Autor del text: Àlex Ollé

Actualització: octubre 2025

En els darrers anys s’ha constatat un canvi en la presència de l’arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) -a partir d'ara APR- a l’oest d’Europa. Actualment, aquesta espècie s’observa amb regularitat a Catalunya durant els dos períodes de migració: a la primavera (de finals de març a mitjans de maig) i a la tardor (de finals d’agost a mitjan novembre). També s’ha detectat de manera ocasional durant l’hivern, sobretot a la península Ibèrica, tot i que en un nombre molt reduït d’exemplars.

A Catalunya, les observacions han anat augmentant progressivament durant les darreres dues dècades, amb anys especialment destacats com el 2013 i el 2015. Aquest increment ha fet que es vegin més individus joves i femelles adultes, cosa que representa un autèntic repte per als observadors. El motiu és la seva gran semblança amb una altra espècie propera: l’arpella cendrosa (Circus pygargus) -a partir d'ara AC-.

Els exemplars juvenils d’ambdues espècies poden presentar una gran varietat de colors i patrons al plomatge, sovint diferents dels “models típics” que apareixen a les guies d’identificació. A més, alguns trets es poden solapar, fet que complica encara més la seva identificació.

Per aquest motiu, és molt útil aconseguir fotografies de la millor qualitat possible —una tasca sovint difícil al camp—, ja que permeten analitzar tots els detalls del plomatge. L’observació acurada de diversos caràcters combinats sol donar, en la majoria dels casos, les claus necessàries per poder identificar correctament l’espècie.

Un bon exemple de tots aquests trets és l’exemplar juvenil observat i fotografiat per David Usero a Cercs (Berguedà) el 4 d’octubre de 2025.
La gran qualitat de les imatges permet apreciar amb detall totes les característiques distintives de l’ocell, tot i que —com sovint passa en aquests casos— segurament va generar un cert debat entre els observadors.

Imatges de David Usero.

A continuació, discutim la seva identificació:

1. Aspecte facial

La mitja lluna clara situada sota l’ull és força estreta i no connecta amb la cella pel darrere, mentre que la brida (la franja entre l’ull i la base del bec) es veu clarament fosca.
També destaca la coloració de les auriculars, àmpliament fosques i que arriben fins a la zona de la mandíbula inferior.
Un altre element característic és el collar, complet i extens, amb una tonalitat més clara que la resta del cos.
Tots aquests trets coincideixen amb el patró típic de l’arpella pàl·lida russa (APR).
Finalment, cal destacar que l’iris groc, propi d’aquesta edat, indica que es tracta d’un mascle.

2. Cobertores alars (parts inferiors)

El conjunt de cobertores alars s’ajusta al patró habitual de l'APR. En la majoria d’exemplars, les grans cobertores són àmpliament fosques, mentre que les axil·lars presenten petits punts clars.

Cal tenir en compte, però, que aproximadament la meitat dels juvenils d’arpella cendrosa (AC) mostren una coloració i un disseny força similars.
En aquests casos, les grans cobertores solen mostrar només els raquis foscos —i molt rarament tot l’interior de la ploma—, i les axil·lars poden presentar un dibuix clar en forma de tauler d’escacs, en lloc dels típics punts.

3. Plomes de vol o rèmiges

El disseny de les rèmiges s’ha considerat tradicionalment un tret diagnòstic, però no sempre és fàcil de valorar, i aquest n'és un bon exemple.
El conjunt de secundàries fosques dibuixa tres franges més clares (grisenques), d’amplada similar i força simètriques. Aquest patró és típic de moltes AC, però no exclou en cap cas una APR.

A més, el barrat de les primàries forma una franja fosca al marge posterior de l’ala, un tret que sovint s’atribueix a l’AC, tot i que també és visible en molts exemplars d’APR.
Pel que fa a la punta dels dits (les primàries externes, més llargues i digitades), solen ser extensament fosques en l’AC, mentre que en moltes APR només presenten els extrems foscos i contrastats, a manera de didal.
En aquest cas concret, aquest tret es situaria a mig camí entre les dues espècies, i per tant no aporta una informació concloent.

Finalment, el barrat fosc a la base de les primàries més externes es mostra lleugerament descolorit, fet que pot fer percebre un suau “boomerang” clar que envolta el conjunt de les cobertores primàries. Tanmateix, en aquest exemplar aquest tret no és tan evident com en la majoria d’APR, de manera que pot induir a confusió. 

4. Disseny i coloració corporal

Tradicionalment s'ha dit que les APR juvenils mostren un cos uniforme i de color taronja pàl·lid, però sovint presenten llistes fines als flancs, així com a les cobertores mitjanes i petites.
Aproximadament la meitat de les AC juvenils presenten un patró similar (la resta mostren tons més foscos i més llistats), de manera que aquest caràcter és totalment solapable.

5. Cobertores alars (parts superiors)

En una de les fotografies s’observa una banda alar clara, compacta i contrastada a l’alçada de les cobertores mitjanes, un tret molt propi de l’APR.
Per contra, moltes AC presenten aquest “escalat” clar molt més extens, afectant també les cobertores petites, i no formen una banda tan compacta ni definida.

Conclusió

L’anàlisi conjunta dels diferents caràcters visibles permet identificar de manera fiable aquest exemplar com un mascle juvenil d’arpella pàl·lida russa (APR). 

Si voleu aprofundir més en la identificació d’aquesta espècie i dels seus plomatges, podeu consultar les referències següents: 

https://www.raptoridentification.com/identification-of-pallid-harrier-part-i-first-plumage-key-characters-to-distinghish-the-differences-with-montagus-harrier-in-1cy-autumn-fresh-pl/

https://www.youtube.com/watch?v=37vZ3dTvEf8&t=3s

Addicionalment, comentem aquesta imatge de context:

Imatge: (Fotografia: Javi Elorriaga). Juvenil d'AC.

Aproximadament un 10 % dels juvenils d’arpella cendrosa (AC) presenten una serie de caràcters susceptibles de confusió amb l'APR, com les grans cobertores i axilars amb un centre fosc, coloració corporal de to taronja apagat, disseny llis, aspecte facial fosc i un collar visible. Ens aquest casos cal considerar l'anàlisis de tots els caràcters possibles a partir de bones fotografies.

Per distingir-les, cal prestar especial atenció al disseny facial, a les grans cobertores i a les plomes de vol (inclosa la cua). En termes generals: en l’AC la tonalitat del collar sol ser similar a la del cos, mentre que en l’APR el collar acostuma a ser notablement més clar. Tanmateix, cap tret aïllat sol ser concloent; la identificació fiable s’obté valorant conjuntament diversos caràcters.