Us heu adonat que aquesta tardor la major part dels mosquiters comuns fan reclams poc habituals?

A l’hivern, la vocalització de contacte —reclam— del mosquiter comú (Phylloscopus collybita) és de les més escoltades i ben conegudes arreu del país. Aquest reclam, que podria ser transcrit com a ‘tuuit’, genera un espectrograma amb una línia corba ascendent entre 2500 i 4700 Hz (Fig 1). 

D’altra banda, alguns hiverns ens arriben mosquiters comuns que emeten un reclam del tot diferent que causa, a vegades, més d’un maldecap a l’hora d’identificar l’espècie que el fa. Aquest reclam no tan habitual i que és, en certa manera, irruptiu —hi ha hiverns que se sent força i d’altres que no en sentirem cap—, va ser molt comú la tardor/hivern de 2017 i ho està sent també aquest any. El seu espectrograma sembla una V invertida i acústicament es caracteritza per una ràpida pujada seguida d’una també ràpida baixada entre 3000 i 6000 Hz, i es sol transcriure com a 'sweeoo'.

Hi ha almenys un parell de teories sobre per què aquests mosquiters fan aquest reclam i, sobretot, per què alguns hiverns n’hi ha força i d’altres ben pocs o cap. 

- La primera vindria a dir que alguns anys ens arriben mosquiters d’alguna zona remota de l’Àsia, que no sabem quina és, on els mosquiters, ras i curt, fan aquestes vocalitzacions.

- La segona, una mica més versemblant, però encara no de tot satisfactòria, explica que els mosquiters que fan aquest ‘sweeoo’ són exemplars joves que tenen un reclam encara no del tot madur i que, a causa d’una temporada de cria tardana, ens arriben amb unes vocalitzacions encara poc desenvolupades.

El que sí que sembla clar, tanmateix, és que els mosquiters comuns juvenils, en un primer estadi d’aprenentatge, l’usen. En qualsevol cas, sigui quina sigui la raó d’aquest reclam, cal tenir-lo ben present per no confondre’l amb un mosquiter de doble ratlla o amb un mosquiter ibèric – que és el primer que pensem quan veiem un mosquiter “tipus collybita” emetent una vocalització amb la que no estem familiaritzats.

Fig 1: Vocalització típica enregistrada pel Lluís Casilari el dia 15 de desembre de 2022 a Sant Quirze del Vallès.

Podeu sentir l’àudio en aquest enllaç: https://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=8766281

Fig 2: Vocalitzacions tipus ‘sweeoo’ enregistrades pel Jordi Calvet el dia 30 de setembre de 2023 a l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Podeu sentir l’àudio en aquest enllaç: https://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=9505332

Us animem a gravar exemplars d'aquesta espècie i penjar els sons a Ornitho o a plataformes com xeno-canto.org, que permetin seguir estudiant aquest fenomen encara prou misteriós.

Per a més informació, podeu llegir:

- https://birdsoundsblog.blogspot.com/2017/04/201617-sweeoo-winter.html

- Lindholm, A. (2014). Occurrence of the alternative call of Common Chiffchaff in Finland and Estonia. Calluta 6.

Foto adjunta de Lluís Vilamajó.

Durant el novembre de 2023 s'estan observant una quantitat inusual de còlits grisos a Catalunya. Repassant totes les dades històriques registrades a Ornitho.cat des de l'any 2009, podem veure com el nombre de cites registrades a partir de l'1 de novembre (inclòs) és generalment força baix, i com aquest any 2023 ja s'han detectat més del doble d'exemplars que el millor any previ (2016 i 2018, amb 7 cites diferents).

Si fem una ullada a quan es van produir les últimes observacions cada un dels anys s'observa molta variabilitat, des d'anys en els que les darreres observacions van ser la primera setmana de novembre, anys en que es va veure algun exemplar puntualment fins finals de novembre, i un parell d'observacions sorprenentment tardanes a principis de desembre (2010 i 2020).

Així doncs, amb les 16 cites (de 19 exemplars) registrades fins el 9 de novembre, és possible que aquest any encara es detectin més exemplars. De tots els registres, d'aquest novembre, 8 d'ells van acompanyats de fotografies, que permeten veure com almenys 6 són exemplars joves de l'any, un d'edat indeterminada (tot i que també probablement jove) i un mascle adult. Per les característiques del plomatge (especialment del mascle adult) i estructurals, sembla que la major part d'individus podria correspondre a la subespècie nominal (ssp. oenanthe), que es reprodueix al centre i nord d'Europa, i que per tant aquestes observacions tardanes podrien respondre, per exemple, a una fenologia de la reproducció més tardana d'aquestes poblacions. Almenys 3 dels exemplars joves fotografiats enguany presenta una muda postjuvenil menys extensa del que és habitual, fet que també dóna suport a aquesta idea del pas més retardat.

Serà interessant veure quin és el nombre total d'observacions d'aquesta espècie aquest any, quina serà la darrera observació de la temporada, i també serà interessant poder veure més fotos d'individus tardans per esbrinar més bé els possibles motius d'aquest pas més tardà. Esperem les vostres dades a Ornitho.cat!

Foto d'un jove de l'any, de Jordi Soler.

La cotorra de Kramer (Psittacula krameri) és una de les espècies exòtiques d’ocells més ben establertes a Catalunya, amb una estimació poblacional d’entre 270 i 1000 parelles (dades de l’Atles d’ocells nidificants 2015-2018), i amb una forta expansió territorial i poblacional els darrers 20 anys.

Actualment, l’espècie es troba ben present a la ciutat de Barcelona i a tota l’àrea metropolitana, amb poblacions que arriben fins a la Catalunya Central (amb la majoria de parelles concentrades a Manresa i nuclis urbans propers), i amb poblacions més separades a l’Alt Empordà, Girona, el Camp de Tarragona i Lleida.

Aquesta espècie té el costum d’agrupar-se per passar la nit en arbres, formant ajocadors (o dormidors) on es poden concentrar fins a diverses desenes d’exemplars. No obstant, durant l’època de reproducció és una espècie que nidifica en forats d’arbres, de forma més o menys solitària, de manera que la metodologia més efectiva per a censar-les és realitzant comptatges dels ajocadors.

De la mateixa manera, altres espècies de psitàcids presents a Catalunya també efectuen ajocadors similars, com per exemple l’aratinga mitrada Psittacara mitratus i l’aratinga nyandai Aratinga nenday (però NO la cotorreta pitgrisa Myiopsitta monachus), i també seria molt interessant dedicar esforç a localitzar els ajocadors i registrar-los a Ornitho.cat tal i com es descriu a continuació.

Enguany, el Grupo de Aves Exóticas de la SEO/BirdLife ha començat un cens estatal de la cotorra de Kramer amb aquesta metodologia, i és per això que volem demanar a tots els col·laboradors/es que puguin estar interessades que ens ajudeu a quantificar aquesta espècie seguint les indicacions següents:

-          Els dormidors solen ubicar-se en arbres, normalment no més lluny de 3-4 km de les zones de cria.

-          Cal començar el cens 40 minuts abans de la posta de Sol (podeu trobar aquesta informació fàcilment al menú superior dret d’Ornitho), o des de 30 minuts abans de l’alba si el cens es fa de matinada.

-          Caldria realitzar el primer cens durant el novembre de 2023, i idealment caldria visitar la localitat més d’una vegada cada hivern.

-          Un cop detectat un ajocador, cal comptar tots els exemplars presents i registrar la dada a Ornitho.cat (idealment en format llista completa, de totes les espècies detectades). Quan s’entri la dada dels psitàcids, cal especificar:

o   la localització precisa de l’ajocador.

o   recomanem utilitzar el codi de projecte “[JOCA] Cens de joques”. Recordeu que aquest projecte ens serveix per registrar millors els comptatges corresponents a ajocadors, siguin de l’espècie que siguin. Si no sabeu com utilitzar-ho, consulteu-ho aquí.

Pel fet de nidificar en forats, sobretot la cotorra de Kramer suposa un impacte important per altres espècies que els ocupen, ja siguin ocells o altres grups taxonòmics (p.ex. ratpenats). Així doncs, quantificar les poblacions d’aquesta espècie pot tenir implicacions importants de conservació per altres grups taxonòmics.

Moltes gràcies per la col·laboració!

Acabem d’estrenar una nova eina a OrnithoLlistes: a partir d’ara, es poden configurar les estadístiques (tant de les espècies com els rànquings d’observadors) per comarques i per anys (des del 2009 fins ara). Trobareu els filtres a la part superior del web, tal com us indiquem a la imatge.

Gràcies a aquesta millora, ara es podran consultar les estadístiques per tots els anys anteriors (fins ara només es veien les de l’any en curs), i també es podran seleccionar per comarques. Això ens permet visualitzar la fenologia i els patrons d’aparició de les espècies no només en el conjunt de Catalunya i Andorra, sinó també a nivell de comarca o en qualsevol dels anys.

Cal recordar que OrnithoLlistes, com el seu nom indica, utilitza únicament les dades registrades en format de llistes completes per mostrar la freqüència d’observació de cada espècie en períodes o àrees concretes. Per això, cal tenir present que els patrons que es mostren en els gràfics de freqüència d’observació es poden veure afectats pel nombre de llistes completes disponibles pel període i l’àrea escollits, i poden mostrar biaixos a mesura que es redueix l’àmbit geogràfic, mentre que a nivell de tot Catalunya mostren molt bé el patró fenològic general de les espècies.

Esperem, doncs, que trobeu aquesta eina molt útil amb la nova resolució geogràfica i temporal, i que us animi a seguir contribuint amb les llistes completes i fer aquesta eina encara més potent!

Els darrers dies s'ha observat una bona entrada de lluers a Catalunya, amb observacions ben repartides per tot el territori. Com sempre, el portal Ornithollistes (a partir de les dades entrades en format de llistes completes) ens permet veure molt bé el que estem observant, comparat amb l'any anterior i la  mitjana històrica. També hem activat el mapa de consulta ràpida al menú de l'esquerra, pel tal que pugueu seguir més ràpidament com evolucionen les observacions d'aquesta espècie. 

Alguns anys, com per exemple el mateix 2022, la tardor va ser força bona però la hivernada no va destacar especialment. Serà un hivern bo de lluers, o la majoria només estan de pas? Seguiu col·laborant entrant les vostres observacions per tal de respondre-ho! 

Finalment s'ha posat en marxa una nova funció molt esperada pels portals Ornitho: la possibilitat d’entrar llistes completes per a tots els grups taxonòmics. Tal i com hem explicat moltes vegades, les dades entrades en format de llista completa aporten molta més informació que les observacions casuals, ja que recullen també l’esforç d’observació (temps) i les espècies no observades.

Així doncs, a partir d’ara, us animem a entrar llistes completes de tots els grups taxonòmics amb els que vulgueu col·laborar! Si entreu les dades des del web, només caldrà que seleccioneu el grup del qual voleu entrar dades clicant a la icona corresponent a la pantalla d’inici de la llista completa. Per exemple, doncs, si feu observacions de libèl·lules a una bassa o un tram de riu, ara podreu entrar una llista completa i donar molt més valor a les vostres observacions. Des de l’aplicació NaturaList, de moment només és possible entrar llistes completes de tots els grups utilitzant l’eina “Llista en viu” (això sí, recordeu que utilitzant la llista en viu cal entrar la localització de cada observació!).

Esperem que aquesta millora ens permeti recollir encara més bona informació sobre la biodiversitat de Catalunya, gràcies a la col·laboració de tothom!

Aquest cap de setmana s'ha celebrat el Delta Birding Festival al Delta de l'Ebre on hem tingut l'oportunitat d'escoltar xerrades interessants, participar en activitats i retrobar-nos amb la resta de companys ornitòlegs. A més, vam presentar una xerrada sobre Ornitho.cat oferint exemples de l'extensa utilitat de les dades entrades al portal i amb recomanacions pràctiques per a donar encara més valor a les observacions.

El darrer dia del festival, també vam conèixer el nom dels guanyadors de la cursa Ornitho-Swarovski i la NocMig Wildlife Acoustics, podeu veure el sorteig en directe.

El guanyador de la cursa Ornitho-Swarovski 2023 que s'emporta els prismàtics Swarovski EL 10x42 és l'Oscar Bargalló.

El guanyador de la NocMig Wildlife Acoustics que s'emporta una gravadora Song Meter Micro és en Lluis Brotons.

Enhorabona a tots dos!

Moltes gràcies a totes les persones que heu participat en els concursos durant el darrer any, les vostres dades són molt valuoses.

El nostre agraïment a Swarovski Optik, a Esteller, a Oryx i a Wildlife Acoustics per confiar un any més en aquests concursos que ja son tota una tradició.

La guanyadora del mes de setembre de la Cursa Ornitho Swarovski i la darrera del 2023 és:

Cèlia Vendrell

S'emporta el val de 50€ per a la botiga Oryx i a més, entra en el sorteig d'uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2000€!

Al portal Ornitho llistes hi trobareu les bases explicades! 

El coneixement de les vocalitzacions que fan els ocells és una habilitat indispensable per a qualsevol ornitòleg/birder/ocellaire –sigui com sigui que ho anomeneu– que pretengui ser capaç d’identificar amb certesa les espècies que ens envolten. Això es fa particularment evident, si el que ens interessa és poder participar en projectes com el SOCC, on bona part dels ocells que detectarem, no els haurem vist sinó només sentit. D’altra banda, ningú pot negar que algunes espècies extremadament semblants, se separen millor per la veu que visualment: per ex. raspinell comú i pirinenc, i que per aquest motiu cada cop hi ha més gent que duu al camp, a més a més dels preceptius binocles, una petita gravadora. 

A Ornitho, de la mateixa manera que es poden carregar imatges de les observacions que introduïm a la plataforma, també hi podem emmagatzemar arxius sonors. Fins ara, però, d’aquests arxius d’àudio, en reproduir-los, només es generava una representació en forma d’ona, la qual cosa donava només informació sobre la intensitat del so.

Ara, i amb motiu del vintè aniversari de la posada en marxa del primer portal Ornitho –a Suïssa–, s’ha implementat un nou reproductor d’àudio que, a més de la representació en forma d’ona, també genera un espectrograma amb informació sobre la durada i la freqüència dels senyals. La millora és realment destacable, ja que aquesta nova eina ens permet, per exemple, triar el grau de zoom que volem aplicar sobre el conjunt de la gravació, seleccionar una secció i reproduir només aquest bocí, etc.

Ara que disposem d’aquest nou reproductor us animem que pengeu també les vostres gravacions a ornitho.cat!

Durant els darrers anys s’ha impulsat un projecte de reintroducció de l’ibis ermità (Geronticus eremita) a Europa Central. Actualment, la nova població dels Alps compta amb més de 200 exemplars, gràcies a la feina realitzada per WaldrappTeam (www.waldrappteam.at ) i del projecte LIFE actual (www.waldrapp.eu), així com molts altres col·laboradors. Els responsables del projecte han ensenyat als ibis de la nova població centreeuropea a migrar fins a Itàlia, però durant aquesta tardor l’equip del projecte està portant un estol de 35 exemplars a descobrir una nova ruta migratòria que connectarà la població dels Alps i la d’Andalusia (aquesta darrera, establerta des de fa uns quants anys).

Per a ensenyar la migració als ibis, un equip format per quatre persones porta dos ultralleugers que guien l’estol al llarg de la ruta. La migració s’efectua en volades d’uns 100-150 km per dia, sempre que les condicions meteorològiques siguin les adequades. Seguint el seu camí, l’estol d’ibis va entrar a Catalunya el passat 8 de setembre i s’espera que creuin el territori en els propers dies, fent algunes parades pel prelitoral. Desitgem que la resta del viatge sigui molt satisfactòria i de ben segur que en un futur proper els tornarem a observar a Catalunya. El blog de la Fundació Alive podeu veure com va ser la seva primera parada a Catalunya, a Ordis (Alt Empordà).

De fet, l’any passat (entre el 8 i el 21 d’octubre) ja es va observar per primera vegada un exemplar d’ibis ermità a Catalunya. Corresponia a un dels exemplars de la població dels Alps que s’havia extraviat i es va veure entre el Pla de l’Estany i el Baix Empordà.

La propera edició de la Llista Patró dels Ocells de Catalunya del Comitè Avifaunístic de Catalunya (en preparació) inclourà l’ibis ermità amb la Categoria E, corresponent a exemplars observats fruit d'introduccions, escapaments o transport assistit per humans (com és el cas del grup que actualment creua Catalunya), i que correspon també exemplars arribats per si sols provenint de poblacions introduïdes o reintroduïdes a altres països que encara no es considerin establertes (com va ser el cas de l’exemplar de l’any passat). És per això que a la llista d’espècies d’Ornitho.cat hi apareix com a espècie “al·lòctona”.

Imatge de Cristian Grijalba