Aquest 2026 es vol realitzar un cens complet dels ardeids a Catalunya que senti les bases per un futur seguiment d'ardeids colonials a Catalunya. El cens es farà amb la coordinació del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català d’Ornitologia amb l’objectiu de conèixer la distribució i la població de totes les colònies d'ardeids a Catalunya i la seva evolució al llarg del temps. Per a fer-ho, hem aglutinat tots els seguiments d'ardeids colonials que s'han fet fins ara, però és molt probable que existeixin punts de cria d'aquestes espècies que encara no coneguem. De moment, ja comptem amb la col·laboració de totes les entitats i persones que, pel seu compte, han estat fent seguiments de diverses colònies del territori català. 

Els primers de criar són els bernats pescaires. A Catalunya es coneixen 31 colònies de bernat, però és molt possible que en quedin algunes per descobrir. Per aquest motiu, volem animar qualsevol persona que conegui alguna colònia de bernats que comprovi si es troba inclosa en el següent mapa i, si no és així, que ho comuniqui a la coordinació del projecte (marc.fusellas@ornitologia.org).

A més, volem animar els observadors d'Ornitho.cat a buscar colònies de bernats, sempre posant per davant el respecte i evitant causar molèsties. Els mesos de febrer i març són especialment favorables per localitzar-les, ja que la majoria es troben en arbres caducifolis que en aquestes dates encara no han tret les fulles, fet que facilita molt la seva detecció.

Com entrar les dades a Ornitho.cat?

Tan sols cal introduir les vostres observacions (preferiblement llistes completes) a Ornitho.cat, amb el codi Atles corresponent i etiquetant l'observació o la llista amb el projecte “Colònies de bernats”, ja que això permetrà conèixer on s’han buscat colònies i on se n’han trobat.

A Catalunya, la major part de colònies de bernats pescaires es localitzen trams de riu i zones humides amb una certa presència d’arbres grans, però també se’n poden trobar en petites arbredes a basses, en canyissars i fins i tot en parcs urbans, i poden variar entre un i diverses desenes de nius.

• Si observes individus construint o utilitzant un niu, cal introduir l’observació amb el codi atles corresponent, i l'etiqueta del projecte. Els codis atles més rellevants per aquesta espècie es recullen a continuació. A més, caldrà localitzar la dada de forma precisa.

Totes les observacions amb codi Atles “C” faran que s’obri el mòdul d’espècies colonials, que demana informació sobre el nombre de parelles, el nombre de nius i el nombre de nius ocupats. En aquest cas el nombre de parelles i el nombre de nius ocupats seran el mateix, i el nombre de nius correspondrà al total de nius de bernats pescaires present (encara que no estiguin ocupats) - vegeu la imatge de sota del mòdul vist des del web (apareix una pantalla similar al NaturaList).

• Les dades negatives són igualment molt interessants. Si visiteu zones potencials per la cria de l’espècie, us demanem que també enregistreu les vostres dades utilitzant l’etiqueta del projecte.
  • Si durant la prospecció observeu bernats que no mostren comportament reproductor, entreu la dada sense especificar codi Atles.
  • Si no observeu cap bernat pescaire a la zona, podeu entrar una dada casual de “0 exemplars”, o directament fer una llista completa (les espècies que no entreu es consideren absències). En general, sempre us recomanem fer una llista completa, que idealment no superi una extensió de més d’1 km.

Imatge de Jordi Comellas.

Descripció del lloc de treball:
Busquem una persona amb bons coneixements ornitològics i amb bones capacitats comunicatives i de treball en equip, que centralitzi les tasques de coordinació del portal ornitho.cat i doni suport tècnic a altres projectes d’ornitologia aplicada de l’entitat.
 
Funcions principals:
• Centralitzar les feines de coordinació d’ornitho.cat en l’àmbit català i internacional (família ornitho).  
• Impulsar la recollida de dades d’ornitho.cat i coordinar el sistema de revisió de la informació conjuntament amb la resta de projectes vinculats al portal (e.g. SOCC).
• Generar notícies i materials didàctics i divulgatius sobre el projecte.
• Donar suport tècnic i formatiu als usuaris d’ornitho.cat.
• Donar suport tècnic a altres projectes locals i internacionals vinculats amb els portals en línia (e.g. EuroBirdPortal).
• Donar suport tècnic a altres projectes d’ornitologia aplicada desenvolupats per l’ICO.

 Es requereix:
 • Grau en biologia, ciències ambientals o homòleg o grau superior d’educació i control ambiental o similar.
 • Bon domini del portal ornitho.cat i l’app Naturalist.
 • Coneixements naturalístics i molt particularment d'ornitologia de camp i taxonomia.
 • Coneixement de la geografia de Catalunya i de la distribució i abundància dels ocells.
 • Coneixement del col·lectiu d’observadors/es d’ocells de Catalunya.
 • Domini de les llengües catalana, castellana i anglesa.
 • Capacitat comunicativa i de dinamització de grups.
 
 Es valorarà particularment:
 • Capacitat de treball en equip.
 • Capacitat de determinar prioritats de treball concretes a partir de directrius generals.
 • Capacitat organitzativa i de compliment de terminis.
 • Coneixements de bases de dades i sistemes d'informació geogràfica.
 • Coneixements d’ofimàtica i informàtica.
 • Disposició a viatjar.
 • Carnet de Conduir B1.
 
 Condicions de treball:
• Jornada a temps complet (37,5 hores setmanals).
• Contracte indefinit.
• Sou brut anual de 27.500 €.
• Lloc de treball/horari: Barcelona ciutat, amb flexibilitat horària i possibilitat de teletreball.
• Data prevista d’incorporació: immediata.

 Sol·licituds:

 Envieu CV i carta de motivació a secretaria@ornitologia.org abans del 25 de febrer.

Aquest hivern no destaca per les irrupcions de cap de les espècies típiques (pinsà mec, lluer, durbec, tord ala-roig...), però sí que és força excepcional pel que fa a les observacions de reietons (Regulus regulus), especialment en zones de terra baixa. Si bé els reietons són migradors al nord d'Europa, hi ha poques recuperacions d'ocells anellats al sud dels Pirineus (vegeu l'Atles de migració d'EURING). A Catalunya, de fet, només tenim constància d'un individu recapturat dels Alps (entre França i Suïssa). L'excepcionalitat d'aquest any es pot veure clarament al portal OrnithoLlistes, on el percentatge de llistes amb reietons és molt més alta que la mitjana: 

Si comparem els últims 5 anys (2021-2025), pel període 20 de setembre - 27 de desembre de cada any, es veu com el nombre d'observacions ha anat variant cada any, però és especialment alt aquest 2025 (més del doble que el segon millor any, i més de set vegades millor que el pitjor any). També podem veure com les observacions es troben molt més repartides per zones de terra baixa, destacant la plana de Lleida, la Catalunya Central, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i tot el litoral.

Mirant a la freqüència d'aparició per mes i any (a OrnithoLlistes), podem veure que el darrer hivern amb un augment d'observacions va ser el de 2019-2020 (al voltant d'un 6% de les llistes), i anteriorment l'hivern 2015-2016 (7% de les llistes), l'hivern 2012-2013 (6%) i l'hivern 2010-2011 (6%). Aquest desembre, el percentatge de llistes quasi arriba al 10%, sent el millor desembre registrat.

Tot i que no podem descartar que puguin arribar més exemplars del nord del Pirineu en alguns anys concrets, és possible que aquests anys d'abundància a terra baixa corresponguin a anys de bona productivitat de les poblacions pirinenques i, per tant, a moviments altitudinals.

Agraïm a totes les persones que contribueixen amb les seves observacions a Ornitho.cat i Ornitho.ad, que ens permeten estudiar aquests esdeveniments. Aprofitem també per desitjar a tothom molt bones festes, molta natura i bones observacions pel 2026!!

Imatge d'Antonio Tovar.

Adaptem el canvi taxonòmic del talp, descrit per primer cop l'any 2016. Fins llavors, els exemplars ibèrics es consideraven com a talp europeu (Talpa europaea), però els estudis genètics i morfològics van demostrar que calia considerar l'existència d'altres espècies, entre elles el talp d'Aquitània (Talpa aquitanica). Aquesta nova espècie es distribueix entre el sector nord i nord-est de la península Ibèrica (des d'Astúries a Catalunya i Andorra), i també pel sud de França, on viu en zones amb sòls profunds, amb poca pendent, amb poques pedres i amb bona disponibilitat de cucs de terra.

Els estudis genètics demostren que el talp d'Aquitània està més emparentat amb el talp ibèric (Talpa occidentalis) que amb l'europeu. La morfologia externa és molt semblant entre les dues espècies, i les diferències principals es troben en la dentició.

Text adaptat de la web de la SECEM.

Imatge de Xavier Rodríguez Cervelló, d'Ornitho.cat.

Els ratpenats són un grup de mamífers molt interessant i encara força desconegut, i totes les dades que s'aporten poden ser rellevants. Les dades d'Ornitho.cat es troben directament disponibles per l'equip del Museu de Ciències Naturals de Granollers (www.ratpenats.org) i pels tècnics del Centre de Ciència i Tecnologia Forestestal de Catalunya que treballen amb aquest grup taxonòmic.

Aquest grup comporta grans dificultats d'identificació: són molt difícils de veure, i la major part dels registres identificables corresponen o a exemplars descansant durant el dia o trobats al terra (quan es poden fer fotografies que permetin la seva indetificació posterior) o a gravacions dels seus crits (que per tant disposen d'una gravació). Per tal d'aconseguir informació el més fiable possible, i tenint en compte les dificultats que poden presentar alguns tàxons en particular, a partir d'ara totes les observacions que s'entrin de ratpenats al portal Ornitho.cat quedaran marcades com a pendents de verificació per sistema. Això implica que cada vegada que entreu una dada de ratpenats rebreu un correu automàtic de validació, que us convidarà a penjar una imatge o arxiu de so. Si ja ho heu fet, l'equip de validadors revisarà la dada i potser es posarà en contacte amb vosaltres.
 

Així doncs, demanem si us plau que aporteu imatges i/o gravacions sempre que sigui possible, ja que d'altra banda les dades no es podran validar i s'hauran de deixar com a indeterminades.

Moltes gràcies per la col·laboració i bones observacions!

Imatge (de mèrit!) d'un ratpenat cuallarg, d'Enric Badosa.

Aquest any s'ha detectat una nova espècie, Orthetrum trinacria, d'origen africà i que es troba en expansió a la Península Ibèrica. S'ha descobert una població al Mirador de l'Embut, al delta de l'Ebre. Qualsevol nova observació d'aquesta espècie serà de molt interès per seguir-ne la població, i sempre que pugueu adjunteu imatges per il·lustrar la dada!

Aprofitem per explicar també que hem actualitzat els noms en castellà (en català ja els teníem al dia!) dels odonats, seguint a la llista publicada al Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa (S.E.A.). Així doncs, en cas que utilitzeu els noms en castellà podeu trobar alguns canvis significatius!

Les dades d'odonats entrades a Ornitho.cat i Ornitho.ad aporten informació important sobre aquest grup taxonòmic. No obstant, sempre que sigui possible demanem que inclogueu imatges que acompanyin les observacions, especialment d'aquelles espècies més similars entre elles i que poden portar a confusió. Incloure imatges permet validar les observacions amb més facilitat i que puguin ser més informatives encara.

Moltes gràcies per la col·laboració!

Imatge de l'Orthetrum trinacria, d'Oriol Soler.

Aquests dies rebem la trista notícia d’un fort brot de grip aviar altament patogènica (HPAI) que afecta grues (Grus grus) arreu d’Europa. Els portals de ciència ciutadana tenen un paper important per la recollida de dades relacionades amb aquests episodis, des de la recollida d’observacions de les espècies afectades (que es deriven en portals com l’EuroBirdPortal i, seguidament a eines com el BirdFluRadar), com per la recollida de dades relacionades amb animals amb símptomes o morts, a través del mòdul de mortalitat d’Ornitho.cat i Ornitho.ad.

El BirdFluRadar és una eina online que combina la informació sobre els brots de grip aviar amb les observacions d’ocells recollides en temps real a Europa (a través de l’EuroBirdPortal), i que permet realitzar prediccions sobre les àrees amb risc de nous brots del virus. Aquesta eina és d’allò més important per intentar anticipar al màxim l’expansió d’aquest i establir protocols.

Els portals Ornitho d’Alemanya (ornitho.de) i de França (faune-france.org) ja han registrat milers de dades de grues mortes, que superen desenes de milers d’exemplars entre els dos països. Per exemple, a Alemanya ja s’han introduït més de 850 registres de grues mortes o ferides (en molts casos de desenes o centenars d’exemplars alhora), mentre que l’octubre del 2024 només es va registrar un sol cas d’un exemplar mort a tot el país (i no per grip aviar). A França, es va detectar una localitat amb 6.500 cadàvers fa pocs dies, i a Gallocanta també s'han detectat més de 200 exemplars morts.

El pas de grues per Catalunya s’intensifica durant el mes de novembre, així que esperem que els propers dies arribin cada cop més exemplars de camí cap a les seves zones d’hivernada, principalment a la Península Ibèrica. És molt probable que arribin exemplars malalts, i que es comencin a produir observacions d’exemplars debilitats o directament morts a diverses localitats on no és habitual observar grues.

Per això, demanem a tothom la seva col·laboració per registrar observacions de grues (en bon estat, malaltes o mortes) a Ornitho.cat /.ad, fent ús del mòdul de mortalitat quan s'escaigui. En cas de detectar una grua morta o malalta, demanem que comuniqueu la dada immediatament al Cos d’Agents Rurals (o trucant al 112) pel territori de Catalunya, i al Cos de Banders d'Andorra (telèfon 148) per Andorra, i que sobretot no toqueu l’animal.

Moltes gràcies per la col·laboració!

Imatge d’Eduard Villar

Els repicatalons (Emberiza schoeniclus) són uns dels passeriformes migradors més típics de la tardor-hivern, relacionats amb zones humides (principalment canyissars) i amb zones ruderals properes, on solen alimentar-se de llavors diverses. La subespècie nominal del repicatalons no es reprodueix a Catalunya, però es es distribueix àmpliament per Europa. A Catalunya només hi cria la subespècie whitherbyi, que es troba en perill molt crític.

A l'hivern, la subespècie nominal es desplaça més al sud, sent ben abundant a Catalunya, amb una arribada important d'exemplars durant el mes d'octubre, i quedant presents fins a principis d'abril. Aquest any, però, durant l'octubre s'han registrat molt poques dades d'aquesta espècie, un patró que es veu molt clar amb els gràfics fenològics d'OrnithoLlistes.

El repicatalons mostra una tendència poblacional negativa a Europa (dades PECBMS), i també una tendència a llarg termini negativa a Catalunya (dades SOCC), així com tendències negatives reportades en diferents parts de la seva àrea de distribució al nord d'Europa. Malgrat ser una espècie comuna a nivell europeu, alguns articles apunten a la pèrdua d'hàbitat (tant de zones humides com la pèrdua d'erms o marges de zones agrícoles, on s'alimenten de plantes ruderals principalment) com a causa important de la davallada de la supervivència d'exemplars d'aquesta espècie, que afecta la viabilitat de les poblacions. Gràcies a les recuperacions d'ocells anellats, sabem que la població hivernant a Catalunya prové principalment del centre d'Europa i del sud d'Escandinàvia, amb alguns exemplars arribant també de Finlàndia i del nord de Suècia.

Amb aquest exemple, us mostrem una vegada més com les dades recollides en portals de ciència ciutadana (en especial en format de llistes completes!, essencials per poder construir els gràfics de OrnithoLlistes) són importants per poder veure amb rapidesa canvis de patrons d'espècies "comunes". Esperem, però, que aquesta situació sigui temporal i tinguem una entrada tardana d'exemplars pròximament...

Moltes gràcies a tothom per la col·laboració!

Imatge de Manuel Pineda

En els darrers anys s’ha constatat un canvi en la presència de l’arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) a l’oest d’Europa. Actualment, aquesta espècie s’observa amb regularitat a Catalunya durant els dos períodes de migració: a la primavera (de finals de març a mitjans de maig) i a la tardor (de finals d’agost a mitjan novembre). També s’ha detectat de manera ocasional durant l’hivern, sobretot a la península Ibèrica, tot i que en un nombre molt reduït d’exemplars.

A Catalunya, les observacions han anat augmentant progressivament durant les darreres dues dècades, amb anys especialment destacats com el 2013 i el 2015. Aquest increment ha fet que es vegin més individus joves i femelles adultes, cosa que representa un autèntic repte per als observadors. El motiu és la seva gran semblança amb una altra espècie propera: l’arpella cendrosa (Circus pygargus).

Els exemplars juvenils d’ambdues espècies poden presentar una gran varietat de colors i patrons al plomatge, sovint diferents dels “models típics” que apareixen a les guies d’identificació. A més, alguns trets es poden solapar, fet que complica encara més la seva identificació.

Per aquest motiu, és molt útil aconseguir fotografies de la millor qualitat possible —una tasca sovint difícil al camp—, ja que permeten analitzar tots els detalls del plomatge. L’observació acurada de diversos caràcters combinats sol donar, en la majoria dels casos, les claus necessàries per poder identificar correctament l’espècie.

Un bon exemple de tots aquests trets és l’exemplar juvenil observat i fotografiat per David Usero a Cercs (Berguedà) el 4 d’octubre de 2025. La gran qualitat de les imatges permet apreciar amb detall totes les característiques distintives de l’ocell, tot i que —com sovint passa en aquests casos— segurament va generar un cert debat entre els observadors.

Us animem a fer l'exercici d'identificar aquest exemplar! (al final de l'entrada hi trobareu una imatge més)

L'Àlex Ollé ens ha escrit una explicació sobre la determinació d'aquest ocell, que trobareu en aquest enllaç. A partir d'ara, posarem petites notes d'identificació que podreu trobar al menú lateral esquerra, a l'apartat "Recursos sobre els grups taxonòmics". Esperem que us sigui útil i interessant!

Recordeu que si voleu aprofundir més en la identificació d’aquesta espècie i dels seus plomatges, podeu consultar també les referències següents: 

https://www.raptoridentification.com/identification-of-pallid-harrier-part-i-first-plumage-key-characters-to-distinghish-the-differences-with-montagus-harrier-in-1cy-autumn-fresh-pl/

https://www.youtube.com/watch?v=37vZ3dTvEf8&t=3s

Moltes gràcies al David Usero per la cessió de les fotografies, a l'Àlex Ollé pel redactat, i al Miquel Casas per animar-nos a discutir i aprendre més sobre identificació d'aquestes espècies.

Tot just després de l'exitós Delta Birding Festival d'aquest any, hem celebrat dues reunions internacionals consecutives al delta de l'Ebre: una de l'EBP (EuroBirdPortal) i l’altra de la "família Ornitho".

La reunió de l’EBP va tenir lloc al Centre Fluvial del Delta (Deltebre) els dies 22 i 23 de setembre i va congregar a 36 persones de 16 països diferents. Bona part d’aquesta reunió es va centrar en parlar del LIFE EBP Reinforcement i, en especial, de la nova versió del visor EBP que es presentarà a la primavera de 2026. La posada en marxa d’aquest nova versió del visor serà tot un esdeveniment ja que, per primer cop, es podran veure gairebé en temps real els patrons de distribució de totes les espècies d’ocells que s’observen regularment a Europa (prop de 600). 

La reunió de la "família Ornitho" va tenir lloc a MónNaturaDelta entre els dies 24 i 26 de setembre i va comptar amb la participació de 20 representants dels portals Ornitho de 8 països diferents. Durant aquests dies es van poder debatre diversos aspectes clau del futur d’aquesta plataforma amb l’objectiu de fer-la encara més útil tant pels usuaris com les organitzacions ornitològiques que hi estan al darrera. Cal recordar que Ornitho no només és la plataforma de  recollida de dades online de referència a més països d’Europa i la que mobilitza, de llarg, més usuaris i dades, sinó que també és clau en la recollida i gestió de les dades de multitud de seguiments d’ocells estandarditzats.

Tant l’EBP com l’ornitho només poden existir gràcies als milers de persones que hi col·laboreu amb les vostres observacions i que, d’aquesta manera, feu augmentar el coneixement sobre la biodiversitat i, en última instància, millorar les polítiques de conservació. Moltes gràcies, per tant, per la vostra inestimable col·laboració!

El nostre agraïment també a totes les persones que han participat a les reunions, vingudes d’arreu d’Europa i als voluntaris/àries de l’Estació Biològica del Montseny per tot el seu ajut, i a l'Ajuntament de Deltebre per facilitar-nos la sala del Centre Fluvial del Delta i a la Fundació Catalunya-La Pedrera per deixar-nos les instal·lacions de MónNaturaDelta per la reunió d'Ornitho.