pakistan, es considera la més important dels darrers 25 anys.

Ocasionalment també apareix a les illes Canàries i al sud d'Europa. A Catalunya només es coneixen 3 cites recents, totes elles al Prat de Llobregat: un mascle a Cal Nani el 31/10/1988 (Josep Maria Olmo), una femella al Parc de la Solidaritat el 12/09/2016 i un mascle al camí del Sabogal el 09/10/2017 (Diego Fernández). El passat dimarts 07/04/2020 es va fer la quarta observació coneguda, amb una femella altra vegada al Parc de la Solidaritat, el Prat de Llobregat (Diego Fernández).

Tot i tractar-se d'una espècie de molt rara aparició a Catalunya, és possible que alguns exemplars passin desapercebuts, ja que es pot confondre fàcilment amb les dues espècies de grans llagostes que son freqüents al territori, la llagosta egípcia (Anacridium aegyptium) i la llagosta migradora (Locusta migratoria/cinerascens). Per això volem animar-vos a registrar les observacions de grans llagostes que pugueu veure aquests dies als vostres balcons i jardins, acompanyant-les d'una fotografia, per esbrinar si algun altre exemplar pot haver arribat a Catalunya.

Us deixem unes imatges comparatives de les tres espècies. Són espècies grans (de 4,5 a 7 cm), totes elles de coloració molt variable, de verd a marró. A diferència de la llagosta migradora, les llagostes egípcia i gregària tenen els ulls ratllats. La gregària es distingeix de la llagosta egípcia perquè aquesta té el pronot (la part superior del tòrax, entre el cap i les ales) amb una carena angulosa ben marcada, i en canvi la gregària té la part superior aplanada.

A veure si algun observador afortunat troba un nou exemplar a casa seva!

 

Antaxius

Grup d’estudi dels ortòpters de Catalunya - ICHN


Fotografies:
Locusta migratoria / cinerascens: Joan Estrada (esquerra), Ramon Pou (ull esquerra), Rafael Carbonell (dreta)
Anacridium aegyptium: Manel Llarch (esquerra),  Rafael Carbonell (dreta)
Schistocerca gregaria: Adrian Pingstone - Wikimedia Commons (esquerra), Donkey Shot - Wikimedia Commons (dreta)

enviat per Martí Franch
 
divendres 10 abril 2020
technews
Els resultats de #JoEmQuedoACasa ja són consultables en directe

Quins ocells s'han vist avui? Quantes espècies portem? Ja podeu seguir en directe els resultats de #JoEmQuedoACasa d'ornitho.cat des d'aquí.

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/web.jpg

enviat per Gabriel Gargallo
pàgina :
 
 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
>
>|
ítem/pàgina :
nombre : 233
Biolovision Sàrl (Switzerland), 2003-2020