fr
en
es
ca
Visitante Anónimo
Página de inicio de Ornitho
 
Entidades colaboradoras
Consultar
  Observaciones
    - 
Los últimos 2 días
    - 
Los últimos 5 días
    - 
Los últimos 15 días
  Datos y análisis
    - 
Mosquitero silbador 2020
    - 
Cernícalo Patirrojo 2020
    - 
Papamoscas Collarino 2020
    - 
Polluela Pintoja 2020
    - 
Golondrina Común 2020
    - 
Avión Común 2020
    - 
Coipú 17-20
    - 
Cardera 2020
    - 
Antíopa 2020
    - 
Apolo 17-20
    - 
Tettigettalna argentata 15-20
    - 
Barlia robertiana 2020
    - 
Ophrys forestieri 2020
 - 
Galería de imágenes y sonidos
Información
 - 
Últimas noticias
  Ayuda
    - 
Especies parcialmente ocultas
    - 
Explicación de los símbolos
    - 
FAQ
  Estadísticas
Sobre ornitho.cat
 - 
Política de privacidad y Condiciones de uso
Tutoriales
 - 
Cómo registrarse
 - 
Cómo entrar datos
 - 
Como introducir una lista completa
 - 
Cómo consultar y editar datos
 - 
Cómo hacer consultas avanzadas
 - 
Cómo introducir datos en la app NaturaList
 - 
Verificaciones
 - 
FAQS
 - 
Como entrar datos en el módulo de mortalidad
 - 
Como entrar datos de mortalidad con la app NaturaList
 - 
Recursos sobre los grupos taxonómicos
 - 
Orquídeas
 - 
Ortópteros
 - 
El Nocmig- informació general
 - 
Com entrar les teves dades NocMig a ornitho.cat?
 - 
Guía introductoria NFC


Últimas noticias
página :
 
 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
>
>|
ítem/página :
número : 172
 
viernes 15 mayo 2020
avinews
Aves
Xarxa d'alerta i detecció de la infecció per Suttonella ornithocola en Pàrids a Catalunya

El passat dia 7 de maig vam informar de la detecció del primer cas sospitós de la infecció per Suttonella ornithocola en Pàrids a Catalunya, al municipi de Creixell (Tarragonès), així com les principals característiques d'aquesta malaltia.

L'ICO, juntament amb la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat, hem creat una Xarxa d'alerta i detecció d'aquesta malaltia a Catalunya. A més del seguiment al mòdul de mortalitat d’ornitho.cat, us demanem que en el cas de trobar una mallerenga morta amb símptomes sospitosos de la malaltia la fiqueu en dues bosses de plàstic i la guardeu en refrigeració. Si trobeu una mallerenga viva amb símptomes clars de la malaltia i molt debilitada la podeu posar dins d'una caixa de cartró. Un cop entrada la dada al mòdul de mortalitat, l’ICO es posarà en contacte amb vosaltres i membres autoritzats del mateix ICO o de la Facultat de Veterinària passaran a recollir la mallerenga per portar-la al Centre de Fauna del Departament de Territori i Sostenibilitat més proper. Recordeu que, tot i tractar-se d'una malaltia que no afecta a les persones, s'han de prendre les mesures bàsiques d'higiene, com rentar-se les mans després de manipular l'animal.

Ha passat una setmana des de la detecció del primer possible cas i no han aparegut altres registres de casos sospitosos. Tot i això, demanem a tothom que estigui alerta i que si es detecta algun cas sospitós al jardí es retirin immediatament les menjadores i abeuradors que hi pugui haver. Recordeu que durant tot l’any les menjadores s’han de mantenir en condicions higièniques saludables. En cas de dubtes, podeu contactar amb carles.dura@ornitologia.org

Gràcies una vegada més per la vostra col·laboració. Esperem poder avaluar l'abast d'aquest problema i, en cas que es confirmi la malaltia, evitar la seva expansió.

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/mallerengaalniu.jpeg

Foto: Mallerenga blava en una caixa niu de jardí, l’espècie més afectada per aquesta malaltia.

enviado por Carles Durà
 
martes 12 mayo 2020
avinews
El patró d'observació diari dels ocells urbans canvia marcadament durant el confinament

Ja tenim els primers resultats dels possibles efectes del confinament sobre els ocells!

Hem seleccionat les 16 espècies d'aus més habituals en ambients urbans i que passen tot l'any a Catalunya i hem comparat els seus patrons d'observació diaris (des de la matinada fins al capvespre) obtinguts en medis urbans durant el moment de màxim confinament (del 15 de març al 13 d'abril) amb els obtinguts en ambients urbans i no urbans durant el mateix període de temps en anys anteriors (2009-2019).

Per fer-ho, hem analitzat gairebé 20.000 llistes completes enviades per més de 600 observadors de tota Catalunya a ornitho.cat des de 2009, 2.500 d'elles en el marc del projecte #JoEmQuedoACasa. Les llistes completes ens permeten saber la probabilitat d'observació d'una espècie en funció del lloc, l'hora i el temps d'observació.

Els resultats indiquen que durant el confinament hi ha hagut un clar augment de les observacions d'ocells durant les primeres hores del dia i que el nou patró d'observació és molt més similar al que es dona habitualment en medis no urbans més que no pas urbans (Gràfic 1). Quan mirem cadascuna de les 16 espècies estudiades per separat, veiem que aquest patró es repeteix en la gran majoria d’elles (13 de les 16 espècies; Gràfics 2-5).

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/Figura1.png

Gràfic 1

 

Aquest canvi tan marcat sembla ser degut a un increment del pes relatiu de l'activitat dels ocells durant les primeres hores del dia i, sobretot en les espècies més canores, en part també a una millora en la seva detectabilitat (com menys soroll, més facilitat de detectar el so d'un ocell per part de l'observador). Tot indica que aquests canvis estan vinculats a la reducció de l'activitat humana (menys freqüentació i soroll) que hi ha hagut durant el confinament.

Per a la majoria d'ocells, les primeres hores del dia solen oferir les millors condicions per alimentar-se i comunicar-se (per exemple, cantant). És per això que els patrons d'observació d'ocells en entorns menys pertorbats per l'activitat humana mostren un clar pic durant aquesta franja horària (Gràfic 2). En medis urbans, però, durant aquestes hores del matí el soroll antropogènic sol ser molt alt i, a més, va acompanyat d’un pic molt marcat de presència de persones i cotxes als carrers. Tot això explicaria, en bona part, perquè els ocells de medis urbans usualment són relativament menys actius i detectables durant aquesta franja horària.

Quan aquestes condicions es relaxen, com durant el confinament, sembla que els ocells en saben treure profit. En diverses espècies, com ara la merla i el tudó (Gràfics 3-4), la reducció dràstica del soroll durant el confinament probablement els ha permès aprofitar les millors condicions que es donen durant les primeres hores del dia per cantar i marcar territori amb més intensitat, en línia amb el que fan els seus congèneres de medis no urbans. És ben sabut que els ocells poden adaptar l'hora del cant en funció del soroll i, fins i tot, cantar quan encara és de nit, molt abans de l'alba, per evitar fer-ho quan hi ha massa soroll. A més, en totes les espècies, però en especial en ocells com el gavià argentat o la garsa (Gràfic 5), animals molt intel·ligents i adaptables, la dràstica reducció del trànsit i de la presència de gent al carrer els pot haver animat a utilitzar molt més les primeres hores del matí per buscar aliment i, fins i tot, endinsar-se més als nuclis centrals dels pobles i ciutats.

La capacitat d'adaptació dels ocells no ens ha de fer passar per alt que en situacions normals els ocells que viuen en medis urbans estan sotmesos a uns nivells de soroll i pertorbació molt alts. El soroll, de manera directa o indirecta, s'ha associat amb la disminució de la densitat d'ocells en entorns urbans, així com en l'empobriment de les seves comunitats. El soroll dificulta molt la seva comunicació, els pot augmentar els nivells d’estrès i, fins i tot, accelerar el seu envelliment. Uns efectes negatius que es veuen amplificats i complementats per la gran presència de cotxes i persones que hi ha pels carrers, sobretot, en hores punta.

Els resultats d'aquest estudi suggereixen que els ocells tenen la capacitat d'aprofitar algunes de les millores ambientals que s'han donat als nostres entorns urbans durant el confinament. Però està a les nostres mans mirar de fer que els medis urbans siguin més acollidors pels ocells més enllà de la crisis del COVID-19. Els problemes que experimenten a nivell comunicatiu i de salut són, en bona part, homòlegs als que patim nosaltres mateixos, per tant, si fem els nostres pobles i cuitats més habitables per als ocells i la natura en general, segur que també els farem molt millors en benefici propi.

Seguim analitzant les dades amb més detall i esperem que properament puguem tenir resultats que ens ajudin a entendre encara millor l'efecte del confinament i l'activitat humana en general sobre els ocells.

Moltes gràcies per compartir les vostres observacions a ornitho.cat! Sense elles no seria possible entendre res del que està passant.

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/Figura2.png

Gràfic 2

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/Figura3.png

Gràfic 3

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/Figura5.png

Gràfic 4

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/Figura4.png

Gràfic 5

enviado por Gabriel Gargallo
 
jueves 7 mayo 2020
avinews
Aves
Possible primer cas de Suttonella ornithocola a Catalunya, un bacteri que provoca una malaltia infecciosa a les mallerengues blaves

Durant els últims mesos a Alemanya s’han trobat moltes mallerengues mortes als jardins. Recentment s’ha resolt el misteri; es tracta d’una malaltia infecciosa produïda per un bacteri anomenat Suttonella ornithocola. Aquest bacteri és inofensiu per als humans, però que afecta a les mallerengues, sobretot a les espècies de mida més petita, i els hi provoca pneumònia. El bacteri es va descobrir per primer cop a Anglaterra l’any 1996.  El passat mes de març es va detectar el primer cas a l’oest d’Alemanya. En dos mesos s’han detectat més de 26.000 casos a Alemanya, però la malaltia també s’ha reportat a Luxemburg, Bèlgica i l’est de França. La majoria d’ocells afectats són mallerengues blaves, però també s’han trobat casos en mallerengues carboneres (les espècies que més freqüenten les menjadores).

Com es detecta?

Els ocells afectats es detecten principalment  als jardins, a prop de les menjadores, sense amagar-se ni fugir dels humans, perquè ja no reaccionen als estímuls de l’ambient. Altres símptomes de la malaltia inclouen problemes per respirar, pèrdua de les plomes del cap i parpelles tancades. Els ocells afectats ja no mengen i són incapaços d’engolir.

I a Catalunya?

El 3 de maig passat es va detectar i fotografiar la primera mallerenga blava amb aquests símptomes a Catalunya, concretament al municipi de Creixell (Tarragonès). La malaltia és contagiosa entre mallerengues, per això és necessari que si detecteu algun cas al vostre jardí, immediatament deixeu de donar menjar i aigua als ocells. A més, per a fer-ne un seguiment us demanem que apunteu tots els casos que trobeu al mòdul de mortalitat d’ornitho.cat, indicant quins símptomes heu detectat als comentaris i, si pot ser, adjuntar fotos de cada individu. En el cas dels anelladors també haureu de desinfectar les bosses col·lectores i no usar-les fins que estiguin esterilitzades, sempre que capturem mallerengues (amb símptomes o sense). Si en capturem una amb símptomes, s’han de fer fotos dels ocells afectats i també reportar-ho a ornitho.cat, a través del mòdul de mortalitat.

Com es reporta?

Per reportar la dada al mòdul de mortalitat, heu d’entrar la dada de forma normal a ornitho.cat o a l’aplicació Naturalist, i clicar la casella d’animal mort o ferit. Al següent clic, se us obrirà el mòdul de mortalitat. Allí heu d’indicar "Causa natural i malaltia/paràsit". Als comentaris podeu indicar els símptomes que heu detectat. I finalment, si és possible, adjunteu fotos on es puguin apreciar els símptomes.

Gràcies a la vostra col·laboració esperem poder detectar a temps l’expansió d’aquesta malaltia infecciosa d’origen bacteriològic que afecta exclusivament les mallerengues.

 

Per saber-ne més:

https://www.nabu.de/news/2020/04/27990.html

https://www.bto.org/community/news/202004-german-blue-tit-disease-identified

https://www.gardenwildlifehealth.org/portfolio/suttonella-ornithocola-infection-in-garden-birds/

 

Foto: Mallerenga blava a Creixell (Tarragonès), amb símptomes de Suttonella ornithocola (cap pelat, pestanyes tancades, immòbil, aspecte malaltís). Autora: Marina Sentís

enviado por Carles Durà
 
lunes 27 abril 2020
avinews
Com reportar mortalitat a ornitho

Gràcies a aquest mòdul d'ornitho.cat, quan trobeu un animal mort o ferit ho podeu enregistrar ben fàcilment al web o l'app Naturalist. Només cal que cliqueu a la casella "Animal mort o ferit" en el cas del web, o a la icona "Mortalitat/lesions" en el cas de l'app (al pas següent s'obrirà un formulari específic on poden indicar la causa exacte de la mort/lesió i altra informació rellevant). 

També podeu assignar la causa de la mort a dades que ja teníeu entrades. Us animem molt a que ho feu, ja que això facilitarà molt l'ús i anàlisis d'aquesta informació. De fet, estem treballant amb el Departmanet de Territori i Sostenibilitat i el cos d'Agents Rurals per donar el màxim ús a aquestes dades.

Cal tenir present que hores d'ara ja hi ha més de 5.000 observacions d'ornitho.cat que fan referència a animals trobats morts. La majoria són de mamífers (2.388) i ocells (2.489), però també n'hi ha de la resta de grups taxonòmics (857). 

L'equip d'ornitho.cat.

 

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/mortality1.png

 

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/mortality2.png

enviado por Gabriel Gargallo
 
martes 21 abril 2020
avinews
Guanyadors 3a setmana "Estar-se a casa mirant ocells ara té premi"

Ja tenim els guanyadors del sorteig "Estar-se a casa mirant ocells ara té premi" de la setmana del 13 al 17 d'abril

 

Felicitats al Benjamí Company  i a l'Oriol Marzo!

 

Moltes gràcies a tots els que heu participat des d'Ornitho.cat!

 

Recordeu que cada dimarts farem aquest sorteig amb premis gentilesa de Cossetània Edicions entre tots els que entreu dades a ocellsdelsjardins.cat i a Ornitho.cat amb #Joemquedoacasa

enviado por Marina Cuito
 
viernes 17 abril 2020
avinews
Guanyadors "Estar-se a casa mirant ocells ara té premi"

Ja tenim els guanyadors del sorteig "Estar-se a casa mirant ocells ara té premi" de la setmana del 6 al 12 d'abril

 

Felicitats al José Manuel Pérez Redondo  i al Marcel Gallardo!

 

Moltes gràcies a tots els que heu participat des d'Ornitho.cat

 

Recordeu que cada dimarts farem aquest sorteig amb premis gentilesa de Cossetània Edicions entre tots els que entreu dades a ocellsdelsjardins.cat i a Ornitho.cat amb #Joemquedoacasa

enviado por Marina Cuito
 
lunes 13 abril 2020
avinews
Ortópteros
Llagosta gregària: quarta observació per Catalunya!

La llagosta gregària (Schistocerca gregaria) habitualment es distribueix per Àfrica i el sud-oest d'Àsia, i té dues fases, la solitària i la gregària. Quan es dona la fase gregària pot esdevenir una plaga amb molta mobilitat i un impacte molt important sobre l'agricultura i, de fet, la que els darrers mesos està afectant l'est d'Àfrica, la península Aràbiga i fins al Pakistan, es considera la més important dels darrers 25 anys.

Ocasionalment també apareix a les illes Canàries i al sud d'Europa. A Catalunya només es coneixen 3 cites recents, totes elles al Prat de Llobregat: un mascle a Cal Nani el 31/10/1988 (Josep Maria Olmo), una femella al Parc de la Solidaritat el 12/09/2016 i un mascle al camí del Sabogal el 09/10/2017 (Diego Fernández). El passat dimarts 07/04/2020 es va fer la quarta observació coneguda, amb una femella altra vegada al Parc de la Solidaritat, el Prat de Llobregat (Diego Fernández).

Tot i tractar-se d'una espècie de molt rara aparició a Catalunya, és possible que alguns exemplars passin desapercebuts, ja que es pot confondre fàcilment amb les dues espècies de grans llagostes que son freqüents al territori, la llagosta egípcia (Anacridium aegyptium) i la llagosta migradora (Locusta migratoria/cinerascens). Per això volem animar-vos a registrar les observacions de grans llagostes que pugueu veure aquests dies als vostres balcons i jardins, acompanyant-les d'una fotografia, per esbrinar si algun altre exemplar pot haver arribat a Catalunya.

Us deixem unes imatges comparatives de les tres espècies. Són espècies grans (de 4,5 a 7 cm), totes elles de coloració molt variable, de verd a marró. A diferència de la llagosta migradora, les llagostes egípcia i gregària tenen els ulls ratllats. La gregària es distingeix de la llagosta egípcia perquè aquesta té el pronot (la part superior del tòrax, entre el cap i les ales) amb una carena angulosa ben marcada, i en canvi la gregària té la part superior aplanada.

A veure si algun observador afortunat troba un nou exemplar a casa seva!

 

Antaxius

Grup d’estudi dels ortòpters de Catalunya - ICHN


Fotografies:
Locusta migratoria / cinerascens: Joan Estrada (esquerra), Ramon Pou (ull esquerra), Rafael Carbonell (dreta)
Anacridium aegyptium: Manel Llarch (esquerra),  Rafael Carbonell (dreta)
Schistocerca gregaria: Adrian Pingstone - Wikimedia Commons (esquerra), Donkey Shot - Wikimedia Commons (dreta)

enviado por Martí Franch
 
viernes 10 abril 2020
technews
Els resultats de #JoEmQuedoACasa ja són consultables en directe

Quins ocells s'han vist avui? Quantes espècies portem? Ja podeu seguir en directe els resultats de #JoEmQuedoACasa d'ornitho.cat des d'aquí.

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/web.jpg

enviado por Gabriel Gargallo
 
viernes 10 abril 2020
technews
Aves
Niu censat = niu protegit!

La normativa legal vigent estableix que no es pot dur a terme cap intervenció que pugui afectar ni destruir cap lloc de nidificació o refugi d'aus protegides (els nius i refugis també estan protegits fora de l'època de cria i encara que no estiguin ocupats). En cas que sigui necessari realitzar alguna intervenció que pugui afectar-los caldrà sol·licitar una autorització excepcional als Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya abans d'iniciar qualsevol actuació.

En aquest context, l'ICO ajuda a protegir els nius dels ocells facilitant l’accés a la informació recollida pels projectes de ciència ciutadana nius.cat i orenetes.cat així com les dades recopilades gràcies a la col·laboració del cos d’Agents Rurals, i voluntaris i entitats com Galanthus, a través de visornius.cat, un visor online que s'actualitza en temps real. Gràcies a aquest visor, els tècnics de medi ambient de la Generalitat i de les administracions locals poden veure la localització de tots els nius que tenim censats. A més, inclou un servei de consulta que informa de la possible presència de nius a indrets urbans on es vol fer alguna intervenció.

Com puc ajudar?

Ara que passem més temps a casa degut al confinament, essent plena primavera, hi ha molta gent que està observant ocells que fan el niu al seu patí o en arbres o edificis propers. La informació d'aquests nius és molt interessant i, a més, ens pot ajudar a protegir-los millor.

Així doncs, si veus un niu de casa estant t'animem a que participis a nius.cat i comparteixis les teves observacions. Aquí t'expliquem com fer-ho.

Més endavant, un cop acabi el confinament, una altre bona opció per col·laborar és participar en el projecte orenetes.cat.

Colònies de falciots o ballesters

Si en plena època de cria observes falciots o ballesters entrant i sortint d'algun edifici (per exemple dels forats d'una mitgera) probablement sigui perquè s'hi ha establert una colònia de cria d'alguna d'aquestes espècies.

En aquests casos nius.cat no és el millor lloc per introduir les observacions ja que aquest projecte està pensat per seguir nius individuals, no colònies. Per ajudar a localitzar i protegir les colònies d'aquestes espècies hem donat d'alta el projecte "Colònies de falciots" a ornitho.cat. Aquí t'expliquem com entrar les dades d'aquest projecte:

http://files.biolovision.net/www.ornitho.cat/userfiles/instruccions.jpg

enviado por Gabriel Gargallo
 
viernes 3 abril 2020
technews
Aves
Observacions de NOCMIG a ornitho

La gravació de NOCMIG (nocturnal migration) o NFC (nocturnal flight calls) està rebent darrerament força atenció a Catalunya. Des que a la passada edició del Delta Birding Festival en Magnus Robb ens en va mostrar les seves bondats, han estat un bon nombre de persones que s’hi han engrescat. El NOCMIG va néixer al EEUU com a resposta al fet que hi ha una major quantitat de passeriformes americans que produeixen vocalitzacions nocturnes que els seus homòlegs europeus. No obstant això, aquesta activitat cada vegada té més practicants a aquest costat del Atlàntic.

El procés consisteix, a grans trets, en usar algun tipus de gravadora per tal de captar les vocalitzacions que emeten els ocells mentre migren i, posteriorment, passar aquests arxius d’àudio a forma d’espectrograma (representació gràfica del sons) mitjançant un software per ordinadors. Un cop hem aconseguit aquests espectrogrames haurem de buscar, visualment primer, les marques que deixen aquestes vocalitzacions per poder aïllar-les i identificar-ne l’espècie que les ha produït. El que és realment interessant d’aquesta tècnica és que no cal viure a cap lloc concret prop de la costa per aconseguir enregistraments interessants. El ocells passeriformes migren, generalment, en un front força ample cosa que fa que qualsevol lloc pugui generar dades interessants.

Fa mesos que des de l’ICO estem mirant com donar opcions als observadors per enregistrar les dades que generem a partir del NOCMIG. Finalment, aquesta setmana s'ha obert una possibilitat. Hem creat un projecte a Ornitho.cat anomenat "NOCMIG" en el qual es podran entrar les dades específiques d’aquesta activitat, ja sigui com a observacions aïllades o com a llistes. Qui vulgui tenir-hi accés ens ha de passar el correu electrònic (ornitho@ornitologia.org) perquè s’ha de donar d’alta la gent individualment. D'aquesta manera es podran identificar les dades provinents de nocmig i esperem, més endavant, poder donar opcions especifiques per consultar-les o visualitzar-les.

Com entrar les dades de NOCMIG a Ornitho.cat

D’entrada cal tenir clar que aquest projecte està concebut per entrar les dades que s’han recollit a través d’aparells d’enregistrament, és a dir: això NO inclou vocalitzacions que s’hagin sentit a “oïda nua”. Si algú, de nit, sent passar grues o flamencs, per exemple, la dada s’hauria d’entrar a ornitho.cat per via convencional: NO associada al projecte NOCMIG.

D’altra banda hem de tenir clar a quina categoria associarem les dades de cada sessió:

  • Es recomana anotar les dades en forma de LLISTA PARCIAL, indicant l'horari d'enregistrament, i anotant TOTS els ocells que sobrevolen (migradors o no), però només els que sobrevolen: obviem TOTS els estacionaris (ocells cantant durant la nit o a la matinada, rapinyaires nocturns...). *Nota: Per introduïr una llista parcial cal començar a introduïr una llista completa i, al final, indificar que no has anotat totes les espècies detectades.
  • Farem servir les DADES CASUALS per introduir observacions destacables que o bé no estan associades a cap llista o bé en complementen una de PARCIAL. Aqui podem anotar ocells estacionaris, i us animem a anotar els rapinyaires nocturns, per als quals pot ser una font de dades molt important.

Mitjançant la web, per entrar una llista de tota una nit (és a dir, que comença el vespre d'un dia, i acaba la matinada del dia següent), cal seleccionar primer la data i hora d'inici, i després indicar l'hora final, encara que correspongui al dia següent. Tot seguit sortirà un avís indicant que la data final és anterior a la d'inici i que, per tant, interpretarà que es refereeix al dia següent. Cal confirmar i llavors ja es poden entrar les observacions.

Tot i que no és imprescindible, es recomana acompanyar les dades més rellevants de la gravació corresponent, per facilitar la tasca de verificació de dades o evitar demandes de verificació de dades que són correctes. També es poden pujar les gravacions a www.xeno-canto.org i posar l'enllaç als comentaris de l'observació.

 

Aprofitem per passar-vos alguns enllaços interessants:

https://nocmig.com/

https://soundapproach.co.uk/

http://birdsoundsblog.blogspot.com/

http://birds-in-flight.net/

https://www.wildlife-sound.org/

https://www.xeno-canto.org/

 

Molta sort amb les vostres nits de NOCMIG!

enviado por Martí Franch
página :
 
 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
>
>|
ítem/página :
número : 172
Biolovision Sàrl (Switzerland), 2003-2020