Com actualitzar la llista d'espècies a l'app NaturaList
Com entrar dades del SOCC a Ornitho
Recursos sobre els grups taxonòmics
-
Orquídies
Nocmig a Ornitho
-
El Nocmig- informació general
-
Com entrar les teves dades NocMig a ornitho.cat?
-
Guia introductòria NFC
-
Catàleg visual de vocalitzacions d'ocells amb sonograma
Sobre ornitho.cat
-
Política de privacitat i Condicions d'ús
Darreres notícies
|<
<
5
6
7
8
9
10
11
12
13
>
>|
ítem/pàgina :
nombre : 335
dissabte, 24. juliol 2021
avinews
Actualització del coneixement de les cigales a Catalunya
Acaba d’aparèixer un article sobre Diversitat, distribució i fenologia de les espècies de cigales. Publicat al Butlletí de la ICHN, és el primer treball que revisa aquest grup a Catalunya, accessible en pdf a aquest enllaç.
A l’article s’hi pot trobar una revisió històrica del coneixement del grup a Catalunya, el llistat d’espècies amb noms científics i catalans, mapes de distribució, diagrames d’altitud i d’aparició al llarg de l’any i dues làmines de suport a la identificació. Tots els mapes i diagrames s’han elaborat utilitzant les dades disponibles a Ornitho.cat. Es tracta, per tant, d’un treball fruit de col·laboració entre la ciència ciutadana i la ciència acadèmica.
Actualment coneixem 12 espècies d’aquests fantàstics insectes a Catalunya. Destaquen per abundància la cigala del pi, i per raresa la cigalella culprima. Hi ha també la cigala de l’olivera, introduïda amb el transport d’oliveres.
Ara és el millor moment de l’any per les observacions de cigales. Si en feu (millor acompanyades de fotos i gravacions del cant), les podeu entrar a www.ornitho.cat i www.ornitho.ad i contribuiran a millorar el coneixement del grup.
L’enhorabona a l’equip i col·laboradors de Cicada.cat i a tots els observadors d’Ornitho.cat per aquesta magnífica contribució al coneixement de les cigales de Catalunya!
Els noms catalans dels cicàdids
Paral·lelament s’han incorporat a Ornitho.cat i Ornitho.ad els noms catalans dels cicàdids, fruit del treball dels darrers anys de la Comissió per a la Nomenclatura Catalana de les Cigales vinculat aCicada.cat, constituïda per Pere Pons, Josep Maria Bas, Carles Tobella, Roger Puig-Gironès, Marc Fusellas, Rafael Carbonell, Daniel Espejo i David Funosas, i del Consell Supervisor del TERMCAT. A partir d’aquesta setmana els noms catalans seran visibles quan consulteu observacions de cigales a ornitho.cat i ornitho.ad, i podreu escollir registrar les vostres observacions amb el nom català en comptes del científic anant a l’apartat de Personalització del web del menú lateral esquerre.
enviat per Martí Franch
divendres, 23. juliol 2021
avinews
Sorteig Nocmig Wildlife Acoustics
Si sou participants del projecte #NocMig a Ornitho.cat o a Trektellen.nl tenim una informació que us interessa.
Sortegem una gravadora Song Meter Micro, cortesia de Wildlife Acoustics, valorada en més de 250€.
Per participar només heu d'entrar dades al projecte #NocMig d'Ornitho o a qualsevol de les estacions catalanes d'enregistrament de vocalitzacions nocturnes en vol del portal Trektellen.nl entre el 25 de juliol i el 25 de setembre de 2021.
El 26 de setembre farem el sorteig en directe durant el Delta Birding Festival. No és imprescindible assistir al festival per poder participar en el sorteig.
D'entre tots els participants s'escollirà el guanyador final en què cada observador tindrà tantes probabilitats de guanyar com nits hagi entrat dades. És a dir, que si un observador ha entrat dades durant 20 nits, tindrà més probabilitats de guanyar que un altre que n'hagi entrat 10.
Vols tenir l'oportunitat de guanyar uns prismàtics Swarovski Optik EL 10x42 valorats en més de 2000€? Doncs participa a la cursa Ornitho-Swarovski, és molt fàcil!
Només cal enviar llistes completes a ornitho.cat entre el 25 de juliol i el 25 de setembre de 2021. Per tal que siguin considerades vàlides de cara a la cursa, aquestes llistes han de tenir com a mínim 30 minuts de durada, han d’haver estat fetes a Catalunya o Andorra i s'han d’haver entrat a ornitho.cat (directament al web o mitjançant l'aplicació Naturalist).
El sorteig es farà públicament el dia 26 de setembre de 2021 en el transcurs del Delta Birding Festival al Delta de l’Ebre.
D'entre tots els participants, s'escollirà el guanyador final en un sorteig en què cada observador tindrà tantes oportunitats de guanyar com dies en què hagi fet llistes. És a dir, si un observador ha fet llistes completes durant 20 dies, té el doble de possibilitats de guanyar que si n'ha fet només en 10.
Aquest any no és imprescindible inscriure's al festival per poder participar, així que us animem a entrar tantes llistes com pugueu. Qui sap? Igual la sort us somriu i us emporteu uns prismàtics Swarovski!
El Grup Orquidològic de Catalunya i el Grup de Naturalistes d'Osona han preparat una nova sèrie de làmines de identificació d'orquídies de Catalunya i Andorra, amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans. Juntament amb les 10 làmines anteriors, ajuden a identificar algunes de les espècies que habitualment generen més dubtes. Aquest material s'ha creat expressament per als usuaris d'ornitho.cat i ornitho.ad i esperem que ajudi a resoldre dubtes i millorar la qualitat de les observacions que es registren al portal.
A més, es posa a disposició dels usuaris dos presentacions sobre dos dels gèneres d'orquídies més complicats i que floreixen precisament per aquestes dates, Dactylorhiza i Epipactis, amb un recull de totes les espècies del territori, el seu estatus i indicacions sobre la seva identificació.
Recentment hem revisat el llistat d'espècies d'amfibis i rèptils d'ornitho.cat i ornitho.ad per incloure totes les espècies citades a Catalunya i Andorra. En aquesta revisió s'ha afegit un bon nombre d'espècies al·lòctones citades a Catalunya. En alguns casos són espècies amb tan sols amb alguna observació puntual fruit d'alliberaments d'animals domèstics, però en altres casos tenen petites poblacions establertes al territori. Una vegada més, us animem a enregistrar totes les vostres observacions d'espècies al·lòctones a ornitho per tal de conèixer millor com evolucionen les seves poblacions.
Timon nevadensis
A la vegada també hem revisat les espècies autòctones, i entre les novetats destaca l'incorporació de Timon nevadensis al portal. El llangardaix gris, cendrós o bètic (Timon nevadensis; Buchholz, 1963) es va descriure inicialment com una subespècie visiblement diferent de llangardaix ocel·lat, Timon lepidus (Daudin, 1802) restringida al sud-est ibèric. Tot i això, estudis morfològics i genètics posteriors han indicat diferències importants (Mateo Miras, 1988; Mateo & Castroviejo, 1990, Mateo et al., 1996) i fins i tot aïllament genètic entre T. nevadensis i T. lepidus (Miraldo et al., 2011, 2012) en zones ben estudiades a Granada. No obstant, la zona de contacte i els límits clars entre les dues possibles espècies al País Valencià i continua sense estar analitzada genèticament ni tampoc gaire prospectada a nivell morfològic.
Les primeres observacions d’en Vicent Sancho i en José A. Mateo d’exemplars de llangardaix amb un morfotip de Timon nevadensis a les Terres de l’Ebre (Mas de Barberans, Tortosa, Roquetes i La Sènia) suggereixen la inclusió de l'espècie a la llista de rèptils de Catalunya, tot i que caldrien estudis genètics que delimitin i aclareixin la presència i grau d’hibridació d’aquestes dues espècies a la zona. Arrel d'aquestes observacions s'afegeix Timon nevadensis a Ornitho.cat, per tal de recopilar dades de la distribució d’aquests dos morfotips i ajudar a aclarir quines espècies són presents al territori.
Com distingir-los? Timon nevadensis es diferencia de Timon lepidus perquè presenta un disseny poc contrastat, un color de fons grisenc i li manquen escates de color negre, a més de tindre un crani més allargat. El color verd pot ser realment escàs i estar reduït a una brillantor verda a la part dorsal. Us deixem algunes fotografies per facilitar la observació de les diferències. Tanmateix, cal recordar que ara per ara no hi ha observacions de morfologies tipus Timon nevadensis fora de les terres de l’Ebre, i que en cas de dubte recomanem marcar la cita com a Timon lepidus/nevadensis.
Ornitho.cat/Ornitho.ad
Societat Catalana d'Herpetologia
Asociación Herpetológica Española
enviat per Martí Franch
dijous, 18. març 2021
avinews
Dues cueretes amb patrons fenològics molt contrastats
La cuereta groga tot just arriba ara puntual a la seva cita primaveral des de l'Àfrica mentre la torrentera esdevé menys observada al deixar les cotes més baixes i costaneres del país, on hi ha més observadors, per anar cap a les zones de cria de més a l'interior.
Fixeu-vos com el patró fenològic de la cuereta groca observat durant la primavera passada es va veure molt afectat pel confinament. A l'haver de quedar-nos a casa, la freqüencia d'observació de les espècies menys urbanes va baixar en picat durant força setmanes.
enviat per Gabriel Gargallo
dijous, 18. març 2021
avinews
Torna el projecte #ACasa
En breu farà tot just un any que vam començar el projecte #ACasa en el que us animàvem a fer observacions des de casa vostra i entrar-les a Ornitho.cat i OcellsdelsJardins.cat.
Com segurament ja sabeu, aquestes dades ens van permetre descobrir que el confinament va provocar canvis marcats en el patró diari de detectabilitat dels ocells. Ara, sortosament, no vivim un confinament tan estricte i això ens dona l'oportunitat de veure si aquests canvis encara s'estan mantenint o si, per exemple, alguns ocells han acabat esdevenint més comuns dins dels pobles i ciutats.
És per això que enguany tornem a posar en marxa aquest projecte.
La manera de participar és ben senzilla: només cal que entre el 15 de març i el 30 de maig feu tantes llistes completes com pugueu des de casa vostra (des de la finestra, el patí, jardí, terrassa) i entreu les dades al projecte #ACasa d'ornitho.cat. També podeu participar aportant dades a OcellsdelsJardins.cat.
És molt millor fer unes quantes llistes completes de curta durada (per, exemple, d'uns 30 minuts) al llarg del dia que fer-ne una de sola i de molta durada.
S'acaben de publicar les interessants troballes del projecte #JoEmQuedoACasa
El 15 de març de 2020, només un dia després de decretar-se l'estat d'alarma, vam posar en marxa el projecte #JoEmQuedoAcasa. En vista de les llargues setmanes que ens esperaven a tots tancats a casa, vam promoure l'observació d'ocells des de dins de les cases. Animavem a tothom a fer llistes completes i entrar-les a Ornitho o bé directament participar a Ocells dels Jardins, donat que es tractava d'un projecte en el que es podia continuar participant tot i el confinament.
A finals de maig ja teníem els primers resultats i eren realment interessants: durant el confinament els ocells d'entorns urbans van esdevenir ràpidament molt més detectables durant les primeres hores del dia.
Els anàlisis finals van confirmar aquest patró i ara s'acaben de donar a conèixer, fruit d'un treball conjunt amb el CREAF, en un article publicat a la prestigiosa revista científica Proceedings of the Royal Society B.
El treball, amb el títol Rapid behavioural response of urban birds to Covid-19 lockdown, conclou que durant el confinament els ocells no van envair les ciutats, com s'havia arribat a comentar a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, sinó que s'havien fet més detectables. Com suggerien els results preliminars, el confinament va canviar completament el patró de detectabilitat dels ocells d'entorns urbans i el va fer molt més similar al que habitualment s'observa en els ambients naturals.
Aquests resultats suggereixen que els ocells urbans tenen una gran plasticitat de comportament i que poden aprofitar molt ràpidament algunes de les millores ambientals que s’han produït als nostres entorns urbans fruit del nostre confinament.
Està a les nostres mans fer que les ciutats siguin més acollidores per als ocells més enllà de la crisis de la COVID-19. Els problemes que experimenten en la seva comunicació i salut són en bona part homòlegs als que patim nosaltres mateixos. Per tant, si fem els nostres pobles i ciutats més habitables per als ocells i la natura en general, segur que nosaltres també ens en beneficiarem.
enviat per Gabriel Gargallo
dimarts, 12. gener 2021
avinews
Ara ja ens pots informar de qualsevol joca (dormidor) que trobis
La mortalitat massiva de roquerols ha posat de manifest la importància que poden tenir les joques ("dormidors") d'aquesta i altres espècies. Acabem de crear el projecte "Cens de joques" a ornitho.cat per poder-les identificar i millorar la seva protecció!
Penseu que també podeu associar a aquest projecte dades de joques que ja haguéssiu entrat a ornitho.cat fa temps.
És important indicar la posició exacte de la joca ja que per millorar la seva protecció aquesta informació es comparteix amb els tècnics de la Generalitat i els Agents Rurals.
S'ha d'anar amb cura però de no fer públics llocs potencialment sensibles. És per això que l'assignació al projecte "Cens de joques" només és a nivell intern i no és, per tant, visible a tercers quan es fan consultes al portal (cal un permís especial per accedir a aquesta informació).
D'altra banda, com qualsevol altra dada introduïda a ornitho, la posició exacta de les dades de les joques només la veu el propi observador (totes les dades d'ornitho es mostren públicament associades al punt groc o blau (centre del quadrat d'1km2) més proper). A més, recordeu que les dades de les espècies més sensibles o amb certes problemàtiques de conservació específiques ja estan parcial o totalment ocultes sempre (tan si la dada fa referència a una joca com si no). Aquí trobareu la llista d'espècies amb accés restringit.
A tot això, cal afegir que teniu l'opció d'ocultar les vostres dades sempre que ho creieu oportú.
enviat per Gabriel Gargallo
dilluns, 11. gener 2021
avinews
La condició física i la mida dels roquerols morts ens donen algunes pistes sobre la causa de la mort
Gràcies a la ràpida acció dels companys de l'Oficina Catalana d'Anellament s'han pogut mesurar els 46 roquerols trobats morts pel temporal a Tarragona i s'ha pogut constatar que pesaven un 35,4% menys del que és normal en aquest època (les dades s'han comparat amb les de més de 300 exemplars anellats durant l'hivern a Catalunya).
Sembla, doncs, que els ocells han mort de fred però un cop ja molt debilitats per la pèrdua de bona part de les seves reserves energètiques al tenir sèries dificultats per alimentar-se durant l'onada de fred.
D'altra banda, també s'ha observat que els ocells trobats morts són lleugerament però significativament més petits que la mitjana (l'ala és una mesura indirecta de la mida). Els ocells més petits tenen un major desavantatge tèrmic i podrien haver patit, per tant, una major mortalitat (vegeu, per exemple, aquest interessant treball sobre l'oreneta de cingle).