Per qui no la conegui, el Gran paó de nit (Saturnia pyri) és ni més ni menys que la papallona (i l’insecte) més gran d’Europa!

Es tracta d’una papallona nocturna de la família Saturniidae pròpia d’Europa meridional i nord d’Àfrica, que pot arribar a assolir els 20 cm d’envergadura (Fig.1). 

Figura 1.Comparativa de la gran mida que pot assolir el gran paó de nit (Saturnia pyri).

A priori, sent tan gran, podria semblar una espècie fàcil de veure... però quantes vegades has tingut la sort de creuar-te amb algun exemplar? La realitat és que el nombre de registres de gran paó de nit és més baix del que podíem pensar en un principi (Fig.2), i això te relació amb el seu cicle vital: La Saturnia pyri es caracteritza per tenir una sola generació a l'any (espècie univoltina) amb un cicle vital de fase larvària llarga i una fase adulta molt breu (els adults viuen 1 setmana!).

Quan és la millor època per intentar veure un adult de Saturnia pyri?

Els adults volen del final de març fins a juny, i com veieu a la següent imatge creada amb dades del portal ornitho.cat entre mitjans d’abril i maig es quan es produeix el pic d’observacions (Fig.2). Una curiositat ecològica d’aquesta espècie és que com els adults viuen tant pocs dies (~1 setmana) durant aquest període no s’alimenten i són incapaços de libar nèctar, per tant tota l’energia que tenen la van obtenir exclusivament durant la seva fase d’eruga. La única funció de la fase adulta és la reproducció i la femella d’aquesta espècie emet feromones que atrauen mascles des de distàncies enormes, que poden superar els 15km!

Figura 2. Nombre de dades de l’espècie agrupades per setmana, dels darrers 10 anys acumulats.

Es distribueix homogèniament per tota Catalunya?

El seu hàbitat són camps i boscos esclarissats fins a 2.000 m (Fig. 3). Les erugues del gran paó de nit són molt polífagues, tot i que tenen una clara preferència per les fulles d’arbres fruiters com ametllers, pereres i pomeres, també utilitzen altres espècies d’arbres com freixes i salzes.

Figura 3. Distribució de les observacions de l’espècie a Catalunya classificat per comarques i rang de distribució altitudinal.

Si t’ha agradat tota aquesta informació recorda que totes aquestes dades les pots consultar tu mateix/a a l’apartat “Estadístiques de les espècies -- Informació per espècie” d’ornitho.cat i ornitho.ad!

A l’inici d’aquesta primavera, concretament el cap de setmana de l’11-12 d’abril, vam viure al litoral mediterrani una arribada primerenca de mosquiters xiulaires (Phylloscopus sibilatrix), que tot i no ser excepcional com irrupcions d’anys anterior, ens serveix per posar sobre la taula un canvi latent i progressiu a la freqüència d’aparició d’aquesta espècie a casa nostra.

El mosquiter xiulaire era considerat fins fa no molt una espècie escassa, present de manera puntual durant irrupcions primaverals degut a fortes llevantades (vent de l’est), però... continua sent així?

Per on migra el mosquiter xiulaire?

El mosquiter xiulaire, presenta una migració que segueix el sentit d’un rellotge. Durant la migració postnupcial (tardor), la població europea creua el Mediterrani principalment per Itàlia i el mar Egeu, seguint un ruta marcadament oriental. És per això, per exemple, que per nosaltres és un migrador de tardor molt rar. Per contra, el patró és diferent durant el pas prenupcial (primavera) (Fig.1), quan realitzen una migració molt més occidental, mentre fan servir Itàlia com a eix central. Aquest patró es pot visualitzar molt fàcilment al visor de l’EBP (Euro Bird Portal) gràcies a l'activitat de milers d'observadors d'aus voluntaris que envien les seves observacions a plataformes sòcies del portal, com és el cas d’ornitho.cat.

Figura 1.Comparativa del patró de migració del mosquiter xiulaire entre tardor (postnupcial) i primavera (prenupcial) generat a partir del visor de l'Europe Bird Portal.

Aquesta diferència en l’estratègia de migració provoca que els mesos d’abril i maig siguin el període amb major probabilitats per gaudir d’aquesta espècie a Catalunya.

L’enregistrament de les nostres observacions en llistes completes ens permeten esbrinar canvis en el patró i l’abundància del pas d’exemplars, com es mostra a la següent figura, on de manera molt clara queda reflectida la irrupció que hem viscut a mitjans d’abril, alhora que observem cert avançament temporal d’aquesta entrada (Fig.2).

Figura 2.Evolució de la freqüència d’observació de l’espècie (% de llistes completes d’ornitho.cat que contenen l’espècie) al llarg de l’any. Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de l’espècie.

Gràcies a projectes d’anellament com el Piccole Isole i a la presa de mesures biomètriques (especialment la longitud de la tercera primària - P3), també sabem que existeix una migració diferencial per sexes! (Fig. 3). Al igual que passa amb altres espècies migradores de llarga distància com el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), els mascles (més grans) són els primers en començar la migració, des de meitat de març fins la segona meitat d’abril, mentre que les femelles (més petites) migren principalment des de meitat d’abril endavant. Es desconeix si les causes són degudes a que els mascles abandonen abans les zones d’hivernada o a que migren més ràpid.

Figura 3.Variació temporal de la longitud de la tercera primària dels exemplars capturats segons l’estació d’anellament dins del projecte Piccole Isole.

Un altre patró més interessant que es comença a percebre al camp està relacionat amb la freqüència d’aparició del mosquiter xiulaire al litoral mediterrani, que com observem al gràfic a continuació sembla anar regularitzant-se progressivament (Fig. 4). Passant de ser un migrador molt escàs a convertint-se en un migrador relativament regular any rere any.

Figura 4.Evolució del nombre d’anellaments enregistrats a l’illa de l’Aire (Balears) (punts verds) durant el període 1995 – 2025. La gràfica mostra una línia de tendència ajustada amb una polinòmica de grau 2.

Què pot estar provocant l’aparent augment de la seva abundància al Mediterrani ibèric? (Fig.5)

Els efectes del vent sobre la ruta migratòria dels ocells es troben ben descrits amb nombrosos exemples. A casa nostra, les llevantades durant la primavera (sovint associades a pluges i temporals marítims) són una causa important d'arribades d'ocells al nostre territori, i una via destacada per fer arribar espècies menys presents a la nostra zona (per exemple, espècies que migren amb major abundància al Mediterrani central o oriental).

Un estudi realitzat amb dades d’anellament del projecte Piccole Isole, que va analitzar una línia temporal de 15 anys (1993-2007) va trobar una relació positiva entre els dies de bones arribades d'aquesta espècie i els vents de l'est registrats el dia anterior. Així doncs, si l'espècie cada vegada apareix més a la nostra zona, vol dir que també està augmentant la freqüència de les llevantades?

De la mateixa manera que parlem de l'efecte dels vents sobre la barrera biogeogràfica que suposa el mar, caldria tenir en compte l'efecte dels mateixos vents (de llevant) que podrien donar-se durant el creuament del desert del Sàhara (una barrera geogràfica encara més gran). Així, les llevantades no només podrien tenir efecte de forma directa (desviant ocells que migrarien des d'Algèria o Tunísia cap a Itàlia i que acaben a Catalunya), sinó que hi podria haver situacions que afavorissin un desplaçament de migradors cap a l'oest (per exemple, desviant-los cap al Marroc, i posteriorment cap a la península Ibèrica). Primer, però, caldria definir bé les zones d’hivernada del mosquiter xiulaire. Com en moltes altres espècies, la distribució en el període de no reproducció a l’Àfrica és poc coneguda, tot i que es està descrit que aquesta espècie es troba principalment a la selva tropical del golf de Guinea i a l’Àfrica Central. D'entrada, doncs, és una espècie que hiverna i migra principalment pel centre d'Àfrica, i per això, a priori, era més escàs per la nostra zona.  Actualment, no tenim evidència que s’hagi produït un augment de llevantades ni sobre el Mediterrani ni sobre el desert, així que malgrat que forts episodis de vent poden ser encara un motiu pel qual s’observin més individus a Catalunya, sembla que hi ha un cert canvi de fons que provoca que l’espècie aparegui amb més regularitat (i que caldria estudiar amb més detall).

Finalment, una altra possible hipòtesi podria ser un canvi de les seves àrees d’hivernada, amb més exemplars hivernant cap a zones més occidentals, que en una ruta directa cap a les zones de reproducció passarien pel nostre eix. Malauradament, es disposa de molt poca informació fina sobre l'abundància a les diferents zones d’hivernada, i per tant totes aquestes preguntes han de romandre obertes.

Figura 5.Esquema resum de les possibles causes que poden afectar una major arribada del mosquiter xiulaire a la península i balears. Mapa modificat a partir de Tøttrup, Pedersen & Thorup, 2018, que mostra la migració de tardor d’un exemplar marcat amb un geolocalitzador a Dinamarca. Les posicions són aproximades (calculades a partir de les dades de llum -especialment la durada del dia- recollides per l’aparell). Els colors de cada punt es corresponen a diferents mesos, tal i com mostra la llegenda.

El que sí tenim clar es que us animem a tots i totes a sortir al camp a continuar gaudint de la primavera! I us animem a que enregistreu les vostres observacions en forma de llista completa per així poder plasmar els canvis en la fenologia de les espècies i les irrupcions puntuals de fenòmens concrets!

El proper dilluns dia 20 d'abril, a partir de les 20:00h, els portals Ornitho.cat i Ornitho.ad no estaran disponibles temporalment fins al matí següent.

Els treballs de manteniment, necessaris per millorar el funcionament del sistema, afecten també tots els altres portals de "l'Ornitho Family" i a la sincronització de les dades mitjançant l'aplicació NaturaList. És per això que recomanem que, si vols sincronitzar dades des de l'aplicació, ho facis abans del dia 20 a les 20:00, o que esperis a que el sistema torni a estar operatiu a partir del dia següent. Això és essencial per evitar possibles problemes amb la sincronització d'aquestes dades. A més, desaconsellem que intenteu reinstal·lar l'aplicació, ja que la generació d'una nova constrasenya no serà possible durant els treballs de manteniment.

Moltes gràcies per la comprensió!

Aprofitem per agrair a tot l'equip de Biolovision, que treballen de forma incansable per mantenir el sistema operatiu i d'alta qualitat.

Com cada any en aquestes dates, entre mitjans de març i finals d’abril (Fig. 1), té lloc a les aigües del Mediterrani un dels fenòmens més espectaculars pels que tenim la sort de gaudir dels ocells a la franja litoral del país: la migració prenupcial de la gavina menuda (Hydrocoloeus minutus).

El seu nom és encertat, ja que es tracta de l’espècie de gavina més petita del món! Durant la reproducció té una distribució boreal, entre la península escandinava fins al centre de Rússia i el nord de Kazakhstan. Es considera una de les espècies de gavina més pelàgiques durant els períodes de migració i hivernada. Això vol dir que passa els hiverns principalment mar endins, concretament al llarg de l’oceà Atlàntic, des del Canal de la Mànega fins al nord d’Àfrica, i també al mar Mediterrani i, de forma més escassa, al mar Bàltic i al mar Negre. Tot i que el seu caràcter pelàgic fa que sigui més difícil de veure durant els mesos d’hivern, la cosa canvia durant la migració primaveral, quan es pot gaudir d’ella a en grans quantitats, de vegades milers, des de diferents punts de la costa catalana.

Figura 1.Evolució de la freqüència d’observació de l’espècie (% de llistes completes d’ornitho.cat que contenen l’espècie) al llarg de l’any. Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de l’espècie. Font: Onithollistes.

On puc gaudir de la migració de la gavina menuda a la costa catalana?

En dies bons i en especial amb vent de llevant, qualsevol punt de la costa pot ser un bon lloc per observar gavines menudes en migració (entre principis de març i finals d’abril). Però si volem augmentar les probabilitats d’encertar amb el lloc, recomanem visitar especialment els punts més productius de la nostra costa (Fig.2), que és on troben més menjar: la punta del cap de Creus, el cap de Begur, el delta de la Tordera, el delta del Llobregat, Garraf, el cap de Salou i el delta de l’Ebre.

Figura 2.Ubicació dels millors punts de la costa catalana per gaudir de la migració de gavines menudes. Els punts grocs representen totes les observacions de gavines menudes enregistrades al portal ornitho.cat entre el període del 15 de març – 1 de maig de 2025. A la imatge també s'aprecien els canons submarins.

Què tenen d’especial aquests punts?

La clau està en que són punts d’alta producció d’aliment i això genera que moltes aus marines pelàgiques es concentrin per alimentar-se. En el cas del cap de Creus, el cap de Begur i el delta de la Tordera, aquesta productivitat ve propiciada per la presència de gran canons submarins a prop de la costa. El canó de cap de Creus (1.400 m de profunditat) a 5km de la punta de cap de Creus, el canó de Palamós (2.200 m de profunditat) a 3km del cap de Begur i el canó de Blanes (2.000 m de profunditat) a 5km de la costa del delta de la Tordera.

La productivitat davant el delta del Llobregat i el Garraf és una combinació de l’estretament de la plataforma continental (12 km) i de la presència del canal de Foix (800 m de profunditat), que afavoreix la canalització i transport de sediments des de la plataforma cap a zones més profundes.

Finalment, l’interès del cap de Salou està influït pel trànsit marítim de vaixells pesquers entre el port de Cambrils i el port de Tarragona, juntament amb la influència de la proximitat del delta de l’Ebre; ecosistema únic i ric que, en si mateix, ja és un bon punt d’atracció d’aus marines cap a la línia de la costa.

Trucs per identificar i datar la gavina menuda

La gavina menuda presenta una estructura molt compacta i un vol molt característic que recorda als fumarells. A grans trets podem dir que veurem un ocell amb ales molt rodones i amb un batec d’ales ràpid i elegant que genera la impressió de flotabilitat. Quan s’alimenten, poden generar grans agrupacions de “puntets blancs” mar endins que s’arremolinen i es paren a l’aire com un ratpenat mentre piquen aliment de la superfície. Moltes vegades associades a la presència de tonyines, però rarament s’associa a d’altres espècies de gavines en migració.

Durant els nostres avistaments podem trobar-nos amb gavines menudes de diferents classes d’edat i, per tant, amb diferents plomatges. Cadascun d’ells amb trets distintius que ajuden a diferenciar-les d’altres gavines de mida semblant com la gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) o la capnegra (Ichthyaetus melanocephalus).

Per una banda els adults tenen les parts superiors d’un gris clar llis homogeni, i mostren el revers de les ales negre, perfilat per tot un marge blanc (les puntes de totes les plomes de vol). El exemplars joves de l’any anterior (2n any calendari o 1r hivern), per contra, mostren un patró en W fosca a l’esquena molt distintiu, les ales per sota són blanques i presenten una banda terminal negra a la cua. També podem trobar-nos amb un tercer plomatge intermedi entre els exemplars més joves i els adults: serien els individus de tercer any calendari o segons hiverns, que llueixen pràcticament com els adults, però els delata la presència de puntes negres a les primàries externes (Figs. 3 i 4). 

Figura 3.Diferències entre els plomatges d’adult i 1r hivern de la gavina menuda.

Figura 4.Individus de gavina menuda de diferents edats (1r hivern, 2n hivern i adult) alimentant-se junt amb tonyines.

Les gavines menudes i el Seguiment d’Aus Marines (SAM)

La migració de la gavina menuda ja està en plena ebullició! I el darrer dissabte 4 d’abril els nostres companys Oriol Clarabuch i Albert Cama ja van gaudir d’un total de 13.137 gavines menudes alimentant-se i migrant davant la punta del Cap de Creus durant un cens realitzat al matí de 7:30 a 15:30 h. Podeu consultar la llista d’espècies completa a aquest enllaç d’ornitho.

El nombre d’exemplars registrat va ser especialment destacat, segurament afavorit per les condicions d’encara forta tramuntana. La quantitat d’exemplars detectats en pas és molt considerable, especialment tenint en compte que la gavina menuda és una espècie que es troba en clara regressió (amb una davallada constant de la població reproductora que arriba al 30%) (BirdLife International).

Us animem a tots i totes a apropar-vos al mar i enregistrar les vostres observacions al portal d’ornitho.cat, i us animem a gaudir dels ocells marins en companyia d’altres ornitòlegs i ornitòlogues el segon dissabte de cada més amb els membres de la família SAM (Seguiment d’Aus Marines), que el proper dissabte 11 d’abril realitzaran el seguiment als diferents punts estratègics al llarg de tota la costa catalana! Us hi esperem!

Un estudi recent publicat a la Revista Catalana d’Ornitologia analitza el potencial de les observacions regulars d’ocells de jardí a ornitho.cat per descriure i interpretar l'estat de salut dels ocells en hàbitats urbans, investigar les causes de mortalitat i identificar els factors de risc per poder facilitar mesures de mitigació d’aquests.

El treball es basa en dades recollides en el marc de fonts d'informació sobre l'estat de salut dels ocells de jardí, com les comunicacions directes als autors, ingressos d’ocells en centres de recuperació i les observacions d’ocells reportats a traves del mòdul de mortalitat d'ornitho.cat, en què gràcies a la participació ciutadana es registren la presència i abundància d'ocells amb algun tipus d'afectació. 

A partir d’aquestes dades, les autores avaluen la capacitat d’aquests programes per detectar canvis en les poblacions, analitzant patrons temporals i variabilitat regional. Una resposta ràpida, bon retorn als observadors i una difusió constant al llarg del temps van ser clau per garantir la participació ciutadana.

Entre els resultats, es van detectar brots de la malaltia de Newcastle/ Orthoavulavirus 1 (NDV) i casos aïllats de salmonel·losi, micobacteriosi, coligranulomatosi, sarna knemidocòptica, pneumònia fúngica i septicèmia. Altres troballes rellevants van incloure nefropatia, quists de plomes, hiperparatiroïdisme nutricional, infestacions per paparres, infeccions per hemosporidis, endoparasitosi (trematodes, nematodes, cestodes i coccidis) i anomalies del bec. A part d'altres causes de mortalitat com col·lisions en vidres, atropellaments o depredacions. 

El coneixement de les causes de mortalitat és una eina molt important per la conservació, ja que permet identificar punts febles per determinades espècies, i poder actuar-hi en conseqüència si així es considera oportú. En aquest sentit, encara avui hi ha pocs sistemes d'informació regular sobre les malalties d'ocells comuns (o ocells de jardí), que són la base per entendre les dinàmiques d'aquestes i els impactes que poden generar sobre l'avifauna.

És per això que aquest treball és molt interessant i obre la porta a millorar aquests sistemes de gestió de la informació a partir de les observacions recollides per la ciutadania, i s'emfatitza la importància de crear i mantenir infraestructures de recollida i gestió de dades que permetin integrar les observacions de voluntaris amb la recerca científica. En aquest context, plataformes com ornitho.cat faciliten aquesta integració i contribueixen a generar sèries de dades útils per a la recerca i la conservació.

Podeu llegir l'article sencer aquí. 

Com enregistrar observacions d'animals morts, ferits o malalts

Qualsevol persona pot contribuir a aquest tipus de projectes aportant les seves observacions d’ocells. A través d’ornitho.cat, és possible registrar cites de manera senzilla i contribuir a generar coneixement científic útil per a la conservació.Només cal marcar la casella "Animal mort o ferit" i omplir el formulari del mòdul de mortalitat, ja sigui entrant la dada des del web o des de l'app NaturaList. Les dades d'ornitho.cat estan directament lligades les administracions pertinents que treballen les dades localment i permeten donar una resposta molt ràpida. A més, el mòdul de mortalitat permet estandarditzar la manera de recollir les dades de mortalitat. Pots revisar aquests tutorials:

- Tutorial per entrar dades de mortalitat des del web.

- Tutorial per entrar dades de mortalitat des del NaturaList.

El dissabte 7 de febrer, les persones que validen les observacions d’orquídies a Ornitho, integrants del Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN), vam fer, per quart any consecutiu, una marató de validacions d’un dia sencer, per tal de desencallar observacions en procés de validació i fer una revisió general de les observacions introduïdes al portal.

Durant la jornada i també durant les setmanes posteriors, es van realitzar unes 140 validacions, ja sigui per confirmar observacions, demanar més informació (sovint fotografies) o informar d’observacions d’identificació errònia, demanant canvi en el nom de l’espècie. Es van desencallar més de 100 observacions que les que ja estaven en procés de validació, i d’altres s’hi van afegir fruit de la detecció d’identificacions dubtoses per a les quals s’ha iniciat un procés de validació nou. Actualment, però, encara hi ha més de 400 observacions en procés de validació; una part d’elles pendents d’alguna acció (canvi d’espècie o aportació de més informació) per part de les persones autores de les observacions, i una altra, encara pendent de la revisió per part de l’equip del GOC – ICHN.

Sovint aquestes observacions per validar són degudes a filtres automàtics de validació d’observacions entrades des del portal o l’aplicació mòbil NaturaList. Aquests filtres automàtics ens ajuden a detectar possibles confusions entre espècies similars, basant-se en la fenologia, altitud o raresa de l’espècie. En molts casos l’espècie entrada per l’observador és correcta, però en d’altres casos es poden detectar confusions de forma àgil, i així assegurar una elevada fiabilitat de les dades del portal.

Algunes persones haureu notat, doncs, que observacions que teníeu en procés de revisió han estat validades o potser que se us ha demanat alguna acció, com l’aportació de fotografies o de més informació respecte d’altres observacions. Tot i això, encara van quedar força observacions pendents de validar, ja que ens vam focalitzar sobretot en els gèneres Dactylorhiza i Epipactis, d’identificació complexa i que no havíem pogut revisar tan a fons l’any passat. També vam revisar parcialment altres gèneres com Anacamptis, Ophrys o Platanthera, i mirarem d’anar avançant amb les espècies pendents.

Aquestes maratons de validació presencials ens són molt útils per desencallar moltes validacions pendents en poc temps, però també per poder compartir punts de vista sobre el procés de validació i sobre les identificacions de taxons complexos. Per tant, la voluntat és seguir realitzant aquestes maratons, per compartir coneixement i opinions entre les persones validadores i, alhora, millorar la qualitat de les dades d’orquídies del portal Ornitho.cat.

Però això no seria possible sense les contribucions de tots els observadors i observadores que contribuïu al portal, i als que us volem agrair la participació amb les vostres observacions d’orquídies!

Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN)

Actualment, el gripau comú (Bufo spinosus) està catalogat al Principat d’Andorra com a espècie animal “en perill d’extinció”, segons el Decret 111/2024 d’aprovació del Reglament d’espècies de fauna protegides d'Andorra. Davant d’aquesta situació, l’empresa ambiotec M&S SLU, conjuntament amb el Govern d’Andorra, estan treballant en un pla de recuperació d’aquesta espècie. 

L’objectiu principal d’aquest pla és estudiar la biologia i la història natural del gripau comú a Andorra, així com identificar les principals amenaces que afecten les seves poblacions. A partir d’aquesta informació, es pretén definir una estratègia adequada que permeti afavorir la seva recuperació, establir les actuacions necessàries per aconseguir-ho i fixar objectius i indicadors que permetin mesurar el grau de recuperació de l’espècie.

D’altra banda, els darrers anys, s’ha detectat una disminució molt important en el nombre de citacions de gripau comú a Andorra. L’ any 2008 es va constatar la presència de l’espècie en 10 quadrats Lambert de 5 x 5 km. Però entre els anys 2008 i 2017, la presència es va reduir a 5 quadrats Lambert 5 x 5km, fet que representa una disminució del 60%. Posteriorment, entre els anys 2018 i 2023, l’àrea de presència va disminuir fins a un 80% respecte a l’any 2008, ja que només es va detectar l’espècie en 2 quadrats de 5 × 5 km (Biocom, 2018). Per aquest motiu, qualsevol observació d’aquesta espècie és especialment rellevant i pot aportar informació molt valuosa per al desenvolupament d’aquest pla de recuperació.

Us animem a seguir afegint observacions de l'espècie als portals ornitho.ad i ornitho.cat!

Amb la col·laboració de tots podem contribuir a la conservació i recuperació d’aquesta espècie.

Els darrers dies han començat a aparèixer guatlles (Coturnix coturnix) per Catalunya. Si bé ocasionalment alguns exemplars es poden detectar durant l'hivern (especialment de forma molt ocasional per la plana de Lleida), la primera citació prenupcial segura d'aquest any correspon a un mascle cantant el 20 de febrer al Secà de Balaguer (Anna Varea). Des de llavors, s'han produït ja 14 observacions de 16 exemplars diferents, la majoria d'elles mascles cantant, principalment per Ponent però també a l'Alt Empordà (1 observació) i al Montsià (1 observació). 

Fixeu-vos com aquest patró també es veu molt bé a OrnithoLlistes, tot i que algunes dades d'aquest any no s'han entrat en llistes completes i, per tant, no figuren en aquest gràfic. A més, s'aprecia com també el 2025 va ser un any amb observacions primerenques de guatlla.

Fent una ullada a les dades disponibles a Ornitho.cat des de 2009, la data mitjana de la primera observació de guatlla és el 2 de març. En aquest gràfic podem veure com les primeres observacions prenupcials segures de cada any (reportades a Ornitho.cat) tenen una tendència a avançar-se, especialment durant els últims anys. Al gràfic, les línies discontínues horitzontals marquen el dia 1 de febrer (línia inferior) i el dia 1 de març (línia superior), els punts corresponen a les primeres observacions anuals (respecte la data juliana; 1 de gener = 1), i la línia de punts és la tendència del conjunt de les primeres observacions. L'any 1 correspon al 2009, i l'any 18 a 2026.

No només es tracta d'una aparent arribada més primerenca, sinó que també es nota en la quantitat de dades que es reporten. A continuació us mostrem el total d'observacions i el total d'exemplars en el període 1 de febrer-7 de març de tots els anys (2009-2026). (Cal tenir en compte que si totes les observacions són d'1 exemplar, el total d'observacions i d'exemplars coincideixen).

Aquest any 2026, les pluges regulars han facilitat que moltes zones agrícoles de secà ja tinguin una bona cobertura de cereal o altres conreus herbàcis, un dels hàbitats preferits de la guatlla. No obstant, caldria analitzar amb més detall les causes d'aquesta aparent arribada més primerenca. Mentrestant, us animem a seguir introduint les vostres dades a Ornitho.cat i Ornitho.ad!

Moltes gràcies per la col·laboració!

Imatge de Màrius Domingo.

Amb aquesta notícia volem posar el focus en l'aplicació de les dades compartides a ornitho.

Actualment es troben en funcionament tres plans de recuperació d’àmbit ornitològic a Andorra: el PREPA (Pla de Recuperació dels Passeriformes Amenaçats), el PRATVA (Pla de Recuperació de l’Àliga daurada, el Trencalòs i el Voltor negre) i l' STRIGA (Pla de Recuperació de l’òliba, el xot, el duc i el mussol pirinenc). El PREPA inclou les següents espècies: el capsigrany, l’oreneta comuna, el tallarol emmascarat, la tallareta cuallarga, el pela-roques, el papamosques gris, el pardal xarrec, el cruixidell i l’hortolà.

De l’execució d’aquests plans se n’encarrega l’empresa Biocom, conjuntament amb el Govern d’Andorra. Tot i així és molt important per a l'aplicació dels plans, la contribució que pugui fer la comunitat d’ornitòlegs que visita o que viu al Principat.

És per aquest motiu que demanem especial atenció a les espècies considerades, i demanar que es pengin a Ornitho o que es puguin comunicar al correu biocom@andorra.ad.

A continuació es poden consultar els principals resultats assolits fins a l’actualitat.

L’any 2025 es van dur a terme prospeccions específiques per determinar la distribució i els efectius actuals del cruixidell, l’oreneta comuna, el pardal xarrec i el capsigrany. Es van detectar 3 territoris de cruixidell (2 a la parròquia de Sant Julià de Lòria i 1 la parròquia de Canillo) i 8-9 nuclis reproductors d’oreneta comuna, amb una població reproductora global de 19 parelles (15 a la parròquia de Sant Julià de Lòria, 2 a la d’Andorra la Vella i 2 a la de la Massana). No es va poder confirmar, però, la presència de cap exemplar reproductor de pardal xarrec ni de capsigrany.

L’hivern 2025-26 s’ha estudiat per primera vegada la població hivernant de tallareta cuallarga (s’han detectat 3 nuclis, distribuïts per 6 quadrats d’1x1 km), i durant el mes de març de 2026 s’ha iniciat l’estudi de la població reproductora d’aquesta mateixa espècie.

Pel que fa al PRATVA, l’any 2025 es va corroborar la reproducció amb èxit d’una parella de trencalòs al Principat, així com dos intents de reproducció d’àliga daurada. En la data de publicació d’aquesta notícia, Andorra disposa, per primera vegada, de dos nius actius de trencalòs. Les dues parelles actualment es troben en procés d’incubació. L’any 2025 també es va calcular la disponibilitat tròfica i es va inventariar la perillositat de les línies elèctriques i els cables aeris, entre altres actuacions.

En referència a l'STRIGA, durant l’hivern 2025-26 s’han dut a terme escoltes nocturnes per a la detecció de nuclis reproductors de duc (de moment sense resultats positius), i actualment ja s’està treballant en la realització de prospeccions d’òliba i de mussol pirinenc, així com en la instal·lació de gravadores automàtiques per detectar-ne la presència.

Si voleu més informació sobre aquests plans, o si voleu participar en alguna de les tasques, no dubteu en contactar-nos.

Fotos: BIOCOM

Aquest 2026 es vol realitzar un cens complet dels ardeids a Catalunya que senti les bases per un futur seguiment d'ardeids colonials a Catalunya. El cens es farà amb la coordinació del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català d’Ornitologia amb l’objectiu de conèixer la distribució i la població de totes les colònies d'ardeids a Catalunya i la seva evolució al llarg del temps. Per a fer-ho, hem aglutinat tots els seguiments d'ardeids colonials que s'han fet fins ara, però és molt probable que existeixin punts de cria d'aquestes espècies que encara no coneguem. De moment, ja comptem amb la col·laboració de totes les entitats i persones que, pel seu compte, han estat fent seguiments de diverses colònies del territori català. 

Els primers de criar són els bernats pescaires. A Catalunya es coneixen 31 colònies de bernat, però és molt possible que en quedin algunes per descobrir. Per aquest motiu, volem animar qualsevol persona que conegui alguna colònia de bernats que comprovi si es troba inclosa en el següent mapa i, si no és així, que ho comuniqui a la coordinació del projecte (marc.fusellas@ornitologia.org).

A més, volem animar els observadors d'Ornitho.cat a buscar colònies de bernats, sempre posant per davant el respecte i evitant causar molèsties. Els mesos de febrer i març són especialment favorables per localitzar-les, ja que la majoria es troben en arbres caducifolis que en aquestes dates encara no han tret les fulles, fet que facilita molt la seva detecció.

Com entrar les dades a Ornitho.cat?

Tan sols cal introduir les vostres observacions (preferiblement llistes completes) a Ornitho.cat, amb el codi Atles corresponent i etiquetant l'observació o la llista amb el projecte “Colònies de bernats”, ja que això permetrà conèixer on s’han buscat colònies i on se n’han trobat.

A Catalunya, la major part de colònies de bernats pescaires es localitzen trams de riu i zones humides amb una certa presència d’arbres grans, però també se’n poden trobar en petites arbredes a basses, en canyissars i fins i tot en parcs urbans, i poden variar entre un i diverses desenes de nius.

• Si observes individus construint o utilitzant un niu, cal introduir l’observació amb el codi atles corresponent, i l'etiqueta del projecte. Els codis atles més rellevants per aquesta espècie es recullen a continuació. A més, caldrà localitzar la dada de forma precisa.

Totes les observacions amb codi Atles “C” faran que s’obri el mòdul d’espècies colonials, que demana informació sobre el nombre de parelles, el nombre de nius i el nombre de nius ocupats. En aquest cas el nombre de parelles i el nombre de nius ocupats seran el mateix, i el nombre de nius correspondrà al total de nius de bernats pescaires present (encara que no estiguin ocupats) - vegeu la imatge de sota del mòdul vist des del web (apareix una pantalla similar al NaturaList).

• Les dades negatives són igualment molt interessants. Si visiteu zones potencials per la cria de l’espècie, us demanem que també enregistreu les vostres dades utilitzant l’etiqueta del projecte.
  • Si durant la prospecció observeu bernats que no mostren comportament reproductor, entreu la dada sense especificar codi Atles.
  • Si no observeu cap bernat pescaire a la zona, podeu entrar una dada casual de “0 exemplars”, o directament fer una llista completa (les espècies que no entreu es consideren absències). En general, sempre us recomanem fer una llista completa, que idealment no superi una extensió de més d’1 km.

Imatge de Jordi Comellas.