fr
en
es
ca
Visitante Anónimo  
Página de inicio de Ornitho
 
Entidades colaboradoras
Consultar
  Observaciones
    - 
Los últimos 2 días
    - 
Los últimos 5 días
    - 
Los últimos 15 días
  Datos y análisis
    - 
Polluela Pintoja 2017
    - 
Cerceta Carretona 2017
    - 
Polluela Bastarda 2017
    - 
Morito Común 2017
    - 
Grulla Común 2017
    - 
Gaviota del Caspio 16-17
    - 
Halcón peregrino (F.p.calidus) 16-17
    - 
Agachadiza Chica 16-17
    - 
Corzo 11-17
    - 
Erizo europeo occidental 12-17
    - 
Lagarto verde occidental 13-17
    - 
Sapillo Pintojo Mediterráneo 11-17
    - 
Emperatriz emigrante 2016
    - 
Emperatriz parda 2016
    - 
Cardera 2016
    - 
Numerada 16-17
    - 
Arlequín 2017
    - 
Tettigettalna argentata 15-17
 - 
Galería de imágenes y sonidos
Información
 - 
Últimas noticias
  Ayuda
    - 
Derechos de acceso de los usuarios
    - 
Especies parcialmente ocultas
    - 
Explicación de los símbolos
    - 
FAQ
  Estadísticas


Últimas noticias
página :
 
 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
>
>|
ítem/página :
número : 97
 
martes 21 febrero 2017
avinews
Tercer any del Nou Atles d'ocells nidificants de Catalunya!

El proper 1 de març comença el treball de camp del tercer any del Nou Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya, que actualitzarà la distribució de totes les espècies nidificants i permetrà conèixer com han canviat des de l'anterior atles, que va començar ara fa 15 anys. Aquest Nou Atles dedica especial atenció a descobrir i descriure com ha variat la distribució dels ocells catalans els darrers 15 anys.

Com participar?

El Nou Atles tindrà tres fonts de dades principals: el mostratge de quadrat 10x10, el SOCC i les dades complementàries via Ornitho.cat. Pots participar per qualsevol de les tres vies, o en totes tres! Descarrega't el document on t'expliquem com participar en cada una d'elles.

Mostratge de quadrat 10x10

Els observadors poden fer-se responsables d'un quadrat 10x10 km. Un cop tenen un quadrat assignat, tenen dues tasques a realitzar:

Mostratge estandarditzat en quadrats 1x1 km

A cada quadrat de 10x10 s'ha escollit una mostra de fins a 5 quadrats d'1x1 km que ja es van prospectar a l'anterior Atles (1999-2002) i que tornarem a mostrejar en aquest. A cada quadrat cal fer dues prospeccions d'una hora. A més, s'han seleccionat fins a 2 quadrats on es realitza un cens nocturn d'una hora a cada un. Per tant, requereix 12 hores de prospecció en tota la primavera. Cal anotar totes les espècies detectades durant les prospeccions.

Mostratge no estandarditzat en quadrats 10x10 km

El responsable ha de recórrer tot el quadrat amb l'objectiu de detectar la màxima evidència de reproducció de totes les espècies que hi nidifiquen. És important visitar tots els hàbitats presents al quadrat i anotar el codi atles de cada espècie.

SOCC

Cal obtenir dades d'un itinerari SOCC a cada quadrat de 10x10 km. A molts quadrats ja existeixen SOCCs actius, però és molt important la col·laboració per poder cobrir la resta de quadrats amb itineraris SOCC que només cal realitzar una primavera.

Ornitho.cat

Les dades d'Ornitho.cat seran essencials per dibuixar els mapes de presència amb evidències de reproducció a nivell de 10x10 km i, per algunes espècies més rares, les observacions poden ser bàsiques per a crear mapes de probabilitat d'aparició. Per això t'animem a enregistrar les teves observacions amb Codi Atles per indicar l'evidència de reproducció.

És important aconseguir evidències de reproducció altes (preferiblement "Segures") del màxim d'espècies a tots els quadrats 10x10 km. Recorda que a l'apartat Nou Atles dels ocells nidificants pots veure les evidències de reproducció obtingues fins al moment a cada quadrat de 10x10 km.

 

Encara queda molta feina de camp per fer, especialment a l'oest de Catalunya! Si vols col·laborar com a responsable de quadrat, escull un quadrat lliure i posa't en contacte amb nosaltres (atles@ornitologia.org). Pots veure l'estat d'assignació dels quadrats en aquest mapa (els quadrats lliures són els que no estan pintats):

 

Anima't a participar al Nou Atles dels ocells nidificants de Catalunya!

enviado por Martí Franch
 
jueves 5 enero 2017
avinews
Aves
Cens d'hivern d'àguila pescadora

Durant l’hivern 2015-2016 la Plataforma Amigos del Águila Pescadora i l'associació Aus de Portugal van fer un cens hivernal coordinat de l'àguila pescadora (Pandion haliaetus) a Andalusia i Portugal. Els objectius van ser reunir el màxim nombre d'observadors per difondre l'espècie i recopilar informació de la seva hivernada.

Aquest hivern volen que se censi tota Ibèria i que hi participi el major nombre d'observadors i entitats i l’ICO hi participarà enviant les dades que els observadors comuniqueu a través d’Ornitho.cat. La data proposada per al cens és el 14 gener 2017, encara que també serveixen les dades rebudes dels dies propers a aquesta data.

enviado por Martí Franch
 
lunes 21 noviembre 2016
technews
Millores a Ornitho.cat

Biolovision, responsable de la creació i el manteniment d'Ornitho.cat, està cosntantment treballant per mantenir i millorar les bases de dades Ornitho, fins i tot quan no ho notem. Una de les tasques més importants s'està duent a terme els darrers mesos, i a la llarga millorarà el rendiment i permetrà desenvolupar noves funcionalitats al sistema. Aquests canvis de vegades tenen efectes imprevistos i poden aparèixer petits errors que es corregeixen tan aviat com sigui possible.

Aquest cap de setmana s'han detectat alguns problemes, com la dificultat en fer alguna consulta o, fins i tot, per iniciar sessió a ornitho.cat. Si us trobeu amb algun problema semblant us demanem que sigueu pacients i ho torneu a intentar més tard o, si és un problema greu o persistent, ens ho comuniqueu per intentar solucionar-lo.

Disculpeu les molèsties!

enviado por Martí Franch
 
jueves 10 noviembre 2016
tipnews
Aves
Baldrigues cendroses mediterrànies i atlàntiques a ornitho.cat

Recentment s'ha considerat que les tres subespècies de baldriga cendrosa són en realitat tres espècies: la baldriga cendrosa mediterrània Calonectris diomedea, la baldriga cendrosa atlàntica Calonectris borealis i la baldriga de Cap Verd Calonectris edwarsii. Seguint aquestes recomanacions, a ornitho.cat s'han separat a nivell d'espècie i ara es poden introduir observacions dels dos taxons de probable aparició. La baldriga cendrosa mediterrània és l'espècie que s'observa habitualment a les nostres costes i la baldriga cendrosa atlàntica és considerada una raresa i, de fet, ni tan sols es disposa de cap observació que permetés incorporar-la a la darrera llista patró d'ocells de Catalunya

Els darrers dies hem rebut algunes consultes ja que a ornitho.cat consten moltes observacions de baldriga cendrosa atlàntica. Es tracta de les observacions que anteriorment estaven com a baldriga cendrosa, que al separar les espècies s'han assignat a l'espècie atlàntica. Properament es corregiran totes aquestes observacions i es convertiran en baldrigues cendroses mediterrànies. No hi ha inconvenient, però, si mentrestant qualsevol usuari vol corregir les seves observacions.

Esperem que això aclareixi molts dubtes. Moltes gràcies a tots els que ens heu contactat per alertar-nos.

 

Fotografia: Miquel Àngel Pérez-de-Gregorio Capella

enviado por Martí Franch
 
miércoles 9 noviembre 2016
avinews
Aves
Los Halcones peregrinos nórdicos visitan Cataluña

Como cada año, la llegada del otoño trae un buen puñado de rapaces procedentes de latitudes más septentrionales. Dos de los taxones más desconocidos que nos visitan en otoño, y en muchos casos se quedan a pasar el invierno, son las dos subespecies de Halcón peregrino nórdicas: Falco peregrinus peregrinus y Falco pregrinus calidus. En el último Butlletí del CAC podéis encontrar un artículo sobre su estatus en Cataluña y también sobre cómo identificarlos (lo podéis descargar haciendo click aquí). 

A partir de ahora, estas dos subespecies estarán disponibles para ser introducidas en ornitho.cat. A pesar de ello, las dificultades que su identificación entraña hacen necesaria la existencia de varias opciones que permitan a los observadores especificar la precisión en la identificación de cada ejemplar. De este modo, a la hora de introducir vuestras observaciones de Halcón peregrino, encontraréis las siguientes opciones:

- Halcón peregrino Falco peregrinus: Para observaciones donde no se ha podido precisar la subespecie. 

- Halcón peregrino ssp. brookei Falco peregrinus brookei: Para observaciones donde se ha podido determinar que se trataba de la subespecie local brookei.

- Halcón peregrino ssp. peregrinus Falco peregrinus peregrinus: Para observaciones donde se ha podido determinar que se tratava de la subespecie europea peregrinus.

- Halcón peregrino tipo calidus Falco peregrinus calidus: Para observaciones donde se ha podido determinar que el ejemplar presentava todas las características de la subespecie ártica calidus.

- Halcón peregrino ssp. calidus/peregrinus Falco peregrinus peregrinus/calidus: Para observaciones donde se ha podido determinar que no se tratava de la subespecie local brookei, pero no se ha podido precisar a cuál de las dos subespecies más nórdicas pertenecia. 

A pesar de su complejidad, esperamos que la lectura del artículo ayuede a los observadores a familiarizarse con el tema i que las observaciones introducidas en ornitho.cat contribuyan al conocimiento de una especie tan emblemàtica en Cataluña. 

 

Foto: Halcón peregrino tipo calidus Falco peregrinus calidus. Delta del Ebro. Víctor Estrada.

enviado por Marcel Gil Velasco
 
sábado 29 octubre 2016
technews
Grues en migració: com anotar l'hora d'observació?

Els darrers dies ha augmentat molt el pas de grues per Catalunya i s'han registrat observacions de grups a diferents punts del territori. Amb ocells tan conspicus en què fàcilment es pot observar un mateix estol des de diferents punts del territori, sovint anotem l'hora d'observació, que permet deduir si diverses observacions corresponen a un o a diferents estols. Tot i això, anotar l'hora als comentaris no és la millor opció, ja que no permet analitzar les dades ràpidament i fer filtres basats en l'hora. La millor manera és utilitzar el camp exprés per a l'hora.

Com anotar l'hora?

Si entres la teva observació des de l'app NaturaList és molt fàcil: quan entres una observació o llista en temps real, queda anotada automàticament, i si entres una observació en diferit et permet entrar l'hora en el moment d'anotar la data.

Si ho fas des del web www.ornitho.cat per entrar l'observació, pots anotar l'hora des del desplegable de la data. Has d'obrir el desplegable com si volguessis canviar la data i fixar-te en la part inferior del desplegable, just sota el calendari, on et permet introduir l'hora. Pots veure una mostra a la imatge següent:

enviado por Martí Franch
 
sábado 15 octubre 2016
avinews
Mariposas diurnas
Grans quantitats d'atalanta en migració per Catalunya!

L'atalanta Vanessa atalanta és una de les papallones migradores més comunes de Catalunya. A l'estiu es distribueix per tot Europa, però a la tardor les poblacions més nòrdiques abandonen les Illes Britàniques i Escandinàvia i migren cap al sud d'Europa. A Catalunya és especialment abundant a l'octubre i novembre, amb l'arribada dels exemplars migradors.

Aquests darrers dies s'està veient per Catalunya un intens pas, i sembla que aquest any és força excepcionalPer tal de recollir la magnitud d'aquest fenomen cal que s'entri el màxim d'observacions possibles d'aquest lepidòpter a la base de dades d'ornitho. Poseu especial interès en el lloc, la direcció de vol, el nombre d'individus i, si és possible, el flux migratori (individus/unitat de temps).

Encara hi ha molts aspectes de la migració de les papallones que es desconeixen i actualment s'està estudiant la migració de l'atalanta a Europa. Els portals on-line com Ornitho.cat són una de les peces clau per fer-ho. És una espècie inconfusible i molt fàcil d'observar. Moltes gràcies per contribuir amb les teves observacions!

 

Mapa d'observacions: tardor 2016.

Fotografia: Màrius Domingo

enviado por Martí Franch
 
viernes 14 octubre 2016
avinews
Aves
Fotografies i gravacions de mosquiters de doble ratlla

Aquests dies estan apareixent a Catalunya un nombre important de mosquiters de doble ratlla Phylloscopus inornatus. Es tracta d'un fenòmen creixent i any rere any se supera el nombre de cites enregistrat l'any anterior. Podeu veure un mapa de les observacions d'aquesta tardor en aquest enllaç.

A dia d'avui el mosquiter de doble ratlla és una raresa homologable pel Comitè Avifaunístic de Catalunya (CAC), i totes les citacions pujades a Ornitho.cat acompanyades d'imatges o sons poden ser homologats automàticament. Per aquest motiu, preguem als observadors que, en la mesura del possible, procurin fotografiar i/o enregistrar els mosquiters observats i acompanyin les seves observacions d'aquesta espècie de fotografies o enregistraments sonors. Això permetrà agilitzar l'homologació d'observacions per tal de poder estudiar en detall l'estatus d'aquest visitant siberià a casa nostra.

Moltes gràcies!

 

Fotografia: Xavier Riera

enviado por Martí Franch
 
miércoles 24 agosto 2016
avinews
Mamíferos
La regressió de la rata d’aigua i l'expansió del visó americà a Catalunya

La rata d’aigua (Arvicola sapidus) és una espècie endèmica del sud-oest d’Europa, present a França i a la península Ibèrica. Està íntimament lligada als cursos d’aigua, ja sigui amb corrent o de naturalesa lèntica com embassaments, jonqueres o basses. Llocs amb lleres ben estructurades, d’escassa pendent i principalment argiloses, fàcils d’excavar i amb abundància vegetació herbàcia. Convé recordar que és una espècie de conservació prioritària a nivell estatal, i que es considera com a Vulnerable.

Abans dels anys 1990 es trobava per la majoria dels rius del país, encara que amb densitat i distribució molt diferents, en funció de la geomorfologia, la composició litològica i la cobertura vegetal dels marges fluvials. De fet, cap a principis dels anys 2000 encara sembla estar força ben distribuïda com s’observa en el mapa següent (Figura 1; Rata d’aigua a l’Atlas y Libro Rojo de los Mamíferos Terestres de España (Palomo et al. 2007)).
 
Actualment, però, està en franca regressió. Ja el cens del 2013 realitzat per la SECEM va posar de manifest que havia sortit en el 18,7% de les quadrícules prospectades. Les dades recollides a Ornitho.cat reflecteixen força bé la seva distribució actual (Figura 2; Distribució de rata d’aigua segons citacions recollides a Ornitho.cat entre 2014 i 2016).

Per altra banda, el visó americà (Neovison vison) és una espècie originària de nord Amèrica, introduïda i en procés accelerat d’expansió en bona part dels països del nord d’Europa, illes Britàniques, Islàndia, Itàlia i Espanya. Aquesta espècie invasora i al·lòctona està en procés d’expansió per tot Catalunya des que en els anys 1980 s’escapessin molts exemplars de granges pelleteres d’Osona. A partir del 2000 va travessar la conca del Segre i actualment ja ocupa bona part del país, com ho reflexa en bona part les cites d’Ornitho.cat (Figura 3; Distribució de visó americà segons citacions recollides a Ornitho.cat entre 2014 i 2016).
 
Sembla, doncs, que les seves poblacions no paren d’augmentar, tot i les intenses campanyes de trampeig que realitzen els agents forestals i els tècnics responsables del control i gestió de l’espècie a Catalunya. És una espècie oportunista, gran depredador de preses petites, i la rata d’aigua en pateix directament les conseqüències.

És interessant veure que les distribucions de les dues espècies es complementen, fent pensar que el visó pot ser un factor negatiu clau en la regressió de la rata d’aigua a Catalunya. Caldrà veure un cop arribi a ser abundant en zones pirinenques, a la plana de Lleida i al sud de Catalunya, com quedaran reduïdes les poblacions de rata d’aigua, probablement en una situació encara molt més crítica del què ja està. Cal tenir present que ja es considera en perill d’extinció a Catalunya.


Cal doncs destinar esforços de conservació a aquest petit rosegador. Alhora es vol posar de manifest la importància d’aquest portal en la recollida de dades, essent valuós per poder copsar en el temps i l’espai les dinàmiques poblacionals de moltes espècies. Per tant animem als observadors a continuar aportant dades de rata d’aigua, que ajudin a dirigir els esforços de conservació.

 

David Guixé Coromines
Àrea de Biodiversitat - Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

enviado por Martí Franch
 
jueves 28 julio 2016
tipnews
Aves
Observacions estivals que no han de portar codi atles

De mitjans de maig a mitjans de juliol és el millor moment per detectar evidències de reproducció segures de moltes espècies, ja que és relativament fàcil veure adults duent becada, o fins i tot trobar nius i polls. Tot i això, a aquestes alçades de l'estiu cal anar amb molta cura a l'hora d'assignar codis atles. Aquí compartim indicacions que esperem que siguin útils:

 

Moviments dispersius:

Des de principis de juliol els joves de moltes espècies han començat a dispersar-se i apareixen quilòmetres lluny de les zones de reproducció. És un fenòmen que s'observa en moltes espècies abans de la migració, com mosquiters pàl·lids, bosquetes, capsigranys i escorxadors, però també en espècies sedentàries com el picot garser gros i el raspinell comú, o en espècies amb poblacions reproductores bàsicament residents, com el pit-roig, el bitxac comú i les mallerengues.

Per això, si observem joves plenament capacitats per volar no hem de posar cap codi atles o, en cas de sospitar que ha nascut a la zona, tan sols el codi A1, preferentment amb un comentari que ho justifiqui.


Ocells aquàtics migradors:

A partir del juny ja s'observen molts ocells aquàtics en migració postnupcial. La xivita és un exemple típic, que ja apareix a primers de juny! Moltes espècies no es reprodueixen a Catalunya i no ens generen dubtes, però en altres espècies que sí que crien, com la xivitona o la gavina vulgar, ens trobem en plena migració d'exemplars més nòrdics. A més, algunes espècies d'ànecs, gavines i limícoles, com la fredeluga o el camesllargues, fan moviments de vegades en grups familiars durant l'estiu que poden induir a confusió.

Un bon indicador que un ocell jove ha nascut a la zona és que encara no estiguin plenament capacitats per volar i/o que encara tinguin plomissol al cos o al cap. La resta d'observacions no indiquen reproducció segura, fins i tot quan observem el grup familiar.


Per aquests motius a partir d'ara ja no recomanem posar codis atles possibles, i només quan observem clarament una evidència probable o segura.

 

 

fotografia: capsigrany (de Jordi Comellas)

enviado por Martí Franch
página :
 
 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
>
>|
ítem/página :
número : 97
Biolovision Sàrl (Switzerland), 2003-2017